Inadaptació i infància a Mallorca. 'Inadaptación e infancia en Mallorca'.

En las diferentes teorizaciones sobre el fenómeno de la inadaptación, generalmente ha primado una explicación subjetivista e individual. Se sabe de la importancia de factores objetivos procedentes del entorno del individuo inadaptado, pero también es muy difícil establecer los vínculos entre una determinada situación social y las concretas situaciones de inadaptación que se generan derivadas de ésta. Una aproximación a las características de la infancia en situación de riesgo o de inadaptación en Mallorca debe contemplar diversas dimensiones que, en su interdependencia, acumulación o intersección pueden definir espacios de necesidades y sus procesos. Los elementos a caracterizar son la estructura familiar (función reproductora), la relación con la actividad y la estructura económica (función productora) y la articulación social y comunitaria.

Contextos de colaboraci??n familia-escuela durante la primera infancia

Resumen tomado del autor

La formació sobre les competències bàsiques a través dels Projectes d´Innovació Pedagògica. 'La formación sobre las competencias básicas a través de los Proyectos de Innovación Pedagógica'.

Resumen tomado del autor

Hist??ria_hist??ries de la lectura : XXIV Jornades d'Estudis Hist??rics Locals - XVII Jornades d'Hist??ria de l'Educaci?? dels Pa??sos de Llengua Catalana. 'Historia_historias de la lectura : XXIV Jornadas de Estudios Hist??ricos Locales - XVII Jornadas de Historia de la Educaci??n de los Pa??ses de Lengua Catalana'

En el t??tulo, los t??rminos 'Hist??ria' e 'Hist??ries' est??n separados por una barra inclinada

Elaboraci?? d'activitats amb el Hotpotatoes 6. 'Elaboraci??n de actividades con el Hotpotatoes 6'

Resumen tomado de la publicaci??n. Incluye capturas de pantalla del ordenador de dicho programa y materiales complementarios para la realizaci??n de las actividades. Este documento est?? sujeto a una licencia de Reconocimiento-No Comercial-Compartir con la misma licencia 3.0 Espa??a de Creative Commons

Les TIC a l'àrea de llengües estrangeres. 'Las TIC en el área de lenguas extranjeras'.

Resumen tomado de la publicación. Incluye imágenes de capturas de pantalla del ordenador que refuerzan las explicaciones del curso. Documento sujeto a una licencia de Reconocimiento-No Comercial-Compartir con la misma licencia 2.5 España de Creative Commons

Aplicació de les TIC a l'àrea de Filosofia. 'Aplicación de las TIC en el área de Filosofía'.

Resumen tomado de la publicación. Incluye imágenes de capturas de pantalla del ordenador que refuerzan las explicaciones del curso

Adquisición y enseñanza de lenguas en contextos plurilingües : ensayos y propuestas aplicadas.

Resumen tomado del autor

Gerontología educativa y social : pedagogía social y personas mayores.

Resumen tomado del autor

La biblioteca educadora: espai d’intervenció socioeducativa

La biblioteca ha canviat molt al llarg de la història i potser, ara més que mai, és necessari insistir a considerar-la un espai d’intervenció socioeducativa. Aquest plantejament requereix un seguit d’elements que permetin declarar-la biblioteca educadora. Aquest tipus de biblioteca té consciència i voluntats educadores; fa xarxa amb els diferents agents socials, educatius i culturals de la comunitat; treballa a llarg termini i és lleial a la seva filosofia gràcies al disseny de projectes; en el seu equip de treball inclou professionals de diferents perfils (bibliotecaris, educadors socials, pedagogs...), i creu en la lectura com a prioritat perquè sap que és educadora, precisament, a través de la lectura. A les Illes Balears no coneixem cap biblioteca que s’autoanomeni biblioteca educadora, però tenim exemples d’activitats i projectes que facilitarien l’orientació del centre bibliotecari que els gestiona i desenvolupa cap a la declaració d’espai d’intervenció socioeducativa. Les tertúlies literàries en biblioteques municipals, espais per a la lectura compartida i, per tant, per a la reflexió, el diàleg i la convivència; els espais familiars, en què mitjançant els contes, la lectura i la biblioteca s’acompanya els pares i les mares en la criança i l’educació dels fills, i la formació professional per a bibliotecaris escolars són alguns exemples d’iniciatives properes a aquesta nova concepció de biblioteca.

Sala de llum i construccions

L???article descriu un projecte d???innovaci?? pedag??gica dirigit a alumnes d???Educaci?? Infantil del CEIP Pere Casasnovas de Ciutadella de Menorca. Es comenta que els nens estan pressionats a cr??ixer i a madurar cada vegada m??s aviat ja que s???anteposen els continguts del curr??culum front a exercicis que desenvolupin l???emotivitat, la relaci?? amb els altres i l???autoestima. La proposta pedag??gica es concreta en la definici?? de quatre espais-ambients diferents en els quals s???agrupen nins de diferents edats. Amb aquestes activitats es pret??n enriquir les relacions entre grups d???alumnes i els seus mestres; desencadenar din??miques de pensament, simbolisme i creaci??; afavorir la motricitat dels nens; adquirir autoconfian??a; fomentar el treball en equip, etc. Els resultats d???aquestes activitats denoten que els nens aprenen a observar, actuar, preveure el resultat de la seva acci??, sentir els l??mits de les seves possibilitats i modificar les accions. Es conclou que, gr??cies a aquest canvi metodol??gic, els nens s???impliquen en el seu paper col??laboratiu; augmenten la concentraci?? en el treball, i sincronitzen l???acci?? motriu i mental. No obstant aix??, es detecta certa aversi?? cap a les propostes m??s obertes i s???evidencien espais que, en un moment determinat, no s??n tan utilitzats com la resta. Aquest fet d??na lloc a una valoraci?? i posterior replantejament de l???activitat.

Els ambients al CEIP Son Basca

Aquest article es va escriure el 2009. Des de llavors, les autores han anat fent cam?? realitzant modificacions de diferents aspectes per tal d'adaptar-se a les necessitats i demandes dels infants. Actualment, no es treballen aquests mateixos ambients ja que s???ha anat perfilant la filosofia de feina com a equip de cicle i com a centre.

Apuntes, voces y reflexiones en mujeres j??venes en espacios de vida institucionales

Resumen tomado de la publicaci??n

Les Vies verdes del Vallès

En un moment en que Catalunya i, sobretot, la regió metropolitana de Barcelona, experimenta un procés d'ocupació del territori sense precedents, es especialment important avançar en l'estudi dels possibles connectors existents, el seu reconeixement i la seva delimitació en el planejament territorial, El 13 de juliol de 2004 es va signar i fer públic el Manifest de Sant Celoni pel reconeixement de les vies verdes del Vallès. En aquest manifest es demana, entre altres mesures, el reconeixement i la delimitació en el planejament territorial de 7 grans vies verdes: Obac-Olorda, Sant Llorenç-Collserola, Farell-Marina, Gallifa-Gallecs, Tagamanent-Cellecs, Calma-Corredor, Montseny-Montnegre. Totes aquestes vies exerceixen funcions de connexió ecològica i paisatgística entre les serralades Litoral i Prelitoral i, juntament amb altres espais menys urbanitzats que hi ha al peu de la serralada Prelitoral, integren el sistema d'espais oberts del Vallès. Aquesta ponència presenta, en primer lloc, el marc conceptual on s'inscriu el concepte via verda. En segon lloc, explica els principals antecedents en relació amb les vies verdes del Vallès que apareixen en el Manifest de Sant Celoni, i, finalment l’encaix de les vies verdes del Vallès en el planejament territorial de la regió metropolitana de Barcelona, així com les principals línies estratègiques que es podrien seguir per convertir-les en una realitat

Anàlisi de l’accessibilitat a Girona, temps de flors

Estudi per mesurar el grau d’accessibilitat amb què compten els espais interiors que conformen l’esdeveniment “Girona, temps de flors”, tot contemplant la normativa vigent que regula aquest tema a Catalunya. Es basa en persones amb mobilitat reduïda o qualsevol deficiència física. S’estableix una llista de fortaleses i debilitat, i s’estableixen possibles propostes de millora