Les grafies no convencionals: una eina d’estructuració del pensament musical i de composició a l’aula d’Educació Infantil

L’evolució de l’escriptura musical és el resultat d’una progressió lingüística que s’ha anat forjant durant anys com a resposta a la necessitat de plasmar gràficament el nostre entorn sonor. Refer els passos de recerca seguits per l’home occidental, per tal de representar per escrit els sons, i utilitzar com a principal eina d’anàlisi cadascun dels dibuixos aportats pels infants com a resposta gràfica a diferents estímuls sonors (intensitat, altura, durada i timbre), ha permès als alumnes d’educació infantil acostar-se al món de la composició, al llenguatge i la sonoritat contemporanis, i a la conjunció de diferents arts plàstiques, com el dibuix i la música.

La tutoria a l’educació superior. Exemples i reflexions

Aquest article narra i analitza una experiència realitzada en el marc de les tutories de carrera amb els alumnes del grau d’educació infantil a la Seu de la UIB a Menorca. En primer lloc s’analitza la tasca realitzada a través de les tutories de carrera i la tipologia de demandes realitzades per la diversitat d’alumnes, tenint en compte que a la Seu de la UIB a Menorca gestionam grups de devers 30 persones. En segon lloc s’explica, analitza i documenta una experiència concreta realitzada durant el primer semestre de tercer curs, que consistí en una gran exposició que recollia la majoria de materials, treballs, propostes didàctiques, racons i ambients de feina realitzats com a activitats en el marc de diferents assignatures del grau d’educació infantil. L’objectiu era donar a conèixer i apropar la tasca que es fa a la universitat amb la realitat viscuda a les escoles infantils.

La formació competencial dels llicenciats en economia i empresa : una visió des del seu entorn profesional

Resumen basado en el de la publicación

El joc tradicional i popular a l???escola prim??ria : una proposta de l???educaci?? f??sica cap a la cessi?? d???autonomia

Resumen basado en el de la publicaci??n

La composici?? escrita : com ensenyem a escriure, com n'aprenen els alumnes?

Resumen basado en el de la publicaci??n

Parlem de l'adverbi : els conceptes gramaticals dels alumnes de l'ESO

Resumen basado en el de la publicaci??n

L'anticipaci?? curricular per a alumnes nouvinguts : una experi??ncia des de l'assessorament

Resumen basado en el de la publicaci??n

La puntuaci?? als textos dels alumnes de secund??ria : una intervenci?? did??ctica

Resumen basado en el de la publicaci??n

Tallers de poesia en angl??s per a alumnes de secund??ria

Resumen basado en el de la publicaci??n

??Qui vol participar? : experi??ncia de participaci?? democr??tica amb els futurs mestres

Resumen basado en el de la publicaci??n

L'Aprenentatge de la lectura i l'escriptura des d'àrees no lingüístiques. Estudi comparatiu del treball en ciències socials a Catalunya i Ontario (Canadà)

Volem constatar com, en la nostra realitat quotidiana, sovint tenim poc en compte les necessitats de comprensió dels alumnes quan elaborem textos didàctics. Si no pensem en adequar el vocabulari ni la complexitat gramatical al que realment poden abastar en diferents edats, la significativitat dels aprenentatges se'n ressentirà. Si els estudiants no han estat capaços d'entendre el contingut, no podran respondre a activitats que els ho exigeixin, com les de PISA, que pretenen avaluar la comprensió a partir d'un concepte de lectura molt ampli i allunyat de la mera comprensió literal ii. Ans al contrari, només seran capaços de respondre a activitats d'un nivell d'exigència comprensiva molt baix, com les que els proposen bona part dels llibres de text d'ús corrent al nostre país, com ara vull constatar

L'Avaluació de les competències transversals dels estudiants de mestre de la UB mitjançant un entorn basat en la web 2.0

Una forma de mostrar les competències (i d’avaluar-ne la seva progressió) que permetés una continuïtat i un procés amb sentit, tant pels alumnes com per als tutors, era a partir de la creació d’uns blocs, en els que, de forma setmanal, els alumnes aportessin les seves experiències i els seves reflexions, i a partir dels quals els tutors poguessin valorar la progressió de l’alumnat, prenent com a referència les competències. Vam optar pel bloc que, en el marc dels entorns 2.0, és un espai que difon la veu de cada educador i on poder compartir, i construir conjuntament un coneixement significatiu i funcional

Espais de col.laboració entre els agents implicats en el pràcticum: tutoria de centre i facultat i estudiants

L’objectiu d’aquesta comunicació és reflexionar sobre diferents models de relació facultat-escola en el pràcticum dels estudis de mestre/a. Es tracta de presentar una experiència concreta que pot servir de punt de partida per reconsiderar la creació de nous espais d’integració dels elements teòrics i els plantejaments diaris d’aula en la formació de futurs mestres a partir de diferents dinàmiques de tutorització compartida

Desenvolupament d’un blog per al Centre Cívic de Vidreres: Una eina útil per a l’acció d’orientació i informació del psicopedagog

Descripció de les pràctiques realitzades a l’Escola d’adults de Vidreres, en què es crea un blog com a eina de recollida i actualització de les activitats i informació del Centre cívic del poble, i també on s’hi recullen les eines que utilitza el psicopedagog per ajudar als alumnes de l’Escola d’adults

Processos de tutorització i benvinguda a la Facultat de Ciències de la UdG

En aquest article es presenten els objectius, l'estructura i el desenvolupament de diversos programes d'acollida, tutoria i mentoria per als alumnes de primer curs de la Facultat de Ciències (FC) de la Universitat de Girona (UdG). Els objectius plantejats són a) oferir als alumnes de nou ingrés l'orientació i assessorament necessaris per facilitar la seva integració acadèmica i social a la institució i per trobar mecanismes que el facin avançar cap als seus estudis, i b) desenvolupar una formació tant personal com professional als estudiants mentors, potenciant les seves habilitats socials, d'organització i orientació