Integraci??n del componente estrat??gico en el ??mbito de la interacci??n oral en base al anual aula A2

Resumen basado en el de la publicaci??n

Tres problemas b??sicos para el profesor en la expresi??n oral en ELE : fundamentos t??cnicos para su soluci??n

Resumen basado en el de la publicaci??n

Cortometrajes en el aula de ELE : explotaci??n did??ctica del cortometraje ???Lo siento, te quiero???

Resumen basado en el de la publicaci??n

Control de la comprensi??n de ciencias en ILE en posgraduados

Resumen tomado de la publicaci??n

Las diapositivas como apoyo al discurso oral en la docencia universitaria : perspectiva de los estudiantes en el marco de un proceso de mentorizaci??n

Resumen basado en el de la publicaci??n

La perspectiva de los profesionales en la comprensi??n y articulaci??n de respuestas al abandono temprano de la educaci??n y la formaci??n

Resumen basado en el de la publicaci??n

La atenuaci??n pragm??tica en el espa??ol oral coloquial : an??lisis de muestras reales y propuesta did??ctica para el aula de ELE

Resumen basado en el de la publicaci??n

Comprensi??n lectora : una forma entretenida de aprender

Resumen basado en el de la publicaci??n

Tratamiento did??ctico de la destreza de comprensi??n auditiva en los manuales de ELE en el nivel plataforma (A2)

Resumen basado en el de la publicaci??n

The use of oral presentations in Higher Education : CLIL vs. English as a foreign language

Incluye ap??ndice

Una experi??ncia amb tallers d'expressi?? oral

Resumen basado en el de la publicaci??n

Proyecto de centro para trabajar la comprensi??n lectora y el h??bito lector en la ESO

Monogr??fico con el t??tulo: Educaci??n po??tica

Enseñanza-aprendizaje de la lengua oral por medio de contenidos del currículum en contextos escolares plurilingües

El tema de investigación que presentamos parte de una preocupación generalizada del ámbito de la educación en contextos plurilingües (Laplante, 1993; Carrasquillo y Rodríguez, 1996). Dicha preocupación emerge de dos constataciones: por una parte, existe la preocupación –a nivel social e institucional- sobre el uso y la calidad de la lengua oral euskara en los alumnos de Educación Primaria y por otra parte, existe la preocupación de propiciar ayudas a los alumnos que realizan el currículo en la L2, para que lo realicen con éxito

La comprensió infantil de la distinció entre l'emoció externa i l'emoció interna en situacions d'engany i de joc de ficció.

Diverses investigacions del desenvolupament infantil han estudiat la capacitat dels nens i de les nenes de comprendre que l'emoció que algú mostra pot ser diferent de com es sent aquesta persona realment. Aquests estudis han utilitzat bàsicament situacions d'engany, on els seus protagonistes tenien un motiu per a amagar la seva emoció interna a un observador. Els resultats suggereixen que la capacitat infantil de comprendre que algú pugui amagar com es sent realment és molt rudimentària als 4 anys, mentre que als 6 anys ja són capaços d'articular-la en paraules. L'objectiu de la nostra recerca era comparar la comprensió de la distinció entre l'emoció externa i l'emoció interna en situacions d'engany amb situacions de joc de ficció, on aquesta habilitat encara no havia estat estudiada. La nostra hipòtesi era que els infants comprendrien aquesta distinció més fàcilment en situacions de joc de ficció que en situacions d'engany. Un total de 337 infants de 4 a 12 anys participaren en l'estudi. Els resultats mostren que, tal com ocorre en situacions d'engany, els infants de 4 anys tenen dificultats en comprendre que quan algú simula una emoció dins del joc de ficció, la seva emoció interna pot ser diferent de l'emoció que es mostra, fet que posa en dubte que la comprensió del joc de ficció en aquesta edat tingui una naturalesa metarepresentacional. Als 6 anys, els infants comencen a comprendre aquesta distinció en situacions de joc de ficció, no obstant, la realització de la tasca és pitjor quan l'emoció que es simula és positiva que quan aquesta és negativa. Una possible explicació és que els infants comprenen que el joc de ficció pot ser utilitzat com una forma de canviar les emocions negatives. A més, també hem estudiat la comprensió de les conseqüències que té simular una emoció en les creences dels observadors. Els resultats suggereixen que entre els 4 i els 8 anys existeix un canvi fonamental en la comprensió infantil dels efectes que tenen les expressions emocionals fictícies en els observadors de les situacions de joc de ficció