La Producció de documentals en grups cooperatius: aprenent creant en l'era de les tecnologies de la informació i la comunicació

Aquest treball es centra en descriure i explicar l’organització, orientació, desenvolupament, seguiment i avaluació d’un taller de l’assignatura Pensament i Llenguatge organitzat com a un taller audiovisual cooperatiu. En aquest taller, organitzat com a un espai de creació audiovisual, els alumes han construït el seu propi coneixement a partir de l’elaboració en petits grups de treball cooperatiu d’un documental sobre l’adquisició típica i patològica del llenguatge. L’experiència comença amb l’especificació dels objectius instruccionals, la formació dels grups, l’assignació i l’establiment de rols, l’explicació de la tasca acadèmica, i l’explicació dels criteris d’èxit. El alumnes s’organitzen en grups d’aprenentatge cooperatiu, escullen una etapa evolutiva en el període comprés d’un any des dels 0 als 6 anys i a partir d’aquí, és el mateix grup qui es distribueix les diferents tasques i responsabilitats individuals i qui porta a terme el treball necessari per a preparar un documental sobre l’adquisició del llenguatge en el període triat. El professor, en el desenvolupament de la realització de documental anirà plantejant paulatinament cadascun dels passos a seguir en la seva elaboració. Per a guiar i orientar el treball dels grups, el professor realitza dues estratègies bàsiques: les tutories de petits grups d'aprenentatge cooperatiu en les quals orienta i realitza el seguiment del treball i de la dinàmica de treball grupal i els plenaris amb tot el grup d’alumnes on es plantegen les orientacions generals i les diferents fases del treball. Finalment, s’organitza un Festival de Cinema Documental amb tot l’alumnat del taller en el qual cada grup fa la presentació del seu documental per a tal de difondre els resultats de la seva investigació a la resta del grup-classe. En aquest festival, els alumnes s’avaluen d’uns als altres mitjançant un sistema de co-avaluació emmascarat en els premis de la crítica. L’organització del taller sobre la base del treball cooperatiu i amb la finalitat de la realització d’un documental audiovisual afavoreix tant la formació d’actituds de col·laboració i d’ajuda com l’aprofundiment teòric i l’adquisició de múltiples destreses de selecció, redacció i difusió de la informació. L’aplicació d’aquesta metodologia, per tant, aporta molts beneficis respecte a un dels gran reptes de la educació en aquest món globalitzat de la informació: formar a persones integradores socialment i amb destreses en la gestió de la informació

Presentació: qualitat d'ensenyament i finançament

Presentació a càrrec del director de l'Escola Politècnica superior sobre la nova ordenació dels ensenyaments universitaris i l’assoliment dels objectius de la declaració de Bolonya

Ideologia, política i llenguatge de classes en el primer sindicalisme, 1840-1870

Estudi del sindicalisme a Espanya des dels seus orígens i fins el 1870. L’autor planteja dues qüestions: la ideologia elaborada pel sindicalisme entre 1840 i 1856, i en segon lloc alguns aspectes de les relacions entre sindicalisme i política, i l’elaboració d’un llenguatge de classes

Recursos ad hoc: les NTIC com a eina per a la programació i/o acció didàctica

Amb aquest estudi pretenem que els nostres estudiants assoleixin els següents objectius: Conèixer recursos en línia que ofereixin recursos musicals per al treball específic de llenguatge musical i d’expressió vocal propis de l’àrea de música; aprofundir i millorar, a partir d’aquests recursos, els plantejaments interdisciplinaris del currículum d’educació infantil i primària

Propostes de l'STEI-i per a l'ensenyament públic. 'Propuestas del STEI-i para la enseñanza pública'.

Resumen basado en la introducción de la publicación

Afectivitat i aprenentatge de les llengües estrangeres.'Afectividad y aprendizaje de las lenguas extranjeras'.

La última página del artículo contiene referencias bibliográficas

Educació infantil i dificultats de llenguatge : orientacions i propostes (I). 'Educación infantil y dificultades de lenguaje : orientaciones y propuestas (I)'.

Resumen tomado de la publicación

L'ensenyament de la lectura i la lluita contra l'analfabetisme a les escoles públiques de Maó. 'La enseñanza de la lectura y la lucha contra el analfabetismo en las escuelas públicas de Maón'.

Resumen tomado de la publicación. Contiene tablas

Transició democràtica i preautonomia a les Illes Balears. Els fonaments de l'actual ensenyament 'de' i 'en' llengua catalana : una iniciativa de teatre de La Caixa a les escoles. 'Transición democrática y preautonomía en las Islas Baleares. Los fundamentos de la enseñanza 'de' y 'en' lengua catalana : una iniciativa de teatro de La Caixa en las escuelas'.

Resumen tomado de la publicación. Incluye imágenes

Problemes en l'aprenentatge de la lectura en els nens amb retard de parla i llenguatge. 'Problemas en el aprendizaje de la lectura en los niños con retraso en el habla y el lenguaje'.

Resumen tomado de la publicación. Incluye gráficos

Anàlisi de les publicacions científiques sobre olimpisme fins al 1996 : matèries, evolució, llengües i tipus de publicació.

Resumen tomado del autor. Se muestran tablas. Conclusiones al final del artículo

El conte motor i el Ioga a l'ensenyament primari : possibilitat d'una experiència interdisciplinària des de l'Educació Física.

Resumen tomado del autor. Contiene el cuento 'La gata y el sabio', fotografías y dibujos de posturas y ejercicios corporales

L'ensenyament en català als centres docents de les Illes Balears (Educació infantil, educació primària i educació secundària obligatòria) : Curs 2008-2009. 'La enseñanza en catalán en los centros de las Illes Balears (Educación infantil, educación primaria i educación secundaria obligatoria) : Curso 2008-2009'.

Resumen tomado del autor

Marc legal i situació real de l'ensenyament en català a les Illes Balears. 'Marco legal y situación real de la enseñanza en catalán en las Islas Baleares'.

Se hace una referencia al marco jurídico que justifica y posibilita la enseñanza en lengua catalana. Para ello destaca aspectos esenciales de la Constitución de 1978 y también del Estatuto de Autonomía de las Islas Baleares de 1983. A partir de estos fundamentos, se afirma la cooficialidad lingüística en las Islas Baleares. Seguidamente se exponen las características y la fundamentación del modelo de conjunción o de bilingüismo, así como también la planificación lingüística y la planificación educativa en la enseñanza no universitaria. Otro aspecto que se trata es la capacitación lingüística del profesorado.

Tecnologia, llengua i ensenyament. 'Tecnolog??a, lengua y ense??anza'

Se parte de una definici??n amplia de tecnolog??a, referida al conjunto de medios que han posibilitado las transformaciones de la sociedad. Trata diferentes tecnolog??as de nuestra sociedad: la tecnolog??a de la lengua como el instrumento m??s potente y la tecnolog??a de la escritura como uno de los hechos cruciales de la historia de la humanidad. Partiendo de la gran revoluci??n que consolid?? la escritura, que fue la aparici??n de la imprenta de tipo m??vil. De la ??poca actual destaca la digitalizaci??n, la codificaci??n en dos signos de cualquier tipo de informaci??n escrita, sonora y visual, que ha permitido que sea almacenada y transmitida con una gran facilidad. Esta digitalizaci??n ha dado lugar a la aparici??n del ciberespacio que genera la necesidad de nuevas habilidades de estructuraci??n, an??lisis, abstracci??n y s??ntesis.