Església i educació a la Mallorca del segle XX. 'Iglesia y educación en la Mallorca del siglo XX'.

Resumen tomado de la revista

L'educació en el lleure a Girona. Les iniciatives de l'administració, l'església i la societat civil (1900-1981)

La tesi presenta una descripció i reflexió històrica de les diferents iniciatives que en educació en el temps lliure s'han donat a la ciutat de Girona des de començament de segle XX fins a l'any 1981 quan té lloc el traspàs de competències en matèria de lleure i joventut a la Generalitat de Catalunya i des d'aquesta instància es realitza la primera normativa pel que fa a la constitució d'Escoles d'Educadors en el Lleure i es legisla també respecte a la formació de monitors i directors d'activitats de lleure infantil i juvenil. Les iniciatives son presentades a traves de tres grans capítols segons la instància promotora de cada activitat: L' administració (entenent per aquesta les diferents instancies de l'aparell administratiu públic a nivell municipal, provincial autonòmic o republicà i central), l'església (reduint-se en aquest cas a les iniciatives promogudes per l'església catòlica, majoritàriament a nivell diocesà, i en alguns casos a nivell parroquial) i finalment, la societat civil (entenent en aquest sector les iniciatives que han estat promogudes des del sector privat i de l'associacionisme). Des de cada un d'aquest grans sectors s'estudien les intervencions que amb una intencionalitat educativa clarament explícita s'han portat a la pràctica durant el temps lliure dels infants i joves gironins a través d'activitats i moviments coneguts com les colònies, els casals d'estiu, els campaments, l'escoltisme, etc. En cada una d'aquestes experiències analitzem les finalitats, la proposta metodològica, la formació dels responsables i els infants i joves que hi participen. A través d'aquesta recerca es pretén aportar un material que ajudi a configurar una petita part de la historia de l'educació no formal tot recuperant també un material vàlid per a la reflexió i teorització sobre l'educació en el temps lliure. Pel que fa a les iniciatives de l'administració sobresurten les obres que es promouen a nivell de l'Ajuntament de Girona: les colònies escolars municipals i les guarderies-casals municipals d'abans del franquisme, les colònies organitzades des de serveis socials durant la transició democràtica i la constitució i els primers passos de l'Àrea de Joventut. Es presenten també les iniciatives realitzades a la ciutat de Girona des d'altres instàncies: a nivell de la Diputació de Girona les colònies de la Llar Infantil a nivell provincial les colònies promogudes per la Delegación Pronvincial de Enseñanza Primaria de Gerona i pel que fa a l'administració central es presenta l'impacte de l'actuació que el moviment feixista del regim franquista va tenir a Girona a través del Frente de Juventudes, la Sección Femenina i la Organització Juvenil Espanyola. També en aquest capítol de l'administració es comenten les primeres actuacions de la Generalitat de Catalunya a Girona a partir de l'any 1981. En el capítol de l'església les obres que s'estudien són fonamentalment de caire diocesà. Hi trobem els Casals d'Estiu -obra genuïnament gironina-, l'Escoltisme Catòlic Català, la Federació de Joves Cristians i els Avantguardistes gironins, la Joventut d'Acció Catòlica, la Joventut Obrera Catòlica, el Moviment Infantil i Juvenil d'Acció Catòlica, Hora-3 i el Servei de Colònies de Vacances. Hi ha també l'estudi d'altres moviments al marge de la pastoral del bisbat. En aquest cas parlem de l'Oratori Festiu dels Salesians, la Congregació Mariana de Girona -amb els Lluïsos, els Estanislaus, eIs Montañeros de Santa Maria i l'Acolliment Centre de Joves- i els Exploradores de España de "La Salle". Tot plegat fa que la iniciativa de l'església sigui la mes àmplia i la protagonista de bona part del moviment d'educació en el lleure de la ciutat de Girona. Pel que fa a la iniciativa pròpia de la Societat Civil es molt més minsa i amb una incidència reduïda fonamentalment en dos períodes concrets: la II República i la transició i etapa democràtica. Amb tot, en el primer terç de segle trobem l'obra dels Exploradores de España, les Padrines de Girona i els Pomells de Joventut. També a finals dels anys vint cal parlar de la iniciativa de les Colònies Escolars a través del diari EI Autonomista. Durant la II Republica podem parlar Palestra i dels Minyons de Muntanya. En el trist període franquista sols cal parlar de dues iniciatives que malgrat no ser autènticament promogudes des de la societat civil, les hem presentat en aquest apartat. Es tracta dels casals de l'associació Amigos de los Niños i de les colònies del Patronato Escolar de Suburbios de Gerona. A partir de la transició democràtica neixen iniciatives esporàdiques amb voluntat de fer una tasca educativa en el temps lliure i és també en aquesta època quan s'estructura el moviment de Rialles a nivell dels Països Catalans. A través de la recerca es detecta una manca de propostes d'educació en el lleure per part de la societat civil. Sobresurt l'acció de l'església que ha sabut adaptar-se als diferents períodes socio-educatius exercint a través d'aquest àmbit diferents funcions: compensatòria, d'adoctrinament i control o de suplència. S'evidencia també com el temps lliure passa a ser considerat un àmbit plenament educatiu quan el carrer deixa de ser considerat un entorn negatiu a evitar i passa a ser entès com un espai educatiu a aprofitar. Pel que fa als participants, no es pot concretar a nivell general quina de les tres iniciatives és la mes popular o elitista. Hi ha experiències de tot tant per part de l'Administració, com de l'Església i també de la Societat Civil. Val a dir però, que les iniciatives promogudes des de l'administració municipal han estat majoritàriament properes a la població gironina més necessitada. També en aquest sentit cal ressaltar el treball realitzat des del bisbat a partir dels anys seixanta a través dels casals d'estiu i de les colònies de vacances.

Canvi de valors, societat i educació

Viure al ritme de la societat d'avui suposa un seguit de reptes difícils de superar per l'home actual, com ara l'adequació i el canvi. Al llarg de l'article s'analitzen quins són els factors ontològics que es troben en aquest procés de canvi constant que provoca una transformació permanent dels valors i coneixements

Educació en l'esport. La Càtedra d'Esport i Educació Física

L'esport és un fenomen social i cultural molt present a la vida diària. El vessant educatiu de l'esport i l'educació física són els grans àmbits als quals es dedica la CEEF i els seus objectius són fonamentalment la formació permanent i la transferència de coneixement

Conèixer Alaró : aplicació didàctica a l'àrea de coneixement del medi a educació infantil i educació primària.'Conocer Alaró : aplicación didáctica del área de conocimiento del medio en Educación Infantil y Educación Primaria'.

Resumen tomado de la publicación

Lectura i educació social a Mallorca durant la primera meitat del segle XIX. 'Lectura y educación social en Mallorca durante la primera mitad del siglo XIX'.

Resumen tomado de la publicación

El casino a la Menorca contemporània : espai d'oci i educació (1868-1939). 'El casino en la Menorca contemporánea : espacio de ocio y educación (1868-1939)'.

Resumen tomado de la publicación

Promoció i educació per a la salut en el medi escolar : les escoles promotores de salut. 'Promoción i educación para la salud en el medio escolar : las escuelas promotoras de salud'.

Resumen tomado del autor

L'ensenyament en català als centres docents de les Illes Balears (Educació infantil, educació primària i educació secundària obligatòria) : Curs 2008-2009. 'La enseñanza en catalán en los centros de las Illes Balears (Educación infantil, educación primaria i educación secundaria obligatoria) : Curso 2008-2009'.

Resumen tomado del autor

Qualitat de vida i educaci?? de la gent gran

Resumen tomado del autor

Immigració i educació : rompem el mur?. 'Inmigración y educación : ¿rompemos el muro?'.

Estas lineas se expusieron en el Congreso Estatal Construir l'escola des de la diversitat i per a la igualtat. Resumen tomado de la revista

Catolicisme social i educació obrera en la Mallorca de la Restauració : les escoles nocturnes de Sant Josep. 'Catolicismo social y educación obrera en la Mallorca de la Restauración : las escuelas nocturnas de Sant Josep'.

Estas Jornadas tuvieron lugar en Punta Prima, Menorca, en mayo de 1986 y fueron editadas por el ICE de la UIB. Resumen tomado de la propia publicación. Contiene la transcripción de una conferencia pronunciada por Gabriel Alomar en 1911, en el centro de la Federación Obrera Balear de Palma y publicado posteriormente en el Ideal, bajo el título de La escuela laica

Cultura popular i educació : la qüestió de les relacions socials en el refranyer. 'Cultura popular y educación : la cuestión de las relaciones sociales en los refranes'.

Resumen tomado de la publicación

Regeneracionisme i educaci?? a Menorca : aproximaci?? a l'ideari pedag??gic de Joan Benejam

Resumen tomado de la publicaci??n

Educació i espai : pedagogia ambiental i educació ambiental. 'Educación y espacio : pedagogía ambiental y educación ambiental'.

Se reflexiona sobre el espacio educativo, si se encuentra centrado en el aula o si debe englobar habilidades y valores fuera del medio escolar, y se distingue entre pedagogía ambiental y educación ambiental. El medio ambiente no viene sólo definido por elementos físicos y biológicos sino también por otros sociales y culturales. La práctica se debe orientar a que las personas comprendan las relaciones y la complejidad del medio ambiente y deben inculcar conocimientos, aptitudes y valores que les ayuden a participar activamente en busca de soluciones a los problemas medioambientales.