El joc de la lògica. 'El juego de la lógica'.

Programa para MS-DOS para la resolución de una investigación policíaca fictícia, de forma que se trabajan implicaciones lógicas entre los posibles ladrones. Hay varios niveles de dificultad.

Els romans IV : el culte i el joc. 'Los romanos IV : el culto y los juegos'.

El vídeo es el cuarto capítulo de la colección. Relata El dominio romano continua incluso mucho después de haber acabado la conquista de territorio. El culto, el juego y algunos deportes se ven aún impregnados de la influencia romana. Se incluyen observaciones didácticas y consideraciones metodológicas para hacer que la pasación del vídeo sea significativa para el alumnado.

El joc del romànic : juguem amb Llúcia de Pallars. 'El juego del románico : juguemos con Llúcia de Pallars'.

Juego sobre el arte románico, destinado a ser realizado mientras se visita la sala de arte románico del museo. A través de 25 preguntas sobre diferentes ilustraciones se pretende que el visitante aprenda jugando. Las respuestas están en las mismas páginas.

La identidad como reflejo en 'Joc de miralls' de Carme Riera.

Resumen en inglés

El joc de la descoberta. 'El juego del descubrimiento'.

En portada: educar de 0 a 6 anys

El joc del consum. 'El juego del consumo'.

Fecha aproximada

El joc infantil i les juguetes: recomanacions per a la família

L’article 31 de la Convenció sobre els Drets de l’Infant estableix que «l’infant té dret a l’esplai, al joc i a participar en les activitats artístiques i culturals». D’aquí que resulti important que el joc infantil i la jugueta siguin uns mitjans que aportin idees, que fomentin la creativitat i que eduquin per als valors ciutadans i socials (educar per a la pau i no per a la violència, saber compartir, comprendre el món que ens envolta, respectar els altres, etc.), en aquesta publicació es presenten pautes i referències per a famílies per donar a conèixer la importància del joc i orientacions generals per els pares a l'hora de seleccionar les joguines.

El joc tradicional i popular a l???escola prim??ria : una proposta de l???educaci?? f??sica cap a la cessi?? d???autonomia

Resumen basado en el de la publicaci??n

“A què juguem?” : un taller per treballar el joc i les joguines

Resumen basado en el de la publicación

Comprensi?? del joc equitatiu : implicacions per a l'ensenyament

Resumen basado en el de la publicaci??n

Joc i cultura del poble valenci?? : dos textos dels segles XVII i XVIII

Resumen basado en el de la publicaci??n

El joc del ???rescat??? a Catalunya : un projecte educatiu a l???Escola del Mar de Pere Verg??s

Resumen basado en el de la publicaci??n

Joc i descoberta

Resumen basado en el de la publicaci??n

Joc de cartes de fam??lies : Il??lustram a partir d'una proposta

Resumen basado en el de la publicaci??n

La comprensió infantil de la distinció entre l'emoció externa i l'emoció interna en situacions d'engany i de joc de ficció.

Diverses investigacions del desenvolupament infantil han estudiat la capacitat dels nens i de les nenes de comprendre que l'emoció que algú mostra pot ser diferent de com es sent aquesta persona realment. Aquests estudis han utilitzat bàsicament situacions d'engany, on els seus protagonistes tenien un motiu per a amagar la seva emoció interna a un observador. Els resultats suggereixen que la capacitat infantil de comprendre que algú pugui amagar com es sent realment és molt rudimentària als 4 anys, mentre que als 6 anys ja són capaços d'articular-la en paraules. L'objectiu de la nostra recerca era comparar la comprensió de la distinció entre l'emoció externa i l'emoció interna en situacions d'engany amb situacions de joc de ficció, on aquesta habilitat encara no havia estat estudiada. La nostra hipòtesi era que els infants comprendrien aquesta distinció més fàcilment en situacions de joc de ficció que en situacions d'engany. Un total de 337 infants de 4 a 12 anys participaren en l'estudi. Els resultats mostren que, tal com ocorre en situacions d'engany, els infants de 4 anys tenen dificultats en comprendre que quan algú simula una emoció dins del joc de ficció, la seva emoció interna pot ser diferent de l'emoció que es mostra, fet que posa en dubte que la comprensió del joc de ficció en aquesta edat tingui una naturalesa metarepresentacional. Als 6 anys, els infants comencen a comprendre aquesta distinció en situacions de joc de ficció, no obstant, la realització de la tasca és pitjor quan l'emoció que es simula és positiva que quan aquesta és negativa. Una possible explicació és que els infants comprenen que el joc de ficció pot ser utilitzat com una forma de canviar les emocions negatives. A més, també hem estudiat la comprensió de les conseqüències que té simular una emoció en les creences dels observadors. Els resultats suggereixen que entre els 4 i els 8 anys existeix un canvi fonamental en la comprensió infantil dels efectes que tenen les expressions emocionals fictícies en els observadors de les situacions de joc de ficció