??Para qu?? se lee y se escribe en la universidad colombiana? : caracterizaci??n de pr??cticas de lectura y escritura en 17 universidades

Resumen basado en el de la publicaci??n

Per qu?? treballar la programaci?? a l'escola prim??ria?

Resumen basado en el de la publicaci??n

Per qu?? s??c, penso i actuo aix?? (pedag??gicament)? : influ??ncies que han marcat un cam?? cap a la identitat professional

Resumen basado en el de la publicaci??n

El papel de las TIC para redefinir, actualiz??ndola, la actitud de los alumnos y del profesor sobre la cuesti??n de qu?? es aprender y c??mo se aprende : el blog Los Insistentes

El objetivo es apuntar los desaf??os y las grandes oportunidades que se presentan en el panorama de la ense??anza de ELE, gracias a las nuevas tecnolog??as. Los profesores necesitan familiarizarse en el uso de los recursos tecnol??gicos que sirven para que los aprendices accedan a la informaci??n y realicen colectiva e individualmente tareas interesantes y significativas dentro de la clase.

C??mo llevar a cabo la evoluci??n de las habilidades motrices b??sicas a las habilidades motrices espec??ficas

Se persigue que los alumnos y alumnas se conviertan en grandes amantes de la actividad f??sica y que aprendan las habilidades que les permitan desarrollar sus capacidades con la mayor transparencia posible. Se presenta una evoluci??n de trabajo para que el alumnado acceda a la siguiente etapa educativa sin que le cueste tanto trabajo realizar las tareas motrices. Se trata de consolidar las habilidades para progresar hacia una mayor complejidad y especificidad.

??Qu?? hay del Arte Contempor??neo? : ??c??mo voy a ense??ar algo a mis alumnos que ni yo mismo/a entiendo?

Resumen basado en el de la publicaci??n

Tres problemas b??sicos para el profesor en la expresi??n oral en ELE : fundamentos t??cnicos para su soluci??n

Resumen basado en el de la publicaci??n

El espa??ol en Jap??n : qu?? y c??mo se ense??a

Resumen basado en el de la publicaci??n

Compet??ncies b??siques en matem??tiques : una reflexi?? sobre el c??lcul amb temps controlat

Resumen basado en el de la publicaci??n

??Qu?? es un hombre? La degradaci??n de la persona en el Holocausto jud??o

Se describen un conjunto de actividades llevadas a cabo en el IES Francisco de Orellana (Trujillo, C??ceres) orientadas a la investigaci??n, conocimiento y difusi??n del Holocausto jud??o, que adem??s pretenden mejorar la convivencia dentro y fuera del entorno escolar e inculcar valores de respeto y de aceptaci??n del otro. Las actividades se insertan en la trayectoria de ense??anza-aprendizaje de la lengua francesa y la cultura franc??fona de la secci??n biling??e de franc??s del centro

Revaloració de la fracció cel·lular de la sang de porc procedent d'escorxadors industrials

La sang de porc és un subproducte comestible que es genera als escorxadors industrials durant el procés d'obtenció de la canal. Aquest subproducte es caracteritza per presentar una elevada càrrega contaminant i, degut a l'elevat volum que es genera, és necessari trobar estratègies que permetin la seva revaloració i aprofitament, a la vegada que disminuïm la contaminació ambiental i les despeses que es deriven del seu processament abans de l'abocament. La fracció cel·lular (FC) constitueix el 40 % de la sang de porc i conté principalment l'hemoglobina (Hb), que representa al voltant del 90 % del contingut en proteïna d'aquesta fracció (un 35 % aproximadament). L'elevat percentatge en proteïna i en ferro, i les seves bones propietats funcionals fan que l'aprofitament d'aquest subproducte com a primera matèria o ingredient de la indústria alimentària sigui una alternativa molt útil a l'hora de reduir les despeses de la indústria càrnia, sempre que es resolguin els problemes de l'enfosquiment i dels sabors estranys que pot conferir la FC quan s'addiciona a productes alimentaris. Una altra possible utilització de la FC és aprofitar les propietats colorants de l'Hb o del grup hemo, com a colorant d'origen natural en diversos productes alimentaris. Els objectius del present treball eren, en primer lloc, determinar les millors condicions d'aplicació del procés de conservació de la FC mitjançant la deshidratació per atomització i caracteritzar físico-químicament i microbiològica el concentrat d'Hb en pols. En segon lloc, avaluar l'eficàcia de diferents additius antioxidants i/o segrestants del ferro per prevenir l'enfosquiment que pateix la FC durant la deshidratació. En tercer lloc, aplicar tractaments d'altes pressions hidrostàtiques com a procés d'higienització i avaluar els efectes d'aquest tractament sobre la microbiota contaminant, el color i les propietats funcionals de la FC. Finalment, desenvolupar un procés d'obtenció d'hidrolitzats proteics descolorats a partir de l'Hb amb la finalitat d'utilitzar-los com a ingredients nutricionals i/o funcionals. La millor temperatura de deshidratació per atomització de la FC hemolitzada era 140ºC. La FC en pols presentava un contingut en humitat del 5,3 % i un percentatge de solubilitat proteica del 96 %. La deshidratació per atomització induïa canvis en l'estructura nativa de l'Hb i, per tant, un cert grau de desnaturalització que pot conduir a una disminució de les seves propietats funcionals. L'extracte sec de la FC en pols estava composat per un 94,6 % de proteïna, un 3 % de sals minerals i un 0,7 % de greix. Els valors CIE L*a*b* del color de la FC en pols eren força constants i reflectien el color vermell marró fosc d'aquesta, a causa de l'oxidació del ferro hèmic que es produeix durant la deshidratació. La càrrega contaminant de la FC fresca de la sang de porc era força elevada i el tractament d'hemòlisi amb ultrasons i la centrifugació posterior no produïen una reducció significativa de la microbiota contaminant, obtenint un producte amb uns recomptes microbiològics de l'ordre de 106 ufc·mL-1. La deshidratació per atomització produïa una disminució d'una unitat logarítmica dels recomptes totals de la FC hemolitzada. Tanmateix, el producte en pols encara reflectia l'elevada contaminació de la primera matèria, fet que condiciona negativament la seva utilització com a ingredient alimentari, a no ser que es millorin les condicions de recollida de la sang a l'escorxador o que aquesta o la FC es sotmeti a algun tractament d'higienització prèviament a la deshidratació. Les isotermes de sorció a 20ºC de la FC en pols tenien forma sigmoïdal i una histèresi estreta i llarga. L'equació GAB és un bon model matemàtic per ajustar les dades de sorció obtingudes experimentalment i determinar la isoterma d'adsorció de la FC deshidratada per atomització. El percentatge d'humitat de la FC deshidratada a 140ºC es corresponia a un valor d'aw a 20 ºC d'aproximadament el 0,16. Tenint en compte que estava per sota dels valors d'aw corresponents a la capa monomolecular, es pot garantir la conservació a temperatura ambient del producte, sempre que s'envasi en recipients tancats que no permetin l'entrada d'humitat de l'exterior. De l'estudi de la possible estabilització del color de la FC deshidratada per atomització mitjançant l'addició d'antioxidants i/o segrestants de ferro, es va observar que només l'àcid ascòrbic, la glucosa, l'àcid nicotínic i la nicotinamida, tenien efectes positius sobre el color del producte en pols. L'ascòrbic i la glucosa no milloraven la conservació del color de l'Hb però disminuïen l'enfosquiment que es produeix durant la deshidratació, amb la qual cosa es pot obtenir un producte en pols de color marró més clar. L'addició de dextrina o L-cisteïna no disminuïa l'enfosquiment ni evitava el canvi de color de l'Hb. L'àcid nicotínic i la nicotinamida protegien el color de l'Hb durant el procés de deshidratació i l'emmagatzematge de la FC en pols. Les millors condicions d'aplicació del tractament amb altes pressions hidrostàtiques (HHP) sobre la FC eren 400 MPa, a 20ºC, durant 15 minuts, perquè produïen una millora significativa de la qualitat microbiològica, no afectaven negativament al color, no comprometien gaire la solubilitat proteica l'Hb i, malgrat que produïen un augment de la viscositat, la FC romania fluida després del tractament. Aquest tractament permetia una reducció de la microbiota contaminant de la FC d'entre 2 i 3 unitats logarítmiques. L'aplicació de l'alta pressió i la posterior deshidratació per atomització permetien obtenir un producte en pols amb recomptes totals de l'ordre de 2,8 unitats logarítmiques. El color de la FC pressuritzada en pols era igual que el de la FC control deshidratada, perquè ambdues mostres presentaven la mateixa susceptibilitat a l'oxidació del grup hemo produïda per la deshidratació. L'alta pressió incrementava la susceptibilitat de l'Hb als efectes desnaturalitzants de la deshidratació, fonamentalment a pH 7 (PIE), ja que es va observar una disminució de la solubilitat proteica a pH neutre després dels 2 processos tecnològics. La FC en pols presentava una màxima capacitat escumant al PIE de l'Hb. L'aplicació del tractament HHP produïa una disminució de la capacitat escumant de la FC en pols, però no tenia efectes negatius sobre l'estabilitat de l'escuma formada. Tampoc es van observar efectes negatius del tractament HHP sobre l'activitat emulsionant de l'Hb. La màxima activitat emulsionant de l'Hb s'aconseguia amb una concentració de FC en pols de l'1,5 % a pH 7 i de l'1 % a pH 4,5. Les pastes obtingudes per escalfament de la FC presentaven característiques molt diferenciades depenent del pH. A pH neutre es formaven unes pastes dures i consistents, mentre que a pH àcid les pastes eren poc consistents, molt adhesives i més elàstiques que les anteriors. Aquestes tenien una capacitat de retenció d'aigua molt superior que les de pH 7, en les quals l'aigua quedava retinguda per capil·laritat. La textura i capacitat de retenció d'aigua de les pastes tampoc eren afectades pel tractament HHP. El tractament HHP incrementava l'activitat de la Tripsina sobre l'Hb quan el substrat i l'enzim es tractaven conjuntament i afavoria el procés d'obtenció d'hidrolitzats descolorats a partir de la FC, la qual cosa permetia assolir el mateix grau de descoloració amb una dosi d'enzim inferior. El tractament d'hidròlisi de la FC amb la utilització combinada de Tripsina seguida d'un tractament amb Pepsina permetia l'obtenció d'un hidrolitzat proteic d'Hb descolorat i hidrolitzava completament la globina, donant lloc a 2 pèptids de 10,8 i 7,4 KDa. Val a dir que també produïa un 60 80 % de nitrogen soluble en TCA, constituït fonamentalment per pèptids petits i aminoàcids lliures. Els hidrolitzats trípsics i pèpsics d'Hb, obtinguts a partir de FC no pressuritzada i deshidratats per atomització a 180ºC, eren de color blanc i tenien un contingut en humitat del 4,7 %, un 84,2 % de proteïna i 9,7 % de sals minerals. El procés d'hidròlisi permetia una reducció considerable de la contaminació de la FC, obtenint un producte en pols amb uns recomptes totals de l'ordre de 102-103 ufc·g-1. Pel que fa a la funcionalitat dels hidrolitzats d'Hb deshidratats per atomització, aquests presentaven una elevada solubilitat proteica a pH 5 i 7 i romanien solubles després d'un escalfament a 80ºC durant 30 min. Tanmateix, aquesta hidròlisi afectava molt negativament la capacitat de mantenir escumes estables i l'activitat emulsionant.

Movements and Habitat Use by Temperate-Nesting Canada Geese During the Postbreeding Period in Southern Québec

Individual behavior that reduces vulnerability to predation can affect population dynamics of animals. Temperate-nesting Canada Geese (Branta canadensis maxima) have increased steadily throughout the Atlantic flyway and have become a nuisance in some parts of their range. The objective of our study was to describe movements and habitat use during the postbreeding period of Canada Geese recently established in southern Québec. More specifically, we wanted to determine whether geese were using areas where hunting was allowed to assess the potential of harvest to control the number of geese. We tracked a sample of geese fitted with radio or conventional alphanumeric collars throughout the fall in three zones characterized by different habitats and hunting pressure. Before the hunting season, geese left the breeding area where hunting was allowed to reach suburban areas where firearm discharge was prohibited or hunters’ numbers were low. These postbreeding movements occurred when juveniles were approximately three months old. We observed few local movements among zones once migrant geese from northern breeding populations reached the study area. Radio-collared geese used mainly natural habitats (75.4 ± 2.6%), followed by urban (14.4 ± 2.7%), and agricultural habitats (10.3 ± 0.8%). They were located 73.8 ± 6.2% of the time in areas where hunting was prohibited. Geese that attended their juveniles during brood rearing were more prone to use areas where firearm discharge was restricted than geese that had abandoned or lost their brood. This study shows that under the prevailing regulations, the potential of hunting to manage the increasing breeding population of Canada Geese in southern Québec is limited.