La formaci??n inicial del maestro de educaci??n infantil en el per??odo 0-3 a??os : una perspectiva comparada

Resumen basado en el de la publicaci??n

Equidad de g??nero en las agendas supranacionales : evidencias educativas desde una lectura comparada

Resumen tomado de la publicaci??n.

El fenomen enciclop??dic medieval : una visi?? comparada del saber

Resumen basado en el de la publicaci??n

Expansi?? i desenvolupament dels serveis d'atenci?? educativa i educaci?? de la primera inf??ncia a la Uni?? Europea des d'una perspectiva comparada

Resumen basado en el de la publicaci??n

Mirar els ve??ns : actualitat (i necessitat) de la pedagogia comparada

Diversos informes internacionales sobre los sistemas educativos han tenido repercusi??n medi??tica, producto de la exigencia de la sociedad de ajustar cuentas con el sistema escolar y con la uniformizaci??n de los sistemas nacionales. Los an??lisis y valoraciones que se muestran en el libro que se recomienda y que suscita estas reflexiones, coordinado por los profesores Joaqu??n Prats y Francesc Ravent??s, de la Universidad de Barcelona, entroncan con una tradici??n que viene de lejos para conocer qu?? se hace en otros lugares, en base a la pedagog??a comparada.

Entre la fe y la ciencia : la teor??a de la cultura mundial y la educaci??n comparada : firma invitada

Resumen tomado de la publicaci??n

Polítiques de joventut estatals a Europa : una perspectiva comparada

Recerca en política comparada a Europa, concretament sobre les polítiques estatals de joventut. L’objectiu és identificar característiques singulars, idees força i pràctiques concretes, d’aquest camp de les polítiques, en alguns països europeus escollits per un seguit de factors i veure si això serveix per formular amb solvència una (o unes) classificació dels països europeus en funció del seu tipus de polítiques de joventut. En última instància també es tracta de veure si el model català de fer polítiques de joventut, és compartit per altres països i per tant homologable o és eminentment singular i únic

Pla de Palol (Castell-Platja d'Aro, Baix Empordà)

Descripció de la necròpolis romana del Pla de Palol, a Castell-Platja d'Aro

Literatura mallorquina del segle XVIII [Ressenya del llibre Poesia i teatre d' Albert Burguny i Castellò, edició a cura de Ramon Díaz i Villalonga]

Ressenya de l' edició de Ramon Díaz i Villalonga sobre l' obra literària de l'escriptor mallorquí Albert Burguny i Castellò (1707-1770)

Castelló d'Empúries a través de mapes i plànols [Ressenya del llibre Atles de Castelló d' Empúríes : segles XVII al XIX, de Pascual Ribas i Torres]

Ressenya del llibre de Pascual Ribas i Torres, 'Atles de Castelló d' Empúríes : segles XVII al XIX', publicat per l' Ajuntament de Castellò d' Empúries l'any 2001. Recull la toponímia històrica del municipi de Castelló a partir de cartografía inèdita anterior al segle XX i dels capbreus i llevadors de comptes que comencen en el segle XV

Modernitat i canvi de llengua. El pas del castellà al català a l'obra de Pere Gimferrer (aspectes crítics, teòrics i lexicomètrics)

L’objecte d’aquesta tesi es l’estudi del canvi de llengua que es produeix en l’obra poètica de Pere Gimferrer. Per arribar-hi haurem d’activar un itinerari complex – crític, teòric i metodològic -. La problemàtica que presentem intenta resoldre una qüestió central: tractar d’elucidar si aquest canvi de llengua – del castellà al català, i més tard, del català al castellà – implica necessàriament un canvi d’estil, o si, en canvi, l’estil de poeta resta estable tot i haver canviat la llengua d’escriptura. Si la recerca està orientada a trobar una possible resposta a aquesta qüestió, nosaltres ens proposem com a punt de partida l’anàlisi de les conseqüències que comporta l’escriure en diferents llengües a la modernitat. Per aquesta raó, en la tesi es desenvolupen teòricament les nocions de “frontera”, “extraterritorialitat”, o “llengua estrangera” que ens seran útils per a portar a terme la nostra anàlisi. A la darrera part, a través de la lexicometria, presentem un apropament exhaustiu a les particularitats lèxiques i sintagmàtiques de l’obra de Pere Gimferrer. Finalment, proposem una resposta a la problemàtica proposada.