La Ley Org??nica para la Mejora de la Calidad Educativa : una reforma contestada , pero de corto alcance

Resumen tomado de la publicaci??n

El Colegio Menor de Santa Catalina de Salamanca en el siglo XVIII : la reforma del obispo Bertr??n

Resumen basado en el de la publicaci??n

La reforma local espa??ola de 2013 y las??competencias educativas

Resumen tomado de la publicaci??n

Un ciclo con la reforma educativa Kunnskapsl??ftet : ??nuevas perspectivas para el espa??ol?

Resumen basado en el de la publicaci??n

La reforma curricular en los estudios de Derecho : la integraci??n de la pr??ctica

Resumen basado en el de la publicaci??n

El estado actual de la reforma de la educaci??n jur??dica en Am??rica Latina : una valoraci??n cr??tica

Resumen basado en el de la publicaci??n

Pol??tica global m??s all?? de lo nacional : reforma educativa (LOMCE) y el r??gimen de estandarizaci??n (OECD)

Resumen tomado de la publicaci??n.

Pisa como instrumento de legitimaci??n de la reforma de la LOMCE

Resumen tomado de la publicaci??n.

La contra-reforma educativa en Espa??a : pol??ticas educativas neoliberales y nuevos modelos de gesti??n

Resumen tomado de la publicaci??n.

El plan de reforma educativa de un afrancesado : ??l de Manuel Jos?? Narganes de Posada

Resumen basado en el de la publicaci??n

Las purificaciones de maestros de primeras letras y preceptores de gram??tica en la reforma de Fernando VII

El proceso de las purificaciones, que hab??a comenzado en 1810 y 1814, qued?? institucionalizado en 1823 por la Junta de Oy??rzun y la Regencia de Madrid. Despu??s de una moment??nea suspensi??n, a la vuelta de Fernando VII al poder, se dictan en 1824 normas sobre las purificaciones, encarg??ndose Calomarde de las de los intelectuales y profesores y Aymerich de los militares. Seg??n los Peset: ??Las purificaciones suponen una revisi??n ???especialmente dirigida a empleados p??blicos??? persona a persona. No contra sospechosos o presuntos delincuentes, como en las causas formadas por leyes penales, sino contra toda una amplia clase de personas. No es tampoco declaraci??n del cese de personas determinadas, sino pasar toda la administraci??n por el tamiz de un procedimiento??.

La reforma educativa como estrategia gubernamental

Resumen basado en el de la publicaci??n

Estudi sobre la invasió de la formiga argentina (Linepithema humile) a l’àrea urbana de Girona

La formiga argentina (Linepithema humile) està catalogada com una de les cent pitjors espècies invasores del món per ISSG (Invasive Species Specialist Group). Ha envaït gran part de les àrees mediterrànies i subtropicals mundials. La seva presència a la província de Girona podria estar relacionada amb el comerç marítim del suro entre Amèrica del sud i la Península Ibèrica, a través de l’arribada de nius en les mercaderies transportades fins als ports (Sant Feliu de Guixols). L’estudi es centre en la ciutat de Girona, determinant les zones amb presència de la formiga i proposar mesures de gestió basades en l’educació i la prevenció. Es mostregen quatre zones de la ciutat segons una metodologia adapatada a l’àrea urbana. Amb tot això s’obté una cartografia acurada de la presència i abundància de la formiga a les quatres zones, s’estableix un protocol de mostreig i es fa una proposta amb les mesures idònies per al control de la prevenció per tal d’evitar-ne l’expansió

Història urbana de Girona: el monar reial del Mercadal a Girona

De l'any 1015 consta l'existència del rec comtal, segons escriptura atorgada pel comte Ramon Borrell i per llur esposa, Ermessenda, que varen fer donació a la Seu de Santa Maria, el dia 19 de juny, de quatre mujades de terra situades prop del Mercadal iuxta urbem Gerundensis in ipso plano super ipsum Mercadalem. Les dites terres afrontaven de occiduo in ipso rege comitale i a migdia amb el riu Güell. Aquest fet permet considerar que el rec comtal feia possible, ja al segle XI, la instal·lació del Monar comtal amb llurs molins

Història urbana: la primera expansió meridional (segles XI i XII)

Sobre la modificació de l'estructura urbana de la ciutat de Girona als segles XI i XII