Autonomia territorial i conflictes d'autodeterminació: oportunitats i voluntat casos de Bolívia, Níger i Tailàndia

La paradoxa de l’autonomia tracta sobre si l’autogovern atenua o exacerba el conflicte armat. Aquest estudi prova de desmuntar aquest trencaclosques examinant l’efectivitat de l’autonomia territorial com a resposta estatal als conflictes d’autodeterminació de tot el món. També posa en dubte que l’autonomia sigui un factor instigador del conflicte argumentant que l’autonomia territorial pot mitigar el conflicte armat canalitzant els greuges grupals cap a formes de protesta pacífiques. D’aquesta manera, l’estudi vol arribar a una teoria integral que identifiqui els factors responsables de l’escalada de violència en els conflictes sorgits de reivindicacions d’autodeterminació. Fent servir els conceptes d’”estructures d’oportunitat” i “dimensió de voluntat”, aquest estudi mostra que l’escalada dels conflictes només es produeix quan es mobilitzen minories amb un alt poder negociador respecte del centre, en contexts de grans nivells de desigualtat econòmica al si de la díada, al voltant de reivindicacions d’autonomia i separatistes.

Autodeterminaci??n y metas sociales : un modelo estructural para comprender la intenci??n de pr??ctica, el esfuerzo y el aburrimiento en Educaci??n F??sica

Resumen tomado de la publicaci??n

Modelos te??ricos de autodeterminaci??n en el ??mbito de la discapacidad intelectual

Se revisan los modelos de autodeterminaci??n que regulan las intervenciones psicoeducativas en el ??mbito de la discapacidad consider??ndose complementarios. Se llega a la conclusi??n que el modelo propuesto por Wehmeyer resulta muy descriptivo y hace hincapi?? en los componentes psicol??gicos personales necesarios para lograr desarrollar la conducta autodeterminada. El modelo de Field y Hoffman, por su parte, tiene una matiz mas procesual.

Propiedades psicom??tricas de la escala ARC-INICO para evaluar la autodeterminaci??n

Resumen basado en el de la publicaci??n

Political autonomy and independence: theory and experimental evidence

We study the process by which subordinated regions of a country can obtain a more favourable political status. In our theoretical model a dominant and a dominated region first interact through a voting process that can lead to different degrees of autonomy. If this process fails then both regions engage in a costly political conflict which can only lead to the maintenance of the initial subordination of the region in question or to its complete independence. In the subgame-perfect equilibrium the voting process always leads to an intermediate arrangement acceptable for both parts. Hence, the costly political struggle never occurs. In contrast, in our experiments we observe a large amount of fighting involving high material losses, even in a case in which the possibilities for an arrangement without conflict are very salient. In our experimental environment intermediate solutions are feasible and stable, but purely emotional elements prevent them from being reached.

Recognition and political accommodation: from regionalism to secessionism. The Catalan case

Having lived through a bloody civil war in the 1930s followed by four decades of General Franco’s dictatorship, the Spanish state carried out a transition to a democratic system at the end of the 1970s. The 1978 Constitution was the legal outcome of this transition process. Among other things, it established a territorial model – the so-called “Estado de las Autonomías” (State of Autonomous Communities) – which was designed to satisfy the historical demands for recognition and self-government of, above all, the citizens and institutions of Catalonia and the Basque Country .In recent years support for independence has increased in Catalonia. Different indicators show that pro-independence demands are endorsed by a majority of its citizens, as well as by most of the political parties and organizations that represent its civil society. This is a new phenomenon. Those in favour of independence had been in the minority throughout the 20th century. Nowadays, however, demands of a pro-autonomy and pro-federalist nature, which until recently had been dominant, have gradually lost public support in favour of demands for self-determination and secession. This paper analyses the massive increase in support for secession in Catalonia during the early years of the 21st century. After describing the different theories of secession in plurinational liberal democracies (section 1), we analyse Catalonia’s political evolution over the past decade focusing on the shortcomings with regard to constitutional recognition and accommodation displayed by the Spanish political system. The latter have been exacerbated by the reform process of Catalonia’s Statute of Autonomy (2006) and the subsequent judgement of Spain’s Constitutional Court regarding the aforementioned Statute (2010) (section 2). Finally, we present our conclusions by linking the Catalan case with theories of secession applied to plurinational contexts

Secession and liberal democracy. The case of the Basque country

The academic debate about the secession of a territory which is part of a liberal democracy state displays an initial contrast. On the one hand, practical secessionist movements usually legitimize their position using nationalist arguments linked to the principle of national self- determination. On the other hand, we find in academia few defenders of a normative principle of national self-determination. Philosophers, political scientists and jurists usually defend the status quo. And even when they do not defend it, most of them tend to leave the question of that question and secession unresolved or confused. Regarding this issue, liberal-democratic theories show a tendency to be “conservative” in relation to the political borders, regardless the historical and empirical processes of creation of current States. Probably, this feature is not far away to the fact that, since its beginning, political liberalism has not been a theory of the nation, but a theory of the state.

Regulació motivacional, satisfacció i rendiment acadèmic dels estudiants de psicologia

Aquest estudi aplica la Teoria de l‟Autodeterminació (Deci i Ryan, 1985, 2000, 2002) i el constructe motivacional d‟Engagement (Schaufeli, Martínez, Marqués, Salanova i Bakker, 2002; Schaufeli, Salanova, González-Roma i Bakker, 2002) per investigar els efectes de la regulació motivacional dels estudiants, l‟Engagement, la Competència percebuda i la Vinculació sobre les Expectatives Acadèmiques i Laborals, la Satisfacció i el Rendiment acadèmic. Els resultats revelen que: (1) els 214 estudiants de Psicologia de la Universitat de Girona que varen participar en la recerca mostren alts nivells d‟autonomia (Regulació Identificada i Intrínseca), però nivells moderats d‟Engagement (Vigor i Absorció, i una mica més alts de Dedicació); (2) les intercorrelacions entre totes les variables motivacionals considerades confirmen les prediccions de la Teoria de l‟Autodeterminació i del model motivacional de l‟Engagement; (3) la Competència percebuda prediu les Expectatives Acadèmiques, mentre que la Motivació Intrínseca i l‟Engagement prediuen les Expectatives Laborals; (4) l‟Amotivació i el Cinisme (en sentit negatiu) i la Motivació Intrínseca i l‟Engagement (en positiu) prediuen la Satisfacció amb la carrera; i (5) l‟Amotivació (en negatiu) i la Competència percebuda (en positiu) prediuen el Rendiment acadèmic

Reflexiones para después de una tregua: el derecho a la autodeterminación palestina

El pueblo palestino tiene derecho a la autodeterminación, con base a una doble condición. En primer lugar y sobre todo, por su situación colonial aún no resuelta. En segundo lugar, por hallarse bajo un régimen de ocupación.

Els mitjans de comunicació com a legitimadors o deslegitimadors d’unprojecte polític a través de l’enquadrament i les estructures semionarratives. El cas del dret a decidir de Catalunya en elperíode 2006-2012

El present document -Els mitjans de comunicació com a legitimadors o deslegitimadors d’un projecte polític a través de l’enquadrament i les estructures semionarratives. El cas del dret a decidir de Catalunya en el període 2006-2012- és una proposta de recercadoctoral. La investigació té per objectiu analitzar el tractament informatiu sobre el dret a decidir de Catalunya i identificar quins mitjans de comunicació el legitimen i quins el deslegitimen, a la vegada que determinar quin és el factor clau que defineix elposicionament dels mitjans respecte al dret a decidir. L’anàlisi es realitzarà a partir d’una mostra de 12 mitjans de comunicació -la meitat editats a Catalunya i la meitat a Espanya- mitjançant l’estudi d’agendes mediàtiques, frames, fonts informatives iestructures semionarratives, i amb la complementarietat d’entrevistes en profunditat. L’àmbit teòric de la recerca tindrà com a conceptes de referència els d’opinió pública, esfera pública i legitimitat.

La viabilidad económica de una Cataluña independiente

El objetivo del presente artículo es demostrar la viabilidad económica de Cataluña como Estado independiente, analizando en particular los aspectos comerciales y hacendísticos. Los datos demuestran que Cataluña tiene un nivel de PIB per cápita por encima de la media UE-15, y a pesar de ser un país de pequeña dimensión cuenta con una economía muy abierta que le permite obtener efectos de escala en el crecimiento y ser un país competitivo. Asimismo, en términos hacendísticos, se estima que una Cataluña independiente tendría una ganancia fiscal de alrededor del 7% del PIB, lo que le permitiría no sólo mantener el actual Estado del Bienestar sino incluso incrementarlo.

Anàlisi dels indicadors de qualitat de vida que faciliten processos inclusius en les persones amb discapacitat

En aquest article presentem aquells indicadors que faciliten processos inclusius ¡/o de qualitat de vida en les persones arnb discapacitat. Mitjan~ant entrevistes en profunditat a persones de I'entorn més proper (pares i professionals) hem recollit informació dels processos que estan ¡/o han portat ii terme les persones amb discapacitat, amb la finalitat d'identificar els punts forts del procés i, en conseqüencia, donar pautes generals d'actuació en relació amb I'organització dels suports en el nostre context per tal d'afavorir els processos inclusius. Dels diferents indicadors se'n constata la importancia de sentir-se recolzats, especialment en aquells moments vitals de transició i canvi d'una etapa d'escolaritat a una altra o del pas a la vida adulta. També podlem afirmar que tenir un bon benestar emocional (ambients estables, ajuda, suports, referents clars, seguretat) contribueix a la disminució de I'estres dels professionals i de les famílies a I'hora de cobrir les necessitats de la persona amb discapacitat. Pel que fa al desenvolupament personal i a la inclusió social hi ha una visió positiva de la persona i del seu progrés. Finalment, apareix una referencia molt clara als drets, pero s'evidencia una percepció més pessimista a mesura que s'avanca en el cicle vital i es denuncien diferencies entre els drets teorics i els reals.

Regulació motivacional, satisfacció i rendiment acadèmic dels estudiants de psicologia

Aquest estudi aplica la Teoria de l‟Autodeterminació (Deci i Ryan, 1985, 2000, 2002) i el constructe motivacional d‟Engagement (Schaufeli, Martínez, Marqués, Salanova i Bakker, 2002; Schaufeli, Salanova, González-Roma i Bakker, 2002) per investigar els efectes de la regulació motivacional dels estudiants, l‟Engagement, la Competència percebuda i la Vinculació sobre les Expectatives Acadèmiques i Laborals, la Satisfacció i el Rendiment acadèmic. Els resultats revelen que: (1) els 214 estudiants de Psicologia de la Universitat de Girona que varen participar en la recerca mostren alts nivells d‟autonomia (Regulació Identificada i Intrínseca), però nivells moderats d‟Engagement (Vigor i Absorció, i una mica més alts de Dedicació); (2) les intercorrelacions entre totes les variables motivacionals considerades confirmen les prediccions de la Teoria de l‟Autodeterminació i del model motivacional de l‟Engagement; (3) la Competència percebuda prediu les Expectatives Acadèmiques, mentre que la Motivació Intrínseca i l‟Engagement prediuen les Expectatives Laborals; (4) l‟Amotivació i el Cinisme (en sentit negatiu) i la Motivació Intrínseca i l‟Engagement (en positiu) prediuen la Satisfacció amb la carrera; i (5) l‟Amotivació (en negatiu) i la Competència percebuda (en positiu) prediuen el Rendiment acadèmic

Calidad psicom??trica de la adaptaci??n espa??ola del Cuestionario de Regulaci??n Conductual en el Deporte

Resumen tomado de la publicaci??n

Achievement goals, social goals, and motivational regulations in physical education settings

Resumen tomado de la publicaci??n