Traduir i interpretar les llengües de la immigració a Catalunya: cap a la formació i acreditació d’un perfil professional emergent

El projecte que sol•licitem és el resultat natural d’una recerca iniciada l’any 2008 pel grup de recerca MIRAS (Mediació i Interpretació: Recerca en l’Àmbit Social) de la Universitat Autònoma de Barcelona. La recerca del grup MIRAS ha tingut com a objectiu general, durant els darrers dos anys, la definició del perfil professional del traductor/intèrpret als serveis públics. Aquesta figura emergent i encara poc reconeguda al nostre país va començar a sorgir a partir del boom migratori de les darreres dècades a Catalunya com a resposta als problemes de comunicació freqüents entre la població nouvinguda i els serveis públics locals. Per a assolir l’objectiu esmentat, la primera fase de la recerca del grup MIRAS s’ha centrat en el disseny, distribució, buidatge, anàlisi i creuament de dades de 250 qüestionaris semioberts dirigits als tres principals agents implicats en la interacció comunicativa que estudiem: els traductors/intèrprets, els usuaris i els proveïdors dels serveis. Els resultats d’aquest estudi han demostrat, entre d’altres qüestions rellevants, la manca d’una formació específica per als traductors/intèrprets als serveis públics, així com una absència de regulació de la professió que aquests exerceixen. Un cop realitzat aquest primer estudi pilot, i en vista dels resultats obtinguts, ens sembla doncs evident que el següent pas de la nostra recerca ha d’anar orientat cap a la formació i regulació professional dels traductors/intèrprets als serveis públics. En concret, en el projecte que sol•licitem ens proposem dissenyar una formació especialitzada per a traductors/intèrprets als serveis públics que compleixi amb els següents tres prerequisits: a) estar oberta a tot tipus de persones, independentment del seu nivell d’estudis; b) oferir un ampli ventall de llengües, principalment les llengües de la immigració a Catalunya (per a una primera selecció d’aquestes llengües, vegeu informe demogràfic de la SIM de l’1 de gener de 2010 i resultats de l’estudi pilot de MIRAS), i c) conduir a una acreditació nacional que reguli l’exercici de la professió de traductor/intèrpret als serveis públics de Catalunya. La implementació d’un sistema d’acreditació, segon objectiu del projecte que presentem, és essencial ja que no només permetrà la regulació d’una professió fins avui poc o mal definida, sinó que també garantirà la qualitat dels serveis oferts per aquests professionals en el futur.

Acreditació i formació del professorat novell universitari: pros i contres

Aquest article analitza la manera d'accedir a la funció docent universitària a partir de l'estudi dels requeriments de diferents agències de qualitat, i presenta els obstacles amb què s'enfronten els joves aspirants a docents universitaris, els avantatges del nou model i algunes reflexions inspirades en l'anàlisi i en l'experiència personal de dos professors universitaris.

La acreditaci??n de saberes y competencias : perspectiva hist??rica

Resumen basado en la publicaci??n

Comparaci??n de los criterios para la acreditaci??n de profesores contratados y funcionarios

Resumen tomado de la publicaci??n

Reflexiones sobre el sistema de acreditaci??n del profesorado funcionario de Universidad en Espa??a

Resumen tomado de la publicaci??n

Criterios, indicadores y est??ndares para la acreditaci??n de profesores titulares y catedr??ticos de universidad

Resumen tomado de la publicaci??n. Resumen tambi??n en ingl??s

Discrecionalitat administrativa i acreditació del professorat universitari. 'Discrecionalidad administrativa y acreditación del profesorado universitario'.

Resumen tomado de la publicación

Novetats de la Llei 4-2009, d'11 de juny, de serveis socials, en matèria d'autorització, acreditació, registre i inspecció d'entitats, centres i serveis de serveis socials. 'Novedades de la Ley 4-2009, del 11 de junio, de servicios sociales, en materia de autorización, acreditación, registro e inspección de entidades, centros y servicios de servicios sociales'.

Resumen tomado del autor

Avaluació i acreditació a l'ensenyament secundari obligatori. 'Evaluación y acreditación en la enseñanza secundaria obligatoria'.

En finalizar el segundo ciclo de Enseñanza Secundaria Obligatoria, el profesorado ha de decidir que alumnos superan la etapa y cuales no. Según la normativa vigente, superan la etapa y obtienen la titulación de Graduado en Educación Secundaria los alumnos que asumen los objetivos generales a pesar de no ser evaluados positivamente en todas las áreas. Esto obliga a los centros educativos a establecer unos criterios de acreditación que vayan más allá de la verificación del número de materias suspendidas.

L'acreditació a l'IES Ronda. 'La acreditación en el IES Ronda'.

En el artículo se analizan las líneas de trabajo abiertos al IES Ronda de LLeida para evitar la insatisfacción que sintieron después de la primera junta de evaluación de etapa. Se defiende la idea de combinar un modelo de evaluación de etapa muy formal con un trabajo rico, comprometido y participativo en todas las áreas curriculares de educación secundaria.

Profesi??n versus cultura t??cnica : la definici??n y la acreditaci??n de la capacitaci??n profesional en Alemania y Francia

Resumen tomado de la publicaci??n

Sistemas de garant??a de la calidad en los estudios universitarios del ??mbito de la empresa : de la evaluaci??n a la acreditaci??n de los t??tulos

Resumen tomado de la publicaci??n

Acreditaci??n de las ense??anzas universitarias : un futuro de cambio

Resumen basado en la publicaci??n

Panorama de los sistemas de garant??a de calidad en Europa : una visi??n trasnacional de la acreditaci??n

Resumen basado en el de la publicaci??n. Monogr??fico con el t??tulo: Tiempos de cambio universitario en Europa

La acreditaci??n y promoci??n del profesorado en la universidad espa??ola : situaci??n, tendencias y perspectivas de futuro

Resumen basado en el de la publicaci??n