Evaluación de los procesos lectores de los niños de educación primaria.

Elaborar unas pruebas que permitan evaluar independientemente los procesos y subprocesos que intervienen en la lectura. Obtener un perfil de la capacidad lectora de los niños y niñas de Educación Primaria, e información sobre las estrategias utilizadas por el niño en la lectura de un texto, con el fin de abordar el perfeccionamiento o recuperación del proceso lector.. 403 alumnos de primer y segundo ciclo de Educación Primaria de colegios públicos urbanos y rurales, y privados urbanos.. 1. Realiza una introducción teórica sobre los avances que se han producido en el campo de la lectura en los últimos 20 años. 2. Expone brevemente los procesos cognitivos que intervienen en la lectura. 3. Analiza teóricamente la evaluación del proceso lector en los alumnos de Educación Primaria. 4. Elabora una prueba consistente en 4 bloques: a) Identificación de letras, b) Procesos léxicos, c) Procesos sintácticos y d) Procesos semánticos. 5. Realiza un análisis sobre la capacidad de discriminación de las pruebas. 6. Plantea unas orientaciones para la recuperación de las dificultades en el aprendizaje de la lectura.. Items de ensayo. Tablas. Porcentajes.. En los análisis de varianza realizados sobre las puntuaciones directas, no se encuentran diferencias, ni entre colegios, ni entre sexos. Pero sí se aprecian diferencias entre niveles escolares con respecto a la ejecución lectora, que es mejor en cursos más elevados. Estas diferencias son amplias en las pruebas de comprensión de textos, en sintaxis o lectura de pseudopalabras, y mínimas en la identificación de letras o en la lectura de palabras frecuentes. El Análisis Discriminante muestra que las tareas que mejor diferencian a los buenos y malos lectores son: Comprensión de textos, Tarea de Igual-diferente, Sintaxis, Decisión Léxica y Lectura de pseudopalabras. Existe una mejora gradual de las tareas que miden los procesos superiores conforme asciende el nivel escolar. Sin embargo, en las tareas de decodificación sólo hay diferencias significativas entre el primer nivel y el resto. Las pruebas revelan que las bajas puntuaciones en tareas de comprensión y las no excesivamente bajas en tareas relativas a procesos superiores, se deben a dificultades específicas para la lectura. En cambio, si el niño realiza bien las pruebas de decodificación y falla en las de comprensión, presentará dificultades de aprendizaje. Finalmente, es importante tener en cuenta los índices de tipo de error y tiempo invertido en la lectura, ya que nos proporcionan información sobre las estrategias de lectura que el niño utiliza.. Las pruebas elaboradas permitirán al profesor obtener, no sólo un perfil de la capacidad lectora de los niños y niñas de Educación Primaria, sino también información sobre las estrategias que cada niño utiliza en la lectura de un texto, lo que es de suma importancia a la hora de proponer unas orientaciones para la recuperación de las dificultades en el aprendizaje de la lectura. Estas orientaciones tienen como objetivo recuperar los siguientes procesos lectores: identificación de letras, reconocimiento de palabras, identificación de elementos sintácticos y signos de puntuación, y por último, comprensión de textos..

Las revistas cient??ficas de educaci??n en Espa??a : evoluci??n y perspectivas de futuro

Resumen basado en el de la publicaci??n

Las revistas mexicanas de investigaci??n educativa rumbo a la corriente principal de difusi??n de la ciencia

Resumen basado en el de la publicaci??n

Relieve : veinte a??os inmersos en la cronolog??a del acceso abierto a la ciencia

Resumen tomado de la publicaci??n

Las revistas cient??ficas como plataformas para publicar la investigaci??n de excelencia en educaci??n : estrategias para atracci??n de investigadores

Resumen basado en el de la publicaci??n

Impacto de la sociedad del conocimiento en la universidad y en la comunicaci??n cient??fica

Resumen basado en el de la publicaci??n

An??lisis longitudinal de tesis doctorales espa??olas en educaci??n : (1841-2012)

Resumen basado en el de la publicaci??n

An??lisis psicom??trico de una escala de percepci??n sobre la utilidad de Moodle en la universidad

Resumen basado en el de la publicaci??n

Compromiso estudiantil y desempe??o acad??mico en el contexto universitario colombiano

Resumen basado en el de la publicaci??n

Caracterizaci??n del curriculum evaluado en matem??tica en sexto a??o b??sico : un estudio descriptivo en Valpara??so, Chile

Resumen basado en el de la publicaci??n

Acerca de las relaciones entre escuela e inmigración

El artículo repasa algunos aspectos sobre la relación entre educación escolar e inmigración. Así, al inicio se analizan de manera descriptiva las características de la inmigración ligada a la sociedad de la información y sus repercusiones educativas. Igualmente, se repasan algunos trabajos sobre el rendimiento académico de la infancia y la adolescencia extranjera, y se enfatiza el factor lingüístico como una de las fuentes explicativas de dicho rendimiento. En este sentido, se muestran varias investigaciones dedicadas a conocer los factores que inciden en el aprendizaje por el alumnado extranjero de la lengua de la escuela y, finalmente, se ofrecen varios criterios para encarar con éxito la relación entre escolarización e inmigración

Análisis de los períodos de regresión y transición en el primer año de vida

Aquesta tesi està centrada en l'estudi dels períodes de regressió i transició. A partir dels treballs de van de Rijt-Plooij & Plooij (1992) sobre els períodes de regressió, l'autor analitza les característiques comportamentals d'aquests períodes i la relació que tenen amb els períodes de transició. Els períodes de regressió s'entenen com uns moments del desenvolupament durant els quals els nens perden la homeostasi del seu organisme i manifesten una sèrie de conductes pertorbadores per a la mare. El matrimoni Plooij manté que els períodes de regressió són la manifestació de les reorganitzacions cerebrals que tenen lloc durant el període postnatal, i constitueixen la base de les noves habilitats que el nen va adquirint. Així, doncs, l'augment de l'atenció que la mare dispensa al nen durant els períodes de regressió esdevé una font estimular imprescindible en els processos d'educació i culturalització de l'infant. Per tant, els períodes de regressió estan íntimament relacionats amb els períodes durant els quals apareixen nous comportaments qualitativament diferents dels anteriors, que es manifesten de forma ràpida i sobtada, permetent una certa sistematització del procés evolutiu, per la qual cosa s'han denominat transicions. Van de Rijt-Plooij & Plooij, i també nosaltres, considerem que els períodes de regressió són índexs dels períodes de transició. Per aquesta raó també s'han denominar reprogressions. Tanmateix, els períodes de regressió es poden convertir en una font de conflictes que, en situació de risc, poden degenerar en maltractament infantil i, fins i tot, esdevenir el germen de possibles patogènies. Com veiem, els conceptes de període de regressió i transició es troben a l'encreuament entre la fisiologia, la psicologia i la psicopatologia del desenvolupament i, el seu estudi establiria un pont interdisciplinar que contribuiria a la construcció d'un model biopsicosocial del desenvolupament. Els objectius del nostre estudi varen ser comprovar si els períodes descrits per van de Rijt-Plooij i Plooij (1992) també els podem observar en un grup de nens de la població catalana sense problemes socio-econòmics o sanitaris aparents. Per altra banda, vàrem voler comprovar si els períodes de regressió tenen relació amb els períodes de transició. El disseny d'investigació correspon a un model longitudinal i transversal. Es varen seguir -mitjançant entrevistes, qüestionaris i observacions- vint diades mare-nen durant catorze mesos, repartides en quatre cohorts de cinc diades cada una d'elles. Partint d'uns criteris establerts a priori per a la categorització dels períodes de regressió i transició, vàrem estudiar la temporalitat d'ambdós tipus de períodes. També s'ha aprofundit sobre les característiques comportamentals i dinàmiques dels períodes de regressió. Respecte les dades, els percentatges màxims dels períodes de regressió del nostre grup d'estudi han aparegut a les setmanes: 5, 8, 12-13, 18, 26-27, 35, 43 i 52. La mitjana setmanal de cada període ha sigut de dues setmanes. Les nostres dades confirmen les obtingudes en la investigació de van de Rijt-Plooij & Plooij. Tanmateix, també hem trobat diferències (els períodes de regressió de l'estudi holandès són més llargs i coincideixen més) que ens suggereixen que la cultura podrien estar actuant en la forma de presentació del períodes de regressió. Pel que fa a la relació entre els períodes de regressió i l'emergència de nous comportaments (períodes de transició), els resultats mostren que les freqüències màximes dels períodes de regressió sempre es troben poques setmanes abans de les freqüències màximes dels períodes de transició. Per tant, és possible que els períodes de regressió siguin indicadors dels períodes de transició.

Evaluation of the Met Office global forecast model using Geostationary Earth Radiation Budget (GERB) data

Simulations of the top-of-atmosphere radiative-energy budget from the Met Office global numerical weather-prediction model are evaluated using new data from the Geostationary Earth Radiation Budget (GERB) instrument on board the Meteosat-8 satellite. Systematic discrepancies between the model simulations and GERB measurements greater than 20 Wm-2 in outgoing long-wave radiation (OLR) and greater than 60 Wm-2 in reflected short-wave radiation (RSR) are identified over the period April-September 2006 using 12 UTC data. Convective cloud over equatorial Africa is spatially less organized and less reflective than in the GERB data. This bias depends strongly on convective-cloud cover, which is highly sensitive to changes in the model convective parametrization. Underestimates in model OLR over the Gulf of Guinea coincide with unrealistic southerly cloud outflow from convective centres to the north. Large overestimates in model RSR over the subtropical ocean, greater than 50 Wm-2 at 12 UTC, are explained by unrealistic radiative properties of low-level cloud relating to overestimation of cloud liquid water compared with independent satellite measurements. The results of this analysis contribute to the development and improvement of parametrizations in the global forecast model.

A new cyano-bridged one-dimensional (GdFeIII)-Fe-III coordination polymer with o-phenanthroline as the blocking ligand: synthesis, structure, and magnetic properties

Synthesis, structural characterization, and magnetic properties of a new cyano-bridged one-dimensional iron (III)-gadolinium (III) compound, trans-[Gd(o-phen)(2)(H2O)(2)(mu-CN)(2)Fe(CN)(4)], - 2no-phen (o-phen = 1,10-phenanthroline), have been described. The compound crystallizes in the triclinic P (1) over bar space group with the following unit cell parameters: a = 10.538(14) angstrom, b = 12.004(14) angstrom, c = 20.61(2) angstrom, alpha = 92.41(1)degrees, beta = 92.76(1)degrees, gamma = 11 2.72(1)degrees, and Z = 2. In this complex, each gadolinium (III) is coordinated to two nitrile nitrogens of the CN groups coming from two different ferricyanides, the mutually trans cyanides of each of which links another different Gd-III to create -NC-Fe(CN)(4)-CN-Gd-NC- type 1-D chain structure. The one-dimensional chains are self-assembled in two-dimensions via weak C-H center dot center dot center dot N hydrogen bonds. Both the variable-temperature (2-300 K, 0.01 T and 0.8 T) and variable-field (0-50 000 Gauss, 2 K) magnetic measurements reveal the existence of very weak interaction in this molecule. The temperature dependence of the susceptibilities has been analyzed using a model for a chain of alternating classic (7/2) and quantum (1/2) spins. (c) 2005 Elsevier B.V. All rights reserved.

Ditopic hexaazamacrocycles containing pyridine: synthesis, protonation and complexation studies

Structural studies of metal complexes of five ditopic hexaazamacrocycles containing two pyridine rings ([n] py(2)N(4) n = 18, 20, 22, 24 and 26) have been carried out. The synthesis of macrocycles [22]- to [26]- py(2)N(4) are also reported. The protonation constants of the last three compounds and the stability constants of their complexes with Ni2+, Cu2+, Zn2+, and Pb2+ were determined at 25 degreesC in 0.10 mol dm(-3) KNO3 in aqueous solution. Our results with [22] py(2)N(4) show significant differences from those described previously, while [24] py(2)N(4) has not been studied before and [ 26] py2N4 is a new compound. Mononuclear and dinuclear complexes of the divalent metal ions studied with [ 22]- to [26]- py(2)N(4) were found in solution. The stability constants for the ML complexes of the three ligands follow the Irving - Williams order: NiL2+ < CuL2+ >> ZnL2+ > PbL2+, however for the dinuclear complexes the values for Pb2+ complexes are higher than the corresponding values for the Ni2+ and the Zn2+ complexes. The X-ray single crystal structures of the supramolecular aggregates [Cu-2([20] py(2)N(4))(H2O)(4)][Cu(H2O)(6)](SO4)(3) . 3H(2)O ( 1) and [Cu-2([20] py(2)N(4))(CH3CN)(4)][Ni([20] py(2)N(4))](2)(ClO4)(8) . H2O (2), which are composed of homodinuclear [Cu-2([20] py(2)N(4)])(H2O)(4)](4+) ( 1a) and [Cu-2([20] py(2)N(4)])(CH3CN))(4)](4+) (2a), and mononuclear species, [Cu(H2O)(6)](2+) (1b) and [Ni([20] py(2)N(4))](2+) ( 2b), respectively, assembled by an extensive network of hydrogen bonds, are also reported. In both homodinuclear complexes the copper centres are located at the end of the macrocycle and display distorted square pyramidal coordination environments with the basal plane defined by three consecutive nitrogen donors and one solvent molecule, water in 1a and acetonitrile in 2a. The macrocycle adopts a concertina-type conformation leading to the formation of macrocyclic cavities with the two copper centres separated by intramolecular distances of 5.526(1) and 5.508(7) Angstrom in 1a and 2a, respectively. The mononuclear complex [Ni([20] py(2)N(4)])](2+) displays a distorted octahedral co-ordination environment with the macrocycle wrapping the metal centre in a helical shape. EPR spectroscopy of the copper complexes indicated the presence of mono- and dinuclear species.