Envelliment actiu: el paper del psicogerontòleg. Contribucions de l' educació emocional

Aquest treball es basa en les pràctiques realitzades dins del marc del Màster en Envelliment Actiu de la Universitat de Vic. L’objectiu d’aquestes pràctiques era doble: per una banda, aprofundir en el coneixement del rol del psicogerontòleg en un centre sociosanitari d’atenció a la gent gran i, per l’altra, elaborar, aplicar i avaluar una intervenció per fomentar l’envelliment actiu. És a dir, es pretenia donar cobertura a les dues grans àrees d’intervenció a les quals ha de fer front el psicogerontòleg en l’actualitat, com veurem més endavant, i que són: l’atenció a la dependència i la promoció de l’envelliment actiu, tenint en compte que aquesta darrera suposa la prevenció de la malaltia i la discapacitat i la maximització del benestar i la qualitat de vida en la vellesa.

No t'emocionis...Escolta! L'ús de la música en l'educació emocional

Usos i propostes de la música en l'educació emocional

Programa d'intervenció d'educació emocional i social per a l'etapa infantil: l'educació de la consciència emocional i l'autoestima

L’objectiu d’aquest treball és comprovar si l’aplicació d’un programa d’educació emocional i social millora el benestar emocional i social dels infants d’Educació Infantil. Per tal d’assolir aquest objectiu, primerament es va triar una mostra de 4 infants per realitzar el test PAI (Precepció de l’Autoconcepte Infantil) i així, mesurar el seu nivell d’autoestima. Després es va aplicar el programa d’educació emocional i social a l’aula, treballant la consciència emocional i l’autoestima. Seguidament es va tornar a realitzar el test PAI per poder observar i mesurar els canvis en el percentil dels mateixos 4 infants. S’han observat unes millores en el nivell d’autoestima dels nens i nenes de l’aula; s’ha adquirit una bona consciència emocional i s’han anat desenvolupant habilitats socioemocionals i, per tant, ha millorat el clima de l’aula. El treball de l’educació emocional i social a les aules és necessari per millorar el benestar emocional i social dels infants i així, ajudar en seu desenvolupament integral.

La importància de l'educació emocional en l'aprenentatge i les relacions personals

El propòsit d’aquest estudi és fer un anàlisi de la importància de l’educació emocional en el desenvolupament social i cognitiu dels alumnes d’educació primària. Per això, en primer lloc es presenta un marc teòric basat en les aportacions i els descobriments de diferents autors sobre diversos aspectes relacionats amb les emocions. En segon lloc, es presenta un estudi de cas, fet a una aula de cinquè de primària, que mostra quin tractament es fa de les emocions a l’aula i com aquest influeix en diferents aspectes com les relacions socials i l’aprenentatge. Per últim, es fa un anàlisi de les dades recollides en aquest estudi i se’n mostren els resultats, a partir dels quals es va considerar fer una possible proposta de millora que es presenta al final.

Envelliment actiu: el paper del psicogerontòleg. Contribucions de l' educació emocional

Aquest treball es basa en les pràctiques realitzades dins del marc del Màster en Envelliment Actiu de la Universitat de Vic. L’objectiu d’aquestes pràctiques era doble: per una banda, aprofundir en el coneixement del rol del psicogerontòleg en un centre sociosanitari d’atenció a la gent gran i, per l’altra, elaborar, aplicar i avaluar una intervenció per fomentar l’envelliment actiu. És a dir, es pretenia donar cobertura a les dues grans àrees d’intervenció a les quals ha de fer front el psicogerontòleg en l’actualitat, com veurem més endavant, i que són: l’atenció a la dependència i la promoció de l’envelliment actiu, tenint en compte que aquesta darrera suposa la prevenció de la malaltia i la discapacitat i la maximització del benestar i la qualitat de vida en la vellesa.

Pere Darder: un pedagog que creu en l'educació emocional i en l'emoció d'educar

Pere Darder és llicenciat en Filosofia i Doctor en Ciències de l´Educació. Ha participat directament en la fundació de: Escola Costa i Llobera (ara centre públic), Associació de mestres Rosa Sensat, Coordinació Escolar; l´Escola de mestres Sant Cugat i la Facultat de Ciències de l´Educació, totes dues de la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha estat professor de Teoria de l´Educació, de la UAB, i membre del Consell Escolar de Catalunya, en representació de les Universitats, del qual actualment és president

L'Educació emocional dels docents. Algunes consideracions

L'article tracta de les emocions i dels docents. Planteja la conveniència que els docents inverteixin part del seu esforç en l'autoeducació emocional, és a dir, en aprendre a reconèixer i a treballar les pròpies emocions i les dels altres

L'educació emocional en la formació permanent del professorat. 'La educación emocional en la formación permanente del profesorado'.

Resumen tomado de la revista

Riure o plorar? Educació emocional.'¿Reir o llorar? Educación emocional'.

Se expone una unidad didáctica, mediante diversas sesiones, dedicada a la identidad y la autonomía personal de los niños de dos años. Se estructura en una presentación de objetivos, contenidos, criterios de evaluación y actividades de aprendizaje en las que se repasa la historia del niño a partir de: fotografías, demostraciones, regalos y la historia. Finalmente se expone una unidad didáctica específica, dirigida a los sentidos, concretamente al frío.

L'educació emocional, tot un repte de futur. 'La educación emocional, todo un reto de futuro'.

Un reto de futuro abierto a la investigación es lo que se está proponiendo con el nombre de educación emocional. Los autores se preguntan por el significado de la educación emocional, la persona o personas que han de llevarla a cabo y en qué contexto debe realizarse.

Educació emocional. 'Educación emocional'.

Resumen del autor en catalán

Les bones pràctiques educatives : l'educació emocional. 'Las buenas prácticas educativas : la educación emocional'.

Los autores explican la experiencia llevada a cabo en su centro (CEIP Miró) de mejorar la educación emocional. A finales del curso 1996-1997, a través de la psicopedagoga del EAP llegó una propuesta al Equipo Directivo del centro desde el Centro de Salut Mental Infantil y Juvenil del Eixample (CSMIJ-Eixample). Este centro público estaba atendiendo alumnos de diferentes edades de esta escuela. La mayoría de los alumnos habían sido derivados desde la escuela y presentaban psicopatologías, básicamente de personalidad, que interferían en su evolución como personas y no dejaban que avanzaran en los aprendizajes. Por esta razón se decidió mejorar la educación emocional de los maestros y así que la pudieran transmitir a los alumnos.

Educació emocional i salut i benestar del professorat.'Educación emocional y salud y bienestar del profesorado'.

Resumen basado en el de la publicación