Errores en la traducci??n de enunciados algebraicos entre los sistemas de representaci??n simb??lico y verbal

Resumen tomado de la publicaci??n

El treball de recerca, constructor de coneixement

Resumen basado en el de la publicaci??n

La representaci?? de la feminitat en l'obra de Merc?? Rodoreda

Resumen basado en el de la publicaci??n

El coneixement de la llengua catalana a prim??ria i a secund??ria

Resumen basado en el de la publicaci??n

An??lisi i classificaci?? dels jocs de la inf??ncia de Joan Amades en funci?? de la seva l??gica interna i del g??nere dels practicants (1674- 1947)

Resumen basado en el de la publicaci??n

Las redes sociales como espacio de colaboraci??n, de encuentro y de formaci??n del profesorado

Resumen basado en el de la publicaci??n

Pr??cticas del liderazgo escolar implicado en la promoci??n de la justicia social : estudio de un caso en Educaci??n Secundaria

Resumen basado en el de la publicaci??n

Caracterizaci??n del significado de m??ltiplo por maestros en formaci??n

Resumen basado en el de la publicaci??n

??Qu?? espa??ol ense??ar en China? : opini??n de los alumnos sinohablantes sobre las variedades fon??ticas del espa??ol y su ense??anza/aprendizaje en el aula

Resumen basado en el de la publicaci??n

La ense??anza y el aprendizaje del tiempo hist??rico en la educaci??n infantil : las representaciones sociales y la pr??ctica docente de una estudiante de maestra de educaci??n infantil

Resumen basado en el de la publicaci??n

Las pr??cticas cooperativas como mejora del aprendizaje en programaci??n de computadores

Resumen tomado del autor

Infància estrangera i coneixement de la llengua de l’escola

L’escolarització de la infància estrangera es fa en programes de canvi de llengua de la llar a l’escola. Per això, el progrés de les criatures estrangeres en el domini de la llengua del centre docent remet a fer possible una pràctica educativa semblant a aquella que permet assolir l’èxit escolar en els programes d’immersió lingüística. L’article discuteix aquesta qüestió a partir d’un estudi empíric i proposa alguns criteris per orientar la pràctica educativa amb aquest alumnat

Les Primeres passes del cristianisme al nord-est de Catalunya: Estat de la qüestió

Recull de tot el coneixement que fins avui ha elaborat la historiografia a partir de les fonts escrites i l’arqueologia sobre els orígens del cristianisme al nord-est de Catalunya, en concret, als antics bisbats de Girona i Empúries, entre els segles IV i VIII

Adaptació del portafoli de l'alumne a l'assignatura de dibuix als graus d'enginyeria

L’article presenta l’ús de l’eina del portafoli de l’alumne a l’assignatura d’expressió gràfica als nous graus d’enginyeria. Volem presentar els canvis que s’han realitzat a l’àrea de coneixement per adaptar-se a les assignatures basades en el pla de Bolonya. L’ús del portafoli docent de l’alumne s’ha revelat com un mètode valuós per a l’avaluació continuada, no tant així per a l’obtenció de la nota final. Presentem l’estratègia d’aplicació, el cronograma i els resultats obtinguts. Tanmateix fem una crítica dels detalls a millorar i els canvis que realitzarem cara als propers cursos. L’objectiu que cerquem els professors de l’àrea és adaptar l’assignatura al pla de Bolonya, assegurant que el treball continuat de l’alumne i el procés d’autoaprenentatge són correctament valorats. Tanmateix cal assegurar que l’estudiant realitzi una tasca d’aprenentatge autònom fora d’aula, que el temps dedicat a la resolució d’exercicis s’adeqüi a la quantitat de crèdits ECTS assignats, i que creixi el paper del professor com a tutor que revisa l’adquisició de competències. Aquesta experiència tendeix a que els estudiants centrin la seva activitat en el portafoli docent

Implícits filosòfics del convencionalisme en la geometria espaciotemporal

Treball que té com a objectiu, en primer lloc, establir quina possibilitat té el convencionalisme de ser una alternativa a les concepcions realistes de la geometria relativista; en segon lloc, assenyalar les implicacions epistemològiques que en deriven; en tercer lloc, precisar quin tipus de lectura de la hipòtesi inicial hem de fer donat que hi ha un cert marge per a l’ambigüitat i això ha permès diverses propostes; i en quart i darrer lloc, en cas que hom accepti les restriccions que el convencionalisme imposa al nostre coneixement, hem de veure quines conclusions podem extreure en l’àmbit ontològic i fins a quin punt són significatives per a la discussió sobre la relació entre matemàtica i naturalesa