Anàlisi de les metodologies docents i habilitats dels estudiants durant el primer cicle de la llicenciatura de Farmàcia

La integració en el sistema universitari europeu i la implantació dels ECTS suposa un repte tant per als alumnes com per als professors, ja que implica un canvi en la metodologia utilitzada en els processos d"ensenyament-aprenentatge. El Grup d"Innovació Docent Ensenyar a Aprendre Fisiologia, de la UB es va plantejar que abans de la implantació del nou sistema, calia un coneixement objectiu de l"estat actual de les metodologies emprades en els processos d"ensenyament- aprenentatge, i de la utilització real que els alumnes en fan d"aquestes metodologies per tal de contribuir a la reflexió per a l"inici del procés de implantació del nou sistema. Així doncs, mostrem en aquest article els resultats d"un projecte de recerca en docència (REDICE-04) en què, basant-nos en enquestes, vam poder copsar l"opinió dels alumnes sobre els mètodes docents actuals, i conèixer la metodologia d"aprenentatge emprada pels alumnes que cursen el primer cicle de l"ensenyament de Farmàcia.

Projecte MQD per al disseny dels mòduls de Fonaments dels esports en el grau de CAFE (FPCEE-URL)

Les exigències estructurals i metodològiques nascudes de la implementació de l’Espai Europeu d’Educació Superior arran de la Declaració de Bolonya han comportat replantejaments profunds dels plans d’estudi universitaris i, sobretot, de la comprensió dels processos d’aprenentatge i avaluació dels alumnes basats en les competències. La necessitat del professorat de replantejar el seu compromís pedagògic d’acord a les noves directrius i la oportunitat de reflexionar de manera creativa i original en base a un programa de millora de la qualitat universitària han confluït en el present Projecte de Mòdul de Fonaments dels Esports. Aquesta proposta modular ajunta el rigor per potenciar les noves directrius pedagògiques universitàries i la satisfacció d’haver dedicat un temps a la reflexió col·lectiva que pugui servir de guia o exemple als diferents mòduls d’esports que el Grau en Ciències de l’Activitat Física i l’Esport proposa. Així, en base als eixos de lògica epistemològica, disseny i temporalització curricular i, finalment l’avaluació competencial, es desenvoluparan les principals aportacions metodològiques del projecte sense que al final, amb la perspectiva dels cursos ja passats, es puguin discutir els seus encerts i les seves possibilitats de millora. La qualitat en l’ensenyament dels esports n’ha estat el referent.

Anàlisi de les metodologies docents i habilitats dels estudiants durant el primer cicle de la llicenciatura de Farmàcia

La integració en el sistema universitari europeu i la implantació dels ECTS suposa un repte tant per als alumnes com per als professors, ja que implica un canvi en la metodologia utilitzada en els processos d"ensenyament-aprenentatge. El Grup d"Innovació Docent Ensenyar a Aprendre Fisiologia, de la UB es va plantejar que abans de la implantació del nou sistema, calia un coneixement objectiu de l"estat actual de les metodologies emprades en els processos d"ensenyament- aprenentatge, i de la utilització real que els alumnes en fan d"aquestes metodologies per tal de contribuir a la reflexió per a l"inici del procés de implantació del nou sistema. Així doncs, mostrem en aquest article els resultats d"un projecte de recerca en docència (REDICE-04) en què, basant-nos en enquestes, vam poder copsar l"opinió dels alumnes sobre els mètodes docents actuals, i conèixer la metodologia d"aprenentatge emprada pels alumnes que cursen el primer cicle de l"ensenyament de Farmàcia.

Revisió del model inclusiu en l’àmbit de l’educació no formal del futbol base a partir del criteri d’agrupació

Recerca centrada en l’anàlisi de característiques concretes de l’educació inclusiva en un entorn d’educació no formal, com és el futbol base. El criteri que s’ha utilitzat per realitzar l’anàlisi són els agrupaments. Des de l’educació inclusiva es promouen els agrupaments heterogenis, una forma d’agrupar a l’alumnat tenint en compte les seves diferències, per tal d’enriquir-se entre tot l’alumnat i treure profit d’elles. A la vegada aquest agrupament es caracteritza per fomentar la igualtat d’oportunitats en l’aprenentatge dels alumnes. En canvi, al futbol base predominen els agrupaments homogenis, distribuint als jugadors segons el seu nivell en diferents equips. A la recerca es fa una comparació entre l’opinió de diferents membres involucrats en el món del futbol base de dues entitats esportives, un club de futbol, on es fan els grups de forma homogènia, i una escola de futbol, on es fan els agrupaments de forma heterogènia. Els resultats mostren que realitzant agrupaments homogenis no s’assegura que tots els jugadors tinguin les mateixes oportunitats d’aprenentatge i que el nivell competencial dels jugadors en edat de formació pot ser un element que fomenti desigualtats en el seu procés d’aprenentatge esportiu.

Percepció i coneixements dels estudiants d'infermeria sobre la violència en la parella

Les últimes dades de l'estudi europeu del 2014, sobre la violència de parella indiquen que gairebé 62 milions de dones europees, havien sofert actes de violència de gènere, entre els quals es destaca els relacionats amb la violència de parella (VP). Els maltractaments constitueixen un problema molt greu que genera al nostre país cada vegada més alarma social i més actuacions legals i professionals per fer-li front. El sistema de salut és, amb freqüència, el primer lloc al que les víctimes de violència domèstica acudeixen a la recerca d'assessorament i ajuda, sent aquest el motiu pel qual els professionals de la salut tenen un paper central per a la seva assistència. Aquests formen part implicada en el sistema de detecció, atenció i actuació. Per això, els plans d'estudi de Grau d'Infermeria recullen en el BOE la formació en VP des de l’àmbit universitari. L’objectiu del nostre estudi consisteix en la identificació de la percepció i dels coneixements en relació a la violència de parella dels estudiants del Grau d’Infermeria de la Universitat de Girona durant el curs acadèmic 2012-2013. Per a dur-lo a terme es va realitzar un anàlisi quantitatiu dels resultats a través de l’administració d’una enquesta sobre sis aspectes de la VP, l’enquesta incloïa el perfil demogràfic (sexe, edat i anys d'estudi) dels estudiants i les declaracions relatives a les seves percepcions i coneixements sobre la VP: causes d'abús; la identificació de les dones objecte de VP i del seus autors; creences de les infermeres; funcions perceptibles; i la preparació educativa. Els estudiants del Grau d’Infermeria mostren tenir un bon coneixement sobre les causes del abús en VP, així com una formació adequada. També cal destacar que un 54,42% dels alumnes enquestats es veuen capacitats per afrontar un cas de VP com a infermer/a. S’observa una millora de la formació educativa en el transcurs acadèmic. En 1r curs un 40,09% té una bona formació, aquest valor augmenta fins a un 56,58% a tercer curs, baixant lleugerament fins un 44,27% a 4rt curs. Els resultats obtinguts són semblats a estudis de mostres similars en estudiants d'infermeria de Memphis (EUA) i de la University of Southern Queensland (Austràlia) quant a coneixements i percepció sobre la VP. Encara que els resultats mostren un coneixement i una percepció sobre la VP adequada, destaquem que això no succeeix en gairebé un 40% dels enquestats. La introducció de matèries específiques sobre igualtat i sobre violència contra la dona en els plans d’estudis, pot esdevenir una mesura preventiva per revisar i corregir possibles mites i creences en VP. Per tant, és necessari millorar la formació del currículum en estudiants d'infermeria per la importància d'aquest greu problema de salut pública, donant major èmfasis en la satisfacció de les necessitats emocionals i en la comprensió dels diferents enfocaments en VP, especialment en mesures de prevenció i educació

Anàlisi del grau d'inclusió d'un grup d'alumnes d'ESO

Aquesta comunicació sintetitza el treball que hem realitzat durant el Màster d’Educació Inclusiva de la Universitat de Vic en el curs 2010-2011 tant pel que fa a les pràctiques com pel que fa als continguts dels Mòduls. Els objectius són els següents: aprofundir en el coneixement de la inclusió en l’àmbit educatiu; adquirir estratègies per a l’atenció de la diversitat dels alumnes i dissenyar propostes inclusives en l’àmbit educatiu. Per aconseguir els objectius hem seguit el següent procés: Per una banda, realitzar les pràctiques de caire professionalitzador en el centre educatiu on treballo i analitzar el grau d’inclusivitat de 3 grups de 1r d’ESO d’aquest centre. Paral·lelament, anar seguint les classes de les assignatures i realitzar els treballs proposats, ampliant continguts amb les lectures i les síntesis realitzades. Això ens ha permès dissenyar i fonamentar una proposta de millora per augmentar la inclusió de tots els alumnes. Les pràctiques han estat realitzades en un centre educatiu d’ESO, Batxillerat i Cicles Formatius de la comarca d’Osona en el qual el grau d’inclusivitat detectat en els grups de 1r d’ESO és mitjà-baix, sobretot en algunes àrees, ja que hi ha un grup de deu alumnes que passa el 78,2 % del temps escolar en aula separada de la resta dels companys. La proposta de millora es fonamenta en les “nou regles d’or” de la UNESCO (2001), en els criteris de la European Agency for Development in Special Needs Education (2003)(2008), en la LEC (2009) i en la Resolució del Departament d’Educació (2010). Així mateix, es citen autors de referència i es corrobora l’eficàcia del treball cooperatiu amb els resultats de les investigacions del GRAD. Aquest treball ens permet presentar amb solidesa una proposta de millora a l’equip de professorat que ha de facilitar i atendre la diversitat de tots els alumnes en les aules ordinàries el màxim temps possible

Realització de pràctiques amb alumnes col·laboradors: una experiència a dret penal

La idea bàsica d’aquest programa de pràctiques consisteix en què, donats els recursos temporals i materials limitats, es va detectar que les pràctiques que es podien treballar a classe resultaven insuficients perquè l’alumne adquirís els coneixements necessaris per a resoldre una pràctica, a banda d’assolir una sèrie de competències transversals rellevants (en particular, l’expressió oral) Per això es va pensar que, amb la col·laboració d’alumnes avantatjats que ja haguessin superat l’assignatura, podrien treballar-se altres pràctiques, amb grups reduïts, fora de l’horari lectiu de l’assignatura, i amb una altre metodologia de treball que possibilités l’exercici de competències transversals. Per tant, d’una banda, es potencia una funció d’ensenyament i aprenentatge, i no només dels alumnes de l’assignatura, sinó també dels alumnes col·laboradors, que ja han superat l’assignatura, però que poden acabar de consolidar els seus coneixements. I, d’una altra banda, es potencia també una funció d’avaluació, doncs el programa de pràctiques amb col·laboradors s’ha integrat al sistema d’avaluació continuada que ofereix l’assignatura de Dret Penal I, representant la qualificació de la meitat de la nota pràctica, que suposa, al seu torn, un 50% de la nota final. En definitiva, el que es pretén amb el programa amb col·laboradors és que els alumnes de l’assignatura de Dret Penal I interioritzin satisfactòriament els coneixements necessaris per resoldre de forma adequada un cas pràctic –per tant, bàsicament, que sàpiguen aplicar correctament la Teoria del Delicte i la Teoria de la Determinació de la Pena. A banda, és un mètode de treball que fomenta la participació activa de l’alumnat, potenciant un major grau d’implicació per part del mateix, doncs es tracta de grups reduïts, de pràctiques guiades per un alumne col·laborador –que no deixa de ser un company- i on es formen subgrups, cadascun dels quals ha d’exposar una de les pràctiques a classe, amb el que també es treballen competències transversals bàsiques com la expressió oral

Hàbits de treball dels usuaris d'ACME

Els hàbits de treball i el coneixement adquirit pels alumnes de les universitats al llarg d’un curs cada cop ha estat més fàcil de saber per part dels professors. L’aparició de noves metodologies i nous sistemes d’avaluació junt amb les millores tecnològiques i les millores incorporades al sistema educatiu, han facilitat i promogut l’accés aquest tipus d’informació. En els darrers anys aquest tema ha adquirit una importància capdal gràcies a l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES). En el nou marc de l’EEES els alumnes han d’adquirir unes competències realitzant diferents activitats d’aprenentatge presencials i no presencials. Per tant un dels aspectes fonamentals per desenvolupar amb garanties l’EEES és portar a terme per part del professorat un seguiment de l’aprenentatge de l’alumne i el control de les activitats proposades. Aquestes feines comporten, sens dubte, una major dedicació del professor a les tasques docents. Són moltes les tècniques que es poden utilitzar per fer el seguiment de l’aprenentatge dels alumnes, però en els darrers anys apareix amb força l’ús de les TIC, i més concretament l’ús de plataformes d’e-learning, que permeten tant als alumnes com als professors realitzar el treball des d’on volen i quan volen. Aquestes eines han suposat un canvi en el model d’aprenentatge dels alumnes, una revolució en la comunicació entre professors i alumnes i fins hi tot un replantejament en la confecció i difusió del material que s’ha de treballar tant a classe com a fora. Hom veu que l’ús d’aquestes plataformes s’ha anat generalitzant de tal forma que aquestes han esdevingut una eina de treball més d’alumnes i professors. A la Universitat de Girona una de les plataformes d’e-learning més utilitzades per fer un seguiment del treball dels alumnes és la plataforma ACME (Avaluació Continuada i Millora de l’Ensenyament). Aquesta plataforma web, a més a més del seguiment i control de l’alumnat, permet la correcció automàtica i on-line de gran varietat de problemes i activitats de temàtiques com matemàtiques, química, economia, electrònica, publicitat i relacions públiques, bases de dades, estadística... L’ACME és una eina que realitza un seguiment exhaustiu del treball realitzat per l’alumne a través de la plataforma, permeten al professor conèixer tot un seguit d’informació que anys endarrere era impensable. El volum de dades recollit en els darrers 3 anys ens permet veure quins són els comportaments de treball semipresencial que tenen els alumnes: quins dies treballen, a quines hores, durant quines hores del dia són més efectius, quantes hores dediquen... i tot un seguit de dades que ens pot donar un punt de referència dels hàbits de treballs dels nostres alumnes

Anàlisi de l'ús de la tècnica de treball cooperatiu del trencaclosques en alumnes de la llicenciatura de psicologia

L’assoliment de l’Espai Europeu d’Educació Superior implica nous rols per a professors i alumnes i la introducció de noves metodologies docents. En aquest article es presenta una experiència d’innovació en la docència de la Psicologia consistent en l’assaig de la tècnica de treball cooperatiu del trencaclosques. Aquesta tècnica s’ha aplicat en una classe de teoria de l’assignatura troncal i anual “Avaluació Psicològica” de segon curs de la llicenciatura de Psicologia. S’exposa el procediment i s’analitzen els pros i els contres de l’ús d’aquesta metodologia segons la perspectiva de la professora i segons el punt de vista dels alumnes

La Prova d'avaluació escrita reflecteix els aprenentatges? La resposta dels estudiants

Les directrius de l’Espai Europeu d’Educació Superior proposen un nou model d’aprenentatge per competències que requereix una planificació de la docència centrada en l’estudiant. L’avaluació és un element clau a l’hora de dissenyar la guia docent de les assignatures. En aquesta comunicació es presenta una experiència d’avaluació de la percepció dels alumnes respecte a la prova en forma d’examen de dues assignatures dels estudis de Psicologia. Els estudiants van respondre la prova escrita i immediatament després en van fer una valoració mitjançant un autoinforme de preguntes obertes. Es descriu si els alumnes han considerat que la prova d’avaluació permetia reflectir els aprenentatges. S’exposen quines competències han quedat sense avaluar segons els estudiants i es recullen propostes de millora suggerides pels universitaris

La Veu de l'alumnat en pràctiques i dels recents egressats com a font d'informació privilegiada en la reformulació dels plans d'estudis en mestre en educació musical

Dins del procés d’avaluació i optimització del plans d’estudi d’Educació musical per afrontar amb èxit les exigències del nou Espai Europeu d’Educació Superior, des del Departament de Didàctica de l’Expressió Musical i Corporal de la Facultat de Formació del Professorat de la UB hem realitzat, aquest darrers dos anys, dues investigacions consecutives i complementàries destinades a recollir la informació més valuosa des de la pròpia veu dels estudiants de l’ensenyament. En un primer moment, el Grup de Recerca en Educació Musical i Innovació (GREMI), va portar a terme un estudi basat en l’opinió dels alumnes en pràctiques a les escoles (durant el darrer semestre d’estudis), i en l’opinió dels mestres especialistes tutors de les escoles que els acollien. L’anàlisi i la valoració de la informació recollida d’aquestes dues fons va permetre detectar els punts forts i febles de la seva formació inicial. En un segon moment, (en l’actualitat), es realitza un segon estudi amb la mostra corresponent a l’alumnat egressat en educació musical de la UB dels darrers tres anys. La intenció final és la de triangular els resultats obtinguts des de les diverses fonts en els dos estudis realitzats i utilitzar aquestes opinions en discussions i reflexions per conèixer les necessitats actuals tant en l’ensenyament de la música a l’etapa d’educació primària, com en les necessitats de formació dels futurs mestres que impartiran l’esmentada matèria artística a l’escola. Aquesta comunicació posarà l’èmfasi no tant en les conclusions dels dos treballs de recerca realitzats (interessants, bàsicament, pel propi ensenyament), sinó en el propi procés investigador tant quant el que representa que la mostra estigui formada per alumnes i ex-alumnes, com les tècniques de recollida d’informació elaborades i emprades en els estudis (i adaptables a qualsevol altre ensenyament)

El Conjunt instrumental Orff com a dinamitzador de la motivació en els alumnes de música d’educació secundària

L’estudi que es presenta a continuació aporta una experiència a l’entorn de l’efectivitat del CIO com a material capaç d’incentivar un canvi en l’actitud i en la implicació de l’alumnat d’ESO cap a l’assignatura de música. Aquesta investigació va néixer com a conseqüència de la necessitat d’estimular la motivació personal dels alumnes de dos grups-classe d’ESO cap a la matèria després de detectar la manca d’interès i la facilitat amb què es distreien a l’aula. Aquesta percepció es va poder corroborar mitjançant la realització d’uns qüestionaris informals realitzats a finals del curs 2005-2006 on es demanava a l’alumnat que escrivissin tres aspectes positius i tres de negatius del que havien fet a l’assignatura durant aquell curs. Amb aquesta breu indagació es va confirmar que l’opinió més generalitzada entre l’alumnat era que s’avorrien sovint a les classes perquè eren massa teòriques. Arran d’aquests resultats, es va decidir canviar l’orientació de l’assignatura per tal d’estimular el “fer música” per davant de la “transmissió” de continguts més conceptuals. De les diverses opcions possibles, es va optar per introduir el CIO com a eina per fer possible aquest canvi, ja que algunes experiències educatives prèvies realitzades amb aquest tipus de material demostraven que la intervenció amb els instruments Orff podia contribuir a incrementar l’interès de l’alumnat cap a la matèria i alhora aportar nombrosos beneficis per a la pràctica musical

Parlar i escriure per aprendre Ciències Socials : les competències lingüístiques i la formació democràtica dels joves. 'Hablar y escribir para aprender Ciencias Sociales : las competencias lingüísticas y la formación democrática de los jóvenes'.

Resumen tomado de la publicación. Incluye gráficas y algunos textos interpretativos de los alumnos. Artículo basado en la investigación recogida en: CASAS, M. (coord.), BARCELÓ, V., BOSCH, D., CANALS, R., DOMÈNECH, A., FREIXENET, D., GONZÀLEZ, N. I ORIOL, M. Ensenyar a parlar i a escriure ciències socials. Col.lecció Premi de Pedagogia. Rosa Sensat. Barcelona, julio de 2005

El valor dinamitzador dels projectes d'innovaci?? educativa de caire institucional

Els projectes d'innovaci?? educativa promoguts per les administracions p??bliques es poden convertir en eines poderoses de dinamitzaci?? d'un centre escolar. La implementaci?? del Projecte d'immersi?? en angl??s a la tardor i el Projecte ARCE al CEIP Blai Bonet (Santany??), mitjan??ant un conjunt de tasques interdisciplin??ries i interc??cliques, ha servit per promoure el treball en equip; una estructura educativa en xarxa; una comunitat d'aprenentatge i un sentit compartit de pertinen??a a l'escola. Aquestes finalitats s'han anat assolint a partir de la planificaci?? i aplicaci?? d'activitats significatives per als alumnes en relaci?? amb cinc blocs tem??tics convergents en els dos projectes educatius: Aigua, Terra, Flora, Fauna i Impacte hum?? de l'entorn mediambiental (la comarca, l'illa, la pen??nsula Ib??rica, el planeta Terra). Explicarem la nostra experi??ncia educativa i el valor dels projectes d'innovaci?? com a for??a impulsora per millorar les compet??ncies b??siques dels alumnes i per generar pr??ctiques de col??laboraci?? entre l'equip docent, la comunitat educativa i les institucions de l'entorn.

Sobre la ràtio alumnes per aula.

Este dossier es el resultado de un debate entre el profesorado del Departament de Pedagogia Aplicada i Psicologia de l’Educació de la Universitat de les Illes Balears y de centros de enseñanza de las Islas Baleares, coordinado y redactado por Jaume Sureda y Dolors Forteza.