C??mo comunicarse con alguien que 'no sabe hablar' : expresi??n e interacci??n orales en los niveles iniciales de ELE

Resumen basado en el de la publicaci??n

Comparaci??n de la interacci??n oral de estudiantes de alem??n L3 presenciales y online en una tarea de aula

Resumen basado en el de la publicaci??n

El proceso de transici??n a la vida adulta de los j??venes con trastorno del espectro autista : an??lisis de la planificaci??n centrado en la persona

Resumen basado en el de la publicaci??n

La motivaci??n en el aprendizaje de espa??ol : interacci??n en redes sociales

Resumen tomado de la publicaci??n

An??lisis de la interacci??n en comunidades virtuales

Resumen basado en el de la publicaci??n

Integraci??n del componente estrat??gico en el ??mbito de la interacci??n oral en base al anual aula A2

Resumen basado en el de la publicaci??n

Los profesionales de lo social : una oportunidad de interacci??n con el medio social

Monogr??fico con el t??tulo: "La participaci??n de las familias en la escuela"

An??lisis de la interacci??n en un aula con alta diversidad sociocultural

Resumen basado en el de la publicaci??n

La interacci??n entre compa??eros y el feedback ling????stico en los COMA de lenguas extranjeras

Resumen basado en el de la publicaci??n

La interacci??n social en el contexto del aula de Educaci??n F??sica

Resumen basado en el de la publicaci??n

??Qu?? es un hombre? La degradaci??n de la persona en el Holocausto jud??o

Se describen un conjunto de actividades llevadas a cabo en el IES Francisco de Orellana (Trujillo, C??ceres) orientadas a la investigaci??n, conocimiento y difusi??n del Holocausto jud??o, que adem??s pretenden mejorar la convivencia dentro y fuera del entorno escolar e inculcar valores de respeto y de aceptaci??n del otro. Las actividades se insertan en la trayectoria de ense??anza-aprendizaje de la lengua francesa y la cultura franc??fona de la secci??n biling??e de franc??s del centro

Mecanismes d'interacció entre alumnes i docents. Un exemple d'autogestió i autoregulació de l'aprenentatge

L'EEES situa en el centre del procés d'ensenyament-aprenentatge l'estudiant actiu i autònom i destaca el paper fonamental del professor com a guia. Per aquest motiu és fonamental tenir informació sobre què saben i com aprenen els alumnes, la qual cosa obre suggeridors interrogants: Com reflexionen els alumnes sobre el seu aprenentatge? Què porta a un alumne a implicar-se en l'aprenentatge de forma autònoma? Quines eines ajuden a desenvolupar un pensament propi? En aquesta experiència es plantegen algunes respostes a les preguntes anteriors, a partir de les activitats reflexives que planteja el professorat i que serveixen per incentivar la interacció constant entre estudiants i docents, interacció que suposa un motor decisiu per a l'autonomia d'aprenentatge de l'estudiant

Ampliació de les funcionalitats de l’ACME

L’ACME és una plataforma d’e-learning orientada a la correcció automàtica d’exercicis. Cada alumne té un dossier personalitzat d’exercicis, on cada exercici pot tenir una forma particular de correcció amb un nucli corrector diferent. Actualment l’ACME té diversos tipus d’exercicis entre ells hi ha: els matemàtics, els de programació, els de bases de dades relacionals, tipus tests, cert o fals, etc. Tot i tenir molts tipus d’exercicis de correcció automàtica, l’ACME no disposa de gaires exercicis de correcció manual, ni de treball en grup ni tampoc sistemes per avaluar de forma correcta els exercicis d’aquesta tipologia. Altres mancances del sistema les trobem en que no disposa de cap sistema d’importació i exportació de les assignatures i és per això que quan s'acaba un curs, si el professor vol repetir el mateix l'any següent ho ha de tornar a introduir tot. El que es pretén amb aquest és incorporar un conjunt de nous mòduls a l’ACME que permetin als usuaris facilitar les seves tasques i la interacció entre ells intentant cobrir les diferents mancances que hi ha.

Efficient 3D scene modeling and mosaicing

El modelat d'escenes és clau en un gran ventall d'aplicacions que van des de la generació mapes fins a la realitat augmentada. Aquesta tesis presenta una solució completa per a la creació de models 3D amb textura. En primer lloc es presenta un mètode de Structure from Motion seqüencial, a on el model 3D de l'entorn s'actualitza a mesura que s'adquireix nova informació visual. La proposta és més precisa i robusta que l'estat de l'art. També s'ha desenvolupat un mètode online, basat en visual bag-of-words, per a la detecció eficient de llaços. Essent una tècnica completament seqüencial i automàtica, permet la reducció de deriva, millorant la navegació i construcció de mapes. Per tal de construir mapes en àrees extenses, es proposa un algorisme de simplificació de models 3D, orientat a aplicacions online. L'eficiència de les propostes s'ha comparat amb altres mètodes utilitzant diversos conjunts de dades submarines i terrestres.

Gradient-based reinforcement learning techniques for underwater robotics behavior learning

Darrerament, l'interès pel desenvolupament d'aplicacions amb robots submarins autònoms (AUV) ha crescut de forma considerable. Els AUVs són atractius gràcies al seu tamany i el fet que no necessiten un operador humà per pilotar-los. Tot i això, és impossible comparar, en termes d'eficiència i flexibilitat, l'habilitat d'un pilot humà amb les escasses capacitats operatives que ofereixen els AUVs actuals. L'utilització de AUVs per cobrir grans àrees implica resoldre problemes complexos, especialment si es desitja que el nostre robot reaccioni en temps real a canvis sobtats en les condicions de treball. Per aquestes raons, el desenvolupament de sistemes de control autònom amb l'objectiu de millorar aquestes capacitats ha esdevingut una prioritat. Aquesta tesi tracta sobre el problema de la presa de decisions utilizant AUVs. El treball presentat es centra en l'estudi, disseny i aplicació de comportaments per a AUVs utilitzant tècniques d'aprenentatge per reforç (RL). La contribució principal d'aquesta tesi consisteix en l'aplicació de diverses tècniques de RL per tal de millorar l'autonomia dels robots submarins, amb l'objectiu final de demostrar la viabilitat d'aquests algoritmes per aprendre tasques submarines autònomes en temps real. En RL, el robot intenta maximitzar un reforç escalar obtingut com a conseqüència de la seva interacció amb l'entorn. L'objectiu és trobar una política òptima que relaciona tots els estats possibles amb les accions a executar per a cada estat que maximitzen la suma de reforços totals. Així, aquesta tesi investiga principalment dues tipologies d'algoritmes basats en RL: mètodes basats en funcions de valor (VF) i mètodes basats en el gradient (PG). Els resultats experimentals finals mostren el robot submarí Ictineu en una tasca autònoma real de seguiment de cables submarins. Per portar-la a terme, s'ha dissenyat un algoritme anomenat mètode d'Actor i Crític (AC), fruit de la fusió de mètodes VF amb tècniques de PG.