Aspectes metodològics i técnica d'analisi en l'estudi dels grups i les classes socials

En aquest article es presenta el procés metodològic, com també les tècniques d'anàlisi de dades, que s'ha utilitzat en l'anàisi dels grups socials mitjançant la informació d'una gran enquesta sobre hàbits i condicions de vida. L'anàlisi dels grups socials des d'una perspectiva globalitzadora i estructuradora de les condicions de vida, tenint en compte com aquests sorgeixen mitjançant I 'associació i la coherència entre múltiples característiques. Les tècniques d'anàlisi de dades que s'han utilitzat han estat l'anàlisi de correspondències múltiples i l'anàlisi de classificació.

Parlar i escriure per aprendre Ciències Socials : les competències lingüístiques i la formació democràtica dels joves. 'Hablar y escribir para aprender Ciencias Sociales : las competencias lingüísticas y la formación democrática de los jóvenes'.

Resumen tomado de la publicación. Incluye gráficas y algunos textos interpretativos de los alumnos. Artículo basado en la investigación recogida en: CASAS, M. (coord.), BARCELÓ, V., BOSCH, D., CANALS, R., DOMÈNECH, A., FREIXENET, D., GONZÀLEZ, N. I ORIOL, M. Ensenyar a parlar i a escriure ciències socials. Col.lecció Premi de Pedagogia. Rosa Sensat. Barcelona, julio de 2005

Les Illes Balears, geografia i història : elements de programació didàctica per a l'ensenyament de les ciències socials a l'Educació Secundària Obligatòria. 'Las Islas Baleares, geografía e historia : elementos de programación didáctica para la enseñanza de las ciencias sociales en la Educación Secundaria Obligatoria'.

Resumen tomado del recurso

Continuitat i canvi en l'aprenentatge de les ciències socials. 'Continuidad y cambio en el aprendizaje de las ciencias sociales'.

Resumen basado en el del autor en catalán

Anàlisi del patrimoni proper com a recurs en la didàctica de les ciències socials

La pregunta inicial d’aquesta investigació rau en si el patrimoni proper és un recurs que facilita l’aprenentatge de les ciències socials als nens i nenes. Per tal de donar resposta a aquesta qüestió, s’ha estudiat la relació entre el patrimoni local i l’interès que genera. Per realitzar-ho, es van concretar uns ítems que han estat analitzats a partir d’un estudi de casos. Els participants d’aquesta investigació han estat un grup d’alumnes d’Educació Primària, els quals van realitzar una proposta didàctica on s’utilitzava el patrimoni proper com a eix vertebrador. També, han participat en aquesta investigació mestres d’escoles de Sant Celoni, els quals han expressat les vivències viscudes amb els seus alumnes en activitats que impliquen el patrimoni local. Finalment, s’ha analitzat la informació aportada per tots els participants i s’ha arribat a unes conclusions.

Modalitat de batxillerat i rendiment en les assignatures metodològiques dels estudiants universitaris de Psicologia

Els plans d’estudis corresponents a la carrera de Psicologia arreu de tot l’estat inclouen matèries troncals sobre metodologia de la recerca que donen lloc a assignatures com Estadística i Mètodes Quantitatius d’Investigació. Paradoxalment és possible accedir a aquests estudis sense haver cursat cap assignatura relacionada amb les matemàtiques des de l’Ensenyament Secundari Obligatori. Els estudiants que no han cursat assignatures amb continguts matemàtics no només saben menys sobre aquesta matèria, sinó que també poden estar menys motivats per adquirir nous coneixements sobre ella. En aquest treball es vol conèixer quina és l’opció cursada majoritàriament pels estudiants que accedeixen a la carrera de Psicologia de la UdG. A més es pretén comparar el rendiment acadèmic d’aquests estudiants en dues assignatures que en tot o en part tenen continguts matemàtics: Mètodes i dissenys d’investigació en Psicologia I i Estadística aplicada a la Psicologia, segons l’opció de batxillerat cursada. La mostra està formada pels estudiants matriculats als estudis de Psicologia de la UdG des del curs acadèmic 2003-2004 fins al 2006-07. Els resultats indiquen que la major part dels estudiants de Psicologia procedeixen de les opcions de batxillerat en Humanitats i en Ciències Socials. A més, s’observa que el rendiment acadèmic en aquestes dues assignatures dels estudiants procedents de les opcions de batxillerat Científico-tècnica, Ciències de la Salut i Ciències Socials és millor que el dels estudiants procedents de les opcions d’Humanitats i Arts tant pel que fa a les qualificacions obtingudes, com als percentatges de no presentats a les convocatòries oficials. Es discuteix la conveniència d’orientar adequadament als estudiants abans d’iniciar el batxillerat per tal que puguin triar l’opció que més s’adeqüi a la carrera que volen cursar a fi de millorar el seu rendiment i la seva motivació pels estudis

Les Competències professionals dels mestres des de la didàctica de les ciències socials: continuïtats, canvis i perspectives de futur

En els propers cinc anys es configura un nou panorama en la formació inicial que cal aprofitar per millorar l’ensenyament-aprenentatge-avaluació de la DCS i vincular-la amb l’educació per a la ciutadania, a més de donar resposta als reptes emergents d’una societat del segle XXI. Considerem que les decisions que s’han de prendre han de tenir en compte l’experiència acumulada al llarg dels anys. Per aquest motiu, plantegem una reflexió basada en els canvis i les continuïtats que ha anat tenint la DCS en la formació dels mestres, amb la finalitat d’orientar la presa de decisions futures

Les ciències socials a la segona etapa d'EGB. 'Las ciencias sociales en la segunda etapa de EGB'.

Este material ha ganado el Premi Pau Vila (1981), instituído por la Fundació Congrés de Cultura Catalana

L'obra de Gaudí i la didàctica de les ciències socials. 'La obra de Gaudí y la didáctica de las ciencias sociales'.

Resumen del autor en catalán

Princeses, bruixes, feministes..., només dones : una reflexió sobre el paper de les dones en l'ensenyament de les ciències socials. 'Princesas, brujas, feministas..., sólo mujeres : una reflexión sobre el papel de las mujeres en la enseñanza de las ciencias sociales'.

Resumen basado en el de la publicación. Monográfico con el título: 'Dones i educació'

Problemes actuals de la didàctica de les Ciències Socials a les Escoles de Mestres de Catalunya davant la Reforma Educativa. 'Problemas actuales de las Ciencias Sociales en las Escuelas de Maestros de Cataluña ante la Reforma Educativa'.

Conocer la situación de la enseñanza de las Ciencias Sociales en las escuelas de maestros de Cataluña en el momento de iniciarse la Reforma educativa en España y perfilar algunas líneas de mejora en un futuro inmediato. 32 profesores de escuelas universitarias catalanas entre los años 1990 y 1991. Desarrolla un estudio sobre las escuelas de maestros de Ciencias Sociales. Lleva a cabo unas entrevistas sobre las que se obtienen resultados que se someten a valoración. Expone las características y desarrollo de la reforma actual y propone medidas de cambio. Entrevista a profesorado, programas de estudio, guías del estudiante, opiniones del alumnado de tercer curso, revista Interaula y BOE. Método estadístico. Se deben proponer los cambios siguientes: a) respecto al centro: la selección aptitudinal del alumnado, convertirla en facultad, evaluación del profesorado por parte del centro. b) Respecto al profesorado: exigir al profesorado haber ejercido durante un período de tiempo en la escuela Primaria, más reciclaje, organizar seminarios y trabajo conjunto de profesorado. c) Respecto al plan de estudios: es demasiado generalista, con demnasiadas asignaturas, se debe potenciar la práctica en las escuelas. d) Respecto al alumnado: poco dominio de contenidos, debería haber menos alumnos. e) Respecto a Formación Profesional: los profesores de didácticas específicas deberían hacer el seguimiento del alumnado en prácticas.

L'Autoavaluació de la pròpia actuació com a eina complementària a l'aplicació de l'aprenentatge basat en projectes (ABPrj) en una assignatura de l'àmbit de les ciències socials

L'Experiència que es descriu en aquesta comunicació consisteix en l'aplicació d'un instrument d'autoavaluació de la pròpia actuació com a fase final d'una experiència d'ABPrj (Aprenentatge Basat en Projectes) que es va materialitzar a través del disseny d'un projecte d'intervenció psicosocial en una organització real. Aquest instrument s'ha aplicat durant el curs acadèmic 2010-11 en l'assignatura de psicologia de les organitzacions que s'imparteix en el cinquè curs de la llicenciatura de psicologia a la Universitat de Girona. A la comunicació es descriu aquest instrument, l'impacte que ha suposat en el procés d'avaluació i es discuteix els resultats obtinguts amb la seva aplicació

Les ciències socials a l'ESO : un projecte per a les Balears. 'Las ciencias sociales en la ESO : un proyecto para las Baleares'.

Una de las características más significativas e innovadoras del nuevo marco curricular radica, precisamente, en el hecho de determinar que se doten los centros educativos de autonomía suficiente para adoptar y tomar decisiones específicas para concretar y complementar los parámetros establecidos en el currículum oficial. Nos encontramos, por tanto, ante un currículum flexible y abierto. En este marco, cabe reafirmar la importancia del área de Ciencias Sociales, Geografía e Historia en la formación integral de los alumnos de secundaria, cómo ponen de relieve las características disciplinarias que le son propias, ampliadas con la incorporación de nuevas disciplinas como la Antropología, la Economía y la Ecología sino también de la conexión múltiple que se dan entre los objetivos de área y los generales de la ESO. Se plantea la necesidad de insertar en el currículum general del área aquellos contenidos específicos de las Islas Baleares, al entender el currículum como guía e instrumento de la práctica pedagógica que no puede obviar el marco el contexto territorial de la comunidad autónoma.

El tractament d'Antoni Gaudí a les ciències socials. 'El tratamiento de Antoni Gaudí en las ciencias sociales'.

Resumen de los autores en catalán