Relacions entre la identitat catalana i la percepció de vitalitat etnolingüística en una mostra d’estudiants universitaris

This article analyses, on the one hand, the perception of ethno-linguistic vitality in a sample of university students in the province of Girona, and, on the other, links this perceived vitality to the feeling of identity in the group to which they belong. 112 Catalan-speaking students who described themselves as Catalan (Catalan identity) responded to the questionnaire on subjective vitality, in terms of adaptation to Catalan. This instrument assesses the beliefs about one’s own group’s and its language’s vitality (in this case Catalan) and that of the exocentric group and language (in this case Spanish). The results show that the students see their language (Catalan) as having greater status and institutional support than Spanish, but a lower demographic impact (birth rate, immigration, mixed marriages, emigration). Identity is also positively correlated with the perception of ethno-linguistic perception. These results are discussed in relation to the role of vitality in the choice of the language for education (Catalan versus Spanish) and day-to-day communication, and the level at which language policy is defined in order to promote communication in Catalan in the fields of business, politics, education and the media

Aquest treball analitza, d'una banda, la percepció de la vitalitat etnolingüística d'una mostra d'estudiants universitaris de la província de Girona. De l'altra, relaciona la vitalitat percebuda amb el sentiment d'identitat al grup de pertinença. 112 estudiants catalanoparlants que s' autocategoritzen com a catalans (identitat catalana) han respost el Qüestionari de vitalitat subjectiva, en l'adaptació al català. Aquest instrument avalua les creences sobre la vitalitat del grup propi i la llengua (en aquest cas el català), i el grup exocèntric i la llengua (en aquest cas el castellà). Els resultats mostren que els estudiants perceben que la seva llengua (el català) té més estatus i suport institucional que el castellà, però menys demografia (índex de naixements, immigració, matrimonis mixtos, emigració). La identitat també es correlaciona positivament amb la percepció de la vitalitat etnolingüística. Aquests resultats es discuteixen amb relació al paper de la vitalitat en les eleccions de la llengua de formació (català enfront de castellà) en la comunicació diària, així com en el nivell social on es configuren polítiques lingüístiques per a afavorir la comunicació en català en els àmbits dels negocis, la política, l'educació i els mitjans de comunicació