Características estructurales de las Secondary Grammar Schools inglesas.II.

Se trata la organización de los planes de enseñanza y programas de estudios en las Secondary Grammar Schools inglesas, cuyo factor más destacado es la división del alumnado en grupos de aptitud según sus dotes personales. Se comparan los planes de estudio de las Secondary School pública con las Public Schools privadas. Se concluye que la enseñanza en las escuelas secundarias inglesas carecen de uniformidad, cada centro se forma su propio programa de estudios individual y libérrimo, utilizándose todos los cauces educativos viables y todas las posibilidades docentes en todas las Grammar Schools, que exige fuertes necesidades presupuestarias, y gran número de profesorado especializado. s continuación del artículo con el mismo título del n. 17, p. 194-169 y continúa en el n. 19, p. 92-99.

Características estructurales de las Secondary Grammar Schools inglesas.III.

Es continuación de los artículos, con el mismo título, del n. 17, p. 164-169 y del n. 18, p. 19-24

El Schools Council : una institución para la reforma de la educación en Inglaterra.

Síntesis de la creación y evolución del Schools Council, institución inglesa que realiza trabajos de investigación pedagógica que, posteriormente, publica para la mejora de la práctica didáctica. Se analizan los orígenes, fines, organización y funciones, publicaciones, sistema de financiación, método de trabajo y estructura de los proyectos, como modelo ejemplar para la actividad docente, a pesar de las críticas sobre sus métodos y rentabilidad.

Habilidades sociales y acoso escolar : un estudio en centros de Enseñanza Secundaria de Madrid. 'Social skills and school bullyng : a study in Secondary Schools in Madrid'.

Resumen tomado de la publicación. Con el apoyo económico del departamento MIDE de la UNED

Barreras en el acceso a la dirección escolar : diferencias entre profesoras y directoras de centros de Educación Infantil y Primaria. 'Barriers in the access to school management : differences between teachers and head-teachers from early childhood and elementary education schools'.

Resumen tomado de la publicación. Con el apoyo económico del departamento MIDE de la UNED

Schools and Web 2.0 : a critical perspective.

Resumen de la revista. - El artículo pertenece a una sección monográfica dedicada a la escuela en la sociedad digital

Choice, chance or compulsion : the recruitment of career advisers into New Zealand Secondary Schools. 'Elección, azar o compulsión : la selección de orientadores para la carrera en Institutos de Educación Secundaria de Nueva Zelanda'.

Resumen basado en el de la publicación

Effective schools, equity and teacher effectiveness : a review to the literature. 'Escuelas eficaces, equidad y eficacia docente : una revisión de la literatura'.

Monográfico con el título: 'Eficacia escolar y equidad'. Resumen basado en el de la publicación

Experiences of technology-rich innovation in European schools within the Open Discovery Space project

Resumen tomado de la publicaci??n

Online community building in classrooms and schools : using the internet to extend teachers??? face-to-face community practices

Resumen basado en el de la publicaci??n

Efficiency and Equity in Learning Communities and schools

Traditionally, school efficiency has been measured as a function of educational production. In the last two decades, however, studies in the economics of education have indicated that more is required to improve school efficiency: researchers must explore how significant changes in school organization affect the performance of at-risk students. In this paper we introduce Henry Levin’s adoption of the X-efficiency approach to education and we describe the efficient and cost-effective characteristics of one Learning Communities Project School that significantly improved its student outcomes and enrollment numbers and reduced its absenteeism rate to zero. The organizational change that facilitated these improvements defined specific issues to address. Students’ school success became the focus of the school project, which also offered specific incentives, selected teachers, involved parents and community members in decisions, and used the most efficient technologies and methods. This case analysis reveals new two elements—family training and community involvement—that were not explicit parts of Levin’s adaptation. The case of the Antonio Machado Public School should attract the attention of both social scientists and policy makers

L'educació en el lleure a Girona. Les iniciatives de l'administració, l'església i la societat civil (1900-1981)

La tesi presenta una descripció i reflexió històrica de les diferents iniciatives que en educació en el temps lliure s'han donat a la ciutat de Girona des de començament de segle XX fins a l'any 1981 quan té lloc el traspàs de competències en matèria de lleure i joventut a la Generalitat de Catalunya i des d'aquesta instància es realitza la primera normativa pel que fa a la constitució d'Escoles d'Educadors en el Lleure i es legisla també respecte a la formació de monitors i directors d'activitats de lleure infantil i juvenil. Les iniciatives son presentades a traves de tres grans capítols segons la instància promotora de cada activitat: L' administració (entenent per aquesta les diferents instancies de l'aparell administratiu públic a nivell municipal, provincial autonòmic o republicà i central), l'església (reduint-se en aquest cas a les iniciatives promogudes per l'església catòlica, majoritàriament a nivell diocesà, i en alguns casos a nivell parroquial) i finalment, la societat civil (entenent en aquest sector les iniciatives que han estat promogudes des del sector privat i de l'associacionisme). Des de cada un d'aquest grans sectors s'estudien les intervencions que amb una intencionalitat educativa clarament explícita s'han portat a la pràctica durant el temps lliure dels infants i joves gironins a través d'activitats i moviments coneguts com les colònies, els casals d'estiu, els campaments, l'escoltisme, etc. En cada una d'aquestes experiències analitzem les finalitats, la proposta metodològica, la formació dels responsables i els infants i joves que hi participen. A través d'aquesta recerca es pretén aportar un material que ajudi a configurar una petita part de la historia de l'educació no formal tot recuperant també un material vàlid per a la reflexió i teorització sobre l'educació en el temps lliure. Pel que fa a les iniciatives de l'administració sobresurten les obres que es promouen a nivell de l'Ajuntament de Girona: les colònies escolars municipals i les guarderies-casals municipals d'abans del franquisme, les colònies organitzades des de serveis socials durant la transició democràtica i la constitució i els primers passos de l'Àrea de Joventut. Es presenten també les iniciatives realitzades a la ciutat de Girona des d'altres instàncies: a nivell de la Diputació de Girona les colònies de la Llar Infantil a nivell provincial les colònies promogudes per la Delegación Pronvincial de Enseñanza Primaria de Gerona i pel que fa a l'administració central es presenta l'impacte de l'actuació que el moviment feixista del regim franquista va tenir a Girona a través del Frente de Juventudes, la Sección Femenina i la Organització Juvenil Espanyola. També en aquest capítol de l'administració es comenten les primeres actuacions de la Generalitat de Catalunya a Girona a partir de l'any 1981. En el capítol de l'església les obres que s'estudien són fonamentalment de caire diocesà. Hi trobem els Casals d'Estiu -obra genuïnament gironina-, l'Escoltisme Catòlic Català, la Federació de Joves Cristians i els Avantguardistes gironins, la Joventut d'Acció Catòlica, la Joventut Obrera Catòlica, el Moviment Infantil i Juvenil d'Acció Catòlica, Hora-3 i el Servei de Colònies de Vacances. Hi ha també l'estudi d'altres moviments al marge de la pastoral del bisbat. En aquest cas parlem de l'Oratori Festiu dels Salesians, la Congregació Mariana de Girona -amb els Lluïsos, els Estanislaus, eIs Montañeros de Santa Maria i l'Acolliment Centre de Joves- i els Exploradores de España de "La Salle". Tot plegat fa que la iniciativa de l'església sigui la mes àmplia i la protagonista de bona part del moviment d'educació en el lleure de la ciutat de Girona. Pel que fa a la iniciativa pròpia de la Societat Civil es molt més minsa i amb una incidència reduïda fonamentalment en dos períodes concrets: la II República i la transició i etapa democràtica. Amb tot, en el primer terç de segle trobem l'obra dels Exploradores de España, les Padrines de Girona i els Pomells de Joventut. També a finals dels anys vint cal parlar de la iniciativa de les Colònies Escolars a través del diari EI Autonomista. Durant la II Republica podem parlar Palestra i dels Minyons de Muntanya. En el trist període franquista sols cal parlar de dues iniciatives que malgrat no ser autènticament promogudes des de la societat civil, les hem presentat en aquest apartat. Es tracta dels casals de l'associació Amigos de los Niños i de les colònies del Patronato Escolar de Suburbios de Gerona. A partir de la transició democràtica neixen iniciatives esporàdiques amb voluntat de fer una tasca educativa en el temps lliure i és també en aquesta època quan s'estructura el moviment de Rialles a nivell dels Països Catalans. A través de la recerca es detecta una manca de propostes d'educació en el lleure per part de la societat civil. Sobresurt l'acció de l'església que ha sabut adaptar-se als diferents períodes socio-educatius exercint a través d'aquest àmbit diferents funcions: compensatòria, d'adoctrinament i control o de suplència. S'evidencia també com el temps lliure passa a ser considerat un àmbit plenament educatiu quan el carrer deixa de ser considerat un entorn negatiu a evitar i passa a ser entès com un espai educatiu a aprofitar. Pel que fa als participants, no es pot concretar a nivell general quina de les tres iniciatives és la mes popular o elitista. Hi ha experiències de tot tant per part de l'Administració, com de l'Església i també de la Societat Civil. Val a dir però, que les iniciatives promogudes des de l'administració municipal han estat majoritàriament properes a la població gironina més necessitada. També en aquest sentit cal ressaltar el treball realitzat des del bisbat a partir dels anys seixanta a través dels casals d'estiu i de les colònies de vacances.

Determining the efficacy of summer school on maintaining hearing-impaired children’s language levels

This paper discusses the process of determining the efficacy of summer school on maintaining hearing-impaired children’s language levels.

An educational curriculum outline for teaching sound and hearing in elementary schools

This paper provides curriculum on noise, ears, hearing and deafness for elementary school children.