Drets de la infància i necessitats socials

En l’article que es presenta a continuació s’aborda la relació existent entre necessitats i els drets de la infància. Es considera que tot i la naturalesa canviant de les necessitats és fonamental la definició d’un determinat marc de necessitats socials on quedi clarament exposat quines són les situacions negatives que afecten la infància i que es consideren com a situacions de necessitat. Alhora, es presenta la normativització dels drets de la infància com un marc general i universal que hauria de permetre i possibilitar l’atenció al conjunt de necessitats infantils advocant per una orientació que complementi l’actuació protectora amb una actuació àmplia basada en el desenvolupament dels drets de la infància i l’atenció a les seves necessitats des de la justícia social.

L’anàlisi de xarxes socials i els processos socioeducatius.

Resumen tomado de la publicación

Xarxes socials i aprenentatge de la llengua

Resumen basado en el de la publicaci??n

Resili??ncia, immigraci?? i ??xit escolar

Se aborda la resiliencia considerando al alumnado de procedencia extranjera para ver c??mo afronta una etapa de alto riesgo y de abandono escolar en la Educaci??n Secundaria Obligatoria (ESO) y en el momento de transici??n acad??mica hacia la Educaci??n Post-obligatoria (PO). Se valoran los mecanismos resilientes utilizados por el alumno inmigrante que consiguen sobrepasar procesos problem??ticos o dificultosos.

Els codis socials de conducta : notes hist??riques sobre la civilitat i l???educaci?? c??vica

Resumen basado en el de la publicaci??n

Mimesi, metateatre i situacionisme : tres aspectes sobre la funcionalitat pedagogico??tica del teatre

Resumen basado en el de la publicaci??n

Aspectes i innovacions pedag??gics de Port Royal : "la logique ou l'art de penser" i la "grammaire g??n??rale et raisonn??e"

Resumen basado en el de la publicaci??n

Aspectes i innovacions pedag??gics de Port Royal : "la logique ou l'art de penser" i la "grammaire g??n??rale et raisonn??e"

Resumen basado en el de la publicaci??n

Identitats en tr??nsit, immigraci?? femenina i cultures corporals

Resumen basado en el de la publicaci??n

Cap a l???aula h??brida : an??lisi de les xarxes socials vinculades a l???educaci?? pl??stica i visual

Resumen basado en el de la publicaci??n

Les xarxes socials i l'escola : m??s que tecnologia

Resumen basado en el de la publicaci??n

Frac??s de tots : els problemes educatius i socials

Resumen basado en el de la publicaci??n

Xarxes socials i ensenyament de les llengues, un binomi possible?

Resumen basado en el de la publicaci??n

L'Aprenentatge de la lectura i l'escriptura des d'àrees no lingüístiques. Estudi comparatiu del treball en ciències socials a Catalunya i Ontario (Canadà)

Volem constatar com, en la nostra realitat quotidiana, sovint tenim poc en compte les necessitats de comprensió dels alumnes quan elaborem textos didàctics. Si no pensem en adequar el vocabulari ni la complexitat gramatical al que realment poden abastar en diferents edats, la significativitat dels aprenentatges se'n ressentirà. Si els estudiants no han estat capaços d'entendre el contingut, no podran respondre a activitats que els ho exigeixin, com les de PISA, que pretenen avaluar la comprensió a partir d'un concepte de lectura molt ampli i allunyat de la mera comprensió literal ii. Ans al contrari, només seran capaços de respondre a activitats d'un nivell d'exigència comprensiva molt baix, com les que els proposen bona part dels llibres de text d'ús corrent al nostre país, com ara vull constatar

Relacions entre la identitat catalana i la percepció de vitalitat etnolingüística en una mostra d’estudiants universitaris

This article analyses, on the one hand, the perception of ethno-linguistic vitality in a sample of university students in the province of Girona, and, on the other, links this perceived vitality to the feeling of identity in the group to which they belong. 112 Catalan-speaking students who described themselves as Catalan (Catalan identity) responded to the questionnaire on subjective vitality, in terms of adaptation to Catalan. This instrument assesses the beliefs about one’s own group’s and its language’s vitality (in this case Catalan) and that of the exocentric group and language (in this case Spanish). The results show that the students see their language (Catalan) as having greater status and institutional support than Spanish, but a lower demographic impact (birth rate, immigration, mixed marriages, emigration). Identity is also positively correlated with the perception of ethno-linguistic perception. These results are discussed in relation to the role of vitality in the choice of the language for education (Catalan versus Spanish) and day-to-day communication, and the level at which language policy is defined in order to promote communication in Catalan in the fields of business, politics, education and the media