Disciplina i educació en resolució de conflictes : cap a una disciplina no coercitiva. 'Disciplina y educación en resolución de conflictos : hacia una disciplina no coercitiva'.

Resumen tomado de la revista

Centres de primària amb la diversitat cultural : resolució de conflictes. 'Centros de primaria con la diversidad cultural : resolución de conflictos'.

Resumen de los autores en catalán

Resolució de conflictes i creixement personal a l'escola. 'Resolución de conflictos y crecimiento personal a la escuela'.

La escuela es un territorio social conflictivo y los conflictos se pueden resolver bien o mal. Cuando se resuelven mal surge la violencia escolar. Se trata sobre que es lo que pueden hacer las personas educadoras para ayudar en el crecimiento del alumnado y en la resolución pacífica de los conflictos que degeneran en malentendidos y violencia.

Intervenció en resolució de conflictes : treball de grup amb una classe de cinquè. 'Intervención en resolución de conflictos : trabajo de grupo con una clase de quinto'.

Resumen del autor en catalán

La resolució de conflictes de convivència a l'ESO. La resolución de conflictos de convivencia en la ESO'.

Resumen de los autores en catalán

Les tecnologies de la informació i la comunicació : un recurs per informar, detectar, intercanviar, dialogar sobre els valors, la resolució de conflictes i la mediació en l'àmbit de la comunitat educativa. 'Las tecnologías de la información y la comunicación : un recurso para informar, detectar, intercambiar, dialogar sobre los valores, la resolución de conflictos y la mediación en el ámbito de la comunidad educativa'.

No aparece el centro realizador

Elements organitzatius favorables a la implementació de la cultura de la mediació i resolució pacífica dels conflictes als centres educatius. 'Elementos organizativos favorables a la implementación de la cultura de la mediación y la resolución pacífica de los conflictos en los centros educativos'.

Resumen tomado del autor

Participació de l'EAP en la implementació d'un programa per a la convivència en un centre de secundària : desaprendre la indefensió i aprendre la resolució pactada dels conflictes. 'Participación del EAP en la implementación de un programa para la convivencia en un centro de secundaria : desaprender la indefensión y aprender la resolución pactada de los conflictos'.

Resumen de la autora

Elements organitzatius favorables a la implementació de la cultura de la mediació i resolució pacífica dels conflictes als centres educatius. 'Elementos organizativos favorables a la implementación de la cultura de la mediación y resolución pacífica de los conflictos en los centros educativos'.

Resumen basado en el del autor en catalán

Resoluci?? dial??gica dels conflictes

Resumen basado en el de la publicaci??n

Aprenentatge de resoluci?? de conflictes de g??nere a l???escola : una experi??ncia d???educaci?? moral

Resumen basado en el de la publicaci??n

Conflictes no, gràcies!: programa d’educació emocional en el Centre Penitenciari de Ponent

En la recerca s’expliquen els resultats de la implementació d’un programa adreçat bàsicament al treball de la consciència emocional de l’intern penitenciari i la regulació d’aquesta consciència. El motiu és que en el plantejament teòric es parteix de les constatacions de molts autors que els programes que millor funcionen en la rehabilitació i tractament del delinqüent ingressat a presó són aquells que tenen en compte no només l’ambient del delinqüent, la seva família, la seva educació escolar i formativa a nivell laboral sinó també l’estudi del seus sentiments i de manera clau la seva cognició, el seu raonament, la seva comprensió i també els seus valors.És per això que els programes eficaços semblen ser aquells que inclouen tècniques adreçades a millorar les habilitats de raonament, la empatia, l’avaluació de les conseqüències de la seva conducta envers els altres i sobre ells mateixos, la reflexió abans de l’acció, les seves habilitats per a la resolució de problemes i també en moltes ocasions les pròpies habilitats socials poc desenvolupades. Els resultats obtinguts analitzen les dades referents a l’impacte de la intervenció envers els interns i de manera específica envers la seva conducta.

La ciència dels conflictes

Si em demanessin una llista amb dotze paraules que defineixin la vida, una d'elles seria conflicte. La vida és un fenomen dinàmic que ens obliga a interactuar constantment amb el nostre entorn, fet que genera interessos no compartits i fins i tot contraposats dels quals neixen els conflictes. La setmana passada es va celebrar a Barcelona el IV Congrés Internacional de Conflictologia i Pau, que va reunir experts en molts camps del coneixement humà per a analitzar de forma interdisciplinària l'origen i la resolució dels conflictes humans. Jo hi vaig assistir com a membre del Centre de Recerca i Estudis en Conflictologia, el CREC acrònim que presenta uns significats polisèmics i onomatopeics molt interessants, un grup pluridisciplinari que va arrencar fa un any sota l'aixopluc de la Universitat Oberta de Catalunya i al qual em vaig incorporar en qualitat de biòleg i genetista, junt amb experts en sociologia, política, economia, dret, filosofia, pedagogia, psiquiatria i neurobiologia [...].

Conflictes socioterriorials i participació pública en la gestió de l'aigua de la conca del riu Muga (Alt Empordà)

Conflictes socioterritorials i participació pública en la gestió de l'aigua de la conca del riu Muga (Alt Empordà) és un treball que incideix sobre la conflictivitat en la gestió dels rius mediterranis i prospecta en la participació pública -activa i vinculant- per a la resolució de conflictes i la planificació i gestió dels recursos hídrics. En concret, s'ha intentat donar resposta a cinc objectius: Objectius del marc teòric - Comprovar l'existència de dos discursos antagònics (radicalment oposats) en l'esfera social, científica i de gestió dels rius que generen conflicte i que són insostenibles per a una gestió integral dels recursos fluvials: el discurs antropocèntric i el discurs ecocèntric. Matèria d'estudi: L'excepcionalisme humà i l'ecologia profunda en la societat; Les disciplines de la regulació de l'aigua i de l'ecologia fluvial en la ciència; El contracte antropocèntric i el balanç ecocèntric en la gestió; El discurs ambiental (el riu antròpic i ecosistemàtic). - Valorar si les estratègies de participació pública (que involucren als agents socials) gaudeixen -respecte els processos de decisió unilaterals (siguin autoritàries o arbitràries)- de més garanties per corregir i prevenir conflictes desconstructius relacionats amb l'aigua i els recursos fluvials. Matèria d'estudi: Definició de conflicte en positiu; L'estratègia de cooperació i consens en la Resolució Alternativa de Disputes (Alternative Dispute Resolution) i 13 casos resolts de conflictes per l'aigua a l'Oest dels Estats Units; Bases d'un pla de gestió integral, adaptatiu i participatiu i el cas del San Joaquin River Management Plan (Califòrnia, Estats Units). Objectius del marc pràctic. Conca del riu Muga (Alt Empordà) - Contextualitzar la diversificació i intensificació dels usos de l'aigua dins un procés de canvi dels usos del sòl, particularment accelerat a partir de la dècada de 1960 i objecte de problemàtiques socioterritorials d'ençà de la dècada de 1980. Cartografia i matriu de canvi dels usos del sòl de la conca anys 1993 i 1957. Matèria d'estudi: Cartografia i estadística dels usos del sòl de la conca del riu Muga (49 municipis altempordanesos, 1.050 km2), anys 1957 i 1993. Retrospectiva dels espais forestals, d'aigua, conreats i urbanitzats. - Identificar i descriure les tensions i conflictes en l'ús de l'aigua, així com les característiques de les solucions adoptades en el període 1980-2000. Constatar si determinades solucions estructurals han esdevingut problemàtiques a mig o llarg termini, i estimar la probabilitat de conflictes futurs. Matèria d'estudi: 50 incidents problemàtics en abastament d'aigua (26 tensions i 24 conflictes) i 53 mesures per fer-hi front (12 d'adaptació de la demanda i 41 d'adaptació de l'oferta d'aigua) entre els anys 1980 i 2000, i diferenciant dues unitats territorials de la conca (la Muga interior i la plana de la Muga). - Caracteritzar quins són els temes en matèria d'aigua que no disposen de consens entre els agents socioeconòmics, tècnics i polítics locals reunits en les sessions de discussió del projecte MUGA. Determinar si les estratègies participatives poden prosperar perquè són factibles i idònies. Matèria d'estudi: Projecte MUGA: Gestión del recurso agua con participación de agentes. Estudio para la cuenca del río Muga (Girona), 2000-2003 - UAB i UdG; La dissensió d'opinions dels 30 participants a les 4 sessions de discussió entorn l'ús i gestió de l'aigua de la conca de la Muga; 6 temes de conflicte, 14 subtemes i 31 punts de discussió, 9 dels quals punts calents de conflicte (destructius i indicadors de punts de disfunció en la gestió de l'aigua de la conca).