Principais alterações na lei da imigração

Na qualidade de Diretora Regional das Comunidades, fomos responsável pela redação dos artigos e coordenação da página "Comunidades", integrada no jornal Açoriano Oriental, servindo a mesma para a divulgação das atividades realizadas pela Direção Regional Das Comunidades do Governo dos Açores.

Fin de partie: l'infini recommencement de rien

Dans Fin de partie, Beckett se révèle de nouveau un maître du théâtre de l’âme, mais d’une façon pas du tout conventionnelle. On doit classer cette pièce dans l’antithéâtre parce qu’elle manque d’intrigue, il n’y a que de situations cycliques toujours répétées, le temps ne veut pas passer, c’est plutôt un moment éternel, les personnages manquent de consistance et d’individualité : ils sont davantage des incarnations d’attitudes humaines, et ils parlent un langage décousu, un bourdonnement dépourvu de sens. Bien que tous ces aspects contribuent à l’ambiguïté de la pièce, rien n’y est laissé au hasard : tout sert à communiquer l’incommunicable. La scène se passe dans un lieu clos, avec une lumière crépusculaire qui suggère la fin du jour. Les personnages et les objets se trouvent dans des poubelles (Nagg et Nell) ou couverts par des draps : peu à peu, les objets et les personnages se dévoilent d’une façon fragmentée. C’est Clov qui nous dit qu’il s’agit de la fin de quelque chose, mais déjà le décor, la lumière, la déchéance physique des personnages et les dialogues à peine esquissés suggèrent un stage final qui n’en finit plus, qui devient un moment éternel, car la mort, elle non plus, ne se présente pas comme une solution pour le problème de notre existence absurde. Et nous voilà de nouveau face à face avec l’absurdité de la condition humaine, où l’homme se sent privé de toute certitude et incapable de découvrir un sens à son existence. Le tragique de la condition humaine, et le désir de lui mettre fin est le fil conducteur de Fin de partie. Les personnages montrent tout au long de la pièce que la condition humaine est intolérable et qu’ils sont écrasés par la routine et l’ennui. Ils se sentent perdus et abandonnés par un dieu quiconque, un monstre qui a créé la nature humaine. La vie est une pile de moments infernaux ; tout le monde est dans l’attente de quelqu’un ou d’un événement qui puisse changer son cours. Mais rien ne change, les personnages sont trop passifs – Clov se prépare pour son voyage, cependant, au lieu de partir, il reste là, immobile, jusqu’à la fin. Mais c’est juste pour ce danger que Beckett veut nous alerter : si nous ne faisons pas usage de notre liberté en nous recréant par une succession de choix, nous serons damnés, c’est-à-dire, condamnés à vivre dans le désespoir, le néant, l’absurde – la vie sera toujours un infini recommencement de rien.

Filosofi, uomini e bruti. Note per la storia di un'antropologia

pp. 105-125

KIAA1549: BRAF gene fusion and FGFR1 hotspot mutations are prognostic factors in pilocytic astrocytomas

Up to 20% of patients with pilocytic astrocytoma (PA) experience a poor outcome. BRAF alterations and Fibroblast growth factor receptor 1 (FGFR1) point mutations are key molecular alterations in Pas, but their clinical implications are not established. We aimed to determine the frequency and prognostic role of these alterations in a cohort of 69 patients with PAs. We assessed KIAA1549:BRAF fusion by fluorescence in situ hybridization and BRAF (exon 15) mutations by capillary sequencing. In addition, FGFR1 expression was analyzed using immunohistochemistry, and this was compared with gene amplification and hotspot mutations (exons 12 and 14) assessed by fluorescence in situ hybridization and capillary sequencing. KIAA1549:BRAF fusion was identified in almost 60% of cases. Two tumors harbored mutated BRAF. Despite high FGFR1 expression overall, no cases had FGFR1 amplifications. Three cases harbored a FGFR1 p.K656E point mutation. No correlation was observed between BRAF and FGFR1 alterations. The cases were predominantly pediatric (87%), and no statistical differences were observed in molecular alterations-related patient ages. In summary, we confirmed the high frequency of KIAA1549:BRAF fusion in PAs and its association with a better outcome. Oncogenic mutations of FGFR1, although rare, occurred in a subset of patients with worse outcome. These molecular alterations may constitute alternative targets for novel clinical approaches, when radical surgical resection is unachievable.

Evolució i estabilitat d’àcids grassos i vitamines antioxidants a la llet materna

Recerca realitzada durant el periode Gener 2006-Abril 2007, a la Facultat de Farmàcia de la Universitat de Barcelona sota la direcció de la Dra. M. Carmen López Sabater. La nutrició durant els primers anys de vida té una enorme importància, amb repercussions en el creixement i desenvolupament del nen i en les possibles malalties futures. Tenint en compte que la llet materna és l’aliment ideal per al nadó durant els primers sis mesos de vida, és important conéixer la composició nutricional de la mateixa i la seva evolució al llarg de la lactància (calostre, llet de transició i madura). La llet conté nutrients majoritaris (proteïnes, carbohidrats i lípids) i nutrients minoritaris, com vitamines i minerals. S'ha desenvolupat i validat un mètode per a la determinació d'àcids grassos (AG) i Àcid Linoleic Conjugat (CLA) en llet materna per Cromatografia de Gasos "fast" (fast-GC), permetent reduir el temps d'anàlisi considerablement en comparació amb els mètodes utilitzats fins el moment. La repetibilitat i reproducibilitat trobades han estat bones, amb coeficients de variació inferiors al 10% en tots els casos. L'aplicació a 6 mostres de llet materna ha demostrat que es tracta d'un mètode senzill, ràpid, eficient i pràctic per a l'anàlisi rutinari d'un elevat nombre de mostres. També s'ha començat a desenvolupar un mètode per a l'anàlisi dels anàlegs de tocoferol de la llet materna, degut a l'interès de la vitamina E com a antioxidant natural. És un mètode per Cromatografia Líquida d'Ultra Resolució (UPLC) amb detecció per Fluorescència (FD) i per Photodiode Array (PDA) que permet treballar amb quantitats de mostra petites mantenint o inclús millorant la sensibilitat i reduint el temps d’anàlisi.

La influència del dolor i els factors relacionats amb el dolor sobre el nivell de funcionament dels joves entre 8 i 16 anys d'edat

Projecte de recerca elaborat a partir d’una estada al Pain Management Unit de la University of Bath-Royal National Hospital for Rheumatic Disease, a Gran Bretanya, entre juliol i octubre del 2006. El dolor i la discapacitat que hi va associada són experiències comunes. Les relacions entre variables de tipus biològic, social i psicològic han estat rarament investigades en mostres de nens que informen de dolor però extrets de contextos no clínics. L’objectiu d'aquest estudi va ser identificar els predictors de funcionament ens nens escolaritzats, que informaven que el dolor era una experiència força freqüent. Mig miler de nens d'entre 8 i 16 anys i els seus pares van participar en aquest estudi de disseny transversal. Informació de tipus biològic, social i psicològic era recollida a través d'entrevistes individualitzades amb els nens i la complementació de qüestionaris auto-informats per pares. El nivell funcionament del nen va ser avaluat a partir de 4 indicadors: auto-informes de qualitat de vida, assistència a l'escola, implicació en activitats físiques i/o esportives fòra de l'escola, i implicació en activitats de tipus sedentari. Es van recollir diversos tipus de variables psicològiques referents a l’afrontament del nen davant del dolor i tipus d'atenció dels pares a les conductes de dolor dels seu fill. Els resultats mostren un patró variable en funció de la mesura de funcionament específica utilitzada. Més específicament, s'ha proposat que la resposta de por a les experiències de dolor diàries pot ser un important predictor de funcionament. Són necessaris més estudis sobre la relació entre dolor i nivell d'implicació en conductes actives o sedentàries en nens.

La problemática "oculta" de los niños superdotados

L'objectiu d'aquest treball és donar a conèixer en profunditat el fenòmen de la superdotació i tots els problemes que d'ell emergeixen. Prèviament, és important donar una definició correcta d'allò que és i com s'identifica a un nen superdotat sense caure en diagnòstics incorrectes. I, amb aquesta finalitat, s'incidirà en una anàlisi detallada de la problemàtica específica.

La formación competencial del niño/a: Bases para una propuesta articulada entre familia y escuela

El present treball vol constatar un fet, que alhora ha resultat motor d'aquest. La realitat tal com se'ns planteja és la següent: sembla que no existeix un model organitzat i globalizador de competències, a manera de paradigma integrat, que relacioni els processos educatius que s'esdevenen en el si de la família i de l'escola. La definició d'aquesta problemàtica tan estretament relacionada amb la tasca docent ens ha conduït a plantejar una hipòtesi d'investigació, que pot formular-se d'aquesta manera. El nostre sistema educatiu preveu la implicació de la institució familiar en la formació competencial dels escolars?, i si és així, ens plantegem la segona qüestió: és possible elaborar un model de formació competencial que articuli els processos educatius que s'esdevenen en el si de la família i de l'escola de forma operativa i integrada? Per aconseguir respondre a aquestes qüestions s'inicia el treball amb l'estudi i posterior exposició dels següents punts: el marc legislatiu més recent, (des de la primera norma postconstitucional que va regular la participació dels pares a l'escola fins als nostres dies), les propostes formulades pels Consells Escolars Autonòmics i de l'Estat en les seves trobades anuals i les dades obtingudes de diversos informes realitzats pel INCE sobre la participació dels pares a l'escola. Tenint en compte que el nucli de la recerca gira al voltant de la relació família-escola a nivell competencial, s’exposa -més endavant- el marc legal i institucional, que actualment sembla favorable a la viabilitat d'un desenvolupament competencial comú entre família i escola . A continuació, es mostren unes taules amb indicadors que facilitaran l'estudi de la potencial relació entre les competències que es desenvolupen a l'escola i les que es donen en la família. Els aspectes relacionats amb la família els obtindrem de les aportacions trobades en obres i documents de pedagogs rellevants com Pestalozzi, Froebel, Montessori i Decroly. Al final del treball podem trobar -mitjançant l'assignació d'indicadors o descriptors- la relació que s'estableix entre les accions familiars i les competències escolars. Aquest treball permet postular que no només és possible articular una formació competencial del nen / a en la família i l'escola, sinó que les dues institucions educatives són articulables i sinèrgiques en aquest desenvolupament, optimitzant la formació competencial.

Myotonic dystrophy transgenic mice exhibit pathologic abnormalities in diaphragm neuromuscular junctions and phrenic nerves

Myotonic dystrophy Type 1 (DM-1) is caused by abnormal expansion of a (CTG) repeat located in the DM protein kinase gene. Respiratory problems have long been recognized to be a major feature of this disorder. Because respiratory failure can be associated with dysfunction of phrenic nerves and diaphragm muscle, we examined the diaphragm and respiratory neural network in transgenic mice carrying the human genomic DM-1 region with expanded repeats of more than 300 CTG, a valid model of the human disease. Morphologic and morphometric analyses revealed distal denervation of diaphragm neuromuscular junctions in DM-1 transgenic mice indicated by a decrease in the size and shape complexity of end-plates and a reduction in the concentration of acetyl choline receptors on the postsynaptic membrane. More importantly, there was a significant reduction in numbers of unmyelinated, but not of myelinated, fibers in DM-1 phrenic nerves; no morphologic alternations of the nerves or loss of neuronal cells were detected in medullary respiratory centers or cervical phrenic motor neurons. Because neuromuscular junctions are involved in action potential transmission and the afferent phrenic unmyelinated fibers control the inspiratory activity, our results suggest that the respiratory impairment associated with DM-1 may be partially due to pathologic alterations in neuromuscular junctions and phrenic nerves.

Superdotacion: intervención educativa y familiar

El present treball té com objectiu posar de manifest la importància d’una correcta intervenció educativa i familiar en el nen superdotat per al seu adequat desenvolupament i creixement a nivell social, emocional i intel·lectual. Per a poder incidir en aquest aspecte és necessari explicar prèviament què és la superdotació, les seves característiques i com es porta a terme una correcta identificació del nen superdotat.

La Identificación de la superdotación : un estudio empírico

Quan ens preguntem sobre la superdotació, o més concretament, sobre un nen superdotat, ens ve al cap aquell nen repel·lent que moltes vegades hem pogut tenir a la classe, un nen setciències, amb ulleres, aïllat, amb un llibre sota el braç i al que tots el coneixen com el “pilota del professor”. Això, és un estereotip, i com a tal, és erroni. És per això i per altres raons, pel que hem decidit realitzar aquest projecte ja que, el que volem és conèixer més sobre la superdotació i tot el que l’envolta.

Presence of alternative lengthening of telomeres mechanism in patients with glioblastoma identifies a less aggressive tumor type with longer survival.

Patients with glioblastoma (GBM) have variable clinical courses, but the factors that underlie this heterogeneity are not understood. To determine whether the presence of the telomerase-independent alternative lengthening of telomeres (ALTs) mechanism is a significant prognostic factor for survival, we performed a retrospective analysis of 573 GBM patients. The presence of ALT was identified in paraffin sections using a combination of immunofluorescence for promyelocytic leukemia body and telomere fluorescence in situ hybridization. Alternative lengthening of telomere was present in 15% of the GBM patients. Patients with ALT had longer survival that was independent of age, surgery, and other treatments. Mutations in isocitrate dehydrogenase (IDH1mut) 1 frequently accompanied ALT, and in the presence of both molecular events, there was significantly longer overall survival. These data suggest that most ALT+ tumors may be less aggressive proneural GBMs, and the better prognosis may relate to the set of genetic changes associated with this tumor subtype. Despite improved overall survival of patients treated with the addition of chemotherapy to radiotherapy and surgery, ALT and chemotherapy independently provided a survival advantage, but these factors were not found to be additive. These results suggest a critical need for developing new therapies to target these specific GBM subtypes.

Prácticum I : psicología de la educación

El lugar donde he realizado mis prácticas ha sido en el Colegio Salesiano Ramón Izquierdo de Badajoz, dentro de su Departamento de Orientación.El tema de investigación elegido es la intervención con un niño de 13 años con Síndrome de Down.Las razones de la elección han sido fundamentalmente la de centrarnos en un único tema para realizar unas prácticas eficientes. De entre los ámbitos en los que trabaja el departamento de Orientación del Colegio:- Atención a la diversidad- Plan de acción tutorial- Orientación académica profesional

TDA-H más que un simple trastorno

El TDA-H es un trastorno que no solo afecta y dificulta al niño su aprendizaje, sino que sus relaciones sociales, su entorno se ven trastornados. Lo que provoca al niño con TDA-H un sentimiento de soledad y de inseguridad que afecta negativa y directamente a su autoestima, lo que acrecienta aun más su problemática. Por ello es importante que familia y escuela se alíen a la hora de luchar contra este trastorno, haciendo partícipe al niño en esta lucha, donde el trió familia-escuela-niñoTDA-H han de trabajar de manera simbiótica, para que el niño pueda superar todas las dificultades que este trastorno arrastra con él. El diagnostico temprano es imprescindible, pero se debe empezar a trabajar a partir de las primeras alarmas que se despierten y que suelen despertarse en la escuela. Esto aliviará e incluso esquivará algunos de los golpes que este niño TDA-H tendrá que ir superando, hasta iniciar su correcto tratamiento.

Assessorament als mestres d'Educació Infantil en l'atenció als nens i nenes amb n.e.e. que presenten retards en el desenvolupament o dificultats en els aprenentatges

Aquest projecte pretén demostrar la importància del paper del psicopedagog com a coordinador dels equips d'atenció precoç des d'un enfocament interdisciplinari en què es valora l'àmbit educatiu com una part important de la intervenció precoç o primerenca i en què les interaccions que s'hi generen poden ser una eina per a la prevenció en la primera infància. Per tal de poder demostrar la pertinença d'aquest projecte dins de l'atenció precoç en l'atenció a la mainada a la nostra comarca, he portat a terme una recerca prèvia a les escoles bressol per tal de saber les necessitats reals d'assessorament als mestres d'aquest cicle d'educació Infantil. Així mateix, he fet un seguiment del cas d'un nen de 30 mesos amb tot el que això comporta des d'un tractament interdisciplinari.