Radiograf??a de la formaci??n del profesorado en la universidad de Burgos: evoluci??n y an??lisis de planes y estrategias formativas

Resumen tomado de la publicaci??n

Scratch : la tecnologia al servei del pensament creatiu

Resumen tomado de la publicaci??n

Orientaciones para la ense??anza y aprendizaje del ingl??s en el segundo ciclo de Educaci??n Infantil

Se presenta un material que incluye, en primer lugar, los objetivos generales que han de alcanzarse al finalizar el segundo ciclo de la Educaci??n Infantil, que pretenden desarrollar capacidades relacionadas con la iniciaci??n de los ni??os y ni??as en una lengua extranjera. A continuaci??n, se propone una posible organizaci??n de los contenidos que consta de dos apartados: de un lado, los que parten desde distintas ??reas del curr??culo que pueden abordarse a trav??s de la ense??anza de una lengua extranjera. De otro lado, los contenidos espec??ficos del ingl??s en Educaci??n Infantil. En el apartado de las orientaciones metodol??gicas, se ha considerado conveniente incluir el papel del especialista y del tutor o tutora, as?? como otros aspectos que se vinculan con la din??mica de la clase tales como organizaci??n del aula, distribuci??n del tiempo y del espacio, secuencias did??cticas, y materiales y recursos. Igualmente, y dada la importancia de las actividades en el desarrollo de las sesiones, se relaciona una propuesta de actividades variadas teniendo en cuenta las caracter??sticas del alumnado de estas edades.

Interacci??n, uso ling????stico y construcci??n del saber gramatical en la educaci??n primaria

Resumen basado en el de la publicaci??n. Resumen en ingl??s. Monogr??fico con el t??tulo: 'La reflexi??n metaling????stica y la ense??anza de la gram??tica'.

La formaci??n permanente del profesorado : una constante a lo largo de los ??ltimos 100 a??os

Monogr??fico con el t??tulo: ???Extra 25 a??os???

Del aprendizaje a la ense??anza : realidad, dificultades y posibilidades en la formaci??n de profesores

Se presentan algunos elementos que cumplen la funci??n de provocar la reflexi??n y el debate sobre la formaci??n inicial de los profesores de espa??ol como lengua extranjera. Para eso, se traza un brev??simo panorama sobre qu?? aspectos se han valorado a lo largo del tiempo en la formaci??n de profesores de lenguas extranjeras (LE) y qu?? se espera de esa formaci??n inicial. En un segundo momento se llama la atenci??n sobre la configuraci??n de tales cursos y sobre sus consecuencias tanto en la formaci??n inicial como en la formaci??n continuada, contexto sobre el que tambi??n se hacen algunas reflexiones.

Eficacia de la ense??anza adaptativa en el aprendizaje del ingl??s de personas adultas

Resumen tomado de la publicaci??n

Modelo explicativo del efecto de los enfoques de aprendizaje sobre el rendimiento y el papel modulador de la dedicaci??n temporal

Resumen basado en el de la publicaci??n

Una nova mirada del temps des de l'escola

Resumen basado en el de la publicaci??n

El pas del temps a trav??s dels sistemes biol??gics

Resumen basado en el de la publicaci??n

La trascendencia de la educaci??n musical de principios del siglo XX en la ense??anza actual

Resumen tomado de la publicaci??n

Evaluaci??n del m??dulo de cuestionarios del entorno de trabajo UBUvirtual mediante el modelo de aceptaci??n tecnol??gica

Resumen basado en el de la publicaci??n

Utilizaci??n del patrimonio para el aprendizaje de la historia en educaci??n infantil : experiencia educativa "Esta clase es un Museo!"

Incluye anexos

Autogestión de la evaluación del dibujo del estudiante de arquitectura

La autoevaluación y el contrato de aprendizaje como medios para la mejora de la enseñanza del dibujo en arquitectura. La experiencia de varios años en la docencia de expresión gráfica arquitectónica nos ha llevado a la implantación progresiva de fichas de autoevaluación que han dado buenos resultados, se han producido mejoras notables en la producción del alumno y la reducción del tiempo de ejecución de las tareas encomendadas.

Estudi dels carotenoides en espècies marrons de bacteris verds del sofre: diversitat, eco-fisiologia i regulació

El present treball es centra en l'estudi a diferents nivells dels carotenoides de les espècies marrons de Bacteris Verds del Sofre (GSB, de l'anglès Green Sulfur Bacteria). L'objectiu global ha estat el d'esbrinar quina és la funció d'aquests pigments dins l'aparell fotosintètic d'aquests microorganismes i aprofundir en el coneixement de la seva estructura i interaccions amb els altres pigments de l'aparell fotosintètic. En primer lloc es va dissenyar un nou mètode de cromatografia líquida d'alta resolució (HPLC) per analitzar de manera més ràpida i precisa els carotenoides de diferents soques de GSB (Capítol 3). Aquest mètode es basa en una purificació prèvia dels extractes pigmentaris amb columnes d'alúmina per eliminar les bacterioclorofil·les (BCls). Això va permetre analitzar amb una elevada resolució i en tan sols 45 min de carrera cromatogràfica els diferents carotenoides i els seus precursors, així com les configuracions trans i cis dels seus isòmers. El segon mètode utilitzat va consistir en una modificació del mètode de Borrego i Garcia-Gil (1994) i va permetre la separació precisa de tot tipus de pigments, procedents tant de cultius purs com de mostres de caràcter complex. Un exemple concret foren uns paleosediments de la zona lacustre de Banyoles. En aquests sediments (0,7-1,5 milions d'anys d'antiguitat) es van detectar, entre d'altres pigments, carotenoides específics de les espècies marrons de GSB, la qual cosa va permetre confirmar la presència d'aquests bacteris a la zona lacustre de Banyoles ja des del Pleistocè inferior. En aquest primer capítol també es van analitzar els carotenoides de Chlorobium (Chl.) phaeobacteroides CL1401 mitjançant cromatografia líquida acoblada a espectrometria de masses (LC-MS/MS), amb l'objectiu de confirmar la seva identificació i el seu pes molecular. A més, també es va avaluar l'efecte de la temperatura, la llum i diferents agents oxidants i reductors en la composició quantitativa i qualitativa dels carotenoides i les BCls d'aquesta espècie. Això va permetre confirmar el caràcter fotosensible de les BCls i que els isòmers trans/cis dels diferents carotenoides no són artefactes produïts durant la manipulació de les mostres, sinó que són constitutius de l'aparell fotosintètic d'aquests microorganismes. El Capítol 4 inclou els experiments de fisiologia duts a terme amb algunes espècies de GSB, a partir dels quals es va intentar esbrinar la dinàmica de síntesi dels diferents pigments de l'aparell fotosintètic (BCl antena, BCl a i carotenoides) durant el creixement d'aquestes espècies. Aquestes investigacions van permetre monitoritzar també els canvis en el nombre de centres de reacció (CR) durant el procés d'adaptació lumínica. La determinació experimental del nombre de CR es va realitzar a partir de la quantificació de la BCl663, l'acceptor primari en la cadena de transport d'electrons dels GSB. L'estimació del nombre de CR/clorosoma es va realitzar tant a partir de dades estequiomètriques i biomètriques presents a la bibliografia, com a partir de les dades experimentals obtingudes en el present treball. El bon ajust obtingut entre les diferents estimacions va donar solidesa al valor estequiomètric calculat, que fou, com a promig, d'uns 70 CR per clorosoma. En aquest capítol de fisiologia també es van estudiar les variacions en les relacions trans/cis pels principals carotenoides de les espècies marrons de GSB. Aquestes es van determinar a partir de cultius purs de laboratori i de poblacions naturals de GSB. Pel que fa als valors trobats en cultius de laboratori no es van observar diferències destacades entre el valor calculat a alta intensitat de llum i el calculat a baixa intensitat, essent en ambdós casos proper a 2. En els clorosomes aïllats de diferents soques marrons aquest quocient prengué un valor similar tant pels isòmers de l'isorenieratè (Isr) com pels del -isorenieratè (-Isr). En poblacions naturals de Chl. phaeobacteroides aquesta relació va ser també de 2 isòmers trans per cada isòmer cis, mantenint-se constant tant en fondària com al llarg del temps. Finalment, en el Capítol 5 es presenta un marcador molecular que permet la identificació específica d'espècies marrons de GSB. Malgrat que inicialment aquest marcador fou dissenyat a partir d'un gen implicat en la síntesi de carotenoides (crtY, el qual codifica per a una licopè ciclasa) la seqüència final a partir de la qual s'han aconseguit els encebadors selectius està relacionada amb la família de proteïnes de les Policètid-ceto-sintases (PKT). Tot i així, l'eina dissenyada pot ser de gran utilitat per a la discriminació d'espècies marrons de GSB respecte les verdes en poblacions mixtes com les que es troben en ambients naturals i obre la porta a futurs experiments d'ecologia microbiana utilitzant tècniques com la PCR en temps real, que permetria la monitorització selectiva de les poblacions d'espècies marrons de GSB en ecosistemes naturals.