Integraci??n de inmigrantes en el sistema educativo espa??ol

El objetivo general de esta investigaci??n es analizar las nuevas situaciones que genera la interculturalidad en el ??mbito educativo y elaborar una propuesta de intervenci??n en un centro espec??fico de la ciudad de Le??n. Para ello, se realiza un breve recorrido por los movimientos migratorios de Espa??a y de la Comunidad Aut??noma de Castilla y Le??n as?? como de las leyes educativas encargadas de regular esos procesos. A continuaci??n, en la contextualizaci??n social e institucional, se habla de los diferentes planes y programas que desarrolla la Consejer??a de Educaci??n de Castilla y Le??n en relaci??n con el alumnado inmigrante. El objeto de estudio es el C.E.I.P. Antonio Gonz??lez de Lama de Le??n y el instrumento metodol??gico empleado para la indagaci??n y recogida de la informaci??n es el Grupo de Discusi??n, base para la propuesta de intervenci??n, que consiste en la elaboraci??n y futura aplicaci??n de un Plan de Acogida del alumnado extranjero que abarque las etapas educativas de infantil y primaria, que son las que se imparten en dicho centro. Entre los objetivos de este Plan se se??alan los siguientes: promover una escuela inclusiva basada en desarrollar en todos sus miembros el sentido de comunidad; fomentar un centro educativo que promueva la educaci??n intercultural; planificar acciones en las que intervenga toda la comunidad educativa; establecer estrategias para aumentar la colaboraci??n de las familias de alumnado inmigrante en el centro; y comprometer a todo el profesorado del centro a la ense??anza de la lengua vehicular del alumnado extranjero en colaboraci??n con la persona especialista, el alumnado y las familias aut??ctonas.

Los ordenadores, el sistema escolar y la innovaci??n pedag??gica : de ??baco hasta Medusa

Se hace una descripci??n de c??mo han evolucionado los programas institucionales destinados a integrar las nuevas tecnolog??as en el sistema escolar espa??ol desde los a??os ochenta hasta la actualidad, haciendo referencia al ya desaparecido proyecto Atenea y los desarrollos en las distintas Comunidades Aut??nomas. Se analiza con detalle el proceso de la integraci??n escolar de las nuevas tecnolog??as en Canarias, desde el programa ??baco hasta el proyecto Medusa, analizando los avances y aspectos problem??ticos. Adem??s se hace una breve referencia a los m??todos de ense??anza con ordenadores, la innovaci??n de los nuevos modelos pedag??gicos y el uso de Internet en el aula apoyado en los principios constructivistas.

Discapacidad e integraci??n educativa : ??qu?? opina el profesorado sobre la inclusi??n de estudiantes con discapacidad en sus clases?

Resumen basado en el de la publicaci??n

La inmersi??n en espa??ol como lengua escolar y de contexto : estudio de casos

Resumen basado en el de la publicaci??n

Pr??cticas del liderazgo escolar implicado en la promoci??n de la justicia social : estudio de un caso en Educaci??n Secundaria

Resumen basado en el de la publicaci??n

El fracaso escolar y los enfoques de aprendizaje : medidas para la inclusi??n educativa

Resumen basado en el de la publicaci??n

Mejora del espacio exterior escolar desde la participaci??n comunitaria

Resumen basado en el de la publicaci??n

Intervenci??n psicoeducativa con alumnos en riesgo de abandono escolar y con sus familias

Resumen basado en el de la publicaci??n

L'aula d'acollida, una eina ??til per a la integraci?? de l'alumnat nouvingut

Resumen basado en el de la publicaci??n

La vinculaci??n escolar como ant??doto del abandono escolar prematuro : explorando el papel del habitus institucional

Resumen basado en el de la publicaci??n

Proyecto de convivencia escolar y participaci??n de toda la comunidad educativa : aqu?? jugamos tod@s

El trabajo obtuvo un premio de la Modalidad A de los Premios Tom??s Garc??a Verdejo a las buenas pr??cticas educativas en la Comunidad Aut??noma de Extremadura para el curso 2011

Processament de la informació en nens de pre-escolar de les comarques gironines. Implicacions pedagògiques

La nostra investigació s'inscriu en la concepció dinàmica de la intel·ligència, i concretament en el processos que configuren el processament cerebral en el Model d'integració de la informació descrit per Das, Kirby i Jarman (1979). Els dos processos cerebrals que constitueixen la base de la conducta intel·ligent són el processament simultani i el processament seqüencial; són les dues estratègies principals del processament de la informació. Tota classe d'estímul és susceptible d'ésser processat o bé seqüencialment (seriació, verbal, anàlisi), o be simultàniament (global, visual, síntesi). Basant-nos en el recull bibliogràfic i amb la convicció de que apropant-nos al coneixement de les peculiaritats del processament de la informació, ens endinsem en la comprensió del procés que mena a la conducta intel·ligent, i per tant, a l'aprenentatge, formulem la següent hipòtesi de treball: en els nens de preescolar (d'entre els 3 i els sis anys) es donaran aquest dos tipus de processament i variaran en funció de l'edat, el sexe, l'atenció, les dificultats d'aprenentatge, els problemes de llenguatge, el bilingüisme, el nivell sociocultural, la dominància manual, el nivell mental i de la presència de patologia. Les diferències que s'esdevinguin ens permetran de formular criteris i pautes per a la intervenció educativa. Els nostres objectius es refonen en mesurar el processament en nens de preescolar de les comarques gironines, verificar la relació de cada tipus de processament amb les variables esmentades, comprovar si s'estableix un paral·lelisme entre el processament i les aportacions de concepció localitzacionista de les funcions cerebrals en base als nostres resultats, i pautes per a la intervenció pedagògica. Quant al mètode, hem seleccionat una mostra representativa dels nens i nenes matriculats a les escoles publiques de les comarques gironines durant el curs 92/93, mitjançant un mostreig aleatori estratificat i per conglomerats. El tamany real de la mostra és de dos-cents seixanta un subjectes. Els instruments emprats han estat els següents: el Test K-ABC de Kaufman & Kaufman (1983) per a la avaluació del processament; un formulari dirigit als pares per a la recollida de la informació pertinent; entrevistes amb les mestres, i el Test de la Figura Humana de Goodenough. Pel que fa referència als resultats de la nostra recerca i en funció dels objectius proposats, constatem els fets següents. En els nens de preescolar, amb edats d'entre els tres i els sis anys, es constata l'existència dels dos tipus de processament cerebral, sense que es doni un predomini d'un sobre de l'altre; ambdós processaments actuen interrelacionadament. Ambdós tipus de processament milloren a mesura que augmenta l'edat, però es constaten diferències derivades del nivell mental: amb un nivell mental normal s'hi associa una millora d'ambdós processaments, mentre que amb un nivell mental deficient només millora fonamentalment el processament seqüencial. Tanmateix, el processament simultani està més relacionat amb les funcions cognitives complexes i és més nivell mental dependent que el processament seqüencial. Tant les dificultats d'aprenentatge com els problemes de llenguatge predominen en els nens i nenes amb un desequilibri significatiu entre ambdós tipus de processament; les dificultats d'aprenentatge estan més relacionades amb una deficiència del processament simultani, mentre que els problemes de llenguatge es relacionen més amb una deficiència en el processament seqüencial. Els nivells socioculturals baixos es relacionen amb resultats inferiors en ambdós tipus de processament. Per altra part, entre els nens bilingües és més freqüent el processament seqüencial significatiu. El test de la Figura Humana es comporta com un marcador de processament simultani i el nivell atencional com un marcador de la gravetat del problema que afecta al processament i en el següent ordre: nivell mental deficient, dificultats, d'aprenentatge i problemes de llenguatge . Les deficiències atencionals van lligades a deficiències en el processament simultani i a la presencia de patologia. Quant a la dominància manual no es constaten diferències en el processament. Finalment, respecte del sexe només podem aportar que quan un dels dos tipus de processament és deficitari,i es dóna per tant, un desequilibri en el processament, predomina significativament el nombre de nens afectats per sobre del de nenes.

La experimentaci?n como l?dica para el acercamiento de la ciencia escolar a la vida del estudiante; un ejemplo desde el concepto de la energ?a

El problema desarrollado en este trabajo se basa en la necesidad de reconstruir en los (as) docentes estrategias metodol?gicas significativas y experimentaciones como l?dicas que establezcan puentes de relaci?n entre el conocimiento cient?fico y el conocimiento cotidiano que forme un acervo te?rico en los estudiantes, que sean flexibles en su saber hacer ya que los j?venes en la actualidad desconocen del valor de la ciencia en su formaci?n personal y social. El MEN (Ministerio de Educaci?n Nacional) est? en consonancia con el continuo avance de los docentes en la renovaci?n de sus estrategias; pero es poco el conocimiento significativo por parte de los docentes sobre metodolog?as innovadoras desde la experimentaci?n como l?dica. Como resultado de lo anterior se formula el siguiente interrogante de investigaci?n: ?C?mo a partir de la Experimentaci?n como L?dica se puede favorecer la interpretaci?n del concepto de energ?a en los estudiantes de grado sexto? Este interrogante genera una metodolog?a la cual se resume en lo siguiente: (1) Reflexionar sobre la ense?anza; (2) Plantear una propuesta de integraci?n de la experimentaci?n y la l?dica (tener en cuenta para esto los niveles de apertura); (3) Proponer la ejecuci?n de actividades que permitieran el uso de la experimentaci?n como l?dica; y (4) Reflexionar sobre la pr?ctica docente, apoy?ndose en Posner, G. (1998) establecer una renovaci?n continua de la pr?ctica docentes pues: ?diferentes situaciones requieren diferentes pr?cticas.? Un manejo activo de un eclecticismo reflexivo en cuesti?n de modelos pedag?gicos y did?cticos; se pretende contribuir en el proceso cognitivo practico del docente.

O brincar no contexto escolar : significados das brincadeiras realizadas em aulas de educação física e no recreio

Universidade Estadual de Campinas . Faculdade de Educação Física

Realidade da olimpíada colegial do estado de São Paulo (OCESP) em relação ao discurso presente na educação física acerca da competição escolar : estudo da região leste de Campinas

Universidade Estadual de Campinas . Faculdade de Educação Física