UdGExpress

Dues notícies sobre el moviment d'accés obert a la UdG: la incorporació de la Revista de Girona a RACO, i el seminari Els Canvis en la Comunicació Científica: el Moviment d’Accés Obert

CP Las Vegas (Corvera de Asturias)

Jos?? Ram??n V??zquez Rodr??guez, director del CP Las Vegas, de Corvera de Asturias, expone cu??les son los objetivos de los proyectos planteados en el colegio dentro de los programas Comenius y Grundtvig. Los proyectos pretenden evaluar la participaci??n y el grado de colaboraci??n de las familias con el centro educativo e impulsar un programa de formaci??n continua en la Escuela de Padres y Madres, existente en el centro, que incluya la formaci??n en las nuevas tecnolog??as de la informaci??n y la comunicaci??n.

Cybergrooming : Risk factors, coping strategies and associations with cyberbullying

Resumen tomado de la publicaci??n

Evaluaci??n y diagn??stico de procesos de formaci??n en entornos virtuales de aprendizaje

Resumen basado en la publicaci??n

El discurso expositivo en el aula como acto de comunicaci??n y como texto para ser comprendido

Resumen tomado de la publicaci??n

Gameproyect : una estrategia metodol??gica que favorece el trabajo colaborativo basado en las Webquest

Resumen tomado de la publicaci??n. Resumen tambi??n en ingl??s

El Treball cooperatiu en l'ensenyament de l'estructura social. Resultats d'una experiència a l'aula

Aquesta comunicació presenta l’experiència de treball cooperatiu duta a terme a l’assignatura “Desigualdad social, clase y género” del Màster de Polítiques Públiques i Socials de la Universitat Pompeu Fabra. El disseny de la mateixa està pensat tant des de la perspectiva del nou marc d’ensenyament com des dels continguts i característiques concretes de la matèria que imparteixo i el lloc que ocupa en el currículum dels alumnes. I, evidentment, també des de la meva filosofia docent. En el text es presenta tant la planificació i desenvolupament de la mateixa com els resultats assolits. D’aquests cal destacar tant els aspectes positius com els negatius i especialment la necessitat de la creació d’una nova cultura de l’aprenentatge i del paper autònom dels alumnes no només per als professors, també, -o especialment-, pels alumnes perquè ells mateixos no la tenen assolida i això els crea inseguretat i desconfiança cap als professors que plantegen aquesta nova manera de treballar. És cert que potser, el fer de ser un màster suposa unes característiques particulars dels alumnes que no són extrapolables a les llicenciatures o als nous graus, però en tot cas em sembla important posarho sobre la taula. Per tant es presenten en la comunicació tant respostes com nous dubtes i reptes per a millorar la docència en general i en particular l’aplicació d’aquests procediments d’aprenentatge. Com per exemple què s’ha de fer per a què els alumnes entenguin millor els guanys que presenta aquest tipus de metodologia? Quins són els resultats d’altres casos i si aquests segueixen el mateix patró que els que he pogut observar en la meva pràctica docent. Especialment em preocupen els comentaris negatius que es generen per part dels alumnes i m’agradaria saber d’altres experiències d’aquest tipus per constatar si es donen aquest mateix tipus de comentaris i especialment com es resolen aquestes impressions dels alumnes. En darrer lloc m’agradaria debatre amb els altres participants sobre la idea de gravar les intervencions dels alumnes tant pel que fa a preguntes fetes a classe, com en la presentació de treballs, com en els debats, com per l’avaluació d’aquesta mateixa experiència de treball cooperatiu formulada aquí. Les avantatges per a l’autoaprenentatge dels alumnes són clares però els problemes de planificació i d’hores d’anàlisi per part dels professors també són evidents i no penso que el marc universitari actual estigui oferint precisament en la pràctica docent del dia a dia els mitjans per dur a terme experiències com aquestes

Programació del robot e-puck amb Microsoft Robotics Studio

Microsoft Robotics Studio (MRS) és un entorn per a crear aplicacions per a robots utilitzant una gran varietat de plataformes hardware. Conté un entorn de simulació en el que es pot modelar i simular el moviment del robot. Permet també programar el robot, i executar-lo en l’entorn simulat o bé en el real. MRS resol la comunicació entre els diferents processos asíncrons que solen estar presents en el software de control d’un robot: processos per atendre sensors, actuadors, sistemes de control, comunicacions amb l’exterior,... MRS es pot utilitzar per modelar nous robots utilitzant components que ja estiguin disponibles en les seves llibreries, o també permet crear component nous. Per tal de conèixer en detall aquesta eina, seria interessant utilitzar-la per programa els robots e-pucks, uns robots mòbils autònoms de petites dimensions que disposen de dos motors i un complet conjunt de sensors. El que es vol és simular-los, realitzar un programa de control, realitzar la interfície amb el robot i comprovar el funcionament amb el robot real

Valoració dels estudiants de l'aprenentatge basat en problemes (ABP): un estudi empíric

La comunicació té l’objectiu de reflexionar sobre els avantatges (possibilitats, punts forts) - inconvenients (limitacions) de l’aprenentatge basat en problemes (en endavant ABP) a partir de la presentació de dades d’un estudi que tenia el propòsit d’analitzar la valoració que feien estudiants de cinquè de psicologia desprès de participar en una sessió d’ABP. La literatura existent sobre el tema ressalta aspectes positius com l’augment de la motivació i l’opinió favorable dels estudiants o el foment de les competències professionals, com el treball en equip o la resolució de problemes. No obstant, també s’han assenyalat limitacions o aspectes negatius com el fet que l’ABP no prepara suficientment els estudiants en les proves tradicionals de medicina dels Estats Units o el fet que pot ser excessivament estressant per estudiants i professors ja que suposa més treball i dedicació. La comunicació examina un estudi realitzat a partir de respostes, quantitatives i qualitatives, de 67 estudiants de cinquè de psicologia que responien un qüestionari elaborat per l’ocasió després de participar en una sessió d’ABP. Es conclou que els estudiants perceben més avantatges que inconvenients, essent “l’ABP permet discutir amb els companys/es”, “a partir de casos pràctics”, “arribant a conclusions i a la posada en comú” els trets més valorats. No obstant, els estudiants ressalten el fet que l’ABP requereix més temps, més coneixements previs i la dificultat de treballar en grups nombrosos com aspectes negatius. La comunicació pretén reflexionar sobre els pros i contres de dita estratègia d’ensenyança i aprenentatge a través de la percepció dels propis estudiants. Es suggereix que és absurd comparar l’ABP amb metodologies tradicionals ja que pressuposen objectius, interessos i processos d’ensenyança-aprenentatge substancialment diferents. Si, però, que resulta més interessant posar a la llum i discutir la manera de com superar, en el cas que es pugui, les limitacions que presenta l’ABP com, per exemple, la dificultat de treballar amb grups nombrosos

Competencias laborales clave y Formaci??n Profesional

El desarrollo de actividades que capaciten a los ciudadanos de distinta edad y en cualquier momento de sus vidas a adoptar decisiones educativas, de formaci??n y empleo, y a gestionar su aprendizaje y su trayectoria profesional ha de ser un objetivo fundamental del sistema educativo. Desde distintas instancias se est?? reclamando la puesta en marcha de nuevos servicios y recursos de informaci??n, orientaci??n y asesoramiento basados en principios como la universalidad, la usabilidad y la accesibilidad frente a los servicios tradicionales de orientaci??n centrados en determinados colectivos y en momentos puntuales. En este sentido, la Herramienta para la Orientaci??n Laboral de Asturias (HOLA), puesta en marcha en 2005, e iniciativa de la Consejer??a de Educaci??n y Ciencia del Gobierno del Pincipado de Asturias, a trav??s de la Direcci??n General de Formaci??n Profesional, es un sistema de informaci??n, orientaci??n y asesoramiento que se apoya en las en las Tecnolog??as de la Informaci??n y la Comunicaci??n (TIC) para dar respuesta a las necesidades de orientaci??n profesional y laboral a cualquier persona a lo largo de su vida. HOLA cuenta con una aplicaci??n inform??tica denominada Competencias laborales, que permite a cualquier persona aproximarse al concepto y significado de 'competencia laboral' y tambi??n realizar un an??lisis de sus propias competencias, a trav??s de dos herramientas: Multimedia de competencias laborales y Autoan??lisis de competencias laborales. En el primer caso, mediante una serie de cortos v??deos se explican determinadas competencias: Gesti??n eficaz del tiempo; Autocontrol; Organizaci??n y planificaci??n; Comunicaci??n; Flexibilidad y adaptaci??n; Reuniones de trabajo; Hablar en p??blico; y Trabajo en equipo. En el segundo caso en el desarrollo del autoan??lisis se han incluido una serie de competencias que se consideran necesarias para el desempe??o profesional, que son la referencia para establecer perfiles competenciales-tipo asociados a distintos niveles de cualificaci??n, con los que el usuario se identificar?? a trav??s de la realizaci??n de un cuestionario.

New media for the promotion of self-regulated learning in higher education

Resumen tomado de la publicaci??n

Nuevas excavaciones en Serinyà

Resum de la comunicació presentada en el Congreso arqueológico nacional de Vitoria celebrat a l’octubre de 1975. En aquesta comunicació s’expliquen les excavacions dutes a terme a Serinyà a l’estiu de 1975, i es descriuen les del Dr. Corominas de 1972-1973

Computer-mediated communication and time pressure induce higher cardiovascular responses in the preparatory and execution phases of cooperative tasks

Resumen tomado de la publicaci??n

Inputs for the incorporation of the UNESCO guidelines on ICT competency standards for teachers : the training of teachers of mathematics in Central America

Resumen tomado de la publicaci??n

Elaboraci?? d'un calendari. 'Elaboraci??n de un calendario'

Describe la experiencia de un centro educativo en el que elaboran un calendario con los alumnos de 1?? y 2?? de primaria, para facilitar la comunicaci??n del estilo de trabajo a los padres, dando protagonismo a lo largo del curso a un trabajo hecho en el centro por cada uno de los alumnos i alumnas del ciclo, facilitando tambi??n la programaci??n del ??rea de pl??stica durante el primer trimestre.