The potential impact of undiagnosed vision impairment on reading development in the early years of school

This paper presents a critical review of the literature surrounding the potential impact of undiagnosed and untreated vision impairment on reading development in the early years of primary school. Despite pre-school screening programmes, it is still possible for children to enter school with undiagnosed, uncorrected vision impairments. This can be due to health care access issues for children. Data reviewed indicated correlations between hyperopic vision impairment and poor reading development. However, the relationships reported remain complex, with myopic vision impairment being reported to correlate to high reading ability in some studies. In addition, correlation does not necessarily imply causation. Previous research in the field is reported. Deficiencies in the current literature base are discussed. Finally, recommendations for teaching practice and the nature of research that explores whether vision impairment is the cause of poor reading development for some children in school is suggested.

Implementing the OPTIMAL model : the impact on students' motivation in an elementary school games environment

Optimal challenge occurs when an individual perceives the challenge of the task to be equaled or matched by his or her own skill level (Csikszentmihalyi, 1990). The purpose of this study was to test the impact of the OPTIMAL model on physical education students' motivation and perceptions of optimal challenge across four games categories (i. e. target, batting/fielding, net/wall, invasion). Enjoyment, competence, student goal orientation and activity level were examined in relation to the OPTIMAL model. A total of 22 (17 M; 5 F) students and their parents provided informed consent to take part in the study and were taught four OPTIMAL lessons and four non-OPTIMAL lessons ranging across the four different games categories by their own teacher. All students completed the Task and Ego in Sport Questionnaire (TEOSQ; Duda & Whitehead, 1998), the Intrinsic Motivation Inventory (IMI; McAuley, Duncan, & Tanmien, 1987) and the Children's Perception of Optimal Challenge Instrument (CPOCI; Mandigo, 2001). Sixteen students (two each lesson) were observed by using the System for Observing Fitness Instruction Time tool (SOFTT; McKenzie, 2002). As well, they participated in a structured interview which took place after each lesson was completed. Quantitative results concluded that no overall significant difference was found in motivational outcomes when comparing OPTIMAL and non-OPTIMAL lessons. However, when the lessons were broken down into games categories, significant differences emerged. Levels of perceived competence were found to be higher in non-OPTIMAL batting/fielding lessons compared to OPTIMAL lessons, whereas levels of enjoyment and perceived competence were found to be higher in OPTIMAL invasion lessons in comparison to non-OPTIMAL invasion lessons. Qualitative results revealed significance in feehngs of skill/challenge balance, enjoyment and competence in the OPTIMAL lessons. Moreover, a significance of practically twice the active movement time percentage was found in OPTIMAL lessons in comparison to non-OPTIMAL lessons.

Handwriting Intervention: Impact on the Reading and Writing Abilities of High School Students

Handwriting is a functional task that is used to communicate thoughts using a written code. Research findings have indicated that handwriting is related to learning to read and learning to write. The purposes of this research project were to determine if a handwriting intervention would increase abilities in reading and writing skills, in graphomotor and visual-motor integration skills, and improve the participants’ self-perceptions and self-descriptions pertaining to handwriting enjoyment, competence, and effort. A single-subject research design was implemented with four struggling high school students who each received 10.5 to 15.5 hours of cursive handwriting intervention using the ez Write program. In summary, the findings indicated that the students showed significant improvements in aspects of reading and writing; that they improved significantly in their cursive writing abilities; and that their self-perceptions concerning their handwriting experience and competence improved. The contribution of handwriting to academic achievement and vocational success can no longer be neglected.

The improvement of reading skills of L1 and ESL children using a Response to Intervention (RtI) Model

Resumen tomado de la publicaci??n

A model of school behavior: tuition fees and grading standards

This paper uses a hybrid human capital / signaling model to study grading standards in schools when tuition fees are allowed. The paper analyzes the grading standard set by a profit maximizing school and compares it with the efficient one. The paper also studies grading standards when tuition fees have limits. When fees are regulated a profit maximizing school will set lower grading standards than when they are not regulated. Credit constraints of families also induce schools to lower their standards. Given that in the model presented competition is not feasible, these results show the importance of regulation of grading standards.

A new model of school discipline : engaging students and preventing behavior problems.

Las políticas restrictivas, de tolerancia cero y suspensión en los colegios de Estados Unidos no han conseguido mejorar su seguridad ni el comportamiento de los estudiantes, y está creciendo el riesgo de abandono. El autor presenta un nuevo modelo de disciplina transformador que es preventivo, proactivo y basado en la construcción de relaciones y en la consolidación de las habilidades sociales de los estudiantes que les permitirán mejorar su conexión con el colegio. El autor guía a los profesores y administradores para identificar sus necesidades particulares y para seleccionar las estrategias más apropiadas a aplicar en cada nivel de conflicto.

The simple view of reading in elementary school : a systematic review

Resumen basado en la publicaci??n

Cap a un model per interpretar i facilitar l'aprendre: estratègies i recursos per a la reflexió-acció en i des de la pràctica

1.- L'enquadrament d'aquest treball de recerca s'ha fet en i des de la praxis. EI que interessa és descobrir i proposar instruments pedagògics d'ajuda, assequibles i contextualitzats, especialment en el terreny de la comunicació i la interacció Educador-Educand. La metodologia que s'ha fet servir és de caire qualitatiu, etnogràfic, en un enfocament basat en la investigació-acció. La visió de la persona és volgudament holística; els sentiments, els significats, I' orientació personal, I' autodirecció. esdevenen elements centrals. La hipòtesi de treball, en la qual es fonamenta la recerca, podria formular-se així: 'En la pràctica, els Educadors, d'una forma més o menys reflexiva, perceben i interpreten el procés d'aprendre dels Educands; hi intervenen, el mediatitzen; n'avaluen la direcció i l'encert". A partir d'aquest supòsit, l'investigador veu convenient donar resposta a tres qüestions centrals: A) Com comprenem i interpretem els Educadors el procés d'aprendre dels Educands?; B) Quin tipus d'intervenció resultarà adient per promoure i/o facilitar l'aprendre?; C) Amb quins instruments i estratègies comptem per ajudar pedagògicament? 2.- Per llegir l'aprendre, l'investigador fa ús d'un model mental, indispensable per ordenar les dades de l'experiència. Convé, per tant, explicitar-lo, fer-ne ciència, coneixement compartit. En aquesta direcció de treball se li plantegen dos tipus d'interrogants: A) Quins són els elements comuns a qualsevol experiència d'aprenentatge?; Quina mena d'activitat o experiència personal desenvolupen tots els Educands; i B) Com es manifesta aquesta experiència? Amb quins indicadors? Quina mena de "text" llegeix l'Educador per orientar la seva intervenció d'ajuda? 3.- L'aprenentatge. en aquest treball, és considerat per l'investigador com la resultant de tres processos personals: el posicionament, l'estratègia i l'avaluació. Quan l'Educador vol compartir amb l'Educand el seu procés idiosincràtic d'aprendre, procura reconstruir amb ell aquestes tres accions bàsiques: A) Com es posiciona: què tem o desitja, què creu, què espera, quines expectatives viu, com es motiva? B) Quines són les seves pautes d'actuació: com treballa, com memoritza, com recupera la informació que té a la memòria, què fa davant d'un problema... ? C) Què busca; què és important per a ella; què pretén... ? 4.- Davant la complexitat dels missatges emesos per l'Educand l'investigador opta per llegir tres tipus de "textos": els productes i els resultats; les conductes; i els missatges parlats. Entre tots tres, pensa, podrà trobar elements i indicadors adequats per fonamentar, sempre hipotèticament, la seva actuació pedagògica. 5.- Procura sobretot detectar i fer existir els èxits, aquells productes i/o resultats que l'Educand troba valuosos, per tal d'ajudar-lo a prendre consciència dels seu repertori personal d'estratègies i capacitats. En aquest àmbit es proposen tres actituds o enfocaments del treball d'ajuda: A) El primer fa referència a la presa de consciència de l'estratègia personal, que s'amaga darrera el producte valorat. B) El segon apunta cap al respecte per l'estratègia que cadascú executa i, per tant, li és familiar. L'Educand la necessita. Es la seva. Es troba en la seva experiència, encara que no necessàriament existeixi en la seva construcció conscient. C) El tercer ,el duu a valorar l'estratègia d'acord amb les finalitats de l'Educand. La seva adequació es legitima pel que es proposa. Partim del supòsit que tota conducta es troba dirigida per un propòsit a vegades difícil de copsar i no sempre recomanable per a l'Educand. 6.- La conducta percebuda de l'Educand és entesa com un missatge, un conjunt d'indicadors de la seva activitat contextualitzada, interna i externa; missatge que, en relació amb altres, com els productes i les verbalitzacions, manifesta fragments dels seus significats, projectes, estratègies, valors. Es fa un èmfasi especial en les conductes "internes", els gestos mentals, l'acció interior, tramesa per mitja de microcomportaments sovint no conscient, i certificada per mitjà de la verbalització del viscut. 7.- Parlar amb l'Educand suposa dues menes d'accions: escoltar i emetre. Escoltem per comprendre; emetem per perfilar la comprensió i també per ajudar. En l'emissió, el missatge pedagògic té dues funcions: a) rellançar i orientar el pensament i l'autoexploració de l'Educand; i b) influir per tal que desenvolupi amb èxit el seu projecte d'aprendre. Interessa d'una manera especial ajudar a integrar en la consciència de l'Educand aquests elements de la seva experiència que poden facilitar-li l'adquisició del coneixement. I entenem que, en aquesta empresa, la paraula i la interacció verbal poden tenir-hi un joc important. Per aquesta raó s'ha considerat necessari oferir un model d'anàlisi de la interacció i els missatges verbals. 8.- "Les persones aprenen sempre, amb recursos, processos i sistemes de valoració idiosincràtics, per fa qual cosa la seva orientació en el context esdevé un referent central en el disseny de l'ajuda pedagògica i en la seva avaluació". Aquesta és la hipòtesi de sortida per dissenyar la intervenció pedagògica. Tothom aprèn, inevitablement; la qüestió és quina cosa està aprenent i de quina manera els seus resultats d'ara són mediatitzats per l'experiència passada i, alhora, condicionen el seu aprendre futur. L'aprenent es posiciona, anticipa el procés d' aprendre, valora la seva. capacitat per desenvolupar-lo amb èxit, es motiva en una determinada direcció, d'acord amb la seva experiència, els seus aprenentatges anteriors. Executa estratègies, mostra un tipus d'intel·ligència, una forma personal de processar la informació. Pretén quelcom. És un sistema obert en relació amb el medi: hi ha uns valors que dirigeixen la seva presa de decisions. Utilitza uns criteris propis, una gamma personal d'opcions conscients. Avalua el que fa, el resultat que obté i la seva capacitat personal. 9.- L'ajuda pedagògica que I' autor proposa s'encamina sobretot a facilitar en l'Educand la descoberta dels seus propis recursos. Es tracta de portar-lo cap a la consideració atenta de la seva pròpia experiència, per amplificar-la i fer-la existir com a recurs conscient . Ha dibuixat i experimentat tres conjunts d'intervenció cadascun enfocat vers un àmbit de l'experiència d'aprendre, el qual col·loca com a prioritari, sense oblidar qualsevol dels altres que pugui ser rellevant, per comprendre o ajudar. A) Intervenció sobre el posicionament. En aquest àmbit enfoca l'estil de motivació que executa l'Educand, mira de corregir-lo, si cal, a partir de l'anàlisi i la comprensió de les seves formes de motivar-se quan ell viu l'èxit. Treballa proposant objectius paradoxals de fracàs gairebé impossible, buscant l'assoliment de petits èxits, potser aparentment insignificants, però estratègics; prescriu l'automatisme, per modificar-lo si l'Educand ho desitja; comprova el procés d'anticipació de I' experiència que l'aprenent es construeix per orientar-se; l'ajuda a contextualitzar anticipació i a fer ús dels seus Ilenguatges interns més eficaços i còmodes;... B) Intervenció sobre les estratègies i processos. En un segon enfocament, no necessàriament posterior al descrit, considera les estratègies de I'Educand, també a partir dels seus encerts i èxits. Mira de portar-lo cap a fa descripció i presa de consciència de les seves maneres de fer mes còmodes i segures, les que lliguen amb les seves preferències cerebrals. Quan viu dificultats, el convida a explorar les excepcions, els moments en els quals les seves realitzacions són satisfactòries. Pretén sobretot modificar les seves creences limitants, posant-lo en conflicte amb els fets de l'experiència. A vegades, caldrà facilitar l'adquisició d'estratègies i procediments nous que l'Educand considera plausibles. Es tracta específicament de fer existir opcions noves d'actuació per tal d'assolir allò que vol i/o necessita. C) Intervenció sobre el sistema de valors de l'Educand. L'Educand viu uns valors, els quals expliquen el seu món intern les conductes que realitza i els resultats que obté. Aquest àmbit és col·locat, en el model, al centre del procés d'aprendre. Hom actua amb propòsits determinats, no necessariament conscients. L'obertura de la persona a l'experiència d'aprendre es dirigeix segons criteris i valors irrenunciables. 10.- L 'Educador procura compartir els objectius de l'Educand i els seus projectes per assolir-los; vol tanmateix que se'n faci coneixedor i director responsable. Per a això li convé preguntar-se per quina mena d'experiència està desenvolupant i quin sentit ecològic te per a ell. L'Educador, el seu model del món, la seva persona, està compromès en el procés d'ajuda. No és només un tècnic que aplica recursos objectius. El seu model de comunicació, el seu pensament, les seves expectatives i anticipacions, tenen un pes considerable en el tipus d'intervenció pedagògica que durà a terme i, d'escreix, en el tipus d' aprenentatge que facilita. En la intervenció, l'Educador parteix d'una avaluació intencionadament positiva, centrada en els recursos i les solucions, en la metacognició i l'autoregulació dels processos, a partir de premisses que pressuposen l'èxit personal.

The relationship of hearing-impaired children's scores on the Beery Visual-Motor Integration Test and the reading subtests of the American School Achievement Test

This paper discusses visual-motor tests and reading tests for hearing impaired children.

Average annual reading growth rate progress of children who are deaf, use a cochlear implant and attend an auditory-oral school

Reading growth rate averages were established for children who are deaf, have a unilateral cochlear implant and attend an auditory-oral school.