Duración de la incapacidad temporal tras intervención quirúrgica del ligamento cruzado anterior de la rodilla. Análisis de dos técnicas quirúrgicas.

Se estima que en España la incidencia de la lesión del ligamento cruzado anterior (L.C.A) es de 4 casos por cada 10.000 habitantes/año. Su reconstrucción quirúrgica incluye habitualmente la utilización de autoinjertos (con tejido tendinoso propio del paciente). Los dos más frecuentes son de tendón rotuliano y de tendones isquiotibiales.La lesión del L.C.A y su intervención quirúrgica hace tributario al trabajador de una incapacidad temporal (IT). No existe consenso en cuanto a la elección entre los dos injertos en la cirugía de L.C.A ni se conoce su impacto en la duración de la IT.El objetivo principal de este trabajo es describir la duración de la incapacidad temporal en función de la técnica quirúrgica de autoinjertos utilizada en la reconstrucción del ligamento cruzado anterior.Se trata de cohorte retrospectiva de 151 trabajadores que han sido tributarios de una IT por plastia de ligamento cruzado anterior de la rodilla, utilizando autoinjertos. El ámbito de estudio es una mutua de accidentes de trabajo y enfermedades profesionales de la Seguridad Social (Mutual Midat Cyclops - MC MUTUAL). Los trabajadores han sido intervenidos quirúrgicamente en la Clínica MC-Copérnico de Barcelona, por una de las técnicas (T. rotuliano o T. Isquiotibiales).Para la técnica del Tendón Rotuliano se obtuvo una muestra de 68 trabajadores intervenidos quirúrgicamente, con una DM de 121 días, y para la técnica de los Tendones Isquiotibiales se recogió una muestra de 83 intervenciones quirúrgicas, con una DM de 113. La DM total fue de 117 días de IT.El análisis de los datos no arrojó diferencias estadísticamente significativas en el tiempo de retorno al trabajo entre los trabajadores intervenidos por las técnicas quirúrgicas señaladas.

Análisis de las lesiones por accidentes de trabajo en el Parc de Salut Mar, 2006-2010.

Objetivo: Estudiar la tendencia temporal de la incidencia de LAT en el Parc de SalutMar (PSMAR) en un periodo de 5 años (2006 – 2010), según las característicassociodemográficas y laborales de las personas trabajadoras y según característicasrelacionadas con la lesión.

Cambios en las condiciones de empleo y de salud durante la crisis económica en trabajadores inmigrantes en España

Objetivo: Evaluar la influencia de los cambios en las condiciones de empleo en la saludautopercibida y mental de trabajadores inmigrantes en España, tras un período de tresaños, en un contexto de crisis económica.

The burden of musculoskeletal disorders in Catalonia

INTRODUCTION: Musculoskeletal disorders(MSDs)are extremely common and one of the major causes of disease burden around the world. The original Global Burden of Disease Study was commisioned by the World Bank in 1991 and established the DALY(Disability Ajusted Life Years) as an indicator of disease burden. The DALY calculation allows an assessment of not only mortality but also disability, in terms of time lived in health states worse than perfect health.OBJECTIVE: To estimate the burden of musculoskeletal disorders in Catalonia in 2010, through calculation of the DALY index.

Diferencias en las condiciones de trabajo y salud entre la población ocupada autónoma y asalariada de Catalunya

Objetivos: Analizar si existen diferencias en las condiciones de trabajo y salud de la población ocupada autónoma y asalariada de Catalunya teniendo en cuenta el género y la clase social ocupacional.

Efectividad en las intervenciones para incrementar la actividad física en el lugar de trabajo: revisión de revisiones sistemáticas

Objetivo: Evaluar la evidencia científica disponible en forma de revisiones sistemáticas publicadas sobre la efectividad de las intervenciones para incrementar la actividad física realizadas en el lugar de trabajo.

Desarrollo de una matriz empleo-exposición (MEE) para describir la exposición de los trabajadores a plaguicidas en España (1996-2005)

Introducción: En 2005 se consumían en España más de 100.000 toneladas/año de plaguicidas, en actividades tan diversas como la agricultura y la ganadería o el tratamiento de la madera y la gestión de plagas estructurales. A pesar de los demostrados efectos negativos de estas sustancias sobre la salud de las personas, existe muy poca información relativa a los niveles y la frecuencia de exposición de los trabajadores expuestos, así como de las ocupaciones más afectadas. Este trabajo tiene como objetivo recopilar la información disponible sobre exposición laboral a plaguicidas en España, en forma de una matriz empleo-exposición (MEE), un sistema de información que permite ordenar de forma sistemática la información más relevante sobre ocupaciones, agentes, prevalencia y nivel/intensidad de exposición en un determinado contexto (país, periodo, etc.).

L'Ús de la descripció a l'aula de ciències

La competència lingüística és una competència transversal que ha de ser abordada des de totes les àrees del coneixement. Aquest treball reflexiona sobre la necessitat d’implantar la competència lingüística dins del currículum de ciències naturals. Es centra en l’ús del text descriptiu dins de l’aula de ciències, presentant una proposta de metodologia a utilitzar a l’aula de ciències. Aquesta metodologia s’ha posat en pràctica a un curs de primer d’ESO. Es presenten també els resultats obtinguts així com propostes de millora, per tal de portar a terme la proposta de metodologia a l’aula.

El Nombre d'Or i la seva aplicació didàctica

L’estudi del nombre d’or, o proporció àurea, permet relacionar quatre dels blocs de continguts de secundària (numeració i càlcul, espai i forma, canvi i relacions i mesura). El present treball utilitza aquest concepte per a mostrar com es pot afavorir la interdisciplinarietat en l’aula i proposar nous recursos per a la pràctica professional

Articular el desenvolupament de la competència matemàtica amb la resolució de problemes

L’objectiu central del treball es analitzar si, tal i com assenyalen els Standards (NCTM, 2000), una seqüenciació acurada de problemes pot servir com a vehicle per a aprendre els continguts que marca el currículum. Amb aquesta finalitat, es van enregistrar diversos episodis amb alumnes que cobrien un ampli espectre de la diversitat de l’alumnat. S’han seleccionat i analitzat aquelles que han semblat més representatives.

La Irresolubilitat dels problemes clàssics grecs : recurs didàctic per l'ensenyament i l'aprenentatge

La temàtica proposada consisteix en considerar els tres problemes clàssics grecs sense solució amb regla i compàs: la trisecció de l’angle, la quadratura del cercle i la duplicitat del cub per plantejar diverses activitats per realitzar a l’aula. Aquestes propostes didàctiques podran ser utilitzades per a la pràctica professional, amb les que es podran treballar molts conceptes matemàtics per abastar diferents nivells de coneixements, i mitjançant recursos i eines tradicionals i d’altres innovadors, així com aprofitant l’estudi de la història de les matemàtiques.

Influència de les característiques de les activitats educatives en el nivell de motivació i d'aprenentatge de l'alumnat

El propòsit final d’aquest treball de fi de màster, és esbrinar la influència que tenen els trets característics de diferents activitats educatives, sobre el nivell de motivació i d’aprenentatge dels alumnes. Es tracta d’avaluar, durant la pràctica docent, els indicadors adients que permetin extreure unes conclusions sobre la idoneïtat d’aquestes característiques pel que fa a la seva eficàcia en atraure l’atenció de l’alumnat sobre la tasca i en l’assoliment dels objectius d’aprenentatge d’una unitat didàctica concreta. Per a tal fi, s’han esmicolat totes les activitats triades en el disseny de l’esmentada unitat d’acord a uns trets generals que es poden distingir en qualsevol activitat educativa, assignant-les un valor determinat. Posteriorment s’han valorat els seus resultats d’acord als indicadors esmentats anteriorment

La participació dels alumnes a les aules: Com es pot augmentar?

Aquest és un treball que té com a rerefons el Màster de Professorat de Secundària i està vertebrat entorn d’una proposta didàctica que pretén innovar sobre el tema de la participació a les aules, tant d’ESO com de Batxillerat. La seva estructura i elaboració segueixen un patró típic en aquest tipus de treballs: elecció del tema i justificació, recopilació d’informació teòrica sobre aquest, establiment d’una metodologia, execució d’aquesta durant les pràctiques al centre educatiu i posterior anàlisi i conclusions. El treball contextualitza la participació a les aules dins les teories actuals de la psicologia de la instrucció, per després descriure l’anàlisi que es fa, a través de l’observació participant, dels resultats de la introducció de noves activitats per fomentar les intervencions orals i actives dels alumnes.

El vídeo de curta durada: la selecció, la influència en els processosd’ensenyament-aprenentatge i l’elaboració per part dels alumnes

El Treball Final de Màster ha permès avaluar l’ús del vídeo de curta durada endiferents moments del procés didàctic: en la seva selecció per part delprofessor, en la influència en l’aprenentatge dels alumnes i com a eina desíntesi d’una unitat didàctica.La primera de les aportacions del treball és un sistema d’indicadors per a laselecció dels vídeos que ha de facilitar al professorat la selecció d’aquellsrecursos amb un valor pedagògic adequat a l’alumnat.Durant el treball també es demostra que l’ús d’un vídeo, seleccionat mitjançantl’ús del sistema d’indicadors, pot incrementar la motivació i l’aprenentatgesignificatiu de l’alumnat.Finalment, s’evidencia que l’ús d’una base d’orientació, com a metodologiad’autoregulació per a l'elaboració d'un vídeo, facilita la planificació de l’alumne.A l’avaluar l’aprenentatge del conceptes clau de la unitat didàctica, es detectaque cal deixar el temps suficient per fer el vídeo, sinó els alumnes prioritzen laseva dedicació a temes més tècnics del muntatge.

Caracterització d'activitats en la millora del llenguatge escrit en ciències

Les dificultats detectades en molts alumnes alhora d’escriure ciència interfereixen en la construcció de coneixement, atès que el mitjà per construir-lo és el llenguatge. A través de la caracterització d’activitats encaminades en la millora del llenguatge escrit en ciència, es planteja fer un treball transversal del llenguatge des d’àrees diferents a les de llengua, estudiant el procés d’indagació i la redacció d’un text científic. Com que fer, pensar i escriure ha de tenir sentit per l’alumnat, s’han dissenyat activitats contextualitzades per fer ciència escolar. Es pretén generar activitat científica escolar. Però dels resultats es desprenen també alguns aspectes relacionats amb l’atenció a la diversitat. S’observa que els resultats de l’avaluació podrien estar relacionats amb les tipologies d’alumnes presents a l’aula, essent els alumnes nadius els més avantatjats alhora d’aconseguir els objectius d’aprenentatge que no pas els nouvinguts. Aquest fet conduirà al plantejament de propostes en aquest sentit.