El estudio de la recepción búlgara de la literatura española y su aplicación al aula.

Resumen basado en el de la publicación

Percepción del profesorado sobre su capacitación en el uso de las TIC como instrumento de apoyo para la integración del alumnado con discapacidad.

Resumen basado en el de la publicación

Transición al mundo laboral de estudiantes universitarios con discapacidad : experiencia de un programa formativo.

Resumen basado en el de la publicación

Fiestas populares del ciclo de verano y otoño en la Comunidad de Madrid.

Se analizan las fiestas populares de verano y otoño de la Comunidad de Madrid. El estudio se realiza por investigadores del Museo de Artes y Tradiciones populares de la Universidad Autónoma de Madrid. La información sobre las celebraciones de Santos y Vírgenes y sobre fiestas, que conmemoran acontecimientos de la vida local, se obtiene a través de los informantes de cada una de las localidades, junto a datos obtenidos de las distintas publicaciones. Por último se incluyen mapas y clasificaciones por fechas y localidades, siguiendo las relaciones topográficas de Felipe II.

La voz y la palabra.

Resumen basado en el de la publicación

Exploración de la ansiedad hacia las matemáticas en los futuros maestros de Educación Primaria.

Resumen basado en el de la publicación

Tutor??a electr??nica en la ense??anza superior : la experiencia de uso en la Universidad de Murcia

Resumen basado en el de la publicaci??n

Los formadores de profesores : el desafío de enseñar enseñando.

Resumen basado en el de la publicación

La aportaci??n del concepto de "persona" a la educaci??n intercultural

Resumen basado en el de la publicaci??n

La representaci??n gr??fica de lo divino en la infancia : la transmisi??n de la imagen de Dios

El estudio se propone una observaci??n pormenorizada de las expresiones gr??ficas que realizan una transmisi??n de lo divino mediado por conceptos y relaciones particulares. Est?? interesado en determinar cu??les son estos, la frecuencia con que se utilizan y con qu?? inter??s. Por contraste, los relacionaremos con valores universales que se presentan en la reflexi??n gr??fica de los participantes, as?? como los par??metros de la edad y el g??nero y su relaci??n entre ellos. Para la experiencia trascendente del ni??o o ni??a no es s??lo importante su propia vivencia sino tambi??n las representaciones de los adultos que reciben. As??, en el an??lisis se tienen en cuenta los aspectos que se reconocen como adquiridos y los de elaboraci??n propia. Es necesario, por tanto tener en cuenta las edades, el sexo y g??nero, y el lugar de procedencia. Estos factores van a vertebrar todo el estudio y van a ser filtro de interpretaci??n de los datos que nos brinden las representaciones gr??ficas. Tambi??n estar??n presentes factores como la situaci??n social y econ??mica en relaci??n a la visi??n divina o las dificultades acad??micas y personales.

??Sabes m??s que un ni??o de Primaria? : la competencia medi??tica del alumnado de 4?? de Educaci??n Primaria en Andaluc??a

Resumen tomado de la publicaci??n

Estudio sobre la pr??ctica preprofesional docente en la Facultad de Filosof??a, Letras y Ciencias de la Educaci??n de la Universidad de Cuenca - Ecuador

Resumen basado en el de la publicaci??n

An??lisis de la cultura de prevenci??n de riesgos laborales en los distintos niveles educativos desde la perspectiva del profesorado

Resumen basado en el de la publicaci??n

La nueva brecha digital. El futuro de las nuevas tecnolog??as en Primaria desde la formaci??n del profesorado

Monogr??fico con el t??tulo: " Formaci??n de profesores. Perspectivas de Brasil, Colombia, Espa??a y Portugal"

Mirades turístiques a la ciutat. Anàlisi del comportament dels visitants del Barri Vell de Girona

Mirades Turístiques a la ciutat és un estudi sobre el comportament del turisme en les ciutats monumentals, a partir de l'experiència viscuda pels visitants del Barri Vell de Girona. Una recerca que ha pretès determinar, precisament, la forma com els visitants entren en contacte amb el patrimoni monumental de la ciutat medieval. A partir, d'identificar quins factors influeixen (i quins no) en el comportament dels turistes durant la seva visita, tant pel que fa referència als factors ambientals generals (la meteorologia, la congestió, la informació...) com els factors singulars de cada visitant. Per tal d'assolir aquests objectius, en hem plantejat una sèrie d'hipòtesis de treball: 1. Existeix una manera turística d'apropar-se al patrimoni que té les seves pròpies regles, les seves estructures específiques i en conseqüència la necessitat d'uns instruments de gestió particulars. 2. L'aproximació del turista al patrimoni monumental és el resultat de dues forces aparentment contradictòries. D'una banda, el turista tendeix a reproduir pautes de comportament socialment construïdes que prenen la forma d'un ritual. D'altra banda, més enllà d'aquest patró comú, cada visitant viu una experiència singular. Per tant, la relació amb el patrimoni és el resultat d'un subtil equilibri entre experiència i ritual. 3. El consum turístic del patrimoni depèn de la relació entre quatre factors. El primer, la imatge del lloc, és la projecció (sovint idealitzada) de l'espai de visita, una metàfora de la ciutat. El segon, el codi d'interpretació turístic , actua com una mena de ritual, un guió no escrit de la pràctica turística. En tercer lloc, el substrat material que són els components artístics, històrics o culturals de la destinació: la geometria del casc, les visuals, el pes de la història o el valor estètic de les peces condicionen, com és obvi, la mirada turística. Finalment, l'experiència està condicionada per la gestió (pública i privada) del turisme: informació, fluxos, interpretació... L'estudi s'ha sustentat en una metodologia inèdita basada en l'observació directa a partir del seguiment dels visitants durant els seus recorreguts. Hem observat el visitants i hem recollit la informació bàsica de la seva visita: l'itinerari, els monuments visitats, les actituds manifestades, els temps d'estada... Aquesta metodologia ha estat ja implementada en alguns estudis de públic de diversos museus. S'han recollit tres tipus de dades: dades relacionades amb els arcs (segment de carrer entre dues interseccions), dades relacionades amb els nodes (els elements d'interès) i dades relacionades amb el visitant. Les tres fonts estan unides per un identificador comú, que és el codi del turista. Això ens ha permès vincular les dades dels visitants amb el seu recorregut i la seva visita als monuments de la ciutat. Els resultats de l'estudi ens han permès identificar els factors que singularitzen l'apropament dels visitants al patrimoni i que el diferencien d'altres formes de relació o ús. És a dir, els factors que incideixen en el comportament dels visitants de Girona. Així mateix, hem pogut definir models d'itineraris amb una estructura interna molt compacta però molt diferents entre ells; que ens evidencien que, malgrat les regularitats detectades en les visites dels turistes de la ciutat, també existeixen elements diferencials en el seu comportament. Hem detectat quatre models de recorreguts urbans que hem anomenat: itinerari bàsic, comercial, complex i de les muralles, que a l'hora es poden subdividir en varies categories. Finalment, els estadístics multivariants ens han permès demostrar que la relació entre el turista i el patrimoni respon almenys a quatre formes de consum diferenciades, que hem anomenat "no turistes", "rituals", "interessats" i "erudits".