1000 resultados para Aprenentatge cooperatiu
Resumo:
Con este trabajo queremos demostrar que utilizando las TIC para el aprendizaje éste será más constructivo y significativo y con ello conseguiremos alumnos más motivados. Nos basaremos en las teorías construccionista y del aprendizaje significativo.
Resumo:
El artículo explora las actitudes, las destrezas y los hábitos en el uso y el consumo de las Tecnologías de la Información y la Comunicación (TIC) que presentan diferentes generaciones de españoles, a partir de la famosa metáfora de Marc Prensky sobre los nativos y los inmigrantes digitales. Además de presentar, desarrollar y criticar esta metáfora, se aportan datos de otras investigaciones recientes de varias disciplinas (ciencias del lenguaje, educación, informática), para fundamentar la tesis de que se está produciendo un cambio cultural profundo en las formas de acceso, circulación y construcción de la información y del conocimiento, que afecta de modo directo a la actividad en las escuelas. La última parte del texto describe esta situación y aporta algunas ideas para avanzar en la búsqueda de una educación que integre las TIC de modo más decidido en las diversas materias curriculares y que trace puentes entre lo que los chicos hacen con las TIC fuera de la escuela y lo que tienen que aprenden dentro de la misma.
Resumo:
Introducció: Les persones ostomitzades presenten una sèrie de canvis de tipus fisiològic, psicològic i social, els quals els obliga a adaptar-se a la seva vida diària. Per adaptar-se a aquesta nova situació utilitzen una sèrie d'estratègies d'afrontament, sent l'acceptació el producte final. Per a que les estratègies adoptades siguin les més efectives, han de rebre una educació sanitària adequada.Contràriament, l'escassetat d'educació sanitària o l'educació sanitària inadequada que reben aquests pacients és un problema real que ens trobem en l'actualitat.Objectiu: Conèixer si l'educació sanitària rebuda pels pacients ostomitzats, té influencia en la seva adaptació a la nova situació produïda per l'ostomia digestiva.Metodologia: Estudi qualitatiu fenomenològic, on les dades es recolliran a través d'entrevistessemiestructurades a pacients amb ostomia digestiva, els quals van rebre l'alta hospitalària fa almenys 2 mesos. Les entrevistes seran gravades, transcrites i analitzades, utilitzant en aquest últim pas la triangulació d'investigadors. La mostra serà de tipus intencional, la seleccionaré a l'Hospital Universitàri de Bellvitge entre els pacients que acudeixen a la consulta de la infermera estomaterapeuta, i el seu tamany estarà definit per la saturació teòrica. L'estudi estarà reglat en tot moment pel dret a la intimitat, incloent en aquest l'anonimat i la confidencialitat, i el dret a la lliure decisió.Consideracions finals: Inclou una explicació argumentada sobre els meus punts febles i forts del treball, una reflexió sobre la satisfacció amb les competències que he adquirit i finalment una autoavaluació dels resultats del meu aprenentatge.
Resumo:
El ABP es una metodología centrada en el estudiante, protagonista de un proceso de enseñanzaaprendizaje, que se realiza en el contexto de equipos de trabajo colaborativos y autogestionados. Se trata de una educación competencial que cobra nuevo sentido con los actuales planes de estudios
Resumo:
The aim of this questionnaire is to assess your experience of the DEL learning process as developed by your university. The questionnaire is anonymous and it should not take more than fifteen minutes to complete.
Resumo:
Qué significa aprender? ¿Cómo aprendemos? Si partimos de la etimología de la palabra “aprender”, nos damos cuenta de que proviene del concepto de “apoderarse”. Realmente aprendemos algo cuando nos apoderamos de ello. La neurociencia nos confirma la extrema plasticidad del cerebro. Según sus postulados, el cerebro se construye a sí mismo. Esto significa que para que realmente aprendamos algo, debe de producirse un “cambio” en el cerebro, es decir, en las conexiones que configuran las múltiples redes neuronales
Resumo:
Intervenir eficaçment en les dificultats d'aprenentatge que presenten els nostres alumnes es converteix sovint en un repte per als educadors. En el decurs del segle passat hi havia un predomini clar de l'estudi de les dificultats de la lectoescriptura basat en el 'resultat o producte escrit', és a dir, s'observaven les errades comeses a l'hora de llegir i/o d'escriure i es procurava incidir en el canvi bo i focalitzant la majoria dels esforços en la millora d'aquest resultat o producte. Amb l'apropament de les investigacions provinents de la neurociència en el camp educatiu, se'ns mostra la possibilitat d'apropar-nos a l'origen, a l'engranatge gràcies al qual els humans podem escriure, llegir i aprendre. Estem parlant d'apropar-nos a l'explicació de com funciona el nostre cervell tant en l'àmbit dels processos cognitius com dels processos emocionals
Resumo:
El programa de mentoría propuesto, toma como punto de partida la actual situación académica y social de jóvenes peruanos residentes en Barcelona y cercanías. Diversos estudios señalan la existencia de un alto índice de abandono escolar en Catalunya, así como un bajo rendimiento escolar que afecta principalmente a estudiantes extranjeros. El objetivo general es fomentar y optimizar la adecuada escolarización de jóvenes peruanos de entre 12 y 20 años. A través de procesos de mentoría y voluntariado se pretenden mejorar sus competencias escolares y sociales favoreciendo la creación de modelos de referencia positivos para los jóvenes en riesgo, así como espacios de aprendizaje, intercambio y acercamiento que fomenten la integración y la cohesión social entre las comunidades extranjera y autóctona. Para la realización del programa se prevé optimizar los recursos ya existentes, como los puntos de información juvenil y los centros de Asesoramiento Académica para jóvenes (CAAJ) y por otro lado se cuenta con la colaboración del Consulado General del Perú en Barcelona y de la escuela Virolai de Barcelona
Resumo:
Aquest treball analitza l’enregistrament audiovisual d’una activitat de guiatge duta a terme per una professora practicant en el rol d’investigadora en l’acció en una classe de català de 1r d’ESO per valorar el grau d’efectivitat de la seva parla. Al llarg de la recerca, es confronten els resultats de l’anàlisi qualitativa i quantitativa recollits a partir del discurs enregistrat de la docent amb mostres del treball fet pels alumnes per donar resposta a les preguntes de la investigació i extreure conclusions que permetin configurar una guia de propostes de millora per a la futura tasca docent de la investigadora
Resumo:
Primer análisis general del tema que ocupa la atención de un Seminario de Investigación "ad hoc" (Facultad de Economía y Empresa, vinculada al "Observatori de aprenentatge i investigació sobre el canvi i el conflicte socials", PID-UB aprobado en junio de 2010, investigadora principal: María Trinidad Bretones) sobre los intentos de cambio de régimen y de democratización de 2009 en Irán y de enero a mayo de 2011 en los países árabes del norte de África. Es la versión inicial y provisional que será ampliada y mejorada sucesivamente por medio de otros working paper.
Resumo:
Les relacions interpersonals en l’Educació Física a l’Educació Secundària Obligatòria constitueixen l’objecte d’estudi d’aquesta recerca qualitativa i transversal. Un procés d’investigació que pretén descriure, analitzar i interpretar els principals trets característics d’aquest marc relacional en l’àmbit de l’Educació Física; una matèria que presenta diferències estructurals i organitzatives significatives respecte la resta d’àrees curriculars. Professor, alumne i grup-classe esdevenen els tres actors protagonistes d’aquesta xarxa interactiva; on l’atenció es focalitza en l’anàlisi de dues tipologies de relacions: professor-alumne i alumne-alumne. A través de l’estudi de dos casos reals s’analitzen tres factors fonamentals i determinants en el procés relacional: estil d’ensenyament, rol adoptat i disponibilitat cap a les tasques; així com el factor resultant: l’ambient o clima d’aprenentatge.
Resumo:
Amb aquest treball d‟investigació es pretén fer veure al docent la importància d‟una adequada gestió del temps de classe d‟Educació Física (E.F.), concretament, abans, durant i al final de la sessió, amb l‟objectiu d‟augmentar el temps de compromís motor dels alumnes. Tanmateix citaré autors i esmentaré estudis que demostren que un increment en el temps de compromís motor per part de l‟alumne, augmenta la probabilitat de que s‟assoleixin els objectius proposats i, per tant, el procés d‟ensenyament – aprenentatge serà més eficaç. En conseqüència, s‟analitzen les categories i variables temporals (temps d‟informació del professor, temps d‟organització dels alumnes i del material i temps d‟imprevistos) que poden restar minuts al temps de pràctica motriu i, a la vegada, es presenten una sèrie de recursos i estratègies que ajuden al professor d‟E.F a reduir les accions i variables temporals que incideixen negativament a fi i efecte d‟augmentar el temps de pràctica motriu.
Resumo:
L’objectiu d'aquest treball és observar si hi ha elements del currículum ocult en tres aules de Manresa i si aquests afecten a la inclusió i/o exclusió dels alumnes. Per a fer-ho partim d’una base teòrica on hi ha exposades les principals característiques d'un ensenyament-aprenentatge inclusiu i les dimensions d’anàlisi del currículum ocult que pretenem observar. Tot seguit, fem constar la metodologia emprada per portar a terme la investigació i les graelles d’observació. Desprès d’aquestes hi ha un anàlisi i comparació de les escoles observades. En aquest anàlisi es pot observar com en totes les aules analitzades hi ha presents elements de currículum ocult que afavoreixen o dificulten la inclusió . dels infants. L’última part del treball són les conclusions on hi ha les principals idees sorgides després de l’elaboració del treball. A més, hi ha una petita reflexió sobre allò que s’hauria de millorar per crear aules realment inclusives on tots els nens i nenes tinguessin les mateixes oportunitats per adquirir un aprenentatge significatiu.
Resumo:
Aquest treball consta d’una investigació amb una pràctica d’activitats basades en el moviment corporal amb un infant diagnosticat amb Trastorn de Dèficit D’Atenció (TDA), amb la intenció de tractar i treballar els problemes que pateix de concentració i atenció. Aquesta pràctica va tenir lloc a l’Escola Sant Jordi de Navàs. Es va analitzar a l’alumne/a en concret, però es van treballar totes les activitats amb tot el grup classe. Les activitats van ser dissenyades a partir dels aprenentatges a la universitat durant la carrera i també de diferents autors citats al marc teòric. Els instruments de recollida de dades que es van utilitzar són les tècniques d’observació i el diari de camp i la càmera de fotos i de vídeo per enregistrar moments en concret. Aquests instruments van donar lloc a l’anàlisi i a la valoració final de les sessions de la pràctica realitzada, en la que es va poder observar una millora en l’atenció, la concentració, l’ interès, la relació amb els companys, etc, aconseguint els objectius proposats al principi. Si el moviment corporal ajuda a millorar als infants que pateixen aquest trastorn i a tots els altres és aconsellable que a l’escola es busquin estratègies i formes de treballar-ho, en qualsevol àrea, per a motivar i fer créixer els aprenentatges de tots els alumnes.