1000 resultados para Societat civil -- Participació dels joves
Resumo:
Resumen basado en el de la publicaci??n
Resumo:
Resumen basado en el de la publicaci??n
Resumo:
Resumen basado en el de la publicaci??n
Resumo:
Resumen basado en el de la publicaci??n
Resumo:
Resumen basado en el de la publicaci??n
Resumo:
Resumen basado en el de la publicaci??n
Resumo:
Resumen basado en el de la publicaci??n
Resumo:
En nom de la exportaci dels valors democrtics sha prets justificar la introducci dels principis del neoliberalisme a escala mundial. Limaginari democrtic ha estat utilitzat com a disfressa elegant per a intentar tapar la progressiva debilitat generada en el cos social pels processos de globalitzaci de leconomia. Per malgrat de linicial triomfalisme del pensament nic, parallelament sha anat generant tota una xarxa internacional de resistncia que sembla tenir cada cop ms un gran poder de mobilitzaci
Resumo:
Lobjectiu daquest article s fer una aproximaci al procs histric de creaci dels anomenats paisatges de laigua a la plana de lAlt Empord. En primer lloc, es presenten els principals elements que configuren els paisatges de laigua a la plana (els rius, les rieres, els aiguamolls, els estanys, les squies, canals de regadiu, etc.). A continuaci, sanalitza el procs histric de creaci dels paisatges de laigua a la plana de lAlt Empord a travs dun discurs que sha simplificat en dues grans etapes: una llarga etapa caracteritzada per la lluita mantinguda per la societat altempordanesa contra laigua i, una segona etapa, molt ms recent, on els esforos daquesta societat es concentren en lobtenci daquesta aigua. Per ltim, sanalitza en detall aquest procs a partir del cas concret del paisatge configurat per les closes
Resumo:
Descripci de les prctiques de pedagogia i entrevistes realitzades a lIES Montilivi. Lobjectiu s donar eines als professors per poder atendre als alumnes nouvinguts a laula ordinria. Sha detectat que els professors necessiten laula dacollida per a poder derivar alumnes nouvinguts perqu no tenen recursos per ajudar-los dins laula. En conseqncia, lautora ha planificat una acci formativa dirigida als professors del centre, per a conscienciar-los sobre la necessitat dimpulsar nous corrents adaptats a la societat actual, com ara leducaci intercultural i inclusiva
Resumo:
Adaptaci del marc teric elaborat per a l'estudi Joves en transici Escola-Treball: El Maresme 2009, que va ser desenvolupat durant les prctiques d'investigaci del Mster Interuniversitari en Joventut i Societat per la Fundaci Francesc Ferrer i Gurdia. L'estudi es va plantejar com a objectiu general el de proporcionar a l'administraci local referncies d'utilitat per al coneixement dels processos de transici juvenil escola-treball. Els objectius especfics de l'estudi van ser: (a) conixer els itineraris de transici de les persones joves residents a la comarca del Maresme i que van finalitzar l'etapa obligatria de l'educaci secundria l'any que es va prendre com a referncia; (b) detectar quins recursos de suport a les transicions escola-treball coneixien, quins utilitzaven i quin impacte van tenir si escau- en la presa de decisions sobre els futurs itineraris; (c) avaluar quines necessitats presentaven aquestes persones joves i proposar alternatives per facilitar la seva cobertura mitjanant intervencions impulsades des de l'mbit local
Resumo:
La majoria dels alumnes actuals del grau deducaci primria que esdevinguin mestres es jubilaran als voltants de lany 2050. Aquest fet, i la constataci que vivim en una societat canviant, fa cada vegada ms necessari esenvolupar la competncia daprendre a aprendre, no noms per ser un ensenyant competent, sin tamb per afrontar la realitat amb tota la seva complexitat. Les exigncies del pla Bolonya, els suggeriments del Lifelong Learning Programme 2007-2013 de la Comissi Europea i els nostres propis programes educatius, ja incorporen lautoregulaci dels aprenentatges com una de les fites a assolir en el procs densenyament aprenentatge. En aquests context, la prctica que presentem persegueix dos objectius: per una part dotar als alumnes de grau deines per a la seva autoregulaci dels aprenentatges, i per altra, comprovar fins a quin punt la introducci de la coavaluaci era acceptada per lestudiantat del grau deducaci primria i si es reconeixien els beneficis de la funci reguladora de la coavaluaci en el procs lensenyament aprenentatge, en especial en els aspectes que feien referncia a la competncia lingstica i la capacitat crtica.
Resumo:
La Xarxa dInnovaci Docent dAvaluaci est formada per un grup de vuit professores i professors de diferents estudis i departaments de la UdG. s una xarxa formada el curs 2009/10 i t com a objectiu fonamental implementar innovacions a lavaluaci de les assignatures dels membres per tal de millorar-les. Els objectius de la present comunicaci es poden resumir en: - Presentar els canvis en els sistema davaluaci de 3 assignatures de membres de la Xarxa i lanlisi dels resultats obtinguts. - Plantejar els principals impactes en la docncia fruit de la participació a la Xarxa dInnovaci Docent dAvaluaci dels diferents membres. - Plantejar la proposta de treball de la XID dAvaluaci pel curs 2011-2012.
Resumo:
El futur del pas sha de basar en una economia productiva innovadora i dalt contingut tecnolgic. El coneixement s un valor a lala en els pasos desenvolupats, per aix calen ms especialistes tcnics, principalment enginyers, amb una formaci aplicada i verstil. Malauradament, els interessos dels nous estudiants universitaris no coincideixen amb les demandes de lempresa i la societat. Els estudis tcnics shan de fomentar i prestigiar
Resumo:
Sobre l'emergncia i presa de conscincia d'una classe dirigent a la societat gironina de finals del segle XVIII
