Indeterminaci??n normativa, debilidad profesional

Resumen tomado de la publicaci??n

El futuro de la inspecci??n educativa en Andaluc??a : una alternativa de progreso

Resumen tomado de la publicaci??n

Principis de la LOE : algunes reflexions

Resumen basado en el de la publicaci??n

Oportunitats d'una llei de pa??s

Resumen basado en el de la publicaci??n

Ejes funcionales de la inspecci??n educativa de Andaluc??a. Breve an??lisis de algunas actuaciones y retos para su desarrollo

Resumen tomado de la publicaci??n

Organizaci??n y funcionamiento de la inspecci??n educativa : los equipos de zona y su adscripci??n

Resumen tomado de la publicaci??n

El papel de la inspecci??n en la identificaci??n y divulgaci??n de buenas pr??cticas docentes. Impulso de redes educativas como instrumento de colaboraci??n intercentros. La experiencia de la zona de Cabo de Gata (Almer??a)

Resumen tomado de la publicaci??n

Magnitudes y su medida en el curr??culo de Primaria en Espa??a (1945-2013)

Resumen basado en el de la publicaci??n

Hacer bien lo que nos compete : la evaluaci??n docente. Una breve aproximaci??n inicial desde la inspecci??n de educaci??n

Resumen tomado de la publicaci??n

La participaci??n en los centros escolares. Un reto para sus componente y para la inspecci??n educativa

Resumen tomado de la publicaci??n

??Programas unificados a nivel nacional? Potencialidades y debilidades de los est??ndares de aprendizaje

Resumen tomado de la publicaci??n

Educación y jóvenes ex-tutelados: revisión de la literatura científica española

Quin és el nivell educatiu dels joves que han passat pel sistema de protecció social a la infància? En la majoria dels països no es pot contestar aquesta pregunta. No existeixen dades sistemàtiques ni estadístics oficials, exceptuant el Regne Unit. En el present article es realitza una revisió de la literatura científica espanyola a través d’estudis i programes que aporten dades indirectes o directes sobre l’escolarització i el nivell formatiu dels joves de població general en contrast amb els de el sistema de protecció. Alguns d’aquests treballs ens indiquen que aquests joves tenen un nivell educatiu baix i un abandó escolar prematur molt accentuat comparat amb la població general, sent tots dos factors freqüentment citats com de risc a l’exclusió social. La invisibilitat estadística en la qual es troba el col•lectiu de nens i nenes tutelats i més concretament la referida a la seva educació, ve acompanyada d’una escassetat d’investigació i de programes orientats a la inclusió d’aquests joves en els diferents nivells d’educació. Aquesta revisió persegueix obrir un debat ara com ara poc implantat però necessari

Els Itineraris educatius dels joves extutelats a Europa

Dins del 7è Programa marc de la Unió Europea, s'ha endegat un estudi, que va del 2008 al 2010 a cinc països –Regne Unit, Dinamarca, Hongria, Suècia i Espanya (centrat a Catalunya)– que té per objectiu explorar els factors que afavoreixen i ajuden els joves tutelats i extutelats a continuar els seus estudis després de l'escolaritat obligatòria. Cada equip de recerca esta duent a terme un estudi de casos que consisteixen a fer, d'una banda, entrevistes amb responsables de serveis socials i de protecció a la infància, i, d'altra banda, entrevistes en profunditat amb joves d'entre 19 i 21 anys que han estat tutelats almenys un any de la seva vida i que ho estaven a l'edat de 16 anys, i, finalment, entrevistes amb educadors, acollidors o persones que han estat claus a les seves vides. Els joves seleccionats seran entrevistats de nou un any més tard per veure en quina mesura s'han pogut fer els seus plans. L'objectiu del present article és doble: d'una banda, aportar algunes de les dades que s'han obtingut de la primera fase ja conclosa sobre revisió dels estudis existents en aquest àmbit i, de l'altra, obrir un debat, poc present encara al nostre país, que pot culminar el proper març del 2010 amb motiu d'unes jornades a Catalunya on es podran presentar, compartir i debatre els primers resultats de la investigació

El PEIN a les comarques gironines: una visió geogràfica

El Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN) és una figura de planificació contemplada per la Llei 12/1985 d’espais naturals del Parlament de Catalunya. Cal assenyalar que el 1989 ja es va produir una primera exposició pública, en el transcurs de la qual el pla va patir fortes pressions, sobretot provinents d’associacions lligades al món rural, ja que són les més afectades per l’aprovació del pla, fet que va provocar el desenvolupament d’una nova versió presentada el setembre de 1992

Relation between temperature and mortality in thirteen Spanish cities

In this study we examined the shape of the association between temperature and mortality in 13 Spanish cities representing a wide range of climatic and socio demographic conditions. The temperature value linked with minimum mortality (MMT) and the slopes before and after the turning point (MMT) were calculated. Most cities showed a V-shaped temperature-mortality relationship. MMTs were generally higher in cities with warmer climates. Cold and heat effects also depended on climate: effects were greater in hotter cities but lesser in cities with higher variability. The effect of heat was greater than the effect of cold. The effect of cold and MMT was, in general, greater for cardio-respiratory mortality than for total mortality, while the effect of heat was, in general, greater among the elderly