Parlar i escriure per aprendre Ciències Socials : les competències lingüístiques i la formació democràtica dels joves. 'Hablar y escribir para aprender Ciencias Sociales : las competencias lingüísticas y la formación democrática de los jóvenes'.

Resumen tomado de la publicación. Incluye gráficas y algunos textos interpretativos de los alumnos. Artículo basado en la investigación recogida en: CASAS, M. (coord.), BARCELÓ, V., BOSCH, D., CANALS, R., DOMÈNECH, A., FREIXENET, D., GONZÀLEZ, N. I ORIOL, M. Ensenyar a parlar i a escriure ciències socials. Col.lecció Premi de Pedagogia. Rosa Sensat. Barcelona, julio de 2005

Se desarrollan los antecedentes, principios metodológicos y de aplicación de las competencias lingüísticas para la formación democrática de los jóvenes. En primer lugar, se hace una reflexión sobre las convicciones educativas que determinan una manera de entender la acción formadora en el aula y en el centro. Se desarrollan las finalidades educativas de las competencias que consisten en: poner a los chicos y chicas en contacto con el saber científico para que sean capaces de analizar, interpretar y relativizar el conocimiento, de manera que puedan analizar y seleccionar críticamente los múltiples flujos informativos, capacitar a los estudiantes en situarse en el complejo mundo globalizado, en el que se han roto las fronteras de la información, de la comunicación y del aprendizaje y fomentar la formación de la personalidad. Se comentan los criterios metodológicos y didácticos a tener en cuenta a la hora de trabajar los contenidos con los alumnos. Seguidamente, se muestra una aplicación de una unidad didáctica situada en un crédito variable llamado 'La geografía de los conflictos. Educación para la paz', que se realizó durante los cursos 2001-2002, 2002-2003 y 2003-2004 con alumnos de tercero de ESO del IES Escola Industrial de Sabadell. Se muestran los trabajos realizados y las valoraciones de la experiencia de los alumnos y profesores. Se concluye que la adquisición de estas competencias lingüísticas, favorece la formación de un pensamiento relativo y complejo, crea actitudes de diálogo y negociación y rechaza cualquier forma de dogmatismo o de intransigencia, actitudes fundamentales para la convivencia en una sociedad democrática.

Es desenvolupen els antecedents, principis metodològics i d'aplicació de les competències lingüístiques per a la formació democràtica dels joves. Primerament, es fa una reflexió sobre les conviccions educatives que determinen una manera d'entendre l'acció formadora a l'aula i al centre. Es desenvolupen les finalitats educatives de les competències que consisteixen en: posar als nois i noies en contacte amb el saber científic perquè siguin capaços d'analitzar, interpretar i relativitzar el coneixement, de manera que puguin analitzar i seleccionar críticament els múltiples fluxos informatius, capacitar als estudiants per situar-se en el complex món globalitzat, en el que s'han trencat les fronteres de la informació, de la comunicació i de l'aprenentatge i fomentar la formació de la personalitat. Es comenten els criteris metodològics i didàctics a tenir en compte a l'hora de treballar els continguts amb els alumnes. Seguidament, es mostra una aplicació d'una unitat didàctica situada en un crèdit variable anomenat 'La geografia dels conflictes. Educació per la pau', que es realitzà durant els cursos 2001-2002, 2002-2003 i 2003-2004 amb alumnes de tercer d'ESO de l'IES Escola Industrial de Sabadell. Es mostren els treballs realitzats i les valoracions de l'experiència dels alumnes i professors. Es conclou que l'adquisició d'aquestes competències lingüístiques, afavoreix la formació d'un pensament relatiu i complex, crea actituds de diàleg i negociació i rebutja qualsevol forma de dogmatisme o d'intransigència, actituds fonamentals per a la convivència en una societat democràtica.