Lectores que crecen : un programa de fomento de la lectura desarrollado por el IES Enrique Díez-Canedo de Puebla de la Calzada a partir de su biblioteca escolar.

Se describe la experiencia llevada a cabo en el IES Enrique Díez-Canedo de Puebla de la Calzada (Badajoz) para fomentar el hábito lector de los alumnos. El programa trabaja cuatro ámbitos que recrean el clima de la lectura entre los adultos: una experiencia lectora satifactoria, una experiencia lectora valorada por el entorno, una experiencia compartida y una experiencia social de la lectura.

Bibliotecas escolares y fomento de la lectura : recursos y apoyo para profesores.

Tras analizar el auge de la literatura infantil y juvenil y las actividades de animación a la lectura en los años 80, se describen las líneas de actuación: actividades de formación del profesorado, actividades de apoyo a las bibliotecas escolares, apoyo a las publicaciones escolares, elaboración de material y organización y difusión de la propia biblioteca, desarrolladas por el Centro de Profesores y Recursos de Trujillo (Cáceres).

La biblioteca escolar como herramienta fundamental para el fomento de la lectura.

Se describen las líneas maestras del programa de fomento de la lectura desarrollado en el IES Alagón de Coria (Cáceres) y las actuaciones desarrolladas durante el curso 2004-2005. Estas líneas son: establecimiento del papel del centro en el fomento de la lectura, diseño de actividades dirigidas a potenciar el interés de los alumnos por la lectura y por la escritura y diseño de un plan de lectura.

La ense??anza de la lectura en Europa : contextos, pol??ticas y pr??cticas

En la cub.: "Red Espa??ola de Informaci??n sobre Educaci??n"

Hora de ler : un programa para el fomento de la lectura en centros educativos de Galicia

Resumen basado en el de la publicaci??n

J??venes personas libro, proyecto para la renovaci??n de la lectura que aplica el m??todo de la palabra vinculada

Resumen basado en el de la publicaci??n

La lectura de textos cient??ficos en las clases de ciencias en la formaci??n docente : un intento de desmitificaci??n

Resumen basado en el de la publicaci??n

Las bibliotecas escolares : espacios para recrear la lectura, la escritura y otros lenguajes

Resumen basado en el de la publicaci??n

Dificultades en el aprendizaje de la lectura : nuevas aportaciones a su diagn??stico y tratamiento

Resumen basado en el de la publicaci??n

Leyendo entre signos : gu??a para el fomento de la lectura en personas sordas

T??t.: tomado d ela cub.

Carnet de lectura : plan de fomento de la lectura

A trav??s de este cuadernillo, dirigido a la educaci??n primaria, el alumnado puede llevar un control de los libros que lee. En ella se pueden recoger los datos principales de identificaci??n de la publicaci??n a trav??s de la ficha t??cnica, el resumen y un comentario personal. Por ??ltimo tambi??n se puede anotar la fecha de devoluci??n del libro a la biblioteca.

De la escritura a la lectura : teor??a de Rufino Blanco y S??nchez

Resumen basado en el del autor

L'Aprenentatge de la lectura i l'escriptura des d'àrees no lingüístiques. Estudi comparatiu del treball en ciències socials a Catalunya i Ontario (Canadà)

Volem constatar com, en la nostra realitat quotidiana, sovint tenim poc en compte les necessitats de comprensió dels alumnes quan elaborem textos didàctics. Si no pensem en adequar el vocabulari ni la complexitat gramatical al que realment poden abastar en diferents edats, la significativitat dels aprenentatges se'n ressentirà. Si els estudiants no han estat capaços d'entendre el contingut, no podran respondre a activitats que els ho exigeixin, com les de PISA, que pretenen avaluar la comprensió a partir d'un concepte de lectura molt ampli i allunyat de la mera comprensió literal ii. Ans al contrari, només seran capaços de respondre a activitats d'un nivell d'exigència comprensiva molt baix, com les que els proposen bona part dels llibres de text d'ús corrent al nostre país, com ara vull constatar

L'adquisició de la lectura en una mostra d'alumnes de segon a cinquè d'Educació Primària

L'objectiu general d'aquesta tesi fou estudiar longitudinalment l'adquisició lectora (català i castellà), de 2n. a 5è. cursos d'Educació Primària, en una mostra de 214 alumnes (101 nenes i 113 nens) d'una escola pública catalana, a partir dels resultats obtinguts en les Proves Psicopedagògiques d'Aprenentatges Instrumentals (P.P.A.I.; Canals, Carbonell, Estaún i Añaños, 1988), aplicades a principi i final de cada curs. Les P.P.A.I. valoren la velocitat i exactitud de descodificació lectora a través de la lectura de textos diferents per a cada curs, i la comprensió lectora mitjançant exercicis diferents per a cada curs (ordenar frases, executar ordres escrites, respondre qüestions sobre el contingut d'un text...). Els resultats van ser: -La majoria de la mostra, escolaritzada en català, amb independència de la llengua més parlada a casa (català o castellà), van desenvolupar progressivament i de forma similar les habilitats lectores (català i castellà) iniciades en cursos anteriors, aconseguint a finals de 5è. l'automatització dels procés de descodificació lectora en ambdues llengües. -La velocitat lectora pràcticament es va triplicar, passant d'unes 40 paraules/minut inicials a unes 130 paraules /minut a finals de 5è. - L'exactitud lectora també va augmentar i, a finals de 5è., la majoria de la mostra llegien sense quasi errors d'exactitud. -La comprensió lectora cada cop fou més elaborada i la majoria es van afrontar progressivament, amb èxit, a activitats més complexes de comprensió lectora. -En general, el desenvolupament de les habilitats lectores va ser bastant similar en els dos sexes, però a finals de 5è. es van detectar més nens que nenes amb nivell baix (descodificació i/o comprensió) i més nenes que nens amb nivell alt (descodificació i/o comprensió). -Els subjectes que es van situar en un nivell mig (descodificació i/o comprensió) a 2n., van ser els que més es van mantenir en el mateix nivell fins a 5è. En canvi, els que a 2n. mostraven nivells extrems (alt o baix), van evolucionar de forma més variable. -Es va observar que les habilitats adequades de descodificació lectora no van implicar, necessàriament, haver desenvolupat un bon nivell de comprensió lectora. I al revés, un bon nivell de comprensió no sempre va correlacionar amb un nivell correcte de descodificació. -Després de classificar la mostra en tres subgrups (mig, alt i baix) a partir dels resultats en descodificació i comprensió en català de l'última valoració de 5è., es van observar evolucions bastant paral·leles entre els subgrups en velocitat i comprensió, mantenint-se cada subgrup en el nivell que els definia al llarg dels diferents cursos. Però un 6,54% de la mostra, amb dificultats de comprensió lectora en català a finals de 5è, va experimentar, respecte la mostra i el seu propi rendiment en la primera valoració de 5è., una important disminució de la comprensió lectora a finals de 5è.

Narradores ecuatorianos de los 50: poéticas para la lectura de modernidades periféricas

Los así llamados escritores de la década del 50 publican su obra en el período 1945-1962. Entre los más connotados figuran César Dávila Andrade, Alfonso Cuesta y Cuesta, Arturo Montesinos Malo, Mary Corylé, Pedro Jorge Vera, Rafael Díaz Ycaza, Eugenia Viteri, Walter Bellolio, AIsino Ramírez y Alejandro Carrión, quienes provienen de Cuenca, Loja y Guayaquil. Aunque no constituyan un grupo orgánico en sí ni cultiven una estética común que los identifique, todos confluyen en un realismo más abierto que aquel que marcara a la generación del 30, dentro de la que, por razones cronológicas, se ubica a Angel F. Rojas, pese a que su temática y búsqueda estética dialogan mejor con la narrativa de los años 50. La propuesta de estos autores da espacio al lirismo, a la exploración de subjetividades enfrentadas a espacios sociales reconfigurados -Quito y Guayaquil, urbes expandidas y excluyentes-, y al desentrañamiento del sentido de la modernidad que trastoca de manera radical sus ciudades y pueblos pequeños, revelando sus contradicciones y falsas promesas. Cuestiona, además, el sentido y los alcances de los aprendizajes de la modernidad en la gran ciudad, y el rol del escritor en el contexto de un país pequeño. En la cima de esta narrativa se ubica sin duda la novela y cuentística de los escritores César Dávila Andrade, Ángel F. Rojas y Walter Bellolio.