La cuesti??n de la formaci??n docente en los modelos 1 a 1 : el caso del proyecto piloto Escuelas de innovaci??n, dentro del programa "Conectar igualdad" (Rep??blica Argentina)

Resumen basado en el de la publicaci??n

Presupuestos socio-educativos para la implantaci??n de las escuelas de americanos y las sociedades de instrucci??n en Galicia

Resumen basado en el de la publicaci??n

Transferencia entre universidad y escuelas

Resumen basado en el de la publicaci??n

L??deres en escuelas portuguesas

Resumen basado en el de la publicaci??n

Escuelas, familias y resultados acad??micos : un nuevo modelo de an??lisis de las relaciones entre docentes y progenitores para el ??xito de todo el alumnado

Resumen basado en el de la publicaci??n

Familias y escuelas en tres centros educativos : en busca de relaciones compartidas

Resumen basado en el de la publicaci??n

Variables asociadas a la cultura innovadora con TIC en escuelas rurales

Resumen basado en el de la publicaci??n

Efecto de la rendici??n de cuentas de las escuelas chilenas sobre la participaci??n de padres

Resumen basado en el de la publicaci??n

An??lisis de la Ley de Subvenci??n Escolar Preferencial a escuelas vulnerables chilenas : una aproximaci??n desde la teor??a de la reproducci??n de Bourdieu

Resumen tomado de la publicaci??n

El camino desde la vulnerabilidad escolar hacia el desenganche educativo : el papel de las Escuelas de Segunda Oportunidad en la estrategia contra el abandono educativo

Resumen basado en el de la publicaci??n

Conocimiento profesional de los profesores: formaci??n de profesores en dos agrupamientos de escuelas

Monogr??fico con el t??tulo: " Formaci??n de profesores. Perspectivas de Brasil, Colombia, Espa??a y Portugal"

La formaci??n de profesores: ??formaci??n continua o formaci??n postgraduada? Perspectivas de profesores y de l??deres de las escuelas

Monogr??fico con el t??tulo: " Formaci??n de profesores. Perspectivas de Brasil, Colombia, Espa??a y Portugal"

Lineamientos para un programa de capacitación dirigido a directores de escuelas unidocentes del ámbito rural del Perú

Objetivos de la investigación a. Determinar las necesidades de capacitación del director de I.E. unidocente en el ámbito de la gestión pedagógica, institucional y administrativa; b. Verificar la pertinencia de las funciones del director de I.E. determinadas por el MED para directores de II.EE. unidocentes; y c. Formular lineamientos de capacitación en gestión acordes a las funciones de directores de II.EE. unidocentes. Para la presente comunicación, se toma como referencia el primer y tercer objetivo

Girona entre l'Islam i Carlemany: una ciutat de frontera (759-801)

Tradicionalment s'ha considerat l'ocupació de Girona pels francs (any 785) com el moment "fundacional" de la ciutat medieval, en paral·lel a la consideració que ha merescut l'època de Carlemany (final del segle VIII i principi del IX) com una època formativa en la història de Catalunya. Però tenim raons per pensar que aquells moments no significaren un gran terrabastall en una ciutat que, des de començament del segle VIII, jugava un paper polític i militar significatiu en els esdeveniments de l'anomenada Marca Superior, el territori musulmà proper a les terres del regne franc. Més endavant, un cop incorporada a l'imperi carolingi, Girona mantingué la seva condició de ciutat capital de frontera o marca, fins a la conquesta de Barcelona l'any 801. Volem historiar, en la mesura del possible, aquesta etapa d'uns quaranta anys -entre 759 i 801- quan la ciutat visqué en primera línia i, també, protagonitzà les vicissituds de l'enfrontament entre dos dels grans estats d'aquell moment: la monarquia franca dels carolingis i l'emirat omeia A'al-Andalús. Els moviments d'anada i tomada dels seus exèrcits van situar Girona en primera línia de combat en aquells anys, fins a la definitiva consolidació del poder franc a principis del segle IX

Història social de l'escola a la Catalunya central. Vic 1830-1900

En aquesta tesi es valora l'impacte social que comporta per a la ciutat de Vic el bastiment d'un nou sistema educatiu implantat per l'estat liberal en el transcurs del segle XIX. L'estudi s'estructura a partir de: l'anàlisi del discurs i de les accions de les elits locals; de les actituds de les famílies; del sorgiment i consolidació dels i les mestres; i de l'escola com a espai educatiu: Vic esdevé un cas molt particular perquè és capital de bisbat però no de província; perquè exerceix una notable influència sobre el territori i perquè és zona de frontera entre el liberalisme i el carlisme. La tesi valora fins a quin punt tots els agents implicats en la qüestió educativa s'interconecten i com des de l'àmbit local es viuen les transformacions del segle XIX.