993 resultados para Pedagogical familiar investment
Resumo:
Resumen basado en el de la publicaci??n
Resumo:
Resumen basado en el de la publicaci??n
Resumo:
Resumen basado en el de la publicaci??n
Resumo:
Resumen basado en el de la publicaci??n
Resumo:
Resumen basado en el de la publicaci??n
Resumo:
The pedagogical and didactic dynamic system is focused on individual learning process and aims at the development of artistic knowledge, helping and guiding learners through different strategies or individual support, thus reinforcing the process. In consequence, this presentation looks for an alternative to the intercommunication student-teacher supported on the educational paradigm, through textual analyses of the daily diaries, developped by teacher and students, so as to discover successes or difficulties
Resumo:
En la presente comunicacin pretendo narrar la experiencia y conclusiones que he obtenido tras implantar la metodologa del caso en la asignatura Practicum de la Licenciatura en Derecho de la UPV/EHU. La actividad se ha realizado en el marco del programa Eragin de la UPV/EHU, destinado a formar a su profesorado en el uso de metodologas activas. Tanto la redaccin del caso con su nota de enseanza y la implantacin del mismo, ha sido supervisado por el Centro Internacional de Casos de la Universidad de Monterrey y expertos de la UPV/EHU. He utilizado un caso real (aunque disfrazado) de una empresa familiar de la industria chocolatera que recibe una oferta de compra de una multinacional
Resumo:
Leducaci ambiental a Catalunya i, en concret a les comarques gironines, compta amb una certa tradici. Sn diversos els equipaments que, de mica en mica, han anat oferint a les escoles la possibilitat de fer un aprenentatge directe i experimental de les Cincies Naturals i Socials, tot oferint als centres all que la seva infraestructura no els permet obtenir o all que el seu context geogrfic els impedeix conixer. Doncs la ciutat de Banyoles i la seva comarca, el Pla de lEstany, constitueixen una zona de gran inters paisatgstic i natural, a ms de cultural i artstic, que comporten un gran nombre de possibilitats didctiques ja que el propi medi ofereix un ampli ventall de recursos pedaggics. Per aix, amb linters de fer conixer als escolars de Catalunya la riquesa de la comarca i de recolzar amb l'experincia directa el treball de l'aula, va nixer lEscola de Natura de Banyoles (dara endavant EdNB)
Resumo:
El fet que s'hagi conservat en un arxiu particular la correspondncia d'aquest dominic d'origen baix-empordans amb la seva famlia ens ha animat a redactar aquestes notes que ens permeten observar des d'un altre biaix (el que ofereix una documentaci de carcter personal i intimista) una qesti d'inters histric general, a saber: la contribuci de no pas pocs eclesistics catalans de mitjans segle XIX en la tasca d'evangelitzaci i colonitzaci dels anomenats territoris d'ultramar; contribuci que s'ha d'inserir en una dinmica constatable a tota l'Europa vuitcentista (especialment d'en el 1830) d'enfortiment del fenomen missioner (acompanyat sovint d'una certa aura romntica i idealista) per part de les esglsies cristianes, ja fossin les protestants o la catlica
Resumo:
1.- L'enquadrament d'aquest treball de recerca s'ha fet en i des de la praxis. EI que interessa s descobrir i proposar instruments pedaggics d'ajuda, assequibles i contextualitzats, especialment en el terreny de la comunicaci i la interacci Educador-Educand. La metodologia que s'ha fet servir s de caire qualitatiu, etnogrfic, en un enfocament basat en la investigaci-acci. La visi de la persona s volgudament holstica; els sentiments, els significats, I' orientaci personal, I' autodirecci. esdevenen elements centrals. La hiptesi de treball, en la qual es fonamenta la recerca, podria formular-se aix: 'En la prctica, els Educadors, d'una forma ms o menys reflexiva, perceben i interpreten el procs d'aprendre dels Educands; hi intervenen, el mediatitzen; n'avaluen la direcci i l'encert". A partir d'aquest supsit, l'investigador veu convenient donar resposta a tres qestions centrals: A) Com comprenem i interpretem els Educadors el procs d'aprendre dels Educands?; B) Quin tipus d'intervenci resultar adient per promoure i/o facilitar l'aprendre?; C) Amb quins instruments i estratgies comptem per ajudar pedaggicament? 2.- Per llegir l'aprendre, l'investigador fa s d'un model mental, indispensable per ordenar les dades de l'experincia. Conv, per tant, explicitar-lo, fer-ne cincia, coneixement compartit. En aquesta direcci de treball se li plantegen dos tipus d'interrogants: A) Quins sn els elements comuns a qualsevol experincia d'aprenentatge?; Quina mena d'activitat o experincia personal desenvolupen tots els Educands; i B) Com es manifesta aquesta experincia? Amb quins indicadors? Quina mena de "text" llegeix l'Educador per orientar la seva intervenci d'ajuda? 3.- L'aprenentatge. en aquest treball, s considerat per l'investigador com la resultant de tres processos personals: el posicionament, l'estratgia i l'avaluaci. Quan l'Educador vol compartir amb l'Educand el seu procs idiosincrtic d'aprendre, procura reconstruir amb ell aquestes tres accions bsiques: A) Com es posiciona: qu tem o desitja, qu creu, qu espera, quines expectatives viu, com es motiva? B) Quines sn les seves pautes d'actuaci: com treballa, com memoritza, com recupera la informaci que t a la memria, qu fa davant d'un problema... ? C) Qu busca; qu s important per a ella; qu pretn... ? 4.- Davant la complexitat dels missatges emesos per l'Educand l'investigador opta per llegir tres tipus de "textos": els productes i els resultats; les conductes; i els missatges parlats. Entre tots tres, pensa, podr trobar elements i indicadors adequats per fonamentar, sempre hipotticament, la seva actuaci pedaggica. 5.- Procura sobretot detectar i fer existir els xits, aquells productes i/o resultats que l'Educand troba valuosos, per tal d'ajudar-lo a prendre conscincia dels seu repertori personal d'estratgies i capacitats. En aquest mbit es proposen tres actituds o enfocaments del treball d'ajuda: A) El primer fa referncia a la presa de conscincia de l'estratgia personal, que s'amaga darrera el producte valorat. B) El segon apunta cap al respecte per l'estratgia que cadasc executa i, per tant, li s familiar. L'Educand la necessita. Es la seva. Es troba en la seva experincia, encara que no necessriament existeixi en la seva construcci conscient. C) El tercer ,el duu a valorar l'estratgia d'acord amb les finalitats de l'Educand. La seva adequaci es legitima pel que es proposa. Partim del supsit que tota conducta es troba dirigida per un propsit a vegades difcil de copsar i no sempre recomanable per a l'Educand. 6.- La conducta percebuda de l'Educand s entesa com un missatge, un conjunt d'indicadors de la seva activitat contextualitzada, interna i externa; missatge que, en relaci amb altres, com els productes i les verbalitzacions, manifesta fragments dels seus significats, projectes, estratgies, valors. Es fa un mfasi especial en les conductes "internes", els gestos mentals, l'acci interior, tramesa per mitja de microcomportaments sovint no conscient, i certificada per mitj de la verbalitzaci del viscut. 7.- Parlar amb l'Educand suposa dues menes d'accions: escoltar i emetre. Escoltem per comprendre; emetem per perfilar la comprensi i tamb per ajudar. En l'emissi, el missatge pedaggic t dues funcions: a) rellanar i orientar el pensament i l'autoexploraci de l'Educand; i b) influir per tal que desenvolupi amb xit el seu projecte d'aprendre. Interessa d'una manera especial ajudar a integrar en la conscincia de l'Educand aquests elements de la seva experincia que poden facilitar-li l'adquisici del coneixement. I entenem que, en aquesta empresa, la paraula i la interacci verbal poden tenir-hi un joc important. Per aquesta ra s'ha considerat necessari oferir un model d'anlisi de la interacci i els missatges verbals. 8.- "Les persones aprenen sempre, amb recursos, processos i sistemes de valoraci idiosincrtics, per fa qual cosa la seva orientaci en el context esdev un referent central en el disseny de l'ajuda pedaggica i en la seva avaluaci". Aquesta s la hiptesi de sortida per dissenyar la intervenci pedaggica. Tothom aprn, inevitablement; la qesti s quina cosa est aprenent i de quina manera els seus resultats d'ara sn mediatitzats per l'experincia passada i, alhora, condicionen el seu aprendre futur. L'aprenent es posiciona, anticipa el procs d' aprendre, valora la seva. capacitat per desenvolupar-lo amb xit, es motiva en una determinada direcci, d'acord amb la seva experincia, els seus aprenentatges anteriors. Executa estratgies, mostra un tipus d'intelligncia, una forma personal de processar la informaci. Pretn quelcom. s un sistema obert en relaci amb el medi: hi ha uns valors que dirigeixen la seva presa de decisions. Utilitza uns criteris propis, una gamma personal d'opcions conscients. Avalua el que fa, el resultat que obt i la seva capacitat personal. 9.- L'ajuda pedaggica que I' autor proposa s'encamina sobretot a facilitar en l'Educand la descoberta dels seus propis recursos. Es tracta de portar-lo cap a la consideraci atenta de la seva prpia experincia, per amplificar-la i fer-la existir com a recurs conscient . Ha dibuixat i experimentat tres conjunts d'intervenci cadascun enfocat vers un mbit de l'experincia d'aprendre, el qual colloca com a prioritari, sense oblidar qualsevol dels altres que pugui ser rellevant, per comprendre o ajudar. A) Intervenci sobre el posicionament. En aquest mbit enfoca l'estil de motivaci que executa l'Educand, mira de corregir-lo, si cal, a partir de l'anlisi i la comprensi de les seves formes de motivar-se quan ell viu l'xit. Treballa proposant objectius paradoxals de fracs gaireb impossible, buscant l'assoliment de petits xits, potser aparentment insignificants, per estratgics; prescriu l'automatisme, per modificar-lo si l'Educand ho desitja; comprova el procs d'anticipaci de I' experincia que l'aprenent es construeix per orientar-se; l'ajuda a contextualitzar anticipaci i a fer s dels seus Ilenguatges interns ms eficaos i cmodes;... B) Intervenci sobre les estratgies i processos. En un segon enfocament, no necessriament posterior al descrit, considera les estratgies de I'Educand, tamb a partir dels seus encerts i xits. Mira de portar-lo cap a fa descripci i presa de conscincia de les seves maneres de fer mes cmodes i segures, les que lliguen amb les seves preferncies cerebrals. Quan viu dificultats, el convida a explorar les excepcions, els moments en els quals les seves realitzacions sn satisfactries. Pretn sobretot modificar les seves creences limitants, posant-lo en conflicte amb els fets de l'experincia. A vegades, caldr facilitar l'adquisici d'estratgies i procediments nous que l'Educand considera plausibles. Es tracta especficament de fer existir opcions noves d'actuaci per tal d'assolir all que vol i/o necessita. C) Intervenci sobre el sistema de valors de l'Educand. L'Educand viu uns valors, els quals expliquen el seu mn intern les conductes que realitza i els resultats que obt. Aquest mbit s collocat, en el model, al centre del procs d'aprendre. Hom actua amb propsits determinats, no necessariament conscients. L'obertura de la persona a l'experincia d'aprendre es dirigeix segons criteris i valors irrenunciables. 10.- L 'Educador procura compartir els objectius de l'Educand i els seus projectes per assolir-los; vol tanmateix que se'n faci coneixedor i director responsable. Per a aix li conv preguntar-se per quina mena d'experincia est desenvolupant i quin sentit ecolgic te per a ell. L'Educador, el seu model del mn, la seva persona, est comproms en el procs d'ajuda. No s noms un tcnic que aplica recursos objectius. El seu model de comunicaci, el seu pensament, les seves expectatives i anticipacions, tenen un pes considerable en el tipus d'intervenci pedaggica que dur a terme i, d'escreix, en el tipus d' aprenentatge que facilita. En la intervenci, l'Educador parteix d'una avaluaci intencionadament positiva, centrada en els recursos i les solucions, en la metacognici i l'autoregulaci dels processos, a partir de premisses que pressuposen l'xit personal.
Resumo:
Aquesta tesi estudia algunes de les transformacions agrries enregistrades en un mbit comarcal (la comarca catalana del Baix Empord) entre mitjan segle XIX i mitjan segle XX. EI fil conductor s la distribuci de la propietat del sol agrcola. Per per a la seva comprensi es considera necessari integrar moltes altres variables. EI treball tamb es proposa assajar alguns procediments metodolgics poc habituals en l'anlisi de la distribuci de la propietat del sl agrcola i la seva evoluci en poca contempornia. Com a hiptesi central, es sost que, al Baix Empord i al llarg del perode comprs entre 1850 i 1940, els canvis que varen produir-se en l'estructura de la propietat i, tamb, en I'estructura social rural, varen apuntar genricament a favor dels grups pagesos. En particular, es sost : ( I) Que la situaci de partida (de mitjan segle XIX) ja es caracteritzava per un notable pes de la petita propietat pagesa sobre I'estructura de la propietat agrcola i sobre el conjunt del sistema agrari. (2) Que, amb posterioritat a la crisi agrria finisecular, els problemes de rendibilitat de la producci agrria i l'erosi soferta per alguns mecanismes d'extracci de renda varen tendir a allunyar els sectors rendistes que tradicionalment havien exercit la seva hegemonia -econmica i social- en la societat rural. (3) I, finalment, que al llarg del perode va produir-se un aven de la propietat pagesa com a conseqncia del fet que una porci significativa de famlies pageses aconseguissin ampliar el seu patrimoni territorial a travs de compres realitzades en el mercat de terres, alhora que un nombre significatiu de vells grans patrimonis es fraccionava i desfeia. La magnitud d'aquests canvis va ser moderada i no va pas estar exempta d'ambigitats, per posa de relleu la capacitat de resistncia i adequaci de l'explotaci pagesa a les condicions d'un capitalisme evolvent, malgrat els pronstics en sentit contrari de molts terics. La tesi est articulada en dues parts. En la primera es duu a terme una descripci detallada de les caracterstiques del sistema agrari baixempordans de mitjan segle XIX amb l'objectiu final de determinar el significat econmic de les terres possedes per cada patrimoni familiar (ms enll de la simple consideraci de les superfcies). EI primer pas consisteix en l'anlisi dels usos del sl, dels conreus principals i la seva ordenaci en rotacions, dels rendiments fsics, de les practiques de reposici de la fertilitat i de la dotaci ramadera. A continuaci es descriuen les tcniques i el procs de treball agrari amb l'objectiu de formular un model d'organitzaci del treball agrcola que permeti mesurar les exigncies en treball d'aquesta activitat. Es conclou que, des de la perspectiva de l'ocupaci i de la demanda de treball generades pel sistema agrari, les localitats rurals es caracteritzaven per un fort excedent de m d'obra en relaci a les demandes laborals dels conreus tant des d'una perspectiva macroeconmica com microeconmica. EI tercer captol es centra en l'avaluaci de les necessitats de consum i reproducci de les UFP. Les estimacions realitzades permeten proposar un model flexible, que s contrastat amb els ingressos potencialment obtenibles per cada patrimoni. S'arriba a la conclusi que noms una nfima part de la poblaci arribava a obtenir, amb l'explotaci directa del seu patrimoni, l'ingrs necessari per a la seva reproducci econmica simple. Parallelament per, es posa de relleu la importncia econmica i social dels petits patrimonis pagesos. S'estima que entorn una mitjana del 45% del sl agrcola estava posset per aquest segment de propietaris i, en el quart captol, s'estudien les implicacions d'aquest fet. EI retrat de la situaci de partida finalitza amb l'estudi dels rgims de no-propietat predominants a la comarca. En la segona part, aquesta visi esttica deixa pas a una anlisi dinmica. A mitjan segle XIX, al Baix Empord, s'estava arribant a la fi d'una llarga etapa expansiva iniciada una centria abans. Els primers signes d'esgotament varen ser la intensa prdua de poblaci rural entre 1860 i 1880, la paralitzaci de l'expansi dels conreus i el fort desenvolupament de la industria surera, eix del nou motor econmic comarcal. Amb posterioritat a 1860 els canvis en l'estructura distributiva de la propietat varen tendir a apuntar cap a la consolidaci de la propietat pagesa. Es va produir un procs de transferncia de terres des dels sectors rendistes cap a sectors pagesos que va realitzar-se a travs de compravendes en el mercat de la terra ms que a travs d'establiments i subestabliments emfitutics. Va tenir com a conseqncia ltima el retrocs dels vells patrimonis rendistes, que, en general, no varen ser substituts per l'aparici de nous grans patrimonis, com havia pogut passar fins aleshores. Parallelament, un bon nombre d'unitats familiars rurals tamb varen anar abandonant el camp i les seves propietats, produint-se una altra lnia de transferncia de terres entre sectors pagesos. La depreciaci sostinguda dels preus agrcoles, la caiguda de la renda agrria, la superior rendibilitat de les inversions en valors mobiliaris i la incidncia d'una creixent conflictivitat agrria sn els factors que es destaquen per explicar la reculada dels grans patrimonis territorials. Des de la perspectiva pagesa es proposen tres elements explicatius per interpretar el procs d'acumulaci patrimonial observat en un determinat segment de poblaci: (1) el manteniment d'estratgies de producci per a l'autoconsum (un aspecte sempre polmic i de difcil demostraci); (2) l'existncia d'un flux important d'ingressos salarials i extra-agrcoles en la composici de l'ingrs familiar pags; i (3) el canvi en les orientacions tcniques i productives de les explotacions pageses. La combinaci dels tres, alhora que hauria limitat els efectes directes dels moviments dels preus agraris, hauria possibilitat l'estratgia acumulativa observada.
Resumo:
This paper was written within the context of the research project The development of teacher associative organizations and unionism (1889-1990) funded by the Fundao para a Cincia e Tecnologia (Foundation for Science and Technology). Five important congresses about secondary education were organized in Portugal between 1927 and 1931. These congresses served to claim the rights of teachers and the consolidation of the class, as well as to promote the discussion of scientific and pedagogical problems. In these congresses, the presence of female teachers was residual. However, the few teachers who participated had a significant contribution to the definition of secondary education during the following decades. Among other issues, it contributed to the discussion of female education and to analyze the importance of Biology and Physical Education in high schools. This paper presents the analysis of the minutes of the 1927s and 1928s Congresses. This analysis allowed the assessment of the important role played by a group of teachers to define, at the end of the first third of the 20th century, the future guidelines of Portuguese secondary education. It also reported that these teachers were pioneers who opened the way for the increasing number of teachers in secondary education during the 20th century.
