Developing the gifted and talented young learner.

Este manual considera los niños superdotados y talentosos y anima a explorar las creencias relativas a esto jóvenes estudiantes y cómo pueden satisfacerse sus necesidades adicionales. Contiene ideas prácticas para: dar comentarios y elogios; estructurar las actividades para ayudar a formar y reconocer a las altas capacidades; cómo crear un entorno de aprendizaje estimulante; el desarrollo de los ciudadanos del futuro.

The adult learner : the definitive classic in adult education and human resource development.

Es una lectura esencial para los profesionales del aprendizaje de adultos, estudiantes y profesionales de los recursos humanos, pues proporciona un marco teórico para la comprensión de los problemas del aprendizaje de adultos, tanto en los entornos docentes como en los lugares de trabajo. Se divide en tres partes: la primera parte estudia 'Las raíces de la andragogía', se traza el desarrollo de esta teoría y las características de los estudiantes adultos; en la segunda parte 'Los avances en el aprendizaje de adultos', se explican sus perspectivas de futuro en la investigación y la práctica y, en la última parte, 'Practica en el aprendizaje de adultos', se presentan lecturas seleccionadas que desarrollan los aspectos específicos de la andragogía en la práctica y que incluye estrategias para implementar los supuestos básicos, para adaptar el aprendizaje a las diferencias individuales, y para implementar la educación de adultos en las organizaciones. De especial interés son dos instrumentos de autoevaluación, 'the Core Competency Diagnostic and Planning Guide' y 'the Personal Adult Learning Style Inventory' que permiten al lector ponerse en camino del desarrollo personal en el aprendizaje de adultos.

Learner identity : an educational and analytical tool. 'La identidad de aprendiz : una herramienta educativa y analítica'.

Monográfico con el título: 'Identidad y educación'. Resumen basado en el de la publicación

Ontological beliefs and their impact on teaching elementary geometry. 'Creencias ontológicas y su impacto en la enseñanza de la geometría elemental'.

Resumen basado en el de la publicación

Awareness of thinking and feelings as a natural process for every learner : implications for guidance. 'Consideración de la cognición y de la emoción en el aprendizaje : implicaciones para la orientación'.

Resumen basado en el de la publicación

Beliefs about the effects of social sharing of emotion in alexithymia

Resumen tomado de la publicación

Domain specific and general epistemological beliefs their effects on mathematics

Resumen basado en el de la publicación

Bilingual degree teacher´s beliefs: a case study in a teartiary setting

Resumen tomado de la publicación

Justification beliefs of violence, myths about love and cyber dating abuse

Resumen tomado de la publicaci??n

If I has a lot of money... : learner errors in foreign language writing

Resumen basado en el de la publicaci??n

Vocational students??? intention to drop out in Flanders : the role of teacher beliefs

Monogr??fico con el t??tulo: "??De nuevo con el abandono escolar? : un an??lisis de pol??ticas, pr??cticas y subjetividades"

La Relevancia de las creencias sobre diversidad cultural en la formación del docente = The significance of beliefs on cultural diversity in the training of teachers

Uno de los rasgos más característicos de los centros educativos en estos momentos lo constituye la presencia de un alumnado culturalmente diverso. Gestionar de forma adecuada tal diversidad cultural y asegurar una educación de calidad para todos/as que posibilite la construcción de una ciudadanía plural, intercultural y democrática se plantea como uno de los retos más importantes a los que se enfrenta el sistema educativo en general y el profesorado en particular

Cap a un model per interpretar i facilitar l'aprendre: estratègies i recursos per a la reflexió-acció en i des de la pràctica

1.- L'enquadrament d'aquest treball de recerca s'ha fet en i des de la praxis. EI que interessa és descobrir i proposar instruments pedagògics d'ajuda, assequibles i contextualitzats, especialment en el terreny de la comunicació i la interacció Educador-Educand. La metodologia que s'ha fet servir és de caire qualitatiu, etnogràfic, en un enfocament basat en la investigació-acció. La visió de la persona és volgudament holística; els sentiments, els significats, I' orientació personal, I' autodirecció. esdevenen elements centrals. La hipòtesi de treball, en la qual es fonamenta la recerca, podria formular-se així: 'En la pràctica, els Educadors, d'una forma més o menys reflexiva, perceben i interpreten el procés d'aprendre dels Educands; hi intervenen, el mediatitzen; n'avaluen la direcció i l'encert". A partir d'aquest supòsit, l'investigador veu convenient donar resposta a tres qüestions centrals: A) Com comprenem i interpretem els Educadors el procés d'aprendre dels Educands?; B) Quin tipus d'intervenció resultarà adient per promoure i/o facilitar l'aprendre?; C) Amb quins instruments i estratègies comptem per ajudar pedagògicament? 2.- Per llegir l'aprendre, l'investigador fa ús d'un model mental, indispensable per ordenar les dades de l'experiència. Convé, per tant, explicitar-lo, fer-ne ciència, coneixement compartit. En aquesta direcció de treball se li plantegen dos tipus d'interrogants: A) Quins són els elements comuns a qualsevol experiència d'aprenentatge?; Quina mena d'activitat o experiència personal desenvolupen tots els Educands; i B) Com es manifesta aquesta experiència? Amb quins indicadors? Quina mena de "text" llegeix l'Educador per orientar la seva intervenció d'ajuda? 3.- L'aprenentatge. en aquest treball, és considerat per l'investigador com la resultant de tres processos personals: el posicionament, l'estratègia i l'avaluació. Quan l'Educador vol compartir amb l'Educand el seu procés idiosincràtic d'aprendre, procura reconstruir amb ell aquestes tres accions bàsiques: A) Com es posiciona: què tem o desitja, què creu, què espera, quines expectatives viu, com es motiva? B) Quines són les seves pautes d'actuació: com treballa, com memoritza, com recupera la informació que té a la memòria, què fa davant d'un problema... ? C) Què busca; què és important per a ella; què pretén... ? 4.- Davant la complexitat dels missatges emesos per l'Educand l'investigador opta per llegir tres tipus de "textos": els productes i els resultats; les conductes; i els missatges parlats. Entre tots tres, pensa, podrà trobar elements i indicadors adequats per fonamentar, sempre hipotèticament, la seva actuació pedagògica. 5.- Procura sobretot detectar i fer existir els èxits, aquells productes i/o resultats que l'Educand troba valuosos, per tal d'ajudar-lo a prendre consciència dels seu repertori personal d'estratègies i capacitats. En aquest àmbit es proposen tres actituds o enfocaments del treball d'ajuda: A) El primer fa referència a la presa de consciència de l'estratègia personal, que s'amaga darrera el producte valorat. B) El segon apunta cap al respecte per l'estratègia que cadascú executa i, per tant, li és familiar. L'Educand la necessita. Es la seva. Es troba en la seva experiència, encara que no necessàriament existeixi en la seva construcció conscient. C) El tercer ,el duu a valorar l'estratègia d'acord amb les finalitats de l'Educand. La seva adequació es legitima pel que es proposa. Partim del supòsit que tota conducta es troba dirigida per un propòsit a vegades difícil de copsar i no sempre recomanable per a l'Educand. 6.- La conducta percebuda de l'Educand és entesa com un missatge, un conjunt d'indicadors de la seva activitat contextualitzada, interna i externa; missatge que, en relació amb altres, com els productes i les verbalitzacions, manifesta fragments dels seus significats, projectes, estratègies, valors. Es fa un èmfasi especial en les conductes "internes", els gestos mentals, l'acció interior, tramesa per mitja de microcomportaments sovint no conscient, i certificada per mitjà de la verbalització del viscut. 7.- Parlar amb l'Educand suposa dues menes d'accions: escoltar i emetre. Escoltem per comprendre; emetem per perfilar la comprensió i també per ajudar. En l'emissió, el missatge pedagògic té dues funcions: a) rellançar i orientar el pensament i l'autoexploració de l'Educand; i b) influir per tal que desenvolupi amb èxit el seu projecte d'aprendre. Interessa d'una manera especial ajudar a integrar en la consciència de l'Educand aquests elements de la seva experiència que poden facilitar-li l'adquisició del coneixement. I entenem que, en aquesta empresa, la paraula i la interacció verbal poden tenir-hi un joc important. Per aquesta raó s'ha considerat necessari oferir un model d'anàlisi de la interacció i els missatges verbals. 8.- "Les persones aprenen sempre, amb recursos, processos i sistemes de valoració idiosincràtics, per fa qual cosa la seva orientació en el context esdevé un referent central en el disseny de l'ajuda pedagògica i en la seva avaluació". Aquesta és la hipòtesi de sortida per dissenyar la intervenció pedagògica. Tothom aprèn, inevitablement; la qüestió és quina cosa està aprenent i de quina manera els seus resultats d'ara són mediatitzats per l'experiència passada i, alhora, condicionen el seu aprendre futur. L'aprenent es posiciona, anticipa el procés d' aprendre, valora la seva. capacitat per desenvolupar-lo amb èxit, es motiva en una determinada direcció, d'acord amb la seva experiència, els seus aprenentatges anteriors. Executa estratègies, mostra un tipus d'intel·ligència, una forma personal de processar la informació. Pretén quelcom. És un sistema obert en relació amb el medi: hi ha uns valors que dirigeixen la seva presa de decisions. Utilitza uns criteris propis, una gamma personal d'opcions conscients. Avalua el que fa, el resultat que obté i la seva capacitat personal. 9.- L'ajuda pedagògica que I' autor proposa s'encamina sobretot a facilitar en l'Educand la descoberta dels seus propis recursos. Es tracta de portar-lo cap a la consideració atenta de la seva pròpia experiència, per amplificar-la i fer-la existir com a recurs conscient . Ha dibuixat i experimentat tres conjunts d'intervenció cadascun enfocat vers un àmbit de l'experiència d'aprendre, el qual col·loca com a prioritari, sense oblidar qualsevol dels altres que pugui ser rellevant, per comprendre o ajudar. A) Intervenció sobre el posicionament. En aquest àmbit enfoca l'estil de motivació que executa l'Educand, mira de corregir-lo, si cal, a partir de l'anàlisi i la comprensió de les seves formes de motivar-se quan ell viu l'èxit. Treballa proposant objectius paradoxals de fracàs gairebé impossible, buscant l'assoliment de petits èxits, potser aparentment insignificants, però estratègics; prescriu l'automatisme, per modificar-lo si l'Educand ho desitja; comprova el procés d'anticipació de I' experiència que l'aprenent es construeix per orientar-se; l'ajuda a contextualitzar anticipació i a fer ús dels seus Ilenguatges interns més eficaços i còmodes;... B) Intervenció sobre les estratègies i processos. En un segon enfocament, no necessàriament posterior al descrit, considera les estratègies de I'Educand, també a partir dels seus encerts i èxits. Mira de portar-lo cap a fa descripció i presa de consciència de les seves maneres de fer mes còmodes i segures, les que lliguen amb les seves preferències cerebrals. Quan viu dificultats, el convida a explorar les excepcions, els moments en els quals les seves realitzacions són satisfactòries. Pretén sobretot modificar les seves creences limitants, posant-lo en conflicte amb els fets de l'experiència. A vegades, caldrà facilitar l'adquisició d'estratègies i procediments nous que l'Educand considera plausibles. Es tracta específicament de fer existir opcions noves d'actuació per tal d'assolir allò que vol i/o necessita. C) Intervenció sobre el sistema de valors de l'Educand. L'Educand viu uns valors, els quals expliquen el seu món intern les conductes que realitza i els resultats que obté. Aquest àmbit és col·locat, en el model, al centre del procés d'aprendre. Hom actua amb propòsits determinats, no necessariament conscients. L'obertura de la persona a l'experiència d'aprendre es dirigeix segons criteris i valors irrenunciables. 10.- L 'Educador procura compartir els objectius de l'Educand i els seus projectes per assolir-los; vol tanmateix que se'n faci coneixedor i director responsable. Per a això li convé preguntar-se per quina mena d'experiència està desenvolupant i quin sentit ecològic te per a ell. L'Educador, el seu model del món, la seva persona, està compromès en el procés d'ajuda. No és només un tècnic que aplica recursos objectius. El seu model de comunicació, el seu pensament, les seves expectatives i anticipacions, tenen un pes considerable en el tipus d'intervenció pedagògica que durà a terme i, d'escreix, en el tipus d' aprenentatge que facilita. En la intervenció, l'Educador parteix d'una avaluació intencionadament positiva, centrada en els recursos i les solucions, en la metacognició i l'autoregulació dels processos, a partir de premisses que pressuposen l'èxit personal.

Facebook & Blackboard: comparison of learner perspectives

Different systems, different purposes – but how do they compare as learning environments? We undertook a survey of students at the University, asking whether they learned from their use of the systems, whether they made contact with other students through them, and how often they used them. Although it was a small scale survey, the results are quite enlightening and quite surprising. Blackboard is populated with learning material, has all the students on a module signed up to it, a safe environment (in terms of Acceptable Use and some degree of staff monitoring) and provides privacy within the learning group (plus lecturer and relevant support staff). Facebook, on the other hand, has no learning material, only some of the students using the system, and on the face of it, it has the opportunity for slips in privacy and potential bullying because the Acceptable Use policy is more lax than an institutional one, and breaches must be dealt with on an exception basis, when reported. So why do more students find people on their courses through Facebook than Blackboard? And why are up to 50% of students reporting that they have learned from using Facebook? Interviews indicate that students in subjects which use seminars are using Facebook to facilitate working groups – they can set up private groups which give them privacy to discuss ideas in an environment which perceived as safer than Blackboard can provide. No staff interference, unless they choose to invite them in, and the opportunity to select who in the class can engage. The other striking finding is the difference in use between the genders. Males are using blackboard more frequently than females, whilst the reverse is true for Facebook. Interviews suggest that this may have something to do with needing to access lecture notes… Overall, though, it appears that there is little relationship between the time spent engaging with Blackboard and reports that students have learned from it. Because Blackboard is our central repository for notes, any contact is likely to result in some learning. Facebook, however, shows a clear relationship between frequency of use and perception of learning – and our students post frequently to Facebook. Whilst much of this is probably trivia and social chit chat, the educational elements of it are, de facto, contructivist in nature. Further questions need to be answered - Is the reason the students learn from Facebook because they are creating content which others will see and comment on? Is it because they can engage in a dialogue, without the risk of interruption by others?