??C??mo puede un docente relacionar la teor??a educativa y su pr??ctica escolar? : el problema de la coherencia

Resumen tomado de la publicaci??n

Niveles de razonamiento de estudiantes de secundaria y bachillerato en una situaci??n-problema de probabilidad

Resumen basado en el de la publicaci??n

Aceptando la existencia de un terreno inexistente en un problema matem??tico : el uso prevalente de argumentos pragm??ticos por docentes de primaria

Resumen basado en el de la publicaci??n

Tens un problema! : plantejament de problemes matem??tics a cicle mitj?? de Prim??ria

Resumen basado en el de la publicaci??n

El conocimiento especializado del profesor de matem??ticas detectado en la resoluci??n del problema de las cuerdas

Resumen tomado de la publicaci??n

La idea de progr??s social i el problema de la sostenibilitat

Resumen basado en el de la publicaci??n

Los ministerios de Albareda y Pidal o el problema de la ??libertad de ciencia?? en la Restauraci??n

Resumen tomado de la publicaci??n

Acciones educativas para colectivos en situaci??n de vulnerabilidad social en Arag??n : alumnos inmigrantes con diversidad ling????stica : ??cu??l sigue siendo el problema de fondo?

Resumen basado en el de la publicaci??n

Secuencias de aprendizaje : ??un problema del enfoque de competencias o un reencuentro con perspectivas did??cticas?

Resumen basado en el de la publicaci??n

Els sufixos apreciatius: una descripció del problema i una proposta d'anàlisi semàntica

L'objectiu d'aquest article és doble. D'una banda, s'exposen els problemes que planteja l’anàlisi que la morfologia generativa ha proposat per a la sufixació apreciativa, especialment per a noms i adjectius. D'altra banda, es defensa la unificació de dos tipus d'afixos apreciatius que les gramàtiques tradicionals han considerat diferents: els sufixos que s'adjunten a arrels nominals (diminutius, augmentatius i despectius) i els que s'adjunten a arrels adjectivals (anomenats intensius ). Aquest treball es centra, fonamentalment, en les dades del català i es demostra que hi ha raons per suposar que tots els sufixos apreciatius formen una única classe d'afixos. Si bé es discuteixen diversos aspectes problemàtics d'aquests derivats, només es presenta una proposta de solució al de la interpretació semàntica. Es defensa que les diferències en la interpretació semàntica dels derivats es poden deduir de l'estructura lexicoconceptual (ELC) de la base i de l'element d'aquesta ELC que sigui modificat per l'afix