Biografías para una historia de España : una propuesta CLIL-AICLE para enseñar lengua e historia.

Memoria de máster (Universidad Antonio de Nebrija, 2010). Resumen basado en el de la publicación

El IV Congreso Internacional de Estudios Clásicos.

Es continuación de la publicación: Boletín de la Comisión Española de la UNESCO

L’anàlisi de xarxes socials i els processos socioeducatius.

Resumen tomado de la publicación

El portafolis europeu de lleng??es en versi?? electr?? nica (ePEL+14) : percepci?? del professorat universitari d e la Xarxa Vives

Resumen basado en el de la publicaci??n

Noucentisme i anglof??lia : Matthew Arnold en l???obra pedag??gica de Joan Palau Vera (1905-1919)

Resumen basado en el de la publicaci??n

Joan Matabosch : 'No creo que la rivalidad entre equipos de f??tbol sea extrapolable a los teatros de ??pera'

Entrevista a Joan Matabosch Grifoll, director art??stico desde enero de 2014 del Teatro Real de Madrid. Se hace un repaso de su biograf??a y recorrido profesional y manifiesta sus planes de futuro para el coliseo madrile??o

El valor de la impremta en el Grup Escolar Llu??s Vives : una eina al servei de l???educaci?? durant la II Rep??blica i de la recuperaci?? de la mem??ria pedag??gica

Resumen basado en el de la publicaci??n

Joan Maragall, en solfa

Resumen basado en el de la publicaci??n

Joan Maragall i els lectors joves

Resumen basado en el de la publicaci??n

La paraula viva a l'escola : Joan Maragall : projecte interdisciplinari de l'alumnat de cicle superior

Resumen basado en el de la publicaci??n

An??lisi i classificaci?? dels jocs de la inf??ncia de Joan Amades en funci?? de la seva l??gica interna i del g??nere dels practicants (1674- 1947)

Resumen basado en el de la publicaci??n

Las ideas de Is??crates en la concepci??n del pr??ncipe cristiano de Juan Luis Vives

Resumen tomado de la publicaci??n

Jaume Vicens Vives: vida i obra geogràfica i geopolítica

Article que resumeix la vida i obra de Jaume Vicens Vives. Es para atenció, sobretot, en la educació que va rebre, en les seves idees científiques i pensament geogràfic així com en la seva influència i difusió d’idees

Geografía, ordenación del territorio y colonialismo español en Marruecos

L’inici de la experiència colonial espanyola en Àfrica del Nord va suposar per a la geografia l’ocasió de fer-se sentir per mitjà de la creació d’institucions i de la realització de treballs científics adreçats a donar a conèixer la importància de la presència en Marroc a una població traumatitzada per la pèrdua recent del que quedava d’un imperi colonial abans extens. Els avatars de la implantació del Protectorat espanyol van retardar la implantació l’una vertadera política colonitzadora, que va ser possible fins després de la Guerra Civil. L’africanisme dels militars, entre ells el General Franco, explica que durant la dècada dels 40 sorgiren projectes d’ordenació del territori que van tenir un caràcter pioner a l’Espanya de la postguerra, però que van ser, una vitrina de propaganda del nou règim. En aquella època, però, la geografia espanyola es va mostrar incapaç de participar en aquesta experiència a causa del seu retard institucional i acadèmic, i el domini de la ordenació del territori va quedar en mans d’altres professionals que tenien els coneixements que els faltaven als geògrafs

Una Experiència didàctica a l’entorn d’un artista: Joan Brossa

L’experiència que aquí es presenta és el resultat d’un projecte que es va fer amb 50 alumnes del cicle inicial, i més concretament amb nens i nens de primer de primària d’una escola de Sant Cugat del Vallès concertada per la Generalitat de Catalunya on la llengua vehicular del centre i d’ús dels alumnes és, majoritàriament, el català. Aquest treball s’enquadra, per una banda, en el marc psicològic i cognitiu del constructivisme, i per l’altra en la teoria sociocultural de l’aprenentatge. Des del punt de vista del constructivisme perquè parteix del fet que aprendre implica un conjunt de processos interpretatius per tal d’elaborar, de construir una nova representació de la realitat a partir dels esquemes, de les representacions que hom té prèviament sobre ella; i des de la teoria sociocultural de l’aprenentatge perquè descriu el procés tenint en compte la interacció entesa com a interacció amb els altres i interacció amb un mateix. La proposta de treball a partir del llegat que va deixar Brossa encaixa perfectament amb els dos enfocaments comentats anteriorment i amb la situació d’aprenentatge dels alumnes de sis i set anys; per què? Perquè l’obra de l’autor parteix d’allò que ells estan aprenent: les lletres; perquè ho fa de manera molt didàctica: a partir de la màgia, de la sorpresa de l’inesperat; perquè relaciona la literatura i la llengua amb l’àmbit audiovisual; perquè juga i ens fa jugar amb les paraules i els conceptes; perquè la seva obra es fonamenta en una visió crítica de la realitat