1000 resultados para Morfología [Lingüística]
Resumo:
El treball s la primera part d’una tesi que tractar la influncia que la llengua materna (L1) pot exercir en l’adquisici de la segona llengua (L2). Concretament, la tesi se centrar en la influncia de les caracterstiques gramaticals del panjabi i del romans com a L1 en l’adquisici de l’ordre sintctic del catal com a L2. El treball de recerca descriu alguns aspectes de l’ordre sintctic del catal a partir de gramtiques, de treballs especfics sobre el tema, de l’anlisi d’un corpus oral i del meu propi coneixement de la llengua com a parlant. Concretament s’estudien les oracions principals i les subordinades completives dependents de verbs com dir, suposar o pensar
Resumo:
Un dels grans canvis que es planteja ara, s passar d’un ensenyament centrat en els coneixements acadmics a un ensenyament centrat en les competncies bsiques, on l’alumne s el centre de l’educaci i el professor el guia en el seu procs d’aprenentatge, s a dir, per ajudar-lo en l’adquisici de competncies. Aquestes, posen l’accent en els aprenentatges, en el qu l’alumne s capa de fer i en els procediments que li permetran continuar aprenent al llarg de la vida. Per tant, les competncies bsiques es presenten com la resposta a un canvi en la metodologia de l’ensenyament tradicional. Aix implica una modificaci a nivell curricular i a nivell prctic, ja que, per un costat, suposa que els coneixements terics recuperen el seu sentit, al ser ensenyats no per la mera reproducci sin com instruments per l’acci, s a dir, per a la comprensi i intervenci en situacions reals, i per un altra banda, per l’ampliaci amb altres coneixements, habilitats i actituds relacionades amb l’mbit personal, interpersonal i social
Resumo:
Aquest estudi pretn investigar els intercanvis verbals mestre/a – aprenent(s) en dos contextos d'instrucci diferents: classes amb un enfocament AICLE (Aprenentatge Integrat de Continguts Curriculars i Llengua Estrangera) on s’aprenen continguts no lingstics a travs de l’angls, per una banda, i classes 'tradicionals' d'angls com a llengua estrangera, on l’angls s alhora objecte d’estudi i vehicle de comunicaci, per una altra banda. Ms concretament, les preguntes que formula el/la mestre/a, la producci oral dels aprenents i el 'feedback' del/de la mestre/a en els episodis d’atenci a la forma s’han estudiat a la llum de les principals teories provinents del camp de l’Adquisici de Segones Llenges (SLA) per tal de demostrar el seu paper en l’aprenentatge de l’angls. El corpus de dades prov de l’enregistrament de 7 sessions AICLE i d'11 sessions EFL enregistrades en format udio i vdeo en dos centres pblics d’Educaci Primria (EP) de Catalunya. A cadascuna de les escoles, el/la mateix/a mestre/a s l’encarregat/da dels dos tipus d’instrucci amb el mateix grup d’aprenents (10-11 anys d’edat), fet que permet eliminar variables individuals com l'aptitud dels aprenents o l'estil del/de la mestre/a.Els resultats mostren un cert nombre de similituds discursives entre AICLE i EFL donat que ambds enfocaments tenen lloc en el context-classe amb unes caracterstiques ben definides. Tal com apunta la recerca realitzada en aquest camp, la instrucci AICLE reuneix un seguit de condicions idnies per un major desenvolupament dels nivells de llengua anglesa ms enll de les classes ‘tradicionals’ d’angls. Malgrat aix, aquest estudi sembla indicar que el potencial d'AICLE pel que fa a facilitar una exposici rica a l’angls i una producci oral significativa no s’explota degudament. En aquest sentit, els resultats d’aquest estudi poden contribuir a la formaci dels futurs professors d'AICLE si es busca l’assoliment d’una complementarietat d’ambds contextos amb l’objectiu ltim de millorar els nivells de domini de la llengua anglesa.
Resumo:
Quantitative linguistics has provided us with a number of empirical laws that characterise the evolution of languages and competition amongst them. In terms of language usage, one of the most influential results is Zipf’s law of word frequencies. Zipf’s law appears to be universal, and may not even be unique to human language. However, there is ongoing controversy over whether Zipf’s law is a good indicator of complexity. Here we present an alternative approach that puts Zipf’s law in the context of critical phenomena (the cornerstone of complexity in physics) and establishes the presence of a large-scale “attraction” between successive repetitions of words. Moreover, this phenomenon is scale-invariant and universal – the pattern is independent of word frequency and is observed in texts by different authors and written in different languages. There is evidence, however, that the shape of the scaling relation changes for words that play a key role in the text, implying the existence of different “universality classes” in the repetition of words. These behaviours exhibit striking parallels with complex catastrophic phenomena.
Estudio contrastivo de transposicin semntica entre el lenguaje metafrico en lengua inglesa y espaola
Resumo:
El projecte de tesi doctoral que estem portant a terme requereix una mitjana de quatre anys de durada. A hores d‟ara, nou mesos desprs de la concessi de l‟ajut, estem treballant per a la defensa del projecte, que farem en el primer trimestre de l‟any 2012. El nostre treball pertany al camp de la lingstica i est directament relacionat amb la lexicografia i la semntica. L‟objectiu final s el disseny de materials per a la traducci i l‟ensenyament de llenges. L‟s de lxic s el tema escollit. D‟una banda, volem esbrinar com autors consagrats de literatura utilitzen el llenguatge. Per aix, mirem de diferenciar el que es consideran usos “normals” del llenguatge del que serien “explotacions”, especialmente aquelles relacionades amb l‟extensi de significat i, ms especficament, amb la metfora. D‟altra banda, perseguim fer una proposta de material destinat tant a l‟ensenyament de llenges estrangeres com a la traducci (els idiomas amb els quals treballem sn angls i espanyol). Les teories que utilitzem en la nostra recerca sn la teoria del lxic generatiu (de J. Pustejovsky) i la teoria de normes i explotacions (de P. Hanks). Encara no hem decidit quins autors estudiarem, tot i estar consultant obres d‟escriptors com V. S. Naipaul i J. Maras. El treball de recerca desenvolupat fins avui ha consistit en la redacci de la memria final de mster (Mster Oficial en Formaci de Professors d‟Espanyol com a Llengua Estrangera) en qu s‟estudiava el tractament de la metfora en diferents diccionaris d‟ELE i d‟EFL i en la cerca, lectura i seleccin de documents que podran ajudar-nos en la nostra empresa.
Resumo:
Esta investigacin es una tesis doctoral que tiene como objetivo el estudio de la evolucin semntica de los verbos entrar y salir desde el punto de vista diacrnico en espaol medieval mediante la aplicacin de las herramientas tericas proporcionadas por la Lingstica cognitiva. A travs de un corpus de documentaciones extradas del Corpus del nuevo diccionario histrico del espaol de la Real Academia Espaola y que abarcan el intervalo desde el siglo XIII al XV, se analizan los valores semnticos de ambos verbos con la finalidad de determinar cmo fue desarrollndose su uso, qu significados generaron otros nuevos y cmo se relacionan entre s los significados de un mismo verbo. Para llevar a cabo esta tarea se ha partido de la Teora de los prototipos aplicada a la categorizacin lxica, as como de la Teora de la metfora y la metonimia. Asimismo, se ha analizado la estructura sintctica de cada ejemplo, la seleccin lxica de los argumentos verbales y la tradicin discursiva a la que pertenece cada documentacin. De esta forma, es posible, no slo describir la evolucin semntica de ambos verbos, sino completar la informacin sobre las causas de su desarrollo diacrnico. Finalmente, se establecen las relaciones semnticas de carcter diacrnico existentes entre ambos verbos en tanto que miembros de un mismo grupo lxico, los verbos de movimiento, y se corrobora su vinculacin ms all de una relacin de antonimia de tipo primario.
Resumo:
La recerca proposa l’estudi del contingut i abast de les principals disposicions normatives que ordenen la valoraci del coneixement de la llengua i el dret propis de Catalunya en la provisi de les places judicials. L’anlisi de la tramitaci parlamentria de les disposicions ha perms posar en context decisions del legislador, oferint instruments d’hermenutica tils per resoldre debats interpretatius que avui es plantegen en seu doctrinal. La recerca inclou l’estudi dels efectes d’aquests textos normatius, en tant que permeten mesurar-ne la seva eficcia i s’han de tenir en compte en el debat de les reformes que, eventualment, puguin desplegar-se. Des de la perspectiva d’anlisi de les poltiques pbliques, la recerca descriu les principals mesures formulades i implementades per les diferents Administracions Pbliques, i molt especialment per la Generalitat de Catalunya, amb l’objectiu de corregir disfuncions que presenta aquest marc legal i reglamentari. La recerca ha posat en evidncia que el rgim jurdic que ordena l’aptitud lingstica i el coneixement del dret propi de Catalunya per part del personal judicial es caracteritza per la seva complexitat i falta de coherncia. La valoraci del coneixement de la llengua i el dret propis de la Comunitat Autnoma s’ha regulat molt tardament. Com a regla general, es valora com un mrit en la provisi de la plaa, sotms a ms a intenses controvrsies pel que fa a la determinaci dels barems de puntuaci concedits. En certs casos, com s el cos de Fiscals substituts, la valoraci de la llengua i el dret propis de la Comunitat Autnoma ni tan sols es valora com un mrit. Simplement no es t en compte. Pel que fa referncia als secretaris judicials, la darrera reforma de la L.O. 6/1985 d’1 de juliol, del Poder Judicial, aprovada per L.O. 19/2003 de 23 de desembre, ha introdut el requisit de la capacitaci lingstica per cobrir determinades places, per b que el criteri general s el de la meritaci puntuable. Altrament, en el cas del personal judicial depenent de la Generalitat s’ha garantit el requisit d’aptitud lingstica. D’aquesta manera, s’ha optat per assegurar un coneixement adequat i suficient de les dues llenges oficials, tant en l’expressi oral com en l’escrita, per a desenvolupar eficament les funcions prpies del seu lloc de treball.
Resumo:
El treball tracta el tema de la transmissi de la llengua catalana als fills per part de parelles que no tenen aquesta llengua com a la seva inicial. s un estudi qualitatiu en qu s'ha entrevistat set parelles lingsticament no mixtes de la comarca del Segri. L'objectiu principal s el d'esbrinar els motius que duen a uns pares a la no transmissi intergeneracional de la llengua i les seves conseqncies en el si de la famlia i de la comunitat.
Resumo:
Este trabajo se dedica a analizar algunas diferencias entre la lengua espaola y la china desde una perspectiva gramatical. Este trabajo se centra en mostrar que el espaol es una lengua flexiva, mientras que el chino no tiene flexin adjetival ni verbal, y en ensear las diferencias en el orden de palabras entre los dos sistemas. La comparacin lingstica consta de tres partes: clases de palabras, determinantes y orden de palabras. Todo ello se realiza analizando el libro Quin se ha llevado mi queso, una narracin corta escrita en ingls y editada tanto en chino como en espaol
Resumo:
Not much has been said about the grammar of Iraqi Arabic. This research is an attempt to shed light on the nature of IA relative clauses. The research focuses on the behavior of the resumptive strategy as opposed to the gap strategy. We consider islandhood, Weak and Strong CrossOver, reconstruction and scope binding, in order to further understand the behavior of resumption. The final conclusion reached is that in Iraqi Arabic the resumptive strategy is actually related to the gap strategy in several respects; and in those where it differs we propose that gaps (traces) are replaced by trace+pronoun complex
Resumo:
Aquest treball ofereix una anlisi de la producci proverbial de Llull (Arbre exemplifical, Proverbis de Ramon, Proverbis de la Retrica Nova, Mil proverbis, Proverbis d’ensenyament) tot posant-la en relaci amb altres tipus de formulacions aforstiques que hi ha repartides en un ampli ventall de textos lul·lians, i proposa el sintagma "formes sentencioses" per definir aquesta famlia textual
Resumo:
This dissertation involves a close reading of Springsteen’s lyrics in relation to the thematic concerns of the Tom Joad album. Enquiring into the sometimes multiple levels of significance that these lyrics can be seen to express, in order to show the manner in which Springsteen mirrors the broader thematic concerns of Steinbeck’s The Grapes of Wrath’ s novel but also adapts and reinterprets these themes for his own time. In this sense, I will try to underline the ways in which, for Springsteen’s vision of his country in the 1990’s, the presence of troublesome issues from decades before is one that can, in certain ways, still be seen, felt and experienced. It is in this manner that the ghost of Tom Joad is summoned
Resumo:
Aquest treball t com a objectiu analitzar el multilingisme a la Uni europea des d’una perspectiva interdisciplinria entre traducci i dret de la Uni europea. Aquest article estudia la Uni com a un sistema multilinge, amb especial mfasi en les raons jurdiques i poltiques darrera l’actual rgim lingstic. Tamb s’intentar examinar els efectes que la diversitat lingstica t en la interpretaci de la legislaci europea. Hi han vint i tres llenges oficials i els textos publicats en les diferents llenges son igualment autntics (Article 55 TFUE). Per les regles poden tenir la mateixa implicaci jurdica en mes d’una llengua?
Resumo:
El treball en primer lloc presenta una breu introducci del moviment esperantista, explicitant els vincles entre pacifisme i esperantisme, particularment en el cas catal. En segon lloc, i a partir d’una enquesta a aquest subconjunt del moviment per la pau, l’estudi, d’una banda, compara les caracterstiques d’aquest col·lectiu amb les de la societat catalana i amb la d’esperantistes d’altres pasos. D’altra banda, analitza el grup mateix i l’eventual evoluci personal dels seus membres. L’estudi no sobreentn, com en enquestes anteriors en altres pasos, el concepte d’«esperantista» com el fet de ser membre d’una associaci esperantista, sin que estudia quina concepci en tenen els mateixos membres del col·lectiu i persones prximes. Els resultats mostren algunes diferncies notables entre els esperantistes catalans i la resta de la poblaci catalana, particularment en relaci amb el nivell d’estudis, les opinions poltiques i el lleure. Per altra banda, confirma els resultats obtinguts amb esperantistes d’altres pasos, malgrat algunes diferncies sensibles, que potser podrien explicar-se per la minoritzaci nacional i lingstica dels catalans.
Resumo:
El presente trabajo de investigacin trata de caracterizar la evolucin de la interlengua de los estudiantes sinohablantes que han estudiado espaol en Cuba. Este trabajo selecciona una muestra de estudiantes ya graduados de la Universidad de la Habana (UH) y efecta un anlisis de errores de estos estudiantes. A travs de una comparacin entre los resultados de esta muestra y otra formada por estudiantes chinos que actualmente estn estudiando espaol en la UH se realiza el propsito fundamental de este trabajo
