PISA 2006 ebaluazioaren azken txostena : 15 urteko ikasleen Nazioarteko Ebaluaziorako Proiektua Zientzietan, Matematiketan eta Irakurketan. Euskadiko emaitzak

Existe una versi??n en espa??ol, con el t??tulo "Informe final de la Evaluaci??n PISA 2006 : Proyecto para la Evaluaci??n Internacional de los Estudiantes de 15 a??os en Ciencias, Matem??ticas y Lectura. Resultados de Euskadi"

PISA 2009 Euskadi. Ebaluazioaren txostena : 15 urteko ikasleen Nazioarteko Ebaluaziorako Proiektua Zientzietan, Matematiketan eta Irakurketan

Existe una versi??n en espa??ol, con el t??tulo "PISA 2009 Euskadi. Informe de Evaluaci??n : Proyecto para la Evaluaci??n Internacional de los Estudiantes de 15 a??os en Ciencias, Matem??ticas y Lectura"

PISA 2012 EUSKADI. Emaitzen txostena eta aldagaien azterketa

Existe una versi??n en espa??ol, con el t??tulo "PISA 2012 EUSKADI. Informe de resultados y an??lisis de variables"

HMH 2011-2013. Hezkuntza Marko Hirueledunaren esperimentazio prozesuaren ebaluazioa. Txosten Exekutiboa. HMH I - 2011-2013. MHM II ??? 2012-2013

Existe una versi??n en espa??ol, con el t??tulo "MET 2011-2012. Evaluaci??n del proceso de experimentaci??n del Marco de Educaci??n Triling??e. Informe Ejecutivo. MET I ??? 2011-2013. MET II ??? 2012-2013"

Ebaluazio diagnostikoa 2013. Ikasten ikasteko konpetentzia. Lehen Hezkuntzako 4. maila eta DBHko 2. maila

Existe una versi??n en espa??ol, con el t??tulo "Evaluaci??n de diagn??stico 2013. Competencia para aprender a aprender. 4?? de Educaci??n Primaria y 2?? de ESO"

Prest_Gara: ikasten duen hezkuntza-komunitatea. Prestakuntza plana. Hezkuntza Sailburuordetza

Existe una versi??n en espa??ol, con el t??tulo "Prest_Gara. Una comunidad educativa que aprende. Plan de formaci??n de la Viceconsejer??a de Educaci??n"

AFN-H sindromea duten ikasleekin jarduteko gida (Arreta falta, hiperaktibitatearekin)

Existe una versi??n en espa??ol, con el t??tulo "Gu??a de actuaci??n con el alumnado con TDA-H (D??ficit de atenci??n con hiperactividad)"

Ume gorra eskolatzeari buruzko galde-erantzunak

Existe una versi??n en espa??ol con el t??tulo "Preguntas y respuestas sobre la escolarizaci??n de un ni??o o ni??a con sordera"

Adimen gaitasun handiko ikasleen hezkuntza. Jarduera plana: 2012ko maiatza

Existe una versi??n en espa??ol, con el t??tulo "Plan de actuaci??n educativa. Alumnado con altas capacidades intelectuales"

Ikasle ijitoen eskolatzea hobetzeko plana 2012-2015

Existe una versi??n en espa??ol, con el t??tulo "Plan para la mejora de la escolarizaci??n del alumnado gitano 2012-2015"

El Treball autònom: eina de reflexió en el marc de les assignatures de grau

En diferents assignatures de primer de grau, s’han planificat activitats d’aprenentatge que tenen com a finalitat fer reflexionar a l’estudiant sobre com aprèn a partir d’un conjunt de preguntes relacionades amb: com es planifiquen, com fan el seguiment o la regulació de la posada en pràctica d’allò que han planificat i com avaluen al final els resultats aconseguits. I, a més, que siguin capaços d’aplicar aquest esquema d’actuació en qualsevol de les activitats d’aprenentatge que se’ls plantegi (activitats de laboratori, exercicis de classe, activitats de sortida de camp, exàmens, ...). En realitat, es tracta d’aconseguir responsabilitzar l’estudiant del seu aprenentatge, requeriment imprescindible per a la seva autonomia

Un Recurs per a l'aprenentatge autònom dels procediments matemàtics a l'assignatura de comptabilitat

L’objectiu principal de la present comunicació és mostrar el funcionament d’un recurs de reforç de principis matemàtics creat a la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials de la Universitat de Girona amb la finalitat de: a) millorar l’activitat docent en l’ensenyament, b) centrar l’ensenyament en l’alumne, c) augmentar la capacitat d’aprenentatge autònom dels alumnes, d) potenciar l’autoestima en els alumnes, e) reforçar l’autogestió de l’aprenentatge de coneixements de principis, f) ajudar a determinar les hores de treball autònom de l’alumne necessàries per dominar procediments matemàtics bàsics

Gestió de treballs individualitzats en grups grans

La pràctica que es presenta, s’ha pensat per a l’assignatura de Física de primer en la qual, entre d’altres competències, hi ha la d’aprendre a interpretar qualitativament i quantitativament un conjunt de dades en un protocol marc. En aquest sentit, es proposa una pràctica en què l’alumne no només ha de fer els càlculs i interpretar-los sinó que a més pot treballar en definir aspectes que facin que un treball plantejat en abstracte s’acosti més o menys a alguna realitat, depenent dels seus interessos.

Estudi del desenvolupament de les competències a través de les diferents metodologies, percebuda pels estudiants

Els objectius d'estudi se concreten en: comparar, a nivell de fonamentació teòrica, el diferent grau d'autonomia de l'estudiant que desenvolupen en els diferents mètodes; determinar la percepció que tenen els estudiant de com els diferents mètodes incentiven el desenvolupament sistèmic de les competències personals, socials i professionals; proposar una línia de formació pel professorat universitari envers metodologies participatives que afavoreixen l'autonomia de l'estudiant en un aprenentatge competencial, a partir del contrast entre els referents conceptuals de les metodologies i les percepcions dels estudiants

Mecanismes d'interacció entre alumnes i docents. Un exemple d'autogestió i autoregulació de l'aprenentatge

L'EEES situa en el centre del procés d'ensenyament-aprenentatge l'estudiant actiu i autònom i destaca el paper fonamental del professor com a guia. Per aquest motiu és fonamental tenir informació sobre què saben i com aprenen els alumnes, la qual cosa obre suggeridors interrogants: Com reflexionen els alumnes sobre el seu aprenentatge? Què porta a un alumne a implicar-se en l'aprenentatge de forma autònoma? Quines eines ajuden a desenvolupar un pensament propi? En aquesta experiència es plantegen algunes respostes a les preguntes anteriors, a partir de les activitats reflexives que planteja el professorat i que serveixen per incentivar la interacció constant entre estudiants i docents, interacció que suposa un motor decisiu per a l'autonomia d'aprenentatge de l'estudiant