Los conceptos clave en las propuestas curriculares.

El artículo forma parte de un monográfico dedicado a conceptos clave en la didáctica de las ciencias sociales

Atención a la diversidad : alumnos magrebíes.

El proyecto se realiza en el IES de Roldán, participando todos sus profesores como resultado de un seminario de formación realizado sobre el tema de la integración de los alumnos inmigrantes y el funcionamiento de las unidades de acogida. En la memoria se presentan los materiales curriculares elaborados: 'Tres niños frente al mundo', diseñado para cuarto de ESO. El material de trabajo es un artículo de prensa aparecido en El País semanal de 7 de enero de 2001 y que da título al trabajo. Con esta actividad se pretende fomentar el diálogo y la cooperación. Es una propuesta de trabajo intercultural que parte de los contenidos conceptuales del área de ciencias sociales y que pretende educar en valores como la tolerancia, la cooperación, la justicia, el diálogo y la solidaridad. El otro material es una UD, resultado de todo el proceso de formación en el que está implicado todo el profesorado del instituto. Los objetivos de la UD se alinean con los generales de etapa para cada una de las áreas de lengua, sociales, orientación, matemáticas, plástica, ciencias, educación física, francés y tecnología. Se ha evaluado la UD por áreas que han programado sus propios procedimientos y criterios de evaluación para las actividades propuestas en la UD. En la memoria se recomeinda utilizar una escala de obsservación de conductas definidas y su grado de dominio en una escala de 1 a 5.

Incorporación de las NN.TT. en el centro de preescolar.

No consta su publicación

El joc tradicional i popular a l???escola prim??ria : una proposta de l???educaci?? f??sica cap a la cessi?? d???autonomia

Resumen basado en el de la publicaci??n

La tutor??a en la Universidad de Deusto como espacio de crecimiento y desarrollo integral

Resumen basado en el de la publicaci??n

La Formació en literatura infantil, un projecte incardinat en l'entorn cultural. Perspectives didàctiques en entorns culturals

Com és sabut, l’ensenyament de la Literatura Infantil i Juvenil als futurs docents acostuma a basarse en dos pols: aprenentatge teòric i pràctica d’aula. Tot sovint, aquest ensenyament no té gaire en compte l’oferta que l’entorn destina a infants i joves, ni tampoc la importància que la comunicació virtual està adquirint per a les noves generacions de mestres que formem

Temps per escriure, temps per aprendre

Quan un centre es planteja com ajudar l’alumnat en el desenvolupament i adquisició de l’escriptura d’una manera integral i global ensopega amb tòpics i preconceptes difícils de canviar. És en el marc del treball d’equip, de la reflexió en grup, amb la guia d’un assessorament de centre (intern o extern, com és el cas que presentem) que el professorat pot trobar vies alternatives de treball d’aula i d’escola que afavoreixen el desenvolupament competencial

Espais de col.laboració entre els agents implicats en el pràcticum: tutoria de centre i facultat i estudiants

L’objectiu d’aquesta comunicació és reflexionar sobre diferents models de relació facultat-escola en el pràcticum dels estudis de mestre/a. Es tracta de presentar una experiència concreta que pot servir de punt de partida per reconsiderar la creació de nous espais d’integració dels elements teòrics i els plantejaments diaris d’aula en la formació de futurs mestres a partir de diferents dinàmiques de tutorització compartida

Adaptació del portafoli de l'alumne a l'assignatura de dibuix als graus d'enginyeria

L’article presenta l’ús de l’eina del portafoli de l’alumne a l’assignatura d’expressió gràfica als nous graus d’enginyeria. Volem presentar els canvis que s’han realitzat a l’àrea de coneixement per adaptar-se a les assignatures basades en el pla de Bolonya. L’ús del portafoli docent de l’alumne s’ha revelat com un mètode valuós per a l’avaluació continuada, no tant així per a l’obtenció de la nota final. Presentem l’estratègia d’aplicació, el cronograma i els resultats obtinguts. Tanmateix fem una crítica dels detalls a millorar i els canvis que realitzarem cara als propers cursos. L’objectiu que cerquem els professors de l’àrea és adaptar l’assignatura al pla de Bolonya, assegurant que el treball continuat de l’alumne i el procés d’autoaprenentatge són correctament valorats. Tanmateix cal assegurar que l’estudiant realitzi una tasca d’aprenentatge autònom fora d’aula, que el temps dedicat a la resolució d’exercicis s’adeqüi a la quantitat de crèdits ECTS assignats, i que creixi el paper del professor com a tutor que revisa l’adquisició de competències. Aquesta experiència tendeix a que els estudiants centrin la seva activitat en el portafoli docent

GDASH: a grid-enabled program for structure solution from powder diffraction data

The simulated annealing approach to structure solution from powder diffraction data, as implemented in the DASH program, is easily amenable to parallelization at the individual run level. Very large scale increases in speed of execution can therefore be achieved by distributing individual DASH runs over a network of computers. The GDASH program achieves this by packaging DASH in a form that enables it to run under the Univa UD Grid MP system, which harnesses networks of existing computing resources to perform calculations.

City futures: exploring urban retrofit and sustainable transitions

Cities are responsible for up to 70% of global carbon emissions and 75% of global energy consumption. By 2050 it is estimated that 70% of the world's population will live in cities. The critical challenge for contemporary urbanism, therefore, is to understand how to develop the knowledge, capacity and capability for public agencies, the private sector and multiple users in city-regions (i.e. the city and its wider hinterland) to re-engineer systemically their built environment and urban infrastructure in response to climate change and resource constraints. To inform transitions to urban sustainability, key stakeholders' perceptions were sought though a participatory backcasting and scenario foresight process in order to illuminate challenging but realistic socio-technical scenarios for the systemic retrofit of core UK city-regions. The challenge of conceptualizing complex urban transitions is explored across multiple socio-technical ‘regimes’ (housing, non-domestic buildings, urban infrastructure), scales (building, neighbourhood, city-region), and domains (energy, water, use of resources) within a participatory process. The development of three archetypal ‘guiding visions’ of retrofit city-regional futures developed through this process are discussed, along with the contribution that such foresight processes might play in ‘opening up’ the governance and strategic navigation of urban sustainability.

Sodium Tungstate on Some Biochemical Parameters of the Parotid Salivary Gland of Streptozotocin-Induced Diabetic Rats: A Short-Term Study

Several studies have shown the antidiabetic properties of sodium tungstate. In this study, we evaluated some biochemical parameters of the parotid salivary gland of streptozotocin-induced diabetic rats treated with sodium tungstate solution (2 mg/ml). The studied groups were: untreated control (UC), treated control (TC), untreated diabetic (UD), and treated diabetic (TD). After 2 and 6 weeks of treatment, parotid gland was removed and total protein and sialic acid (free and total) concentration and amylase and peroxidase activities were determined. Data were compared by variance analysis and Tukey test (p < 0.05). The sodium tungstate treatment modestly decreased the glycemia of streptozotocin-induced diabetic rats. At week 2 of the study, parotid gland of diabetic rats presented a reduction of total protein concentration (55%) and an increase of amylase (120%) and peroxidase (160%) activities, free (150%) and total (170%) sialic acid concentration. No alteration in the evaluated parameters at week 6 of the study was observed. Sodium tungstate presented no significant effect in parotid gland. Our results suggest that diabetes causes initial modification in biochemical composition of parotid. However, this gland showed a recovery capacity after 6 week of the experimental time. Sodium tungstate has no effect in peripheral tissues, such as salivary glands.

Personlighet, datorerfarenhet och upplevelseav datorfrustration

I och med informationsteknologins snabba framväxt i samhället ställs vi också inför problem som hur vi ska handskas med denna utveckling. Forskning visar att fenomenet datorrädsla kan bero på faktorer som exempelvis erfarenhet, personlighet, attityd eller kön. Syftet med denna studie är dock att undersöka eventuella samband mellan datorrädsla, personlighet samt datorerfarenhet. Nittio studenter vid Högskolan Dalarna agerade undersökningsdeltagare (UD) genom att svara på en enkät bestående av tre delar; bakgrundsfrågor, ett personlighetstest sammansatt av Eysenck Personality Inventory (EPI) samt åtta scenarier, där UD fick skatta sin självupplevda stressnivå i olika situationer. Studien visar att såväl neuroticism som datorerfarenhet skulle kunna predicera datorrädsla. Starkast effekt på den självskattade stressnivån hade dock variabeln kön. Man kan även dra slutsatsen att fenomenet datorrädsla inte är en specifik slags rädsla, utan till viss del hänger samman med andra fobier.

Personlighet och val av utbildning

Påverkar vår personlighet de utbildningsval vi gör i livet? Denna fråga ligger till grund för studien som gjordes på ekonom- och sjuksköterskestudenter på Uppsala Universitet. I studien deltog 120 personer och undersökningsdeltagarna (Ud) var jämnt fördelademellan ekonomer/sjuksköterskor och kvinnor/män. Studien genomfördes genom att Ud fick svara på 48 stycken påståenden som utgick från Eysenck Personality Inventory (EPI). Tidigare forskning har påvisat skillnader i personlighet mellan ekonom- och vårdstudenter. Syftet med studien var att undersöka om det fanns någon skillnad i personlighet mellan ekonom- och sjuksköterskestudenter. Studien visade inga signifikanta skillnader i personlighet mellan studentgrupperna. Den slutsats som drogs i denna studie, var att vår personlighet inte påverkar utbildningsvalen ekonom- och sjuksköterska.