Cap on va la psicopedagogia?

L’ article planteja una reflexió històrica que va des de la Ratio Studiorum fins a Bolonya. I propugna no quedar-se aquí, sinó atansar la tasca psicopedagògica a les noves propostes de la neurociències a partir dels descobriments sobre el cervell. Finalment, fa un breu repàs dels punts de futur de la intervenció psicopedagògica, explicitats en els diversos articles d’aquest monogràfic, per a encabir-los en el projecte unitari de la competència i realització personal de l’ésser humà.

Llicenciat en Psicopedagogia. Un títol polèmic?

Necessariament l'enfocament i contingut d'aquest article ha de diferir de la resta de treballs que en aquest número de la revista aborden els altres títols de l'Àmbit dé Ciències de l'Educació. La raó és molt simple: en aquest moment encara no ha conclos a la UB el procés d'elaboració i aprovació del Pla d'estudis del títol de Ilicenciat en Psicopedagogia. Potser hauria estat més adequat no incloure-hi cap comentari del Pla. La insisténcia, tal vegada en forma de raó estética, perqué no quedés el 'buit' d'un títol, la gestació del qual no ha estat exempta de polémica, ha minat la resisténcia inicial. Assumint el risc d'allo que és provisional, el contingut d'aquest treball tindra un elevat ingredient técnic, deixant de banda opinions i argumentacions de caracter disciplinari i aportant elements d'informació sobre el procés, encara inacabat, d'elaboració d'aquest Pla d'estudis.

Estratègies de cura i presa de decisions en persones grans amb dependència ingressades en una unitat geriàtrica d'atenció intermèdia : estudi descriptiu

Aquest estudi té com objectiu observar les relacions entre les estratègies de cura (formal, informal, mixta) que fan servir els cuidadors de persones grans dependents, la seva situació social i les seves motivacions per la decisió respecte a com fan la cura. L’estat del tema destaca el predomini de les cures informals sobre les formals en els models de benestar mediterranis i la rellevància de la interacció entre factors personals socioculturals i les polítiques socials en la presa de decisions individuals sobre la cura de la dependència. La llei de la dependència, de recent implementació a l’Estat espanyol, ha universalitzat l’accés als recursos formals, creant un nou paradigma d’interacció cuidadors-recursos. Es tracta d’un estudi observacional, transversal, descriptiu de tipus mixt quantitatiu/qualitatiu realitzat a partir d’entrevistes individuals als cuidadors de dependents ingressats en una unitat geriàtrica d’atenció intermèdia. Es recullen dades sobre el context sociofamiliar, l’estratègia de cura, l’autopercepció i les motivacions. Els resultats mostren que els cuidadors combinen prestacions econòmiques i serveis (públics i privats) per adaptar al màxim l’estratègia a les condicions del dependent i a les seves pròpies. Tenen la convicció generalitzada que l’atenció cal fer-la al domicili per motius de reciprocitat i respecte a la persona cuidada. El pas a l’atenció residencial és una decisió molt difícil pels cuidadors. La implantació de la llei de la dependència ha normalitzat la relació entre cuidadors i recursos formals, però la burocratització i la insuficiència de l’oferta de serveis no afavoreixen canvis substancials en la provisió de l’ajut, que continua essent majoritàriament informal. La millora en la percepció de continuïtat d’atenció entre el domicili i la residència, i també en la gestió i l’oferta de serveis formals públics es presenten com a reptes de treball importants al nostre país.

Evolució dels interessos professionals, de la utilitat sociolaboral i de la satisfacció amb els estudis dels alumnes de Psicopedagogia. 'Evolución de los intereses profesionales, de la utilidad sociolaboral y de la satisfacción con los estudios de los alumnos de Psicopedagogía'.

Resumen tomado de la publicación

Interessos professionals i satisfacció d'una mostra d'estudiants de Psicopedagogia. 'Intereses profesionales y satisfacción de una muestra de estudiantes de Psicopedagogía'.

Resumen tomado de la propia revista

La psicopedagogia de Henri Wallon. 'La psicopedagogía de Henry Wallon'.

Se analiza el pensamiento psicopedagógico de Henry Wallon, quién configuró una forma especial de ver la ciencia en general y la Psícología del Niño y la Pedagogía en particular. La Psicología Genética, la reflexión dialéctica, la importancia del medio humano, la dimensión cualitativa de la psicogénesis, la interdisciplinariedad, el Holismo, son aspectos que caracterizan su obra y la conforman como generadora de una escuela de pensamiento dentro del campo de la psicopedagogía. En el primer capítulo se tratan los aspectos epistemológicos y conceptuales vinculados a la figura de Henry Wallon. El segundo capítulo analiza la psicomotricidad y su papel en la piscogénesis, mientras en el tercer capítulo se aborda la teoría de la emoción y el cuarto se dedica al desarrollo del pensamiento. El quinto capítulo se dedica al desarrollo de la sociabilidad y finalmente se aborda el desarrollo psicológico en el capítulo sexto.

Pràctica 1 i 2 de la llicenciatura de Psicopedagogia. Bienni 1997-1999. 'Práctica 1 y 2 de la licenciatura de Psicopedagogía. Bienio 1997-1999'.

Material recopilatorio de información de utilidad para el alumnado de psicopedagogía durante las prácticas de la licenciatura. El material recoge los objetivos y finalidades de esta asignatura, los órganos y personas que intervienen y sus funciones, los criterios de calificación y evaluación, los seminarios y talleres que se imparten y las fichas de seguimiento de la asignatura en los dos años en que se distribuye.

Pràctica 1 i 2 de la llicenciatura de Psicopedagogia. Bienni 1998-2000. 'Práctica 1 y 2 de la licenciatura de Psicopedagogía. Bienio 1998-2000'.

Material recopilatorio de información de utilidad para el alumnado de psicopedagogía durante las prácticas de la licenciatura. El material recoge los objetivos y finalidades de esta asignatura, los órganos y personas que intervienen y sus funciones, los criterios de calificación y evaluación, los seminarios y talleres que se imparten y las fichas de seguimiento de la asignatura en los dos años en que se distribuye.

Pràctica 1 i 2 de la llicenciatura de Psicopedagogia. Bienni 2000-2002. 'Práctica 1 y 2 de la licenciatura de Psicopedagogía. Bienio 2000-2002'.

Material recopilatorio de información de utilidad para el alumnado de psicopedagogía durante las prácticas de la licenciatura. El material recoge los objetivos y finalidades de esta asignatura, los órganos y personas que intervienen y sus funciones, los criterios de calificación y evaluación, los seminarios y talleres que se imparten y las fichas de seguimiento de la asignatura en los dos años en que se distribuye.

Pràctica 1 i 2 de la llicenciatura de Psicopedagogia. Bienni 2001-2003. 'Práctica 1 y 2 de la licenciatura de Psicopedagogía. Bienio 2001-2003'.

Material recopilatorio de información de utilidad para el alumnado de psicopedagogía durante las prácticas de la licenciatura. El material recoge los objetivos y finalidades de esta asignatura, los órganos y personas que intervienen y sus funciones, los criterios de calificación y evaluación, los seminarios y talleres que se imparten y las fichas de seguimiento de la asignatura en los dos años en que se distribuye.

Una comprensió epistemològica de la psicopedagogia. 'Una comprensión epistemológica de la psicopedagogía'.

Resumen del autor en catalán

Una comprensió epistemològica de la psicopedagogia. 'Una comprensión epistemológica de la psicopedagogía'.

Resumen de la revista

La conducta antisocial desde una psicopedagogia positiva (una aproximación desde la Logoterapia y la Resiliencia).

Resumen basado en el de la publicación

Estrat??gies did??ctiques a l'ensenyament universitari : experimentaci?? de cr??dits ECTS en els estudis de pedagogia i psicopedagogia

Resumen basado en el de la publicaci??n

Alterações nas queixas subjetivas de memória e na escala de depressão geriátrica em adultos e idosos em Portugal estão associadas a um suplemento alimentar

A perda de memória é uma das principais queixas entre a população idosa. Reivindicada para melhorar a função cognitiva e de fácil obtenção em farmácias e dietéticas, a suplementação com fosfolípidos produziu resultados mistos em vários estudos. Um grupo de adultos e idosos saudáveis (n = 522) com idade 65,84 ± 10,74 anos, e com um nível de escolaridade de 7,90 ± 4,90 anos participaram do estudo. Os participantes foram submetidos a Avaliação Breve do Estado Mental (ABEM), Escala de Queixas de Memória (EQM) e Escala de Depressão Geriátrica (EDG). Três indivíduos apresentaram disfunção cognitiva, 505 queixas de memória apresentadas e 257 estavam acima do ponto de corte para a EDG. Subsequentemente, um grupo de mulheres (n = 17) utilizaram a suplementação com fosfolípidos durante 4 semanas. Após o período de suplementação, foi observada uma diminuição nos valores médios de EQM e EDG. A suplementação de fosfolípidos, ao longo de 4 semanas reduziu significativamente os valores EQM (p <0,05) neste grupo de mulheres.