Gu??a did??ctica proyecto V.I.D.A. : propuestas docentes para alumnado de secundaria con o sin discapacidad intelectual

Listado de autores, miembros de la UDS estatal de Educaci??n: Eguzki??e Etxabe Merodio, Teresa Muntadas Peiro, Pascual Ramos Rivera, Mariona Torredemer Tal??n, Amparo Turp??n Fern??ndez y EstherTarela Villanueva ; coordinadora Yolanda D??az Mart??nez

Ensenyar i aprendre llengua a "La Monjoia"

Resumen basado en el de la publicaci??n

Formaci?? i desenvolupament professional del formador de formadors : un professional que lidera i forma docents en processos d???innovaci?? educativa

Resumen basado en el de la publicaci??n

Mestres de llarg recorregut i joves que volen ser mestres : l'experi??ncia docent escolar a l'aula universit??ria

Resumen basado en el de la publicaci??n

L'aula de ci??ncies amb suport TIC a infantil i prim??ria : una necessitat i una oportunitat

Resumen basado en el de la publicaci??n

Mirem, llegim i parlem de llibres

Resumen basado en el de la publicaci??n

Deu anys de les aules d'acollida : avaluaci?? i reptes de futur

Resumen basado en el de la publicaci??n

Escala de color : exercici d'educaci?? visual i pl??stica a prim??ria

Resumen basado en el de la publicaci??n

Sant Bartomeu del Grau, els fruits d'una col??laboraci?? entre l'Ajuntament i l'escola en un municipi petit

Resumen basado en el de la publicaci??n

Estudi de la viabilitat d'incorporar la figura del/de la psicopedagog/a al CAS Teresa Ferrer

Anàlisi de funcionament del Centre d’Atenció i Seguiment de drogodependents (CAS) Teresa Ferrer), i posterior proposta de viabilitat per incorporar la figura del/de la psicopedagog/a en un centre com aquest. Es busca un suport legal que ho recolzi, i es fa una exposició de totes les funcions que podria assolir aquest nou professional, incloent-hi les que actualment ja es duen a terme i altres que es podrien realitzar

Els Barris de Sant Narcís i de Santa Eugènia davant les avingudes del Güell

Les obres d’acondicionament i millora del riu Güell passen per dues fases. La primera, fins al 1971, demostren que el problema no estava ni de bon tros solucionat, més fruit de la improvisació i poca lògica de l’Administració que d'una bona política de planificació hidràulica. Les obres mes recents, (transvasament Güell-Marroc. Massanas-Ter), aparentment solucionen el problema. Però cal insistir un cop més; d'ençà el 1970 i fins avui dia, el riu Güell no ha sofert cap més avinguda important, si bé és cert que Girona no n'ha patit cap d’aquelles dimensions. Com passa en la majoria dels casos, el risc d'avingudes és un fantasma que ve de la mateixa manera que se'n va, que dura l’escàs període de l'avinguda i els dies-mesos que segueixen

Debat sobre la desigualtat sexe/gènere i propostes u(dis)tòpiques: veus de dones

Realitat de les dones que viuen a Girona que tenen en comú, per una banda, la seva condició de dona, i per una altra banda, la de viure en una societat marcada per una diferència sexual i de gènere que es tradueix en desigualtat social. La tipologia de dones és molt diversa i inclou les que treballen a casa, les que treballen fora de casa, les feministes, les que no ho són, etc

La Infermera i la gestió del flux de ciutadants en l'atenció primà ria de salut

Les consultes d’infermeria contribueixen com una porta d’entrada normalitzada en el sistema d’Atenció Primària, oferint resposta a la demanda habitual d’un número important de ciutadans. Una expectativa és reduir els cost i el volum de treball dels metges, sempre que es mantingui la qualitat de l’atenció al ciutadà. La millora organitzativa vers l’accessibilitat al Centre de Salut millora la satisfacció de ciutadans i professionals.

Mecanismes d'interacció entre alumnes i docents. Un exemple d'autogestió i autoregulació de l'aprenentatge

L'EEES situa en el centre del procés d'ensenyament-aprenentatge l'estudiant actiu i autònom i destaca el paper fonamental del professor com a guia. Per aquest motiu és fonamental tenir informació sobre què saben i com aprenen els alumnes, la qual cosa obre suggeridors interrogants: Com reflexionen els alumnes sobre el seu aprenentatge? Què porta a un alumne a implicar-se en l'aprenentatge de forma autònoma? Quines eines ajuden a desenvolupar un pensament propi? En aquesta experiència es plantegen algunes respostes a les preguntes anteriors, a partir de les activitats reflexives que planteja el professorat i que serveixen per incentivar la interacció constant entre estudiants i docents, interacció que suposa un motor decisiu per a l'autonomia d'aprenentatge de l'estudiant

Disseny d'una matriu d'avaluació de les competències adquirides en el prà cticum de les titulacions de Facultat de Dret i Economia i de l'Escola Politècnica Superior de la Universitat de Lleida

El treball que presentem forma part de la tasca duta a terme, a l'empara d'un projecte d'innovació docent de la Universitat de Lleida. Aquest projecte, parteix de la necessitat d'adaptar les directrius comunes reguladores de les pràctiques externes (pràcticum) a les particularitats dels estudis de Grau, i en concret dels estudis de les titulacions de l'Escola Politècnica Superior i de la Facultat de Dret i Economia Els nous estudis de grau entenen que la formació ha de basar-se en l'adquisició de competències, en la globalitat de les capacitats dels estudiants i en l'organització dels continguts de la formació des d'una lògica més productiva, menys acadèmica i més orientada a la solució de problemes. De manera que l'avaluació del pràcticum haurà d'incloure evidències que ho contemplin explícitament. És per això que, l'objectiu principal de l'estudi és l'elaboració d'una proposta d'avaluació del pràcticum basada en competències mitjançant el disseny d'una Matriu d'Avaluació