Andamiando el desarrollo de los Grados de Magisterio : la cooperaci??n educativa en el contexto universitario

Resumen tomado de la publicaci??n

Abriendo las aulas : la vinculaci??n entre docencia, investigaci??n y cooperaci??n comunitaria

Monogr??fico con el t??tulo: "Otra investigaci??n es posible"

Cooperaci??n institucional : el t??tulo cooperante

Monogr??fico con el t??tulo: "Otra investigaci??n es posible"

Actas de las Jornadas de Cooperaci??n Educativa con Iberoam??rica sobre Educaci??n Especial e Inclusi??n Educativa

El Ministerio de Educaci??n y Ciencia de Espa??a y la Universidad Complutense de Madrid realizan diversas actuaciones y compromisos en Cooperaci??n Internacional. Entre estas actuaciones destacan estas Jornadas de Cooperaci??n Educativa con Iberoam??rica sobre Educaci??n Especial e Inclusi??n Educativa. Estas jornadas forman parte de los encuentros dirigidos a los responsables y t??cnicos de las administraciones educativas de los pa??ses iberoamericanos, con el compromiso de promocionar e impulsar un mayor intercambio de informaci??n y una colaboraci??n permanente interinstitucional que permita transformar y mejorar la Educaci??n Especial y, por consiguiente, la calidad de la educaci??n y la inclusi??n educativa de los alumnos con necesidades educativas especiales. La educaci??n es un derecho humano b??sico. Las personas con discapacidad y con necesidades educativas especiales asociadas o no a la discapacidad tienen derecho a una educaci??n en condiciones de igualdad de oportunidades, la educaci??n como un derecho y no como un privilegio.

VII Jornadas de Cooperaci??n Educativa con Iberoam??rica sobre Educaci??n Especial e Inclusi??n Educativa : educaci??n secundaria

Congreso celebrado en Madridi, Espa??a, del 8 al 12 de marzo de 2010

La m??sica, eina per a la cooperaci?? a les aules de secund??ria

Resumen basado en el de la publicaci??n

El treball en xarxa : un model de recerca i acci?? participativa per promoure la cooperaci?? de les fam??lies

Resumen basado en el de la publicaci??n

Lesson Studies : re-pensar y re-crear el conocimiento pr??ctico en cooperaci??n

Resumen tomado de la publicaci??n

Herramientas de Educaci??n para la Cooperaci??n : din??micas para mudar el mundo

Ilustraciones de Leticia Sanju??n

Cooperaci?? entre la fam??lia i l'escola : ??Juguem amb les matem??tiques??

Resumen basado en el de la publicaci??n

B.A. Creixent: projecte de cooperació intermunicipal pel desenvolupament del Banc d’Aliments de Sant Pol de Mar

B.A. Creixent és un projecte que té la missió de crear una dinàmica cooperativa entre el Banc d’Aliments Municipal de Sant Pol de Mar, els comerços de la localitat i l’IES Bisbe de Sevilla de Calella, amb la finalitat d’ampliar els recursos del propi Banc

L'Avaluació de la cooperació i la responsabilitat individual en els treballs autogestionats a través de rúbriques

En el present treball, membres de la Xarxa d'Innovació Docent sobre Aprenentatge Cooperatiu de la UdG analitzen els requisits de les rúbriques que garanteixen la seva eficàcia a l'hora d'avaluar el treball cooperatiu, i com aquesta eina pot ser usades per a fomentar la responsabilitat individual en els treballs autogestionats per estudiants. També es fa una proposta de rúbrica i es debaten les opcions que planteja la possibilitat que no sigui el professorat qui decideixi els elements que ha de contenir una rúbrica, sinó que aquesta sigui pactada amb l'alumnat en funció dels objectius del treball

L'ensenyament aprenentatge de la cooperació: estudi d'un cas a l'educació primària

L'objectiu de la tesi és: Validar els criteris de Johnson i Johnson (1992) com a indicadors d'avaluació d'actituds cooperatives. Ens proposem definir, contrastar i avaluar noves eines d'actuació. Observant, analitzant i valorant com uns nens i nenes de 6 anys desenvolupen actituds cooperatives, a través d'unes activitats proposades per les mestres tutores, amb la intenció de validar en un nou context d'aplicació els indicadors citats per Johnson i Johnson (1992). Per centrar els objectius de la recerca hem tingut en compte una triple perspectiva: del professorat, de l' alumnat i de les activitats. Presentem l'anàlisi de les dades des de diferents instruments, d'acord amb els propòsits plantejats a la tesi en dos nivell d'anàlisis i amb la validació d'indicadors. La contrastació de les aportacions dels diferents instruments ens ha permès establir la triangulació de les dades que garanteix la fiabilitat dels indicadors i ens permet arribar a les conclusions esmentades en el últim capítol.

Terceiro setor e pol??ticas p??blicas

Te??ricos apontam um estreitamento nas rela????es das entidades do terceiro setor com o Estado. Esta aproxima????o, numa perspectiva internacional, est?? inserida no que se convencionou chamar crise do Estado provedor e, portanto, na busca por modelos alternativos de implementa????o de pol??ticas sociais. No ??mbito nacional, a expans??o do terceiro setor ??, em parte, fruto da redemocratiza????o do pa??s, com a prolifera????o e o amadurecimento de iniciativas da sociedade civil. Este trabalho pretende contribuir para a reflex??o sobre o contexto onde surgem e se desenvolvem essas rela????es. Parece-nos que lan??ar luz sobre a id??ia de parceria pode colaborar na compreens??o das potencialidades e limites desse modelo de coopera????o intersetorial.

Federalismo e rela????es intergovernamentais: os cons??rcios p??blicos como instrumento de coopera????o federativa

Se nos estados federais os mecanismos de coopera????o e coordena????o intergovernamental j?? s??o relevantes, no caso brasileiro eles ganham centralidade ainda maior. A Constitui????o Federal de 1988 agregou complexidade ao desenho federativo brasileiro, reconhecendo o munic??pio como ente federado. Esse processo foi acompanhado por intensa descentraliza????o de pol??ticas p??blicas, pelo fortalecimento do poder local e por mecanismos pouco coordenados de rela????o vertical e horizontal entre os entes federativos. Ao mesmo tempo, a aus??ncia de pol??ticas de desenvolvimento regional acentuou as desigualdades locais e regionais observadas historicamente no pa??s. Diferentes experi??ncias de consorciamento foram levadas a cabo por munic??pios no pa??s e ainda hoje esse ?? um instrumento de larga utiliza????o. De forma diversa, as iniciativas de coopera????o entre estados s??o ainda incipientes. As limita????es institucionais e jur??dicas dos desenhos utilizados pelos munic??pios, no entanto, levaram ?? aprova????o da Emenda Constitucional n?? 19/98, que instituiu os cons??rcios p??blicos e a gest??o associada de servi??os p??blicos.