Ser o estar? : desarrollo de la comprensión y efectos en la categorización.

Resumen basado en el de la publicación

Aprendiendo a comunicar : relaciones entre calidad comunicativa y habla privada.

Resumen basado en el de la publicación

Factores que influyen en la comprensión temprana de imágenes : similitud perceptual y nivel socioeconómico.

Resumen basado en el de la publicación

La lectura en los alumnos sordos : aportación del implante coclear.

Resumen basado en el de la publicación

Lengua oral, bilingüismo y dificultades en el aprendizaje de la lengua escrita.

Resumen basado en el de la publicación

Beneficios del contexto asociativo en las actividades de tiempo libre de los adolescentes españoles.

Resumen basado en el de la publicación

La educación en tres momentos constitucionales (1812, 1931, 1978).

Monográfico con el título: 'Educación Cívica y Constitucional'. Resumen basado en el de la publicación

Sistema educatiu de les Illes Balears: variables de context, indicadors de sistema i resultats. Cap a un compromís social per l’educació

L’objectiu és esbrinar quines variables o quins factors expliquen amb més intensitat i precisió els resultats que obtenen els alumnes1 de les Illes Balears en les avaluacions de competències bàsiques, fetes tant en l’àmbit internacional, com l’estatal o l’autonòmic (Avaluació General de Diagnòstic, d’àmbit estatal —en la qual se centra l’article—, PISA i Avaluació de Diagnòstic de les Illes Balears) i la manca de correlació entre algunes variables i indicadors i els resultats. Aquesta correlació, però, que no existeix a les Illes Balears, sí que és habitual a altres comunitats autònomes, estats o regions. En aquest àmbit, són millors els indicadors (situats per sobre de la mitjana estatal) que els resultats que se’n podrien esperar, atesa la correlació, que de vegades és intensa o forta. Hi ha altres comunitats autònomes que tenen uns indicadors pitjors que els de les Balears, però que ofereixen, això no obstant, uns resultats més bons. Què és el que no funciona? Quin element pertorba la correlació habitual que sí que s’expressa a altres llocs? Què és el que s’hauria de modificar? Què és el que diferencia o caracteritza el sistema educatiu de les Illes Balears?

Las asociaciones juveniles y el centro escolar

Se pretende conseguir una visión crítica sobre las asociaciones de jóvenes y su integración, desde el convencimiento de que son uno de los elementos de participación y expresión más importantes con lo que cuenta el sector juvenil. Ante la falta de apoyo institucional, se aportan mejoras para fomentar la participación en los distintos tipos de colectivos juveniles.

Percepciones hacia el aprendizaje cooperativo en estudiantes del Grado de Maestro

Resumen basado en el de la publicaci??n

Factores que dificultan la integraci??n de las TIC en las aulas

Resumen basado en el de la publicaci??n

Further validity evidence of the Behavioral Inhibition Observation System (BIOS)

Resumen tomado de la publicaci??n

Detecci??n de necesidades de formaci??n del profesorado de los institutos tecnol??gicos de Quintana Roo, M??xico, basadas en competencias profesionales

Resumen basado en el de la publicaci??n

L'obra lingüística de Josep Calveras Santacana

Durant les tres primeres dècades del segle XX Pompeu Fabra va establir els tres pilars bàsics de la norma de la llengua catalana: l'ortografia, la gramàtica i el diccionari. Aquest procés de fixació de la llengua va comptar amb el suport de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC). Pocs anys després de publicar-se l'ortografia (1913-1917) i la gramàtica (1918) de l'IEC, el pare jesuïta Josep Calveras (1890-1964) es va posar a analitzar, des d'un punt de vista crític i teòric, els principis en què es basava la normativa del català. EI 1925 Josep Calveras publicava el seu primer llibre de caràcter lingüístic,sota el títol de La reconstrucció del llenguatge literari català. En aquest llibre elabora un discurs teòric sobre les característiques bàsiques de tota llengua estàndard, alhora que aplica els conceptes establerts a l'anàlisi del procés de construcció de la norma de la llengua catalana. Des de la publicació del seu primer llibre (1925) fins a l'última publicació lingüística (1936), Calveras insistirà a defensar la variació social i dialectal de lo llengua i a criticar l'estàndard per ser una creació artificial dels gramàtics.

The influence of sentence length and complexity on the speechreading performance of profoundly deaf children

This paper reviews speechreading and the effect of sentence length and linguistic complexity on deaf children.