1000 resultados para Cartografia -- Ensenyament universitari
Resumo:
Durant les ltimes dcades, en un context en qu impera la influncia de les TIC, el model de l'ensenyament universitari ha canviat radicalment. Parallelament, els rols de l'estudiant i del professor tamb s'han vist modificats: l'estudiant ha deixat de ser un lector passiu per convertir-se en un lector que participa activament en el procs d'aprenentatge, aportant material complementari i en diferents suports a la informaci que li arriba. Neix, aix, el concepte de lectura augmentada. La Universitat Oberta de Catalunya s un exemple de la tendncia de futur de l'ensenyament universitari, en qu l'estudiant pren les regnes de l'aprenentatge i les institucions educatives s'adapten a les noves necessitats de l'usuari afavorint la flexibilitat, la mobilitat i les eines tecnolgiques imprescindibles per a aquest nou model d'ensenyament.
Resumo:
La Universitat Oberta de Catalunya (UOC) s un exemple de la tendncia de futur de l'ensenyament universitari, en qu l'estudiant pren les regnes de l'aprenenetatge i les institucions educatives s'adapten a les noves necessitats de l'usuari afavorint la flexibilitat, la mobilitat i les eines tecnolgiques imprescindibles per a aquest nou model d'enseyament.
Resumo:
Aquest article ha estat concebut en dues parts diferenciades, la primera s una aproximaci conceptual a l's de mitjans en l'ensenyament superior, la segona inclou una analisi crtica de l's i de les possibilitats d'aquests mitjans; aquesta analisi es porta a terme des de la perspectiva terica plantejada anteriorment i amb una dimensi practica i normativa explcita.
Resumo:
L'article recull i sistematitza les propostes sorgides al seminari sobre Avaluaci de les Competncies Transversals. S'hi analitzen les dimensions de la competncia, en especial el component actitudinal que hi incorporen, i es fan suggeriments per a l'avaluaci integral de les competncies, destriant-ne les oportunitats i les dificultats associades a aquesta prctica.
Resumo:
Quan analitzo els continguts dels graus francesos o alemanys, diferents entre ells, m'adono de la gran diferncia entre els seus i el nostre. Alg podr dir que adaptar el model al que tenen els nostres companys de la Uni Europea seria degradar la universitat. No s cert, seria adaptar la universitat al que avui demana la societat. La universitat no s una escola de formaci professional, per ha de preparar milers de ciutadans per incorporar-se com a professionals a la societat. Ho ha de fer formant tamb investigadors
Resumo:
Resumen de la autora en cataln
Resumo:
Resumen basado en el de la publicacin
Resumo:
Resumen basado en el de la publicaci??n
Resumo:
Resumen basado en el de la publicaci??n
Resumo:
La Cartoteca de la UdG i la Ctedra de Geografia i Pensament Territorial proposen un curs per aprendre a confeccionar un mapa
Resumo:
Lobjectiu principal daquest projecte s seleccionar i exposar una srie de recursos disponibles a Internet, que permetin complementar o facilitar laprenentatge dels continguts de la titulaci dEnginyeria de Materials. Al llarg del treball es presenten un total de 124 animacions de diferents temtiques. La majoria delles provenen de pgines web duniversitats i centres involucrats en lestudi de materials. Tamb sexposa una animaci delaboraci prpia, aix com el fonament teric en qu es basa. Cal destacar que ls dapplets en lensenyament dEnginyeria de Materials no implica una despesa econmica extra, i que est dacord amb les directrius de generar els mnims residus i de fomentar la reducci en origen, establertes en el Pla dAcci Local per a la Sostenibilitat de la UAB. Grcies tamb a la facilitat ds, els applets tenen un futur prometedor en lensenyament de moltes matries.
Resumo:
La finalitat daquest projecte ha estat la millora de la formaci global dels estudiants. Concretament, mitjanant la creaci dun portafolis que contingui les diferents activitats que ha realitzat lestudiant al llarg del curs es pretn potenciar tant les competncies especfiques com les competncies transversals dels estudiants. Concretament, aquest objectiu s'ha assolit mitjanant el disseny i el desenvolupament de: 1. nou material docent corresponent a la presentaci dels continguts de lassignatura (apunts, presentacions, animacions,... ) amb el que s'ha prets promoure el treball individual i la capacitat dautoaprenentatge dels estudiants. 2. sesions dirigits que es realitzen en aules informtiques amb el que s'ha volgut incrementar la motivaci i desenvolupar un esperit crtic dels estudiants 3. treballs tutelats que els estudiants realitzaran en grups, posteriorments pesentaran a la resta de companys i que finalment condueixen a la redacci dun informe final. D'aquesta manera s'ha prets desenvolupar les competncies transversals dels estudiants
Resumo:
El projecte est associat a l'assignatura de Disseny Microelectrnic I, Troncal de 2on cicle d'Enginyeria en Electrnica a la Universitat de Barcelona. A l'actualitat aquesta assignatura incorpora tant d'estudiants de Fsica com d'Enginyeries Tcniques d'altres universitats. El seu enfoc s de caire formador prctic. Temporalment l'assignatura correspon al primer quadrimestre en una carrera que a l'actualitat s noms de segon cicle. Per tant correspon a un moment en el qual l'estudiant t el primer contacte amb aquest ensenyament. La introducci de nous conceptes i continguts s constant. Durant els dos anys de durada del projecte, aquest ha perms lelaboraci de material didctic digital que ha estat incorporat satisfactriament (ben avaluat per lalumnat) al material didctic i les activitats del curs. Un dels objectius principals a aconseguir amb el projecte, combatre el fracs escolar associat a lalt ndex dabsentisme, sassoleix amb aquest material. Daltra banda, els alumnes que opten per un seguiment continuat, seguint la metodologia activa del curs, veuen en aquest material el recolzament necessari per afrontar les activitats que sels plantegen. En ambds casos i juntament amb la resta d'activitats presencials del curs, s'aconsegueix incentivar l'autoaprenentatge i motivar lalumne de forma continuada. El material digital comprn apunts de l'assignatura i problemes resolts de referncia. Durant lexecuci del projecte sha mesurat contnuament lesfor de lestudiant. Aquest era el segon principal objectiu del projecte, sense el qual una adaptaci a la metodologia ECTS i a lEEES s impossible. S'ha mesurat l'esfor que provoquen les diferents activitats, especialment aquelles activitats cooperatives que motiven ms l'alumnat per que tamb el carreguen ms. Com a eina per a l'estudiant s'ha desenvolupat un aplicatiu que permet que ell mateix conegui el seu esfor enfront de la resta d'alumnes com a mesura de la seva qualitat d'estudi.
Les TIC a l'ensenyament de la modelitzaci matemtica en Cincies Econmiques i en Cincies Experimentals
Resumo:
Aquest projecte proposa materials didctics per a un nou plantejament de les assignatures de Matemtiques dels primers cursos de Cincies Empresarials i d'Enginyeria Tcnica, ms acord amb el procs de convergncia europea, basat en la realitzaci de projectes que anomenem Tallers de Modelitzaci Matemtica (TMM) en els quals: (1) Els alumnes parteixen de situacions i problemes reals per als quals han de construir per s mateixos els models matemtics ms adients i, a partir de la manipulaci adequada daquests models, poden obtenir la informaci necessria per donar-los resposta. (2) El treball de construcci, experimentaci i avaluaci dels models es realitza amb el suport de la calculadora simblica Wiris i del full de clcul Excel com a instruments normalitzats del treball matemtic destudiants i professors. (3) Sadapten els programes de les assignatures de matemtiques de primer curs per tal de poder-les associar a un petit nombre de Tallers que parteixen de situacions adaptades a cada titulaci. Lassignatura de Matemtiques per a les Cincies Empresarials sarticula entorn de dos tallers independents: Matrius de transici pel que fa a llgebra lineal i Previsi de vendes per a la modelitzaci funcional en una variable. Lassignatura de Matemtiques per a lEnginyeria sarticula entorn dun nic taller, Models de poblacions, que abasta la majoria de continguts del curs: successions i models funcionals en una variable, lgebra lineal i equacions diferencials. Un conjunt dexercicis interactius basats en la calculadora simblica WIRIS (Wiris-player) serveix de suport per al treball tcnic imprescindible per al desenvolupament de les dues assignatures. Lexperimentaci daquests tallers durant 2 cursos consecutius (2006/07 i 2007/08) en dues universitats catalanes (URL i UAB) ha posat en evidncia tant els innegables avantatges del nou dispositiu docent per a laprenentatge dels estudiants, aix com les restriccions institucionals que actualment dificulten la seva gesti i difusi.
