Una visi??n hist??rica y comparativa actual sobre los sistemas de atenci??n a la infancia desprotegida en la Comunidad Aut??noma del Pa??s Vasco

Se expone desde un punto de vista hist??rico-evolutivo las caracter??sticas generales del entramado institucional y administrativo en el que se insertan las pr??cticas de los profesionales, especialmente la de los educadores y educadoras sociales que intervienen con la infancia en desprotecci??n en la comunidad aut??noma del Pa??s Vasco.

El derecho al ocio de las personas con discapacidad : an??lisis de la normativa internacional, estatal y auton??mica del Pa??s Vasco

Anexos de repertorio normativo, documentos espec??ficos sobre el derecho al ocio de las personas con discapacidad y la Carta Internacional para la Educaci??n al Ocio

La gesti??n del cambio tecnol??gico en los centros educativos del Pa??s Vasco : el papel de los directivos escolares

Resumen basado en el de la publicaci??n

Los Programas de Cualificaci??n Profesional Inicial : la perspectiva del alumnado del Pa??s Vasco

Resumen basado en el de la publicaci??n.

Actitudes docentes y autonom??a en Educaci??n Infantil 0-2 : un estudio exploratorio en la Comunidad Aut??noma del Pa??s Vasco (CAPV)

Resumen basado en el de la publicaci??n

Concepciones sobre la ense??anza y el aprendizaje del alumnado del M??ster de Formaci??n del Profesorado de Educaci??n Secundaria de la Universidad del Pa??s Vasco

Resumen tomado de la publicaci??n

??Es posible un curriculum m??s all?? de las asignaturas? : dise??o y pr??ctica del grado de Educaci??n Social en la Universidad del Pa??s Vasco

Se realiza un recorrido por las ???realidades??? de los curriculums integrados a nivel internacional y se presenta el dise??o iniciado en el grado de Educaci??n Social de la Universidad del Pa??s Vasco/EuskalHerrikoUnibertsitatea. Este constituye un modelo real para transitar de la situaci??n actual (organizada seg??n la l??gica de las asignaturas) a otra que posibilita las intersecciones curriculares. Finalmente, se realiza un balance de resultados para se??alar las dificultades pr??cticas, las v??as de resoluci??n que se est??n adoptando y las aportaciones que sobre el proceso vienen realizando los participantes. Se ha de tener presente que las dificultades a superar en un proceso de estas caracter??sticas son numerosas, diversas y su resoluci??n no siempre est?? en nuestras manos. Los obst??culos m??s fuertes est??n siendo: afrontar los efectos de la propia historia relacional en el centro y buscar consensos entre pensamientos diferentes.

La percepci??n de los tutores sobre la implicaci??n educativa de las familias inmigrantes en la Comunidad Aut??noma del Pa??s Vasco

Incluye anexo

Difusi??n del software libre en la universidad : la experiencia piloto Moodle en la Universidad del Pa??s Vasco

Resumen basado en el de la publicaci??n

Cambios de aguja en las vias del tren : el programa de escolarizaci??n complementaria en la Comunidad Aut??noma del Pa??s Vasco

Resumen basado en el de la publicaci??n

Les Didàctiques específiques en context: un valuós potencial per crear xarxes d’aprenentatge més enllà de les aules universitàries. El cas del projecte Pol·len a la ciutat de Girona

L’experiència que presentem és un exemple del potencial que tenen les didàctiques específiques per desenvolupar i treballar competències generals i específiques dels mestres en educació infantil i primària

La catedral i Girona: l' entrada del complex episcopal dins murs entre els segles X-XI

Fins a la darreria del segle VIII, el complex episcopal gironí se situava fora murs, al voltant de l'església martirial de Sant Feliu; a principis del segle IX, el complex es desdoblà amb la consagració d'una segona església episcopal, Santa Maria, dins murs, raó per la qual la seu fou coneguda, al llarg d'aquella centúria, amb la doble advocació de Santa Maria i Sant Feliu. Al llarg del segle X, s'afermà la preeminència de Santa Maria fins al punt que, en l'últim terç del segle. Sant Feliu ja no és esmentada com a seu episcopal, encara que hi continuà vinculada com a una església dependent, sense personalitat ni administració pròpia. Des de final del segle, el procés s'accelerà amb la construcció d'una nova església catedral a Santa Maria, que complementà l'aixecament d'un nou complex episcopal dins murs, en gran part culminat a mitjan segle XI i format per xenodoquium, catedral, palau episcopal i conjunt canonical, a banda de noves residències de canonges i altres clergues en el seu entorn. Aquests fets significaren la consolidació de Santa Maria com a seu única, però també la profunda remodelació urbanística d'un sector significatiu de la ciutat, prop d'un 20% del total, expressió del nou domini del bisbe i dels clergues sobre la 'seva ciutat'

Jaciment prehistòric del «Roc de la Melca» i la seva cronologia: Sant Aniol de Finestres (Girona)

Descripció del jaciment arqueològic del 'Roc de la Melca', en la vall de Sant Aniol de Finestres (Girona). Es descriuen la indústria lítica i els problemes que presenta la cronologia del 'Roc de la Melca'

L'altra cara de la catedral [Ressenya del llibre L' Església catalana sota la monarquia dels Borbons : la Catedral de Girona en el segle XVIII, de Montserrat Jiménez]

Ressenya del llibre de Montserrat Jiménez, 'L' Església catalana sota la monarquia dels Borbons : la Catedral de Girona en el segle XVIII', publicat l'any 1999. En aquesta obra es descriu el complex organigrama eclesiàstic intern de la catedral: els bisbes, les dignitats, els canonges, els beneficiaris i els infants de cor

La Falange a Girona [Ressenya del llibre El Partit únic : la Falange i el Movimiento a Girona, 1935-1977 de Josep Clara]

Ressenya del llibre de Josep Clara 'El Partit únic : la Falange i el Movimiento a Girona, 1935-1977', publicat pel Cercle d'Estudis Històrics i Socials l'any 1999. En aquest llibre es tracta un dels aspectes centrals del regim (antiparlamentari) franquista: l'existència d'un partit únic oficial (la Falange), configurat com a Movimiento Nacional, i la seva concreció en la demarcació provincial de Girona