La convivencia escolar : un proyecto integral

Ganador del primer premio de buenas pr??cticas en materia de convivencia, Gobierno de Arag??n 2009-10. Modalidad b

Tutorias personales 'te acompa??amos'

Seleccionado en la convocatoria: Ayudas a la innovaci??n e investigaci??n educativa en centros docentes de niveles no universitarios, Gobierno de Arag??n 2008-09

Proyecto de mejora de la convivencia

Participante en la convocatoria: Premios de buenas pr??cticas en materia de convivencia, Gobierno de Arag??n 2010-11

Convivenvia entre g??neros

Participante en la convocatoria: Premios de buenas pr??cticas en materia de convivencia, Gobierno de Arag??n 2011-2012

Convivencia y mediaci??n

Seleccionado en la convocatoria: Ayudas para desarrollar proyectos de convivencia, Gobierno de Arag??n 2008-09

La prevenci??n de la violencia y la mejora de la convivencia escolar

Seleccionado en la convocatoria: Ayudas para desarrollar proyectos de convivencia, Gobierno de Arag??n 2008-09

La convivencia escolar : un proyecto integral

Seleccionado en la convocatoria: Ayudas para desarrollar proyectos de convivencia, Gobierno de Arag??n 2008-09

An??lisis del perfil de los tutores de Proyectos Fin de Carrera en Telecomunicaciones

Resumen tomado de la publicaci??n

Utilización de software libre para el análisis de la evolución de usos del suelo en la cuenca del Segura mediante teledetección

En este trabajo se describe la utilización de herramientas de software libre, básicamente GRASS y R, para obtener una serie de mapas de coberturas del suelo (1976-2006) a partir de imágenes de satélite Landsat MSS y Landsat TM. Se trata de un proyecto concedido a un año, por lo que se requería una metodología que permitiera realizar el análisis de forma rápida y sencilla, aún tratando de aplicar técnicas de clasificación avanzadas. Dada la complejidad del trabajo y la premura de tiempo, se ha tratado de automatizar gran parte del trabajo mediante diversos scripts con BASH y R. (...)

T??cnicas de estudio en estudiantes de Secundaria que asisten a clases extraescolares en la provincia de Girona

Resumen tomado de la publicaci??n

La formación reflexiva del Practicum : un eje de la articulación teoría-práctica.

Resumen tomado de la publicación

Una experiencia de trabajo colaborativo : entre tutores y tutoras de ESO y departamento de orientación.

Resumen basado en el de la publicación

Un nuevo modelo de aprendizaje basado en problemas, el ABP 4x4, es eficaz para desarrollar competencias profesionales valiosas en asignaturas con m??s de 100 alumnos

Resumen tomado de la publicaci??n. Resumen tambi??n en ingl??s

Experiència d'implementació de l'Aprenentatge Basat en Problemes (ABP) al primer curs dels estudis de medicina en una facultat de nova creació

La implementació de l’Espai Europeu d’Educació Superior a les facultats comporta canvis importants, especialment dirigits cap a uns estudis més centrats en l’estudiant. Un puntal en aquest nou mètode docent és l'Aprenentatge Basat en Problemes (ABP) o Problem Based Learning (PBL), una metodologia didàctica en la qual l'alumne aprèn els conceptes de cada mòdul mitjançant la resolució de problemes o casos clínics adequadament dissenyats i formulats per l’equip docent. La implementació de l’ABP exigeix, doncs, una planificació de la docència organitzada en grups petits (10-12 alumnes per sessió) amb un tutor que només guia i resol dubtes. No fa exposició de coneixements que els estudiants necessàriament han d’obtenir mitjançant el seu treball. L’objectiu d’aquest treball és descriure l’experiència portada a terme a la Facultat de Medicina de la UdG durant el curs 2008-09 aplicant la metodologia docent de l’ABP, així com els resultats obtinguts en l’avaluació de l’alumnat i del professorat. Aquesta metodologia ha requerit una sèrie d’estratègies de planificació i gestió per part dels diferents agents implicats que condicionaran l’èxit de l’aprenentatge de l’estudiant. Ha calgut tenir presents una sèrie de recursos que s’han de gestionar convenientment per a garantir la viabilitat del mètode: professorat motivat, figura d’un coordinador de mòdul, material docent i disseny d’horaris específics, reconversió dels espais de l’aulari, constitució d’una Unitat d’Educació Mèdica i vincles d’assessorament pedagògic específics, entre d’altres. Del total d’alumnes matriculats a primer de medicina (n=89) els resultats disponibles són els següents: 86,2% d’aprovats amb una nota mitjana de 7,2. L’índex d’abandonament ha estat de l’1,25%. Pel que fa als tutors, la proporció amb una valoració per sota del 6 és d’un 3,7%. Conclosa aquesta primera experiència d’implementació de la metodologia ABP cal plantejar els propers passos. Actualment està tenint lloc la planificació de segon curs en la qual es pretén aprofundir en les millores possibles. Els esforços de primer es van centrar a iniciar el camí, a determinar un projecte adequat, a planificar els mòduls i recursos, a dotar-ho d’eines adequades, a desenvolupar nous materials i, sobretot, a adaptar la mentalitat d’alumnes i professors. Cal incidir en la difusió dels resultats

El Tutelatge de pràctiques, una eina per a la formació de l'estudiant

La Infermeria és una professió eminentment pràctica que requereix una formació teòrica de qualitat. Històricament, els diferents plans d’estudi han fet èmfasi en ambdós aspectes, l’aprenentatge teòric i el pràctic. Amb l’adequació a l’EEES, els estudis de Grau re-dissenyen i reforcen els programes docents per a què l’estudiant desenvolupi les habilitats, actituds, coneixements i valors imprescindibles per assolir les competències necessàries per la seva futura pràctica professional. En aquest nou marc, les pràctiques adquireixen un major protagonisme com fil conductor del currículum. Per garantir que les pràctiques clíniques asseguren la formació dels nostres estudiants, la tutorització continuada és fonamental. El professor/a o tutor/a de pràctiques és el professional que vetlla perquè així sigui. L’EUI Sant Joan de Déu, adscrita a la Universitat de Barcelona, contempla la tutorització com una prioritat del seu projecte educatiu. Durant les pràctiques clíniques la tutorització és directa i individual per a cadascun dels estudiants. Cada estudiant té assignat un tutor/a de pràctiques. El tutor/a de pràctiques tutoritza l’estudiant in situ, parla amb ell o ella i amb els professionals que l’ensenyen. Aquesta tutorització ens permet una avaluació continuada i formativa perquè orientem, corregim, donem suport i facilitem que l’estudiant vagi assolin els objectius i competències proposats per a cadascun dels practicums de manera progressiva. Per garantir l’eficàcia del sistema, durant els darrers anys hem incorporat eines pedagògiques per a la millora de la qualitat de les pràctiques clíniques dels nostres estudiants. Primerament hem format als nostres professors/es – tutors/es. També hem posat en marxa dues activitats formatives que, per una part, complementen el treball realitzat per l’estudiant durant totes les pràctiques clíniques i, per l’altra, milloren la seva tutela. Es tracta del Diari Reflexiu de Pràctiques i del Portafoli de Pràctiques. Finalment, hem fet una revisió de tots els instruments d’avaluació. L’objectiu d’aquesta comunicació és presentar l’experiència de l’Escola Universitària Sant Joan de Déu en la formació pràctica dels estudiants, fent especial èmfasi en el tutelatge de l’aprenentatge clínic i en els instruments pedagògics que posem en pràctica per adequar els estudis d’Infermeria als requisits de l’Espai Europeu d’Educació Superio