Teaching Planning of Forestry Engineering in Spain : origins and evolution

This paper addresses the historical evolution of, from its inception, to the present day, within the changing context of EHEA and linked to professional competences. The research methodology, although it is mainly a historical document review, expert opinions on university educational planning of university education of forestry engineering in Spain are also included. The results show the evolution of centralized planning, based on technical knowledge transmission to an approach based on competences (technical, contextual and behavioral) focusing on learning for improving employability.

Planning a teaching career; a guidebook for beginning students in education.

Mode of access: Internet.

Essays on the measurement of school efficiency

Measuring school efficiency is a challenging task. First, a performance measurement technique has to be selected. Within Data Envelopment Analysis (DEA), one such technique, alternative models have been developed in order to deal with environmental variables. The majority of these models lead to diverging results. Second, the choice of input and output variables to be included in the efficiency analysis is often dictated by data availability. The choice of the variables remains an issue even when data is available. As a result, the choice of technique, model and variables is probably, and ultimately, a political judgement. Multi-criteria decision analysis methods can help the decision makers to select the most suitable model. The number of selection criteria should remain parsimonious and not be oriented towards the results of the models in order to avoid opportunistic behaviour. The selection criteria should also be backed by the literature or by an expert group. Once the most suitable model is identified, the principle of permanence of methods should be applied in order to avoid a change of practices over time. Within DEA, the two-stage model developed by Ray (1991) is the most convincing model which allows for an environmental adjustment. In this model, an efficiency analysis is conducted with DEA followed by an econometric analysis to explain the efficiency scores. An environmental variable of particular interest, tested in this thesis, consists of the fact that operations are held, for certain schools, on multiple sites. Results show that the fact of being located on more than one site has a negative influence on efficiency. A likely way to solve this negative influence would consist of improving the use of ICT in school management and teaching. Planning new schools should also consider the advantages of being located on a unique site, which allows reaching a critical size in terms of pupils and teachers. The fact that underprivileged pupils perform worse than privileged pupils has been public knowledge since Coleman et al. (1966). As a result, underprivileged pupils have a negative influence on school efficiency. This is confirmed by this thesis for the first time in Switzerland. Several countries have developed priority education policies in order to compensate for the negative impact of disadvantaged socioeconomic status on school performance. These policies have failed. As a result, other actions need to be taken. In order to define these actions, one has to identify the social-class differences which explain why disadvantaged children underperform. Childrearing and literary practices, health characteristics, housing stability and economic security influence pupil achievement. Rather than allocating more resources to schools, policymakers should therefore focus on related social policies. For instance, they could define pre-school, family, health, housing and benefits policies in order to improve the conditions for disadvantaged children.

La Webquest com a eina d'aprenentatge per a la planificació

La finalitat de l’experiència és oferir un recurs multimèdia, una webquest, per a l’alumnat dels estudis de Grau de Mestre en Educació Primària, per tal que aprenguin una forma més de realitzar planificacions didàctiques d’acord amb el marc teòric que sustenta l’Educació Inclusiva, l’accés universal a un currículum per a tothom i la normativa en matèria d’educació. L’experiència promou la innovació educativa mitjançant l'adequació dels ensenyaments a l'EEES, possibilitant el desenvolupament de determinades competències dels plans d'estudis implicats. Alhora, promou l'experimentació i avaluació de noves metodologies docents i l'elaboració i avaluació de materials d'aprenentatge autònom.

Multidisciplinary analysis of clinical cases: a transition towards active learning in dental education

In the past 2009/10 academic year, we took steps towards introduction of active methodologies, from a multidisciplinar approach, into a conventional lecture-based Dental Education program. We consolidated these practices in the current 2010/11 year, already within a new Bologna-adapted scheme. Transition involved (i) critical assessment of the limitations of traditional teaching (ii) identification of specific learning topics allowing for integration of contents, (iii) implementation of student-centred learning activities in old curricular plans (iv) assessment of students' satisfaction and perceived learning outcomes, (v) implementation of these changes in new Bologna-adapted curricula

Adaptació específica del Pràcticum de la UdL en les noves titulacions de grau

El present projecte està constituït, en la seva majoria, pel professorat implicat en les pràctiques tutelades o en els diferents programes de cooperació educativa Universitat-Empresa que la Universitat de Lleida ve impartint des del curs acadèmic 1995-1996. A partir de la dilatada experiència dels membres del grup es vol fer una aproximació a la planificació del pràcticum. Per tant, l'objectiu principal del projecte és l'adaptació del pràcticum de la Universitat de Lleida en els Graus de Administració i Direcció d'Empreses, Enginyeria Informàtica, Enginyeria Industrial, Enginyeria de l'Edificació, Biotecnologia i Tecnologia dels Aliments, considerant les especificitats pròpies de cada perfil formatiu i professional. Es tracta, doncs, de redissenyar o adaptar els programes de pràcticum d'aquestes titulacions per adequar-los als nous perfils competencials a l'empara de l'EEES. Per això, aquest document s'ha estructurat en quatre apartats. En el primer s'ha recopilat la normativa vigent que regula el pràcticum, en un segon apartat s'han analitzat els objectius i competències que es volen assolir amb el pràcticum, a continuació es proposa una organització acadèmica que, finalment, quedarà documentada amb la documentació bàsica del procés

Aprendizaje autómo del alumnado en la educación superior

Nuestro propósito es explorar el aprendizaje autónomo del alumnado de Educación Superior y argumentar como este método de trabajo debe ser incorporado a las nuevas metodologías didácticas del profesorado a fin de contribuir a la formación de profesionales más independientes, autónomos y generadores de conocimiento a lo largo de la vida. Además nos gustaría abrir el debate, hasta el momento tan particularista, de la semipresencialidad en la Universidad pues cada vez es mayor el número de alumnos/as que reingresan a la Universidad una vez que están desempeñando un rol como profesionales en activo. Este regreso pretende mejorar, ampliar y/o actualizar su formación, lo cual es positivo pero implica que han de compatibilizar trabajo y estudios y esa realidad crea nuevas demandas a las Universidades que no siempre saben asumir

La importancia de la coordinación entre asignaturas y la planificación docente en el desarrollo de competencias en el alumno

La comunicación se centra en la importancia de la planificación de la docencia, en concreto en la coordinación de las metodologías docentes para el desarrollo de las competencias objetivo en tres materias diferentes del mismo área de conocimiento (Análisis del Mercado, Marketing y Comunicación Comercial), que se imparten a los mismos alumnos durante el segundo curso del Grado en Turismo. En la comunicación se describen las fases de puesta en marcha del proyecto, las metodologías docentes aplicadas para el desarrollo de cada competencia y la descripción de la experiencia por parte de alumnos y profesores. Finalmente, se presenta una comparativa de los resultados alcanzados por parte de los estudiantes entre distintos cursos académicos, en función de la aplicación o no, de coordinación docente previa

Las Dificultades del estudiante de grado en el nuevo modelo de aprendizaje: implicaciones para la tutorización

Presentamos una experiencia basada en el método de encuestas para la de detección de las dificultades que se encuentran los estudiantes de 1º de Grado en el proceso de aprendizaje. Este método posibilita un feedback entre profesor y estudiantes para compartir observaciones, preocupaciones y sugerencias durante el trascurso del semestre (en tiempo real), que permitirá detectar obstáculos en el proceso de aprendizaje. Dado que el curso aún no ha terminado, habrá tiempo de reacción para intentar corregirlos con una labor de tutorización diferente a la tradicional. Frente a las encuestas realizadas en la mayoría de las universidades españolas en las que el objeto de estudio es el profesor, en nuestras encuestas la población objetivo es el estudiante

L'Empresa com a projecte vertical pels estudis de grau d'ade

L'objectiu del treball que està desenvolupant l'equip de professors autors de la comunicació és aplicar als estudis del grau d'ADE la metodologia d'ensenyament i aprenentatge basat en projectes. El que fa diferent aquest d'altres treballs similars és el fet que es plantejat com a un projecte vertical, i no horitzontal, és a dir, que es desenvoluparà al llarg dels quatre cursos dels estudis de grau

Mejora de resultados durante el aprendizaje activo mediante la revisión de la carga de trabajo del alumnado: una experiencia práctica

Uno de los aspectos a considerar en la adaptación de las asignaturas al EEES es el cálculo de la carga de trabajo que debe realizar el alumnado. El ECTS es la unidad de valoración de la actividad académica que realiza el estudiante, no el profesor, e integra estudios teóricos y prácticos, actividades académicas dirigidas y el trabajo personal del estudiante. El presente trabajo trata de analizar la carga de trabajo de distintas actividades que forman parte de la evaluación continua de una asignatura y de cómo la mejora de dicha carga puede repercutir sobre los resultados académicos a lo largo de tres cursos sucesivos

Una Experiencia de trabajo cooperativo e interactivo para el apoyo, la gestión y la planificación docente

En el presente trabajo describimos el proceso organizativo de las becas de colaboración de asistentes de asignatura en las facultades de la UAB. Al no existir directrices sobre cómo distribuir/gestionar el grupo de trabajo, la facultad de Psicología generó una estructura de trabajo basada en la metodología colaborativa para potenciar las competencias de los asistentes y proporcionar un apoyo transversal a la Facultad. Después de un año de trabajo se han recogido evidencias (protocolos, recursos y herramientas) de cómo se ha realizado este soporte a la planificación y gestión docentes

Elaboració d'una eina d'avaluació de mòduls de màster segons els estudiants

En aquest estudi es presenta un instrument d'avaluació d'un mòdul docent de màster universitari en forma d'autoinforme a respondre pels estudiants. Aquest qüestionari consta de preguntes de format tancat i obert i cerca recollir informació sobre: correspondència dels continguts amb els descriptors del mòdul, avenç en les competències del programa, idoneïtat de la metodologia docent, funcionalitat dels aprenenentatges assolits, pertinença del tipus d'avaluació, i elements positius i a millorar del mòdul. Aquest instrument s'ha administrat per avaluar un mateix mòdul de màster en els anys acadèmics 2009-10 i 2010-11. Se'n presenten els resultats i s'analitza la seva utilitat

Caminando hacía el aprendizaje cooperativo en la docencia de Derecho Procesal Penal

En esta comunicación vamos a reflejar los pasos que estamos dando para ir paulatinamente desarrollando toda nuestra docencia en la asignatura Derecho Procesal Penal por medio de metodologías activas de enseñanza. Para llevar a cabo ese cambio hemos tomado parte en el programa ERAGIN-IKD, puesto en marcha por el Vicerrectorado de Calidad e Innovación Docente de la Universidad del País Vasco (UPV-EHU), que busca formar a los profesores para que éstos puedan conocer las metodologías activas citadas e ir incorporándolas paulatinamente en el desarrollo de su labor docente

De la Presencialitat i de l'online, on acaba una i comença l´altra? Propostes per a plantejar-les, disfrutar-les i valorar-les'

Hi ha dos tipus d'interrogants que ens plantegem en aquesta presentació: En primer lloc exposem un seguit de realitats que afecten directament al disseny de la nostra assignatura: els professors assumim habilitats apreses en tècniques de treball dels nostres estudiants: treball en equip, presentacions, debats.... Els uns i els altres entenem el mateix, del què i el com s'ha de treballar? Ho comprovarem. Alhora, ens preguntarem si els estudiants assumim habilitats tecnològiques del professorat? Moodle, wikis, Twitter, xats..... tots entenem el mateix i els fem servir de la mateixa manera? Fixem-nos en les dues perspectives, la del professor i la de l'estudiant, tant referent a dinamiques com a recursos, i ens adonarem que cal tenir en compte tant la una com l'altra. Aquestes reflexions afecten al plantejament de l'assignatura i ens deixen clar que hi ha molta feina a fer per trobar les respostes (conèixer als estudiants que tenim a les aules, explicar convenientment el que esperem dels estudiants, com plantegem l'assignatura i com l'avaluarem... ) No ens referim exclusivament a tenir un pla docent detallat a la maxima expresió, sinó que ens referim a reconèixer el com, el quan i el que expliquem als nostres estudiants, de manera que les regles del joc quedin enteses de la mateixa manera per una part i per l'altra. A partir d'aquí, i com a segon interrogant, ens plantejarem l'estructura que combina la part presencial i la part no presencial de l'assignatura: Quines són les activitats de les que puc treure més rendiment en la part presencial de l'assignatura i quines en la part no presencial? Quant temps i com calcular-lo, cal invertir en les activitats, tant per part dels estudiants com per part del professorat? Com podem avaluar una activitat que ha estat realitzada en part presencial i en part no presencial