Somnis i realitat en els nostres humanistes del Renaixement

Carta de Mariàngela Vilallonga dirigida a Antoni Badia i Margarit a propòsit de l’obra d’aquest últim Les Regles d’esquivar vocables i la “qüestió de la llengua” on Vilallonga li transmet les seves impressions sobre l’obra. La carta va ser llegida a la presentació de la mateixa a l’IEC l’any 2000

Els Nostres clàssics

Introducció als Fulls de la Revista de Girona de la primavera 2002, dedicats a la traducció de poetes grecs i llatins. L’autora és la coordinadora d’aquests fulls

Cantar versos improvisats a l’escola primària: un exemple al voltant de la innovació didáctica com a experiència crítica

Aquesta comunicació incideix en la relació entre innovació didàctica i el que Woods (1997) denomina experiències crítiques. En aquest marc, ens fixarem en la importància de les (in)seguretats dels mestres en els processos d’innovació i, en conseqüència, dels dissenys de formació i recerca associats. Per il·lustrar aquests constructes teòrics, ens fonamentarem en un projecte portat a terme des de les àrees de música i de llengua

La incorporación y enseñanza de la lengua extranjera

Tradicionalment, el sistema educatiu espanyol ha presentat carències importants respecte al desenvolupament de competències lingüístiques en una o més llengües estrangeres

Aprendre anglès a Nicaragua amb imatges: consolidant nous llenguatges i xarxes interculturals

El present estudi parteix d’una premissa complicada: el context en el qual es produeix l’estudi de cas. Com ensenyar una llengua estrangera en àrees rurals de l’Amèrica Central quan les aules escolars d’aquest entorn a penes disposen de pissarres i pupitres, i molt menys de llibres de text, gravadores o ordinadors? És més, els mestres que es veuen obligats a impartir la matèria de llengua anglesa sovint tenen un coneixement de la mateixa de nivell elemental (això si hi ha sort), i molt poca metodologia pràctica de l’ensenyament. Sense coneixements, sense materials didàctics disponibles ni adequats, com podem aconseguir que l’alumnat arribi a adquirir competències bàsiques en la matèria? Com podem afavorir l’adquisició d’una competència comunicativa mínima? Com podem introduir l’ús dels nous llenguatges digitals en unes aules que encara no disposen de la tecnologia adequada?

El Cançoner virtual i interactiu Prodiemus: base de dades de cançons tradicionals catalanes. Anàlisi musical i propostes interdisciplinàries en línia

Des de temps reculats, la cançó ha estat una forma d’entreteniment cultural i una manera d’expressar els sentiments de la col·lectivitat que l’ha produït i preservat oralment de generació en generació. En aquest sentit, la música vocal ha contribuït a la salvaguarda de la llengua. Però en el context d’una societat globalitzadora, industrialitzada i tecnificada com la nostra, les manifestacions tradicionals, arrelades a la cultura de cada poble, van sofrint grans transformacions, amb el perill que acabin diluint-se fins a desaparèixer. A banda d’iniciatives internacionals com la de la Convenció per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial (PCI), n’hi ha d’altres a nivell nacional que també intenten preservar el legat del seu poble i que el mantenen viu; algunes són impulsades pels mateixos governs o òrgans institucionals, i d’altres corresponen a iniciatives associacionistes o privades. Semblantment, arreu de Catalunya trobem entitats que es preocupen i vetllen pel nostre patrimoni cultural (ni que sigui de manera anecdòtica, desvinculada de la pràctica normalitzada). És en aquest context on es situa el Cançoner virtual i interactiu PRODIEMUS: base de dades de cançons tradicionals catalanes (disponible a www.prodiemus.com). El web Prodiemus (acrònim de Propostes, Reflexions i Didàctica Interdisciplinària per Educar a través de la Música) és un entorn multidisciplinari que pretén ser un espai per a la difusió de la música tradicional catalana. S’articula a través del Cançoner virtual i interactiu Prodiemus com a recurs didàctic tant per a l’àrea de música com per altres àrees curriculars, i de la revista electrònica també anomenada Prodiemus

Hermen Anglada-Camarasa: De Barcelona a París, 1871-1904

Estudi d’un període concret de l’artista català Hermenegild Anglada-Camarasa, els anys1871-1904. Són els anys de formació de l’artista a Catalunya, passant per Barcelona, Arbúcies i Vilanova i la Geltrú. També viatja a París i continua la formació allà, on contacta amb moviments artístics europeus i internacionals, es consolida la seva figura i comença a tenir força reconeixement a nivell internacional

??ngels dom??stics, ciutadanes republicanes, mestresses consumidores : evoluci?? de l'ideal de la feminitat als llibres escolars (1901-1978). '??ngeles dom??sticos, ciudadanas republicanas, amas consumidoras : evoluci??n del ideal de la feminidad en los libros escolares (1901-1978)'

Resumen tomado del autor. Esta comunicaci??n se enmarca dentro del proyecto de investigaci??n 'Educaci??n y socializaci??n en valores : aproximaci??n al an??lisis cualitativo de la evoluci??n de los valores presentes en las pr??cticas educativas y socializadoras vigentes dentro y fuera de la escuela desde la II Rep??blica espa??ola hasta la actualidad en la Comunitat Valenciana (1931-2004)', financiado por la Conselleria de Cultura, Educaci?? i Esport de la Generalitat Valenciana

Imagen de las mujeres en los libros de lectura del siglo XIX.

Resumen tomado del autor

El tractament del g??nere a la literatura infantil i juvenil catalana (1939-1985). 'El tratamiento del g??nero en la literatura infantil y juvenil catalana (1939-1985)'

Resumen tomado de la publicaci??n

Una hist??ria particular de la lectura. 'Una historia particular de la lectura'

Resumen tomado de la publicaci??n

Aproximaci?? al rol de la dona en el c??mic realista publicat sota el franquisme. 'Aproximaci??n al rol de la mujer en el c??mic realista publicado bajo el franquismo'

Resumen tomado de la publicaci??n. Incluye transcripciones de di??logos de diferentes c??mics

Tradici??n y modernidad de las lecturas educativas en la Espa??a del siglo XX

Resumen tomado de la publicaci??n

Les polítiques públiques de foment a la lectura : el moviment associatiu i els mitjans de comunicació. 'Las políticas públicas de fomento de la lectura : el movimiento asociativo y los medios de comunicación'.

Resumen tomado de la publicación

Dedos que leen : la enseñanza de la lecto-escritura en la escuela de ciegos de Barcelona (Siglo XIX).

Resumen tomado del autor